Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i la successió. Aquesta era tan contínua, que va desvetllar aviat el	recel	de Cronos. Oblidant o recordant massa el que havia comès amb el seu pare,
fort, però amb acurada pronúncia, la noia. "Què?", s'aturava amb	recel	l'Estengre. "Com li he de repetir que m'han de prolongar el paper? No hi
-lo. A l'ànima de Mila no quedava ja, fora d'això, ni una ombra de	recel	. La que més perdurà en ella —el record de la fugida d'ell amb la
I és enmig d'aquesta docilitat que s'aixequen els crits d'alerta. El	recel	i la protesta, però, procedeixen de sectors ben concrets, inequívocs.
ahora; luego ya volveremos aquí. Em mirava amb un cert	recel	, com un hipotètic presoner de guerra; al capdavall jo era un home jove,
per ells? La noia l'esguarda amb la mirada serena, sense reserves ni	recels	, i els llavis se li van dilatant en una mena de somrís fi, gairebé
d'on ara prem un botó de color vermell, sense deixar d'ullar-lo amb un	recel	llaminer. —Guàrdia especial de protecció superior, lloc preferent
la copa fins dalt de tot i ell l'accepta amb la mateixa expressió de	recel	, se l'atansa als llavis i davant l'esguard espectatiu de les dues dones,
a l'aguait, de vent suspès entre fulles immòbils, i ells hi avancen amb	recel	, inclinats endavant, cercant la protecció dels arbustos, al límit dels
. Per això me'ls van demanar. —Aquests no —diu l'home, esguardant-lo amb	recel	—. Si en teniu uns altres... —Mai no n'he tingut cap més. L'individu més
tot suavitzant la veu. El noiet s'aturava, es girava a poc a poc i amb	recel	i tornava cap a la vella —cap al cabàs de les nesples— molt lentament,
les coses noves a les quals un s'acosta amb il·lusió però amb una mica de	recel	. Ara el mar i els incidents del mar ens fan l'efecte de tota la nostra
qui les han seguides amb admiració, àdhuc els qui les han malmirades amb	recel	. Però avui sabem que tal història està teixida de fets accidentals,
la burgesia medieval catalana s'organitzà empesa per la temença i el	recel	envers la noblesa. Un sol mot resum la seva psicologia d'aquells moments:
superior a llurs forces en un país gastat per incomprensions i	recels	seculars. El reconeixement de l'existència del "cos místic" de
Catalunya—. Fou una experiència de la qual ningú no es remuntà aviat. El	recel	contra l'Estat desenvolupà la mística revolucionària entre els obrers i
la derrota deu anys més tard? Sens dubte, l'explicació es troba en els	recels	que havia experimentat respecte al programa revolucionari de la reialesa;
la constitució pactista. Les queixes fonamentals que havien provocat el	recel	de les oligarquies respecte d'Olivares, s'haurien pogut resoldre amb la
com un pas còmic, si la revolució de 1640 no hagués fet covar un	recel	fonamentat entre catalans i castellans i no hagués establert una
en el ritme social i polític —retard d'una Constitució— provocà	recels	injustificats, així com mesures de govern que desgavellaren els rectes
—Són bessones. —Acaparador... —murmurà el general. L'arxiduc el mirà amb	recel	. Sabia la dificultat del seu món interior: era un místic que derivava cap
dubtar, confós, torbada la consciència per no sé quins escrúpols i	recels	. La baronessa ho advertí i, suaument, passà a una altra cosa. Don Valentí
una llàstima que Dona Obdúlia no ho pogués veure tot. Havia mort amb el	recel	de fer pitjor paper que el marquès de Collera, i, degut al benaventurat
moviments. Quan en Víctor comença a teclejar ella es redreça, mira amb	recel	per tots indrets i es decideix a escometre'l.)] Ernestina.
la seua consideració amb un abast diferent. Els romàntics miren amb	recel	el terme bellesa —almenys per les adherències que arrossegava de l'època
monstruoses i la seua espontaneïtat condicionadora, ha suscitat un	recel	que mereix ésser atès. Pense en allò que molts reprotxen a la pintura
ara no ha defugit el contacte amb l'altra gent. És ara, per un començ de	recel	instintiu, irraonat, que l'empeny a separar-se d'aquella anella closa,
les fantasmagories primaverals. Pere va seguint-la amb aquell posat de	recel	que crida tan bé l'atenció dels transeünts. Teresa encara té temps de
la boca per proferir la paraula que creieu més sincera, es desvetlla el	recel	de les persones que us són a prop; dels qui us refiàveu que us ajudarien
dels qui us refiàveu que us ajudarien a alliberar-vos de la soledat.	Recel	, incomprensió, pietat o befa dissimulada, monstres que us glacen la sang,
grande illusion, film magnífic, propici per a disminuir els	recels	entre francesos i alemanys, perquè tots hi queden bé. L'escena de la
meus millors amics. Dies enrera vaig dir a en Benet: "Suposo que els	recels	literaris o polítics no portaran la gent jove a permetre que l'adversari
faux monnayeurs— i un fons amargat, però que traspua, de	recel	, de suspicàcia i, en definitiva, d'inseguretat —vull dir, la que porta a
és a dir, d'insuficient per dissimular la inseguretat, la suspicàcia, el	recel	i, en definitiva, el terror intern amb què Gide se'ns adreça. Però, per a
expressió centrada en una atenció a tot, amb uns matisos de lucidesa i de	recel	i més aviat de mal humor, perfectament lligats, que no excloïen
per l'esperit obert i perquè deu estimar tot allò que té una vida, sense	recels	ni odis reprimits que li'n privin. De la impressió de Toledo en vaig fer,
banyarse de nou en la dolsa corrent del amor, lliure de dissimulacions y	recels	. La conversa aná animantse, las distancias estrenyentse, una tendresa
á las llambregadas que la tapada dava encara de quant en quant ab	recel	. ¡Oh, sería deliciós! Cóm se quedaría al véuresel devant! Gent cansonera,
Es dolia que el vell poeta no tingués una mica d'acritud, de	recel	del públic, a manera de sal que hauria evitat la descomposició de la seva
aiguardent. Res d'això no li havia vist mai, ni quan, sense el menor	recel	, els dies que ens mudàvem per rentar-nos la roba, buidava el sac damunt
—continuá 'l senyor.— Aqui té la persona que á vosté li inspiraba tant	recel	... Vaja, diguili la veritat: ¿no es cert que vosté 's troba aqui com á
sentiment. Timb· Tal com parlas, farás creure 'm que tens idea ó	recél	que entre jó y ella existeixen confiansas ó secrets. Ton. La
molt poch lo fel, y 'l cor que amargors no proba viu tranquil y sens	recél	. Si he passat una desgracia, l' ha esborrada prompte un bés que dels
!) Ton. [(ap.)] (¡Quína ditxa véure 'l are plé de gelos y	recels	!). [(ab satisfacció)] Timb· [(Comensa volguent fingir,
tot d'una, que es troba desconsolat, desemparat, se'l mirarien amb	recel	. Probablement replicarien que la mort del pare s'ha produït dins l'ordre
li sembla que les proves no són suficients ni demostratives, aquests	recels	en deturen l'edició. Això li costa una glopada de fel. L'única punta
parlar sens retret. En notes tràgiques caldrà que mudi el to:	recels	perversos, ruptura deslleial per part de l'home,
d'ells, molt dures, passions violentes —ira i odi,	recels	, desconfiances i discòrdies—, i, amb amarga escomesa, commovien
a compte. Finalment, s'és aquietada, si bé mirant-me sempre amb el mateix	recel	. Què li volia jo? Hi ha en els ulls de tot dibuixant una agudesa tan
i acatava la testa com per meditar. De tant en tant ens llucava amb	recel	. Per què el miràvem? Per què l'havíem de mirar? Finalment agafava la

Pàgina 1 (de 25)

50 següents