Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que coneix... Amb un gest violent i decidit, arrabassa el drap i el	rebrega	entre els dits mentre la sobtada revelació es confirma: aquells són els
... /Maria\. [(Ràpida i separant-se del seu braç.)] Que em	rebregues	i que la mare no planxa fins dimarts. [(Surten pel fons.)]
plorar, cocodrilot de quaranta anys? Les mans que	rebreguen	faldilles, les cares àvides que em miren de tants
alguna vegada aquest goig? Ara mateix, en pensar-hi, sento pruïja de	rebregar	-te i malmetre't entre els meus braços. [(Torna a juntar el seu braç a
cridant perquè la veu li passés per damunt de la música, no seguis que et	rebregaràs	!, i davant dels ulls les bombetes vestides de flor i les cadenetes
una deplorable desferra esqueixalada pels gossos de la sensualitat,	rebregada	pels dubtes, arrossegada entre tenebres per totes les forces de
, però també és un desig d'odi. Oh, no, res de tendre, de sentimental!	Rebregar	-la i, un cop violada, llençar-la. Que se'n torni, maculada, al
marit o que transformés l'abominació en culte perdurable a l'absent? Va	rebregar	la carta; la reduí a un manyoc i la va estrènyer amb mans desesperades.
posar el peu a Creta... No vull res més!" Zorbàs va callar novament. Es	rebregà	el mostatxo, omplí a vessar un vas d'aigua gelada i se'l begué d'un glop.
i rebufades de la tramuntana ens treien dels cims, després d'haver-nos	rebregat	com un mal drap, encetant-nos la pell del coll i de les mans i fent-nos
Mowgli seia en la rodona que deixaven al mig els grans anells de Kaa,	rebregant	la vella pell rompuda de la serp, estesa amb tot de forats i caragolada
veure molt atractives, s'empastifessin de cap a peus de pintura i es	rebreguessin	damunt la tela que ell havia disposat. Klein, observador a una certa
es desfermaven tramuntanals apocalíptics. Les capçades de l'arbrat eren	rebregades	furientment, i en el blanc de la ruta, esbandida de pols, amb la grava
dubte, abans d'estrenar-los els refregava fins a descolorir-los i els	rebregava	fins a deixar-los en l'estat lamentable d'un vell acordió. El seu mateix
catalanes occidentals. Ai, festa! Que n'és de migrat això sol... Ja l'hem	rebregada	massa la nostra pobreta riquesa, que no convenç a ningú, afortunadament.
?... Qui és Prats, de tots tres? —Sóc jo! —digué l'home ros,	rebregant	amb les mans fines, llargues i pàl·lides, el paper que li havia fet
Me n'he anat a Vilafranca." —Boja!... Més que boja! —cridà, tot	rebregant	el paper i llaçant-lo a terra amb ràbia. Però després, repensant-se,
el teu afectíssim amic, F. Ferrer." "Ximple! —exclamà Claudi, tot	rebregant	la lletra i llançant-la a terra.— Enviar-me unes ratlles com aquestes és
si algun dia et cases ets dels primmirats que no consenten que li hagin	rebregat	la dona, que a tu, comptat i debatut, no et cauria malament de passar per
-li dur galetes. I esperi's, que encara no ho ha vist tot. Quan sent que	rebrego	la paperina i veu que la tiro a la paperera —i això vol dir que la broma
, fill meu, va l'última! I ara ve el bo: fixi-s'hi veu?	Rebrego	la paperina, la rebrego a poc a poc, estiro el braç amb calma, amb una
l'última! I ara ve el bo: fixi-s'hi veu? Rebrego la paperina, la	rebrego	a poc a poc, estiro el braç amb calma, amb una gran calma... miri com
encara li faria tintines als ulls, enfutismat, tornà a agafar-lo, el va	rebregar	ben rebregat i, fent-ne una bola, se'l va posar a la butxaca de les calces
de gola rasposa, de cara on traspunta la més vil malignitat, i que ha	rebregat	—no diré pas interpretat,— el rôle (si em puc valer d'una
d'ésser deu mil eren cinquanta-tres. Quan això succeïa, el senyor Pigrau	rebregava	el diari convulsivament i esdevenia consirós i malhumorat, sempre amb la
Roma, se l'imagina, ni més ni menys, com un dimoni escapat de l'infern. El	rebrega	, el trepitja, el mata, i el torna a matar quan encara li treu la banya
diu una de prima, bruna, amb la cara tota ulls. —Sí! Sí! —El	rebregaràs	tot. —No, no li feu posar. —Si venia la mare... —Demanem-li
amiga?\" I Zeni esqueixà la pàgina pel mig i intentà inútilment de	rebregar	el volum. Presa d'un furor terrible, Zeni es rebolcà dins el llit
en produir-se l'ofensiva franquista de Nadal. Les famoses consignes,	rebregades	per l'ús immoderat i inoportú, han anat perdent tot el valor, tota
de metges, com davant l'abundor de vianants que l'empenyien i el	rebregaven	per les vies cèntriques de la ciutat, completament desconegut, deslligat
rostre —les mans les duia enguantades—, donava la sensació d'haver estat	rebregat	. I s'entossudí a esbrinar la possible causa d'aquest efecte. L'habitud de
és un escenari, els qui mai no han estrenat una obra després de veure-la	rebregar	en els assaigs, ni l'han escoltada convertida en un tiroteig de rèpliques
grollerament en encabir-la entre les cortines del dosser, acabant de	rebregar	-les. Dempeus en el llindar de l'entrada, Innocenci començà a
bon servei a canvi de descompondre la seva correcta i marcial figura, de	rebregar	l'uniforme i de ratllar tantes coses brunyides lliscant parets avall? No
ganes de sorprendre l'egregi filòsof i la belitrada que riu d'ell i li	rebrega	la dona, posant-me a cantar i ballar gregorianament un miserere.
de la serp, vaig percebre una mena d'esqueixament com de celofan en ser	rebregat	, de seda vella en esquinçar-se. L'ombra, separada del meu cos, feia els
de casa bona; però, en veure-la, la Mònica s'inquietà tant, l'abraçà i	rebregà	tant, sense voler-la deixar a l'hora d'anar-se'n, que la criatura s'
que estava. La basarda li feia fer el que ens fa fer quan ens domina, i	rebregava	la gorra amb els dits i s'eixugava la suor amb les mànigues de la camisa.
violència d'aquelles escenes ja no esqueien a la seva sensibilitat, tan	rebregada	per la vida. La Riteta mai no fou violenta. La Riteta!... I el record de
desarrugava per anar a la comuna. I era amb una estranya fruïció que els	rebregava	contra el meu darrera... Però les estades a la presó no eren mai de
una: la primera del plec. Com que l'espai era molt just el sobre es	rebregà	i va fer soroll. No respirava. Vaig tornar a ficar la mà a dins i vaig
qual les sabates s'enfonsaven amb un fru-fru com de seda gruixuda que es	rebrega	. Baixaven pel carrer major. Anaven quedant endarrera les cases habitades
o massa tard. Una sola vegada prengué una rata a la boca i la sacsejà i	rebregà	per terra, però inútilment, perquè pogué escapar-se il·lesa. Jo pensava
ginesteres i volgué collir-ne unes flors. Sota la seva mà, les tiges es	rebregaven	, s'esquinçava la pell lluent i quedava nua la textura fibrosa. En féu
no és objecte de preocupació es va a la ruina. Nosaltres continuem encara	rebregant	-nos un xic massa pel llot de la rutina. Tota nació que vol viure, té
trama queden també fent una corba en lloc de restar dretes, el teixit és	rebregat	per altres tractaments que desvien el lligament, i la tivantor, al passar
degut actuar d'alfàbrega, que assadolla de perfums, sobre tot, al que la	rebrega	entre sos dits; però, hi ha que fer constar que, quan ha arribat el cas
capes successives de la pasta indicada damunt de la paret a estucar,	rebregant	-les bé, ço és, descrivint amb el remolinador i després amb la paleta
Guardaven també aquells prestatjes y caixons del escriptori coleccions,	rebregades	per l'us y la freqüent consulta, de /La Palma\ y de /La
d'altres. Només el geni corromp les coses, les violenta, exalça,	rebrega	, enormitza o anul·la amb una tal energia verge que, de primer entuvi,

Pàgina 1 (de 4)

50 següents