Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

seu acte insensat. No ho va fer perquè l'actitud d'ell, ja des de petit,	rebutjava	tota manifestació sentimental; però quan en arribar a casa ella volgué
i no sobrevisqués a l'enuig o a la fatiga. Però cada vegada ho havia	rebutjat	com una estèril covardia i s'havia reclòs més i més en la seva resolució
ja pares, ni poble, ni família; que només et tinc a tu..." La seva ment	rebutjava	la visió; en fugia, i apressava el pas maquinalment, però era en va: la
error i tot el que ha pensat fos només una il·lusió de la seva ment? Mila	rebutja	al moment la idea. No ho podia pensar. Però no pogué evitar, malgrat tot,
gorja s'escapava un crit ofegat però terrible. Va allargar els braços tot	rebutjant	-lo, mentre s'arraulia contra la paret, cap al costat oposat del llit.
es sentia tornava a cridar-la dolçament. Malgrat tot, Tino Costa no podia	rebutjar	del seu si una estranya inquietud pensant en ella; un obscur
de vida): "Temo que Déu no et castigui, Tino Costa; tem Déu". Volia	rebutjar	aquelles idees, rebel·lar-se. Per què, el càstig, tanmateix? Es
obra, que no vinguin avalats per una pàtina, si més no, de lustres, són	rebutjats	amb escarafalls virtuosos. I si alguna excepció fan en aquest costum, ja
maduresa de la consciència a les sorpreses de la vida. Era un asceta que	rebutjava	tot allò que el pogués decantar de la seva via d'isolament, de
, jo. Ell allarga la mà. —No. Per què? La xicota, però, el	rebutja	, surt cap a l'espai net, de terra batuda, s'espolsa les faldilles i,
però girada i amb els braços alçats cap al seu pit, en actitud de	rebutjar	-lo. —Per això heu pujat? —No. Però ara que sóc aquí... —Em
perquè corre cap a la dona, gairebé la frega amb la galta, però ella el	rebutja	amb unes altres paraules que també es perden amb el brogit de l'ambient.
moment després reapareix amb una cadira de seient encoixinat. L'individu	rebutjat	per la dona s'hi atansa i, l'un assegut i l'altre dret, inicien una
sí, els alogians! Del segle II. Negaven la divinitat del Verb i	rebutjaven	l'evangeli de sant Joan i l'Apocalipsi... També hi enteneu, vós? —Una
vinclant el cos per tal de facilitar l'esmunyiment de la peça que després	rebutja	amb els talons—. A l'occident, alguns prelats es van deixar convèncer
tots dos, mentre el xicot els observa, mira els documents que l'home ha	rebutjat	cap a l'extrem. —Aquesta? La hi pren dels dits. —Sí. —Molt bé
s'inflen com la vela d'una nau. Avancen treballosament entre el desori,	rebutjant	mans que imploren, defugint rostres cadavèrics que se'ls riuen a la cara,
s'humiliava odiant-los i afalagant-los. La seva vanitat no li permetria	rebutjar	, sense intentar conquerir-lo, aquell univers blau-rosa de la gent del seu
aquell ordre propici; amor per a la silenciosa Cèlia allò que li feia	rebutjar	el repòs que per altra banda tant necessitava, però no és així. És massa
una miserable noia desvergonyida i estúpida, un insecte danyós que calia	rebutjar	amb irreprimible fàstic. Jeroni no va fer ni un gest per aturar el braç
genolls; el vaig suplicar amb tota la vehemència dels meus desigs. Ell em	rebutjà	, també a mi, i ho féu quasi amb ira. Cosa rara, crec, però, recordar
tenint en compte el seu caràcter, no m'estranyaria que fos així. Quico va	rebutjar	-nos a tots. Estava disgustat, ofès, contra tots nosaltres, i amb quina
sembrant més espant que el gos; era, en efecte, un mitjà perillós i	rebutjat	per tots, car en la confusió i el tumult era molt fàcil de fer mal a les
vegada vaig veure nu, que per primera vegada se'm lliurava. I no el	rebutjaria	com aleshores amb frases de moral a l'ús, en què tampoc no creia, mentre
que havia fet que no del que havia deixat de fer. Des d'aquell dia vaig	rebutjar	la seva presència. Procurava per tots els mitjans evitar-la malgrat el
fer-ho pel camí més llarg, agafant carrers estrets i poc transitats.	Rebutjava	les avingudes amples, els bulevards plens de terrasses i gent
al carrer, el soroll estrident m'ha fet arrencar un crit inesperat. He	rebutjat	els besos i l'abraçada d'en Sergi i m'he aixecat del llit. Al bany,
—Res. Sap, vostè m'agrada i un està massa cansat d'estar tot sol. El vaig	rebutjar	amb un gest, sense dir paraula, i vaig sortir. Em va semblar que es
les vegades que els sedentaris han reeixit sobre els aventurers, adés	rebutjant	-los enllà de les fronteres, adés foragitant llur dominació, adés
perquè amb mig milió d'habitants Catalunya no podia ni aspirar a	rebutjar	els vuit milions de francesos de sant Lluís, ni gairebé a repoblar el
llums més o menys progressives, però no renunciar-hi. Tampoc ara no poden	rebutjar	l'anàlisi literària i psicològica de llur esperit realitzada pels grans
se i... besar-se amb Caín, que és pelut i groller. ¿Per què no el	rebutja	? Eva. ¿I què vols que hi faci jo? Abel. El meu germà és
Què tens? /Andreu\. [(Es frega el rostre com si volgués	rebutjar	unes imatges.)] Que és miserable tot plegat! /Amèlia\.
casar-te, vas esperar que l'Andreu tornés i que ho veiés ben clar que el	rebutjaves	. Xela, t'asseguro que jo no et vull cap mal; però la culpa és tota teva.
dels boleros ni dels ametllers en flor. ¿No començaria a ser hora de	rebutjar	tòpics i anar a l'arrel de les coses? Res no importa que Dona Maria
fuig de mi. És un doll entre cames que em	rebutja	. Herbei, pedram: senyals d'amor dissolts en la
avui, estic enamorat de mi mateix!). També el que em	rebutjava	per llebrós. M'arriba la musica que danseu a hora baixa,
el cavaller autèntic —aquesta era la il·lusió que es feia Frederic— ha de	rebutjar	les comoditats i seguir el camí del deure. I el seu deure era aleshores
de Romaní i de Miralles era la filla menuda dels Comtes de Sallent; va	rebutjar	una boda madrilenya que li proposava la família amb un nebot dels
d'haver-los capat, només els deixen escurar les espines d'arengada que	rebutgen	els carreters. Pere Ranalies havia fet grans serveis a la seva parenta
fidel a ma promesa amor. Rei ¿Per què ta joventut altiva gosa	rebutjar	el privilegi insospitat? ¿Per què no acceptes ardentment l'esposa que
amb nostre esforç. Ell no és digne tan sols de l'esclavatge, ja que	rebutja	els vostres clars tresors. [(Estel d'Or al Rei)] No faceu cas
Jehovà duu la corona d'Israel, i el destroneu.	Rebutgeu	la majestat asseguda a l'etern soli, perquè un rei us
vestits i les postures—, no vol dir sinó que el gust de la clientela ho	rebutjava	. Més canvis El canvi no s'havia produït solament en el camp de la
antecedents—, no parteix de la realitat: més encara, el primer que la	rebutja	, el primer que la nega. Aquesta tan rabiosa negació de la realitat, si
el grup ortodox del surrealisme. Els pintors que, com Miró, defugien o	rebutjaven	terminantment l'ús de la pintura per a la narració d'històries clíniques,
és freda, i Laura torna a dins com si sentís una pressió enemiga que la	rebutja	. No en fa cas. S'asseu, agafa un paper aromós d'ambre, descargola
una forastera, vinguda Déu sap d'on. En Tomàs em va jurar que si ella el	rebutgés	, es llançaria daltabaix de la resclosa. "Cap dels nostres passats no
I quan Laura, commoguda, intenta de repenjar-se-li al braç, Teresa la	rebutja	amb polidesa; el somriure de Comarquinal li ha tornat al llavi. Se'n va a
entristí més Laura que no pas l'allunyament de tota la família, la qual	rebutjava	els seus intents de conciliar-se'n l'afecte. Cert que no en sofria gaire,

Pàgina 1 (de 96)

50 següents