Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

. "És germà de l'altre", la informava Pulcre. "Sí? Doncs tal vegada li	reca	, per conveniència pròpia, la vulnerabilitat de què parla, però no estima
. Per sort, en morir, la consciència no em remordeix de res. Si de cas, em	reca	tan sols d'haver trepitjat avui catifes brodades amb massa riquesa, un
escorcollava la senyora Magdalena Blasi. "Mai no he engolit, i em	reca	, el consolador adobacossis del mig. Si bascula enlaire, perquè era prou
que respongui a la insultant denominació de "bestiesa". Déu sap com ens	reca	d'acceptar-ho. El nostre orgull sol ser monstruosament invulnerable, i
a festa, va a noces, té nuvi o marit? Jovita Deixa el món, i li	reca	de plaure: es vol fer monja: ara mateix m'ho ha dit. Golferic
ne mai. —Parla com el meu nebot Pere, l'advocat, que tinc a París. Li	reca	de tornar perquè es tem de no saber conviure amb l'hermetisme d'aquesta
però ho considerava un deure agradable. Ni deixar la fàbrica no li	recava	. Allò que desitjava amb vehemència era trobar-se en un país desconegut,
en mi la part més dura. Vaig acceptar-ho al teu davant, no em	reca	, car guanyo el dret de mitigar llur càstig derivat
il·lusió. I en aquesta voluntat només una limitació indefugible ens	reca	. I és: que la vida de cadascú de nosaltres sigui tan curta per l'amor tan
gratuitament concedida, jo vaig reconèixer finalment el principi del seu	racar	-li, amb un desig tant ferotge i cruel, la vida que ara li fogía tant
més fort que mai perquè sigui advertiment a les tocatardanes, que els	reca	deixar el niu abandonat sota el ràfec de les teules i no acaben mai
fa pena que sel enduguin. No vènen res que no maduri, i quan és madur els	reca	de vendre-ho. Aixís és que tot sels patina, i per això, obgectes i tenda
seva muller, del dia que l'escollí fins a la seva mort: ja ha dit que li	reca	que ella no li hagi deixat fills, i ho repeteix; parla de les
, gràcies! Dieu que heu d'anar-vos-en, ara? —Sí. —Em	reca	. Cap resposta. —Senyoreta Ethelton? —Què passa? —Vós... sóu aquí encara,
idea pràctica, i jo vaig exposar-la francament. —Pòrcia, estimada: us	recaria	d'anar amb mi el dia que em calgui trobar-me amb aquells senyors ancians?
—Allí al Madagascar hi ha pas la civilisació com ací. Però, bo i	recant	-me, l'haig de deixar, perquè poden més en mi els desitjos de veure els
que les fa parpellejar, i no poden veure'm tal com sóc. A en Joan li	reca	que la seva vida hagi estat planera, a través de tant de moviment. Cal
Els llibres que tenia damunt la taula no li distreien gaire els ulls. Li	recava	de tornar a llegir aquelles pàgines que altres voltes l'havien enderiat
aquelles cases humils que les altres més altes i ciutadanes? No ho sé. Em	recava	que no hagués de pujar mai més ningú als llurs terradets. Em recava
Em recava que no hagués de pujar mai més ningú als llurs terradets. Em	recava	pensar que les clavellines de llurs testos no tornarien a florir. Però,
en retrobar-les tan fermes i tan plàcides; mes, per altra part, va	recar	-me que el meu somni no hagués sigut una realitat. Havia vist ja tan
acabat l'ànec amb els ossos i amb el bec. Com podeu? Si no us	reca	, feu-me'n part. —Jo de jove —diu son pare— lleis sabia per atzar
l'Erugot. —Bé, voldria ésser una mica més gran, senyor, si no us	reca	—digué Alícia— tres polzades és una cosa tan desgraciada com a alçària!
Per convicció, soc tolerant amb els badocs: l'única cosa que em	reca	és que llur massa, dolçament gronxadissa, m'empresoni quan em vaga de
i la meva portera no sàpiguen que jo escric. La única cosa per la qual em	reca	d'haver mai escrit, és per la mica de traspuament que això pugui haver
petits i per les vostres mullers i preneu el vostre pare i veniu. I no us	requi	als ulls el vostre aixovar, que el bo de tota la terra d'Egipte serà per
la clavellina. Una sola flor, pobre, pansida. La noia tingué llàstima. Li	recà	de trencar-la. De sobte, el desig empenyent-la, dominant-la. Baixà de
què? —Porta una torrada...! Baixà hipòcritament la vista. —Et dic que em	reca	. Es farà malbé aquest xicot. Es repensà. —Encara que... què li vas a dir?
encuriosit el rostre del subdiaca, i no sentia la més lleu pietat. Li	recava	al seu fi humanisme veure així trossejada la llengua augusta. I anà
El turista surt satisfet de la botiga. Aquests trenta dòlars no li	requen	gens. Està convençut de portar cap a Amèrica o Austràlia un veritable
senyal de batalla, sinó ostentació postissa de sentiments que a un hom li	reca	de no tenir. Estava de cara a la porta i, cada cop que la vidriera
d'ells, que amb llur presència inanimada me la recorden". "Per això em	reca	d'anar-me'n i sento que Pina no se m'haurà mort del tot fins que me'n
va passar un esguard lent pels prestatges, com si, talment un avar, li	requés	d'acomiadar-se de les làmines valuoses, els saquets d'argent, els
En rebre aquesta invitació, n'Àuria Maresa no dubtà gens ni mica. Prou li	recava	, haver-se de separar d'un fill tan estimat; però va creure que la fortuna
ès clar que, si escoltes s'ambició, que ès una gola que sempre fameja, te	recarà	sa part que m'hauràs de donar i et semblarà fora llei que jo, sense
... què ès cas, de donar! Me creies obligada a guardar-te'ls... i ja et	requen	... i véns a demanar-me'n compte. Fills! fills! Llops, dic jo! ¿
obra; escampar la fruïció i el consol per als fillastres de la vida. Li	recava	que aqueix gaudi tan pur morís amb ell, que no en participés ningú, que
pressa, no volen perdre temps, puix que les Coves, que és l'únic que els	reca	de veure, estan a dotze o tretze quilòmetres més enllà de Manacor, a les
fill. Se li veia tanta de pena, que fins al venerable follet començava de	recar	-li que la seva revenja es complís talment a cor què vols. Quins dies de
et juro, si ets català de raça, que quedaràs per sempre ullprès, que et	recarà	deixar aquests llocs, que quan te'n vagis et sentiràs el pit buit i tot
la Pobla, Sant Ramon... Tornarieu a començar de bell nou l'albirança, us	reca	perdre aquell bocí de món tan ratxós. Però els amics que us acompanyen us
li donaven una teatralitat ingènua i forta a la vegada. L'únic que em	recava	d'aquell pas d'aventura era que em costaria algun diner. El diner, en
gran viatge a través l'Atlàntic. No és pas que se'n fes cap pena; però li	recava	d'anar-se'n. Desenganyat de portar a terme els seus plans polítics i de
agra. A l'hora que em torçaran el coll com als pollastres d'allà fora em	recaria	haver gastat massa pólvora en salves, i haver estat prou idiota per
Al capdavall és un joc moral, inevitable; ni caminar no et	reca	, ni tan sols la presència del Cementiri Vell... Si vols ajudar a viure
la minúscula sagristia que havia quedat per netejar per un altre dia. Li	recava	de no haver-la deixada neta com la nau central i com el petit cor. I en
capir perquè li aturaven la voluntat de fugir d'aquell lloc sagrat. Li	recava	abandonar aquell cadàver a les inclemències de la nevada i del vent. Si
constant que travessa la vida del meu sensibilíssim pare! Només em	reca	, molt profundament, el no haver conegut mai aquesta àvia meua que ha
criatures? —Ai! que se m'ha posat malament aquest esmorzar! —Per tu em	reca	sa vida, Tereseta d'es meu cor. Ara que ens haviem pogut casar i que
elegants oficials de la marina reial, pensava que potser algun dia et pot	recar	d'haver unit la teva sort a la d'un pobre pilot de la marina mercant,

Pàgina 1 (de 8)

50 següents