Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
recalcar V 536 oc.
recalçar V 17 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb recalcar Freqüència total:  553 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de còlera. —Maleïda siguis! P... Maleïda siguis —repetí una vegada més, recalcant les paraules, com si fossin punyals, mentre llàgrimes d'ira li saltaven
a passos insegurs, gairebé balandrejant, i un moment hagué fins i tot de recalcar-se a la paret. Quim Bisa pensà: "Deu estar begut!" S'aixecà i el seguí
i el seu rostre greixós, sota el reflex de la llum, gairebé relluïa. Es recalcava en la fulla de la porta i els seus ulls passaven d'ell a la dona i de la
—Pobres espardenyes!... No puc més; m'asseuré aquí un moment. —Es recalcà en el braç de la dona i s'assegué sobre el marge—. M'estimava molt, ell;
i córrer la sang calenta pel seu rostre; però continuà dempeus (només es recalcà lleugerament amb el braç contra el marge). Aixecà una mica més la testa,
en els dies serens pel passeig a seure al sol. Foren com dos vells arbres recalcant-se l'un en l'altre per no caure. Fins que la mort els va segar. El
definició dels vicis greus són idèntiques. Això és el que cal deixar ben recalcat. El cristià medieval, l'estoic pagà, el savi oriental, el racionalista
assumpte. —Vós mateix —replica fredament el de la barbeta. Però l'altre recalca: —El vostre trasllat. —Us en guardareu bé prou! Hi estic molt bé, jo,
—els pregunta amb una hostilitat condescendent. Ell reposa la pala, hi recalca un peu, els braços plegats sobre el mànec. —Ja ho veieu. —No és permès de
entre vosaltres. La llei és la mateixa per a tots —repeteix. —I injusta —recalca encara ell. —I injusta. —I per què fer una llei injusta? —No n'hi
A l'atzar —diu ell—. Per aquí mateix —i li immobilitza la mà. La noia recalca el llibre contra les cuixes juntetes, s'inclina una mica per tal que la
mica les cames per tal de poder retirar la combinació cap amunt. La noia recalca més les natges mentre allarga la mà enrera. —És el primer que veig que
estudiar-la encara que ens sembli una farsa, encara que sigui una farsa —recalca—. De passada, et vull advertir que qualsevol suggeriment que ens
llengua, oi?" Ell gairebé riu, ara. —Sí, en tindria. En tindrà —recalca. Gira el cap en direcció al passadís, escoltant els trucs que ressonen a
diferents aspectes i possibilitats que ofereix l'existència? —Una vegada —recalca ell. —Una vegada pel cap baix —rectifica l'individu—. La llei és prou
que ens degraden, perquè sovint és ara o mai... Ens justifica, això? Ella recalca més el cap contra la seva espatlla i ell, amb la mà lliure, li amoixa la
En Pepe, que està atent al moviment de la noia, li guinya l'ull i recalca els mots.)] Sense noses! [(La Merceneta, engrescada en jugar una
una dona endimoniada obre els braços cap a mi i recalca amb frenesí el que d'ella es pot fruir. Era de pedra picada
l'afany a mi? [(D'ara endavant, i fins que s'acabarà l'escena, cal recalcar que quan Golferic desespera, Rosaura es commou, i que
Moltes vegades, l'única manera que un aristòcrata d'aquests tenia per recalcar la seva persona amb un color decidit damunt la grisalla popular, era un
escapades i les aficions prostibulàries del seu ídol, potser no hauria recalcat tant allò del "món més oposat al món de vostè" i allò de "la porta
armaris plens de roba fresca i honesta. Passejarà amb cotxe propi; podrà recalcar-se al braç d'un minyó que fa goig i és un dels propietaris de més renom
on aneu, ni quants diners teniu a la butxaca. Ja han dinat. Els homes es recalquen al respatller de les cadires per tal de fumar amb més amplitud. El senyor
i de qui ja sabem més d'una feta que el guarda de cap suposició estranya —recalca amb intenció la mestressa de la casa. Més aviat serà d'ella, la culpa.
l'hereu Terra Negra. I la seva veu s'ha engrandit: ha esdevingut ferma en recalcar aquests mots amb els ulls lluents d'orgull. —Tu vina, i sortirem
va per anar-se'n, però com que Teresa no es mou de la porta, ell es recalca al brancal. —Ara has fet un posat com quan eres petit i no sabies
en l'ànima femenina el misteri de l'ànima d'una altra dona. Fins ha de recalcar-se en un moble, fulminada per la revelació. Ara sí que el cor se li
angoixosa de veure'l que s'aixequi de la cadira; però ell s'hi recalca més a gust i, entre glop i glop comença a entendrir-se amb l'evocació de
de suport, que minvi la desolació de la seva vida inútil. Ah!, poder recalcar el cap, profundament, com en un coixí tebi, a l'espatlla musculada
no fóra correcte d'anar-se'n ara que comencen a fluir les visites. Es recalca al marbre de la cònsola, vora unes senyores que parlen baix. Teresa li
d'escàndols com aquest, i de pitjors, en veuen cada dia. Laura ha de recalcar el front al porticó per no defallir. L'aire d'aquelles cambres, tebi
encara té temps de veure'ls quan baixen les escales de la Rambla. No es recalca gens al brancal de la porta, malgrat la tremolor que se li apodera de les
a la seva necessitat d'afecció, quan ja no tenia ningú al món en qui recalcar-se. Era per això que Laura, quan es sentia presa en l'abraçada d'aquell
quan veié que algú s'aturava a mirar-la; que l'anomenaven. Li calgué recalcar-se a la paret, per la sentida que li travessava el pit. No era Pere, sinó
és massa escotat aquest vestit! Aquí no és un Barcelona! Laura se li recalca al braç mig esvanida. Teresa fixa l'esguard, amb insistència, en la
torna a mirar la germana; i ella, malgrat el terror i l'esglai, es recalca en la pròpia migradesa per respondre: —Sí; tot Comarquinal ho ha vist.
veu de mossèn Joan Serra, que travessa la plaça de la Catedral. Laura es recalca a la paret, per no caure, ara que ha trobat suport. —Me n'he anat de
ja ho crec tot possible en aquest món. Comença a ploriquejar, i aleshores recalca tot el braç a l'espatlla de la neboda, per necessitat de consol. —Pobra
que li fa obrir els ulls per mirar aquell home que l'estreny, que se li recalca contra el pit. Aquest home és Pere, el Pere de carn i ossos; no el Pere de
cosa que no és per a mi i, després, amb un aire de superioritat, m'ho recalqués, que no és per a mi, i que jo només ho puc pressentir, perquè la "cosa
bondadós: —No tingui por! No, això no, pobre minyó! El seu pare —i recalcà les paraules el seu pare per tranquil·litzar-me, per tal que jo
fora, ens diu; se us servirà el mateix. —Això esperem, contesta lacònic, recalcant, Josep. Es sent ofès i vol que el cambrer se n'adoni. No és amic de
natural. Respecte a l'organització de les societats humanes, hem de recalçar en particular que la descripció de la posició de l'individu en la
de la Mecànica clàssica. Entre els filòsofs, Descartes, principalment, recalca la similitud entre animals i autòmats, atribuint, però, a l'home una
tenen un paper decisiu en moltes funcions de l'organisme. Això recalca el caràcter irreversible dels fenòmens típicament biològics, i la
que la terra és poblada de vims. El rellotge sona amb un so més greu per recalcar les hores i el repic, si bé s'ennuega sempre abans d'arribar a la fi del
No, jo crec que l'Alexandre l'ha vista. —Ja i tal si ho és! —recalcava el Bord—. I ara mateix ho provaré. Cal només un quart per a arribar al
De vegades una nit porta consell. —No i no. Ja he dit que no! —va recalcar l'home de l'aixada. —Doncs fem punt i adéu-siau. No és tot dia que
L'exemple més destacat és el que ofereix la distinció, tan recalcada per Gabriel Marcel, entre "creure que" i "creure en" —on "creure
sempre es podrà replicar que si hi ha diferències, no és just recalcar-les quan es tracta exclusivament de fe, d'amor, de misericòrdia, etc..

  Pàgina 1 (de 12) 50 següents »