Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

vorejats del serrell glauc dels marges. Tot d'una el sol fa brillar els	recs	, que enlluernen —bocí de mirall pur. Cantava el cucut i, a primer terme,
zero, i a les cinc de la tarda a 2. L'Albert ha recollit, en un	rec	de casa el Guarda, un bocí de glaç de dos dits i mig de gruix. El sol,
encén el verd daurat de les pollancredes, i sento un cucut llunyà. Als	recs	brillava l'aigua encesa. 15 abril. Divendres Sant. He
queviures. Canten rossinyols a les barrancades fresques. Olor d'humitat,	recs	d'aigua abundosa, flors blanques, flors grogues d'enciam de pastor.
seques, un llarg seguici de deixalles que s'arremolina a les boques dels	recs	que vessen l'aigua en els menuts bancals verds de trepadella, alts de
del pont, una regadora vessava al desguàs el sobrant de les aigües al	rec	. Fou al moment en què acabaven de passar el pont; l'estrèpit de les
s'acaba entrant les velles amb una aixada; el	rec	ja canta i, a l'horitzó, el sol s'espanta; les ombres
que assaltin l'altura. Un pilar de roc, i s'hi engrapen. Un	rec	eixut, un camí estret; entre font i salze, una plaça. Camins
Tot entorn, les masoveries disperses guaiten els camps travessats de	recs	blaus, que un rengle d'albes acompanyen de tant en tant i més lluny se'n
esbarzerars enormes vora la carretera, i a banda i banda de la calçada,	recs	profunds amb aiguamolls dels quals s'aixequen grans herbes flairoses.
érem damunt la carretera. Ens vàrem rentar la cara al corrent d'un	rec	. Tot era fresc, nou, bonic. Les herbes molles de rosada feien olor.
lluny per haver un raïm aspre, vulgarot. Em rentava la roba als	recs	, sense sabó, i m'ajeia al sol, mig despullat, esperant que s'eixugués.
caminals i caminets pels quals passaven els carros i les persones, i de	recs	i reguerons que conduïen l'aigua del riu elevada pels motors. Davant del
bastant més enllà, al recer d'un petit àlber que ombreja la vora d'un	rec	. Cadascú té el seu litre de vi. Per això ens hem proveït d'una ampolla
que se'n va a masturbar-se. I, en efecte, desapareix enllà, dintre el	rec	, a l'ombra dels freixes. Triga mitja hora a tornar, fins que el pintor
de Valence, Josep i jo un dia de bon sol ens aturàvem a la vora d'un	rec	, d'un xaragall, d'un riuet, i fèiem la nostra bugada. Ens agradava triar
que no tinc polls, que no he cessat de banyar-me al Roine, als canals, als	recs	. I aquesta idea és un lament, un plany irritat. És també una revolta
paisatge, l'observes, anomenes el que veus: una filera de pollancs, un	rec	amb dues oques, unes feixes, una carreta abandonada i, al fons, les
va empènyer casa endins i va tancar la porta d'una revolada. En creuar el	rec	prop de la fàbrica hi va rebotre l'anell. Va sentir el "xop!" de l'aigua
ja griseja, ja canta la pluja i fresseja, sobre 'l	rec	passant adormit, amb sos noguers atapeíts, que
soroll seguit que movien els batedors de les dones agenollades vora del	rec	al damunt de la caixa de rentar. Quan més ens adelitàvem al sol i a
vàrem seguir el camí ral i girar per un carretal que vorejava el	rec	. En Quimet feia de guia. Ens va fer aturar davant d'un ullal d'aigua
Jo no haguera volgut escurçar, de tant que m'agradaven vora el	rec	els arbres opulents que hi descobria. Haguera volgut que el mas fos
la terra cap als corrents d'aquella banda i els omple, com es fa en els	recs	. Quan, per contra, les aigües s'aparten d'allà i es llancen cap ençà,
de la corda puja un bot de cabra ple d'aigua; l'aigua tomba en el	rec	; el camell recula; el bot flàccid i la corda tornen a endinsar-se en el
de fusta, que xiscla com una carreta, i els rústecs catúfols aboquen al	rec	ombrívol, escoladís per rònecs carrerons, el doll de l'aigua fresca i
som capaços fins que ho hem assajat; no hi ha altre camí per a saltar el	rec	, que decidir-se a saltar-lo. Anti-renúncia. Tots renunciem, ¿quantes
en la descoberta del món i l'aprenentatge de la vida. Aquell any el	rec	de la font era espès com mai de capgrossos, amunt i avall de l'aigua mig
I començà la desitjada pesca. La gorra no parava d'entrar i de sortir del	rec	, plena de capgrossos. Un moment perquè s'escorrés l'aigua, i les
acaben d'assaonar els raïms. Dies ha que les samals s'estanyen al	rec	de la font, perquè la fusta sigui ben reinflada i no es perdi una gota de
d'ales que es pleguen. Tot el món n'és entelat de melangia, i l'aigua,	rec	avall, talment sanglota. ¿Com no ha d'estrènyer el cor tanta despulla
on creixien llenties, es passejaven, a estrebades, els sastres dels	recs	, i fins, en certes èpoques, hi cantava una reineta. La nena s'ajupí, i
estampa de la Nieves quan anava a costura i empaitava els sastres dels	recs	en el bassiol de l'horta. Aleshores se'n va a l'altre cap de taula i
que no se'ns ensorrés, y, després, lo qu'era pitjor encara, anar obrintse	rech	per baxar a la cort dels porchs, ahont n'engrexavem quinze, qu'era un be
dels marges, dels munts de fems, dels feixos de canoques, del fons dels	recs	, de les mates de joncs i, àdhuc, de les grans terrosses dels erms
fatalment el drama. Tres eren els personatges. Havien estat pescats al	Rec	Comtal per uns individus afiliats a la Societat d'Amics dels peixos. El
dels blatdemorars, com si l'engolís un pou. No té laberints de	recs	, ni misteris lacustres, ni traïdories ni llegendes d'aiguamoll. Allà on
niu, i comencen a deixar-se anar amb aquella gràcia, i ara es freguen pel	rec	i es renten la cara i les ales, i s'espolsen més fresques i més contentes
hom pensa si a l'últim la perdrà entre una bardissa o li caurà al mig del	rec	. La cuereta és molt amiga de l'aigua: la sorra d'un torrent, les pedres
tan immensa i segura, a nosaltres, esquitxos de persona; atravessàvem els	recs	, i tot seguit ens sentíem eixordats per la fressa del riu, que ha de
enfilar els carrers més solitaris, eixí a un bosquet, saltà el marge d'un	rec	i s'arraulí sota un pontarró. Estava consternat. Brandava el cap amunt i
els palangrers pesquen el lluç d'escata argentina. A llevant hi ha el	Rec	de la Cabra: a vora del rec no hi ha ni dues centes braces d'aigua,
d'escata argentina. A llevant hi ha el Rec de la Cabra: a vora del	rec	no hi ha ni dues centes braces d'aigua, després sobtadament es fa el rec
rec no hi ha ni dues centes braces d'aigua, després sobtadament es fa el	rec	del qual ningú no ha trobat el fons per més que s'ha arribat a amollar-hi
passen per la mola d'aigua que hi ha al damunt, diuen: Som al	Rec	de la Cabra, i tot aquell paratge pren aquest nom. Així, tota la mar
costa a la fonera està dividida en un gran nombre de jardins (	recs	i passadissos, planes i planasses) que prenen el nom d'una
de la Mar que no reposa mai del seu panteix. Damunt d'aquest	Rec	de la Cabra, immòbil, hi ha un Jardí de la Mar com els altres,
font la forma de doll i en escórrer-se pel córrec la forma de	rec	o regueró. Aplicant així el nostre enteniment a discernir els
pels marges dels suburbis en diran excursionisme, i de saltar un	rec	, una proesa. De tota manera, més val això que el patíbul. Vindrà,
dels marges, dels munts de fems, dels feixos de canoques, del fons dels	recs	, de les mates de joncs i, àdhuc, de les grans terrosses dels erms

Pàgina 1 (de 18)

50 següents