Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

anar penetrant així a la seva consciència. Amb to de salm, els adagis	reblaven	les opinions de cada u, i així deixaven de ser fràgils opinions per
que Erasme li deia, que deixés el llençol i que ja podia tornar-se'n,	reblat	allà mateix per una immensa curiositat. —Em moro de ganes —va dir— per
—La teva manera d'argumentar —li diria més endavant Jeroni— és com si	reblessis	un clau. T'empares d'una frase i som-hi: piques, piques, piques, fins
havia mantingut immòbil i que ara feia trontollar d'un cop la taula per	reblar	la irascible negativa. En aixecar-se, Cosme va topar gairebé amb la seva
D'un gest brusc havia enfundat les ulleres a l'estoig de pell com si	reblés	definitivament la incapacitat del seu deixeble, i durant uns moments se'l
entre els seus fills l'irritava i ara semblava arribar a posta per a	reblar	el seu mal humor. —No saps respondre o no vols respondre?... Acosta't,
fang que després, amb una bufada, anima i fa volar, ara, a casa, mira de	reblar	un clau en un tros de tronc. No sembla que hi reïxi gaire. Amb el martell
dolor, com si estigués proveït d'un clau, encasta l'ànima al cos, la hi	rebla	i la fa corpòria, persuadida que és ver tot allò que el cos justament
Sota banderes diferents, però, vostra tasca era sempre la mateixa:	reblar	-vos les pròpies cadenes. Vosaltres, traient l'ànima per la boca,
continuadora o rectificadora de la trajectòria de les institucions que la	reblaren	i que l'han regida fins ara, davant de l'Europa nova, passaríem per un
altre que unir-los més estretament; i els juraments de mútua fidelitat	reblaren	la cadena forjada per la naturalesa. El rotlle de festejadors creixia
carrera, rodolant plana enllà fins al mar. En Pellini, alarmat, eixí a	reblar	-la. Més tranquil amb aquella fixesa aconseguida, las de la caminada,
punt les imatges els havien convençut, aclarir dubtes i, en definitiva,	reblar	el clau. A les paraules de qui havia parlat seguí el silenci. Els negres
la meravella i la burla, mesclant-se amb l'horror de la mort veïna, els	reblà	immòbils en el sòl. Tot això jo us dic que fou en un tancar i obrir
encongit, atenallat, les forces del caràcter lligades amb cadenes que li	reblava	un fat cruel. La casa, l'ambient del seu matrimoni, la dona, el
aquells no eren dolors de la fosca vida subterrània, on l'amor l'havia	reblat	amb cadenes. Era l'home de món el que la interrogava rancorosament, el
té punts de vista veritablement genials. —Sí, massa genials i tot —	reblà	el misàntrop—. Tots plegats ho som massa de genials. Per això la nostra
que cometeren quan feren perdre Jesucrist, fent-lo clavar en creu. I per	reblar	el clau de la seva ignomínia, fa avinent a aquells que havien corromput
afirmatius amb el cap. Lau comprengué que havia arribat el moment de	reblar	el clau. —Sou un home d'honor, em penso? —va dir amb veu sorda i
es desfermà amb violència i ara la pluja venia sobre les eres com un	reblar	desesperat en el perill... Tanmateix se n'entornà sense pressa, i va
haguessin deixat de tirar la conversa cap a mi, de temps en temps, i de	reblar	-ne l'objecte en el meu esperit. Hauria ben pogut ésser un brau infeliç de
Molins de Rei. Era al mes de juny. Jo treballava a "La Maquinista"	reblant	una caldera que hi havia al pati. Tot el sant dia dintre aquell pou de
de fe abrandada, amb el descregut Voltaire. Però el Pare Coloma encara	rebla	el clau més endavant. En referir certes relacions de la Portocarrero amb
al món l'home màxim: Jesús de Natzaret, el "Christus" que fixa i	rebla	el sistema, conjunció de l'humà amb el diví, el ritme existencial humà
a la follia, quasi diríem fins a l'impossible, sembla tenir interès a	reblar	ben fort aquest clau, a insistir repetidament i en termes clars i
ens perdonarà l'aridesa d'aquesta exposició. Era un clau que s'havia de	reblar	ben fort perquè la incredulitat, veient-hi amb raó un dels perns
i als primers travessos en els quals expressament s'ha deixat de	reblar	els claus. Generalment hom s'acontenta de sobreposar els travessos als
40x40 mil·límetres i d'un gruix normal. Aquests tornapuntes es	reblen	al muntant a un pam del seu cap lliure. Els suports intermedis són sempre
a fer com calia, d'una força que malgrat la voluntat ens regeix i ens	rebla	: res no podem fer en contra i ens emmotllem d'una manera que revolta.
dur, ingrat, que no portaven, com aquella, un tros de la seva ànima	reblada	en la fulla per les primeres mirades d'enamorament d'Emengarda. Totes
d'aquelles potingues era una anella més de la cadena que s'anava	reblant	per engrillonar-lo a perpetuïtat. Com de fet s'esdevingué. Car, fadigada
reïx. L'esperit del poble, en lloc d'agemolir-se a les fuetades va	reblant	-se i enfortint-se d'una faisó que enamora. Aquest any de repressió ha
crítica d'aquesta afirmació i en ella ha trobat matèria a bastament per a	reblar	el seu convenciment que, no solament l'homosexualitat sinó també les
robustes i elegants de qualsevulla antologia filosòfica. Ortega i Gasset	rebla	el clau subratllant que la seva posició ha prenunciat la d'Einstein:
repetidament, compressors d'aire per a alimentar martells de mina, de	reblar	, de treballar la pedra, etc.. Material de línies elèctriques Semblantment
passamans de ferro, tal com pot veure's a la secció dibuixada a la dreta,	reblats	als suports laterals /c\; entre els passamans hi ha uns
Aquesta fórmula també és aplicable a les columnes construïdes	reblant	dos ferros en T o quatre ferros en L de manera que
fortament l'obrer al carro del capital, que no pas el martell d'Hefest	reblava	Prometeu a les roques del Caucas". O aquella dramàtica constatació de la
d'allí on ha de venir, el vers ha resultat més perfecte de si". I	reblava	la punyida: "Podeu anar-hi refiats, que no us distraurà la buidor
recorda en aquests moments, com aquell home geniüt, d'idees pròpies i ben	reblades	, que es deia Valentí Almirall, que pontificava en catalanisme i en les
acaso, cooperaría en la empresa". Jardí, en aquest llibre,	rebla	encara la influència que en aquella època exercia la tasca obscura però
tanta l'aigua que rajava, o no hi hem sabut beure prou bé? I Jesús encara	reblava	les seves paraules: "Si vosaltres persevereu en la meva paraula, sereu
número pugui ésser inferior a tres". El Reial Decret 2513/1982	rebla	aquesta exigència en concretar que "el quòrum per a la vàlida celebració
aporta fins a tres dates simultànies —segurament per a deixar el clau ben	reblat	— i diu: "Crisis, a Argos feia quaranta-vuit anys que era sacerdotessa, i
combinacions bl i gl en els mots com poble,	reblar	, estable, regla, joglar. No ometre mai la e
les quals, cristal·litzades en dos períodes d'autogovern, no fan sinó	reblar	el procés superador de la diglòssia que hem apuntat. Això no vol pas dir
qual cosa l'Església hauria volgut edificar la clientela de la festa, i	reblar	l'englotiment pentatèutic. Qui ho pot saber? Al capdavall, no és tampoc
fang que després, amb una bufada, anima i fa volar, ara, a casa, mira de	reblar	un clau en un tros de tronc. El diorama següent presenta una escena
I, en la seva glossa a l'antologia de l'Ideari de Joan Alcover,	rebla	encara més el clau en constatar que, "con el culto sistemático de
mena— no són pas determinades des de dins per mecanismes hereditaris ben	reblats	, a punt d'ésser activats en contacte amb les coses i els consanguinis:

Pàgina 1 (de 10)

50 següents