Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el sol tebi. Pels camps pasturen una cabra, un anyell solitari. Un ase es	rebolca	davant la caseta grisa. Una noieta amb vestit vermell baixa pel camí amb
guàrdia que s'ha tornat a repenjar a la porta i que sembla a punt de	rebolcar	-se per terra. —I tots vindran a reclamar! —afegeix amb un udol que domina
i de qui s'allunyà tothom, que perseguiren com una fera i que morí	revolcant	-se sobre la terra, la boca plena de bromera i exhalant en crits, en
veu, com abans, no li sortí. Se sacsejà en un gran esforç d'esperit, i es	rebolcà	, i arribà a aixecar-se, i volgué córrer, i caigué llarg sobre el camí, com
Gerbault es barreja amb ells, juga a pilota, els clava patacades o es	rebolca	per terra fent una rialla llarga que sembla més aviat el gemec natural
i, sense tocar a terra ni desinflar-se un moment, fan l'efecte de	rebolcar	-se; l'home i la dona, l'un enfront de l'altre, són com dos enemics
de Galois, i en una tarda de setembre, de llum que es	rebolcava	lenta pel sorral on s'ajeu Salou (que és tan diferent
l'alè al clatell, m'esquitxa de bava i les potes van	rebolcant	-me. Exagero, i no em prova gens, que de gossos a
riu de ser bo amb mi, m'enganya amb gust de sal i ens	rebolquem	com algues en cabdell. Llengüejo i ric, mossego cabell curt i
Troba qui t'ha volgut quan oferies un altre cos.	Rebolqueu	-vos tots tres. Idolets Les mans quietes als genolls,
amaga la cara sota el teu pit, perquè no vegis com la	rebolca	el fosc corrent que has desfermat, si després, la mà lleu
gaires moments seguits (quantes setmanes fa ja?),	rebolca	el seu fill per la platja, el cadell blau i ros com la mar i la
dels déus, i són obra de l'home. No trenco els vidres, no sé	rebolcar	-me nu com un llimac gris entre aquests peus. Les
una facultat que tenia un cert parentiu amb la consciència. Després de	rebolcar	-se sobre uns pensaments negres i verdosos, de la verdor de les ortigues
Leocàdia entrà a desvetllar-lo. Va sentir al seu fill que gemegava i es	rebolcava	pel llit com si patís un somni de mal somniar. Leocàdia li posà la mà a
aquella nit, sens decidirse la victoria. Eran las tres de matinada que,	revolcant	se pe'l llit, tornava encara en Lluís á fer: —Demá, demá hi veuré més clar.
insults, amenaces que acabaven per excitar-nos novament fins al punt de	rebolcar	-nos de vegades per terra com dues bestioles que, tot jugant, es claven
No em deixeu morir abandonat! Tot això ho cridava frenèticament,	rebolcant	-se i amenaçant, amb una fúria de damnat que no tenia res de cristiana. La
de cercar una ombra, es deixà anar. Es queixava del ventre. Començà a	rebolcar	-se i a treure salivera. Es torçava materialment. De primer estava encès;
á voltas sas llaugeras alas, y de l' espay llensantlo cap á terra, se	revolca	pel fanch, y ja no es angel. Timb· No comprench lo que 'm dius.
i em submergia en una riera i després reposava llargament al sol o em	rebolcava	damunt l'herba. M'hauria agradat emprendre el viatge a plena nit, sense
crua li desvetlla salivera mentre que un flat de peix passat l'invita a	rebolcar	-se damunt la panera. Tan important com la carnisseria, per al gos, és el
amb remolins de foc, tempestuosos, hi discerneix; prop seu, i	rebolcant	-se, el qui en poder i en crim li ve darrera, molt
foques juguen pel mar calmós; alguns, immensos, s'hi	rebolquen	, feixucs, i el tempestegen. Allí Leviatan, la més enorme
no em veia ningú. Em vaig descalçar, vaig ficar els peus al mar, em vaig	rebolcar	per la sorra. Sentia necessitat de tocar, amb el meu cos nu, les pedres,
no va tenir temps. Com un llamp, el vell Mavrandonis se li tirà sobre, la	rebolcà	, va enrotllar tres vegades al seu braç els llargs cabells de la
cirerers rogencs, que tot rodolant mostraven les arrels espaordides. Els	rebolcava	d'un remolí a l'altre i els asclava contra els pilars. Tot anava a la
manera. Allavores, una o dues vespes grans les assalten furiosament, les	rebolquen	, les malmenen, les despullen del manteniment que traginen i que servirà
les coses que són, en comptes de fer-ho a través d'ella mateixa, i que es	revolca	en tota mena d'ignorància. S'adona a més, de l'enginyós artifici
Després tot serà calma en la blavor del cel, escombrada de núvols, i es	rebolcarà	enfollit per carrers i places, com si volgués aterrar les parets i
gos petit que es posa a tret del seu malhumor! Implacablement és bordat,	rebolcat	i mossegat una i altra vegada, fins que pot fugir de l'aspra escomesa,
la carretera. Passa un biciclista, tan blanc, que sembla que s'hagi	revolcat	. Una atlota porta dos porquets, que ls fa caminar, am grans
retorcen tant les entranyes, se nuen tant, se convulsionen tant i tant se	revolquen	, amb histerisme, que ja no sen poden dir arbres. Allò ja és un ball de
extrany és que, al mig d'aquesta afrau, que us arriba a semblar que s'ha	revolcat	la terra, trobeu una basseta d'aigua que dorm en llit de sorra, i és tan
coses canviaren: la nena començà a fer rabineries; de seguida escupia, se	revolcava	per terra, volia estripar-se la roba; al donar-li menjar, rebotia la
el que llegia, aquella dolça dama? Aquestes i altres consideracions se'm	rebolcaren	pel cervell durant el curt silenci que precedí el comentari d'en Víctor.
lluentes de suor sota les flames del sol d'istiu. La mainada salta i es	revolca	a la pallissa. XXVII Els plagues de Llers Una altra de les
enfora i sentí com Shere Khan grunyia i botzinava enquimerat, mentre es	rebolcava	en la brolla. —Aquest beneit ha tingut el poc senderi de saltar el foc
quan duu la pell lluenta. Si et trobes que un taur et	revolcà	o que un sambhur et venta un cop de banya, no
generalment romanen vora els llacs i pels indrets pantanosos, on s'estan	rebolcant	o prenent el sol en el llot calent durant hores enteres. Mowgli se'ls
amb els taurs que no amb les vaques i llurs vedells) i aleshores Rama	rebolcà	quelcom, s'hi entrebancà i seguí endavant, passant per damunt d'aquella
al poble, trepitjant damunt mes pròpies petjades, girant-me de cantó i	rebolcant	-me per terra, per tal de fer el rastre ben confús si algú volia
cap a llurs cases. —Que potser t'han vist, per atzar? —Potser sí. Estava	rebolcant	-me per terra al davant de la porta, quan l'alba apuntava, i potser m'he
la carn que ha dut al cau. Anem-hi. Mowgli nedà cap a la riba, es	rebolcà	damunt l'herba per eixugar-se, i tots dos partiren cap als Covals Freds,
que la pantera negra passi l'estona obrint la boca, roncant, udolant i	rebolcant	-se. Recorda't que tu i jo som els amos de la Jungla. —Sí, és
A la mitja nit, cansat ja de fantasiar, de jeure, d'incorporar-me i de	rebolcar	-me de tots costats, me vaig vestir. Havia deixat en un recó de la cambra
a mossegades i cops de puny. Mentrestant en Xaneta no parava de	rebolcar	-se nerviosament, ara d'un costat, ara de l'altre. A cada moment
hi eren a mils. El fangueig de les bèsties, que com els senglars es	rebolquen	a les basses, abans d'abeurar-se, i les dejeccions de tots els animals
a l'aigua. Però, quina rebuda l'aigua! D'una patacada una onada el	rebolcà	a la platja, la boca i les orelles i el nas plens d'aigua. (—Compte,
que la estimi, deu sempre callar, i mirar tranquilament com els altres se	revolcan	en el fang...! —Vaja un, com sou vos, per a mirar tranquilament les coses.

Pàgina 1 (de 10)

50 següents