Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

. "S'han etivocat de llibre!", capissava a la fi el noi Estengre. I va	rebotre	a terra, plorant de ràbia, el que tenia a les mans. "Sí", confirmava
la mà del rival aferrada al seu braç, mentre que amb una forta empenta el	rebotia	contra terra. A penes aquest havia caigut, Tiago corria ja
més nerviós, més excitat, més inhàbil, fins que, arravatat pel furor,	reboté	el fang que tenia a les mans, agafà l'estàtua i la féu miques contra el
—És d'una persona vella. No interessa. —Carall, que sou primmirat!	Rebot	el crani per terra i reprèn la tasca. El de la barbeta proposa: —Jo me'n
ofendre'l. Com havia cedit en aquell viatge d'Igualada a Cervera, mentre	rebotien	dins l'embetumada calessa, malgrat que ell ja havia elaborat un pla
de totes sense que perdéssim l'humor. Que se'n treu alguna cosa de	rebotre	el cap per les parets? Cal posar sempre més la cara de tres déus com en
va trobar un sentit a la seva vida. Aquell raig de dutxa freda que li va	rebotre	damunt del pectoral li acabà els limfatismes de l'ànima. Fins aleshores
mirada, en aquell crescendo que per primer cop a la vida li anava	rebotent	els pulmons contra la paret de les costelles, esborronat de la sensació
què Pere fuma i fuma en el silenci del seu estudi, vora el foc. De sobte	rebot	a terra el /Medina-Marañón\ que fulleja dies ha, endebades; treu
y flonjo y mostrant dolorosas pelleringas allá hont los muscles havían de	rebotre	ufanosos. La pobresa de greix permetía més á la sanch transparentarse per
Lluiset, lo senyoret Lluís.— Lo rostre de la despesera s' inflá de joya,	rebotent	li 'ls muscles y enfondíntseli las cisuras com á un cap de goma oprimit de
a la romana i estarrufat. Damunt el clatell marbrenc li feia una tofa on	rebotia	la llum del reflector. Era d'una procacitat sense límits. Després d'haver
per ací. Terres planes, costeres del mar, sense gaire vegetació. La llum	rebot	en la llisor de la carretera i fereix els ulls. Ara és pitjor, allà
el primer cop. La pedra no va sentir-se'n. Però jo sí. El cop va	rebotre	en mi, en els meus nervis, a les meves mans, que van tremolar, com si el
i és en Peret Borràs el que passa amb una garrafa a cada mà... El sol	rebot	a les parets. Sent els cops secs d'una paleta que escrostona un maó: és a
al vestíbul, agafà el barret de Lluís i des del llindar del saló l'hi va	rebotre	als peus. —Surt de seguida!... Espera! Un sol consell: faràs bé
que m'ho ordenessis tu. Cosme amanyogà la carta amb ràbia, la va	rebotre	contra les flames i l'anà contemplant amb morbosa atenció mentre es
i jo hem de parlar. —El teu pare i jo! Cosme engrapà el diari i el va	rebotre	contra l'esquena de Josep mentre aquest es feia escàpol. —Fa més de deu
tancar la porta d'una revolada. En creuar el rec prop de la fàbrica hi va	rebotre	l'anell. Va sentir el "xop!" de l'aigua en engolir-lo. Despitat,
—A Mònica, embasardida, se li afeblí la veu. Aquell insult, se'l sentia	rebotre	a ple front igual que un cop de pedra. Desorientada, nerviosa, anava i
torno a escopir; escupo aquí mateix, de fàstic, de vergonya..." Josep	rebot	el tovalló damunt la taula i es posa dret, irat, desencaixat. —No vull
dividit, bramulava a banda i banda, i escometia amb un	rebotre	d'ones els dics, escarni de les seves ires. El gran
va saltar de la teulada de casa nostra. Però, en tocar a terra, va	rebotre	com una pilota i pujà més alt que la casa, i sempre més alt, més alt, i
s'assembla? Em vénen ganes d'agafar-lo pel coll, d'aixecar-lo i de	rebotre	'l per terra com un pop." Zorbàs estava desficiós. La vídua li havia
l'any nou... —Bon dia, patró, bon any nou! La veu de Zorbàs em va	rebotre	contra la terra ferma. Vaig obrir els ulls i vaig tenir temps de veure
a la vila travessant el Pont de Pedra com una animeta perduda, per a	rebotre	finalment a l'estació. Les viles no són gaire caritadoses pels vells
Allavores fugíem esparverats, saltant marges i còrrecs, fins a anar a	rebotre	al cap d'allà del terme, al camí de Retglella. —I ara caminem amb ordre,
ventegada, tot fregant les ventalles, i s'escapen pels aires per anar a	rebotre	a Casenoves. Quin conte més estrany! A la diferència dels contes de la
marxava enclotat dins una vall remorosa de les aigües del riu que	rebotien	de l'un a l'altre penyal. D'ací d'allà un campanaret li feia bona
cansat de joguina. El blau de la mar es trenca, escumeja de blancor i	rebot	damunt els esculls. Roques desolades i ardides cerquen combat amb la
entrebancada pels alts i baixos del fons submarí; es caragola en	rebotre	en les puntes i esculls. Comencen de formar-se els xucladors; es fan més
més. Aquella ratxa el desesperava. Per a apuntar una pesseta, la	rebotia	a la taula, com si la tirés amb mandró; anava a jòc, deixava de anar-hi
que la darrera fulla d'un pollancre an el mes d'octubre, tira un duro,	rebot	i em va a l'ull. No sé lo que devia passar. Sols recordo que amb l'altre
figures desplaents que el mirall ens retorna. L'altre és sovint el mur on	rebot	allò que jo porto al cor. Diu també sant Agustí: "Aquell que té el cor
entrat l'esglai tan cor endintre, que tots haurien jurat d'haver-les vist	rebotre	en les escates de la pell i tornar contra els mateixos que les havien
el gran xàfec, totes les rescloses del cel obertes alhora, i l'aigua	rebotent	desaforada, que tanta com en cau sembla que en pugi de la terra, i
Si jugàvem a gepes, en cap altra esquena que la seva anava més sovint a	rebotre	la pilota. A cavall fort, parava sempre. Quan algú s'havia llevat de mala
esperits! El buf del dimoni! Un cicló! Les ones saltaven a proa i ens	rebotien	els melons com pedra seca que s'ha estovat! El barco era un joc de
les naus, obertes al cel, hi xisclen els esparvers, i, com que l crit va	rebotent	de pedra en pedra i de cingle en cingle, l'eco arriba a baix, tan
se revolcava per terra, volia estripar-se la roba; al donar-li menjar,	rebotia	la cullera... A lo millor, a mig conversejar, amb xerradissa embullada
paraules memorables: "No us conec pas, ni ganes!" I va desaparèixer,	rebotent	la finestra. El Temps, fill del Destí, manà tot seguit que enderroquessin
Y altre cop aferrats a la soga, armant xibarri y rient de gust al veure	rebotre	per les pedres aquell cap desmayat, sembrant també allí solitut y esglay,
rumiant per a modificar-lo, i hi posa la seva flaire, i ens la torna a	rebotre	. Capità, sabeu? ara hom està a dins ben bé cent vegades pitjor que no pas
la seva honor, envers les seves grans tradicions, d'alçar-se poderosa i	rebotre	"l'amargant jou anglès". Però els senzills insulars respongueren: —No
seus braços, que era molta, etzibant-lo contra les parets. I el pa xoca i	rebot	com una pilota, esquitxa el greix del sofregit, i rodola pels rajols
sempre més. Caigué d'esquena; estavellà la capçalera d'un cop de cap; i,	rebotent	sobre els matalassos, adoptà una positura grotesca embolicat amb el
amb aspecte de dragó o de sargantana. El meu amic estigué a punt de	rebotre	-li una sabata. Ja la tenia a la mà fent punteria quan jo, reprimint el
de Sant Miquel. M'atúruc, m'atànsuc, i em veig al davant el metge, que es	rebotia	per terra i s'estellava el cap contra les aulines: talment, que
condensant tota l'ànima en un gest, es va llevar la barretina i la va	rebotre	per terra. La relliscada Sempre tan garbosa, tan bonica! —Aire, Roc! Vés
arrels que els porcs masteguen. Però el vaig agafar per la cua i el vaig	rebotre	un parell de cops contra una palmera per ensenyar-lo d'ésser més ben

Pàgina 1 (de 8)

50 següents