Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

del temps, de les ocupacions; però gairebé sempre la conversa acabava per	recaure	en Mila i en l'absent. —On serà, Déu meu? —sospirava Maria Àgueda—. Què
-me. M'escoltes, Mila? Mila el mirà amb el seu aire distret, en el qual	requeia	sempre a cada moment, aquell aire que tant havia preocupat ja el padrí en
a distingir-la, a exceptuar-la de les responsabilitats sinistres que	recauen	sobre la societat capitalista. Es preocupen, però, com es preocupava
conducta de l'Estat: una incongruència esdevinguda injustícia pel fet de	recaure	sobre la vida i la llibertat d'uns homes. L'Administració és benigna amb
sinó que exigeix la presència d'algú o d'alguns sobre els quals	recau	. L'orgullós és orgullós en tant que autoafirma la seva superioritat de
dels més grans defectes del nostre poble, sobretot en l'aspecte econòmic,	requeia	en l'exagerat individualisme del nostre temperament. Apilaríem els textos
prepotència només moral —llevat del prestigi que de qualsevol acció seva	requeia	immediatament sobre el clericat català—. Així fou la Santa Seu que a
fou l'ambient feudal el que activà l'arrelament d'aquest sistema o bé si	recaigué	en l'Església el donar exemples de la proliferació de procures i
una depressió moral intensa, que mai havia notat. Això la predisposa a	recaure	. No m'explico el per què aquesta vegada s'ho han pres tan a la fresca. I
A les fosques i sense abrigall? Que t'has begut l'enteniment? Que vols	recaure	? Ernestina. No recauré mai més, no. Tranquilitza't. Fins crec
Que t'has begut l'enteniment? Que vols recaure? Ernestina. No	recauré	mai més, no. Tranquilitza't. Fins crec que el cor se m'ha tornat de roca.
espessa capa de lucubracions teòriques difícil d'aclarir, i hauria fet	recaure	la consideració del lector en un aspecte de l'obra artística —el formal—
de la pintura, en casos ben concrets i excepcionals: aquests pintors	recauen	novament en la reproducció de la realitat, per més que es tracte d'una
quan es tracta de divisar les armes amb què lluitaran, elecció que	recau	en el primer, el qual, emperò, pot cedir aquest privilegi al seu
on ferí tan endins un mortal odi: seria únicament per a	recaure	i amb caiguda més greu; a un cost altíssim fóra
aleshores, per evitar la maledicció que semblantment ha de	recaure	en llur posteritat, Eva li proposa mitjans violents; ell no els
que en el seu temps i en qualsevol judici cal que	recaigui	en mi la part més dura. Vaig acceptar-ho al teu davant, no em
llurs mandíbules, plenes de cendre i sutge; amb tot,	recauen	en la mateixa il·lusió que els torba, molt sovint, no
no menys que abans, del que no saps, desitges que al teu damunt	recaigui	tot el càstig! Ai las! Suporta el teu, que no podries
i faria escoltar-me amb veu més forta, que en mi	recaigui	tot, que se't perdoni per fràgil, per més dèbil el teu sexe,
l'estrebava de nou, despietada, ara una mica més amunt, però el pobre	requeia	una altra vegada, esbufegant. Zorbàs arrufava les celles, la seva cara
clar, però aquest sant està encarnat en una imatge la custòdia de la qual	recau	en el claver major. Els clavers ostenten, en certa manera, la
d'un cavall blanc. Algunes precisions Els papers principals de la festa	recauen	per ordre de rotació a les "filaes" participants. Els protagonistes de
dia del ball de les espies, exerceix d'alcalde de festeigs. Aquest càrrec	recau	cada dia en una persona diferent, la qual és responsable que el programa
rememorada. Actualment la tradició vol que el càrrec de "sa capellana"	recaigui	en el tonsurat més jove de la darrera promoció sortida del seminari. Així
caritat, etc. Veblen anota: "Les converses habituals de la classe ociosa	recauen	sobre diverses formes de música domèstica, darreres modes en matèria de
inexistent en els Furs de València—, el qual, de més a més, havia de	recaure	en un natiu del regne d'Aragó. Les concessions de Pere el Gran no
o li retallava les possibilitats d'acció. Les responsabilitats polítiques	requeien	sobre la capital, i la capital, sola, no podia fer miracles. La mateixa
havien aplicat llurs estalvis en "censals" o préstecs hipotecaris que	requeien	sobre les aljames o sobre els senyors. I ara les aljames s'esfumaven, i
Una altra projecció del ressentiment provincià dels valencians	recau	sobre els altres "pobles" provincians. És un ressentiment que podem
esforç de compendre el meu veritable estat. Després, un fort anhel de	recaure	en l'insensibilitat. Després, una impetuosa renaixença de l'ànima i un
ocult o visible de la corona, aquesta fa veure que cedeix, però per	recaure	, passat el perill, en els jocs de sempre. Quan li convé fa jugar
l'arribada del cavaller i dels seus propòsits, tement que tot plegat no	recaigués	en descrèdit de la religió i minva del viure regalat que els en pervenia,
el plaer de fer elogis dels difunts—, perquè així una part de la glòria	recauria	en l'auditori mateix. Els personatges de la narració solien ésser reis i
sé de què tractava la plàtica d'aquell matí, per fer bonic, suposarem que	requeia	sobre la murmuració. De sobte, una de les dues persones, sortint del to
altres esvoletegaven arran del sol i fugien a tomballons, aixecant-se,	recaient	i arrossegant-se com qui s'entrebanca amb la pròpia faldamenta dels seus
consols i d'altres per l'estil, en venint la fosca el meu esperit	requeia	vers les seves temors i les seves angoixes. Quan les ombres vespertines
feta de quatre mots de bambarà, tres de francès, algun de català i tot,	recaigué	de seguit a les bèsties. Alguns negres més s'acostaren. L'un deia que a
s'avilí ja a sos ulls sa senyora. I diu Sarai a Abram: —Damunt teu	recaigui	ma opressió! Jo mateixa he dut a ton sí ma esclava i ara, de veure's ella
real) a què el pintor se'ls mira. Si la distancia és curta, l'observació	recaurà	més aviat sobre els detalls i circumstancies que parcialment ofereixen
les superficies sòlides. Si la distancia és llarga, l'observació	recaurà	principalment en el conjunt de fenòmens fluids que vénen a poblar l'espai
et deia que estiguessis tranquil, car cap injúria ni deshonorança no pot	recaure	en el savi, i és ben cert que en Cató els déus immortals ens donaren un
car ningú no pot portar gaire temps una màscara. Les coses fingides	recauen	ben prompte a llur estat natural; allò que es funda en la veritat i té un
de dir com hi ha moltes mares que sembla no importar-los gran cosa el que	recaigui	sobre d'elles una tan gran responsabilitat. Així veiem com moltes es
que poder-se desatendre ben tost d'aquesta obligació sacratíssima que ha	recaigut	en elles des de el moment que han infantat, portant en una edat prematura
la figura del porter que assumeix la vigilància de la porta infernal	recau	en un gos estrafet, Cèrber. Cèrber és un quisso amb tres caps i té tot de
dona, arrogant i provocativa, remenant les anques. Portocarrero que havia	recaigut	en el plor, plorava a tot gas i marxava en segon terme. Finalment el
silenciosos, Joan Antoni evità parlar més d'aquestes coses. La conversa	recaigué	sobre els companys. —Què en penses de Saumell? —preguntà a Vilaret.
ara es retorç en terribles remordiments les conseqüències dels quals	recauen	damunt nostre. —I si fos això? —respongué Joan Antoni misteriosament, els
ha hagut prínceps tan perjudicials per a un estat com quan el govern ha	recaigut	en algun afeccionat a la filosofia o a la literatura. De la darrera

Pàgina 1 (de 21)

50 següents