×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb receptar |
Freqüència total: 306 |
CTILC1 |
meu, que a un temperament com el meu li feia por de | receptar | -li morfina, que no guanyés l'hàbit. Em va semblar ben | treballar massa! —respongué 'l metje sense calificar la malaltía, tot | receptant | . —Vol dir qu' es cosa de cuydado? —interposá la Madrona ab los ulls | Vaig recordar-me de l'indret on havíen depositat un flascó de vi lleuger | receptat | pels metges, i vaig travessar a córrer cuita la cambra per abastar-lo. | de preceptes que, els que els tasten s'hi tornen pobres i els que els | recepten | s'hi fan rics, però jo, que mercès a lo que sia, tenia una salut privada a | ; es pren de bon grat, es pren per forsa, fins hi hà metges i tot que n | recepten | ; però aquets prenedors de Mallorca, aixís que ls observis un xic, veuras | ls fassi les seves prèdiques i els aconselli viure bé, i metge, pera no | receptar | -los i ajudar-los a bé morir. És clar que tenen pareja, pera | net! Qualsevol s'hi podia trobar. Ell va dir (la dona també hi era) que me | receptaria | uns paperets. I, doncs, què havia de fer? Quan van venir de ca | si es prescindeix del principi territorial i s'adopta la panacea | receptada | per ell, consistent en un complicat sistema d'institucions "jurídiques" | això sí, però un xic fet a l'antiga, que esguardava el temps abans de | receptar | , i receptava amb un cert entendriment per les mixtures d'aixarops i aigua | però un xic fet a l'antiga, que esguardava el temps abans de receptar, i | receptava | amb un cert entendriment per les mixtures d'aixarops i aigua d'herbes, i | pit, i mireu, ¡just! lo que m'havía semblat al veure-l, i li | recepteu | qualsevol cosa que no pugui fer cap mal, o li deu tintura de pega dolça i | metges avinguts i que si convé tinguin a la rebotiga un consultori —i que | receptin | força els vostres específics, o els que vulgueu que es venguin per ser | que el seu home havia marxat a Prats de Molló perquè el metge li havia | receptat | l'aire fi, l'aigua fresca i la vida de muntanya. Decidírem pujar-hi, tots | malalties que hom pot tenir. La meva mare anà a veure el Dr. Robert i em | receptà | un canvi d'aires. Em portaren a câla dida, que era de cap a Vegas i tenia | per exemple, fa pensar en un metge de poble, un d'aquests metges que | recepten | aigua de til·la tota la vida i vénen a París a passar uns quants dies. | espatlla darrera el vidre— deu ésser un malalt. El metge li deu haver | receptat | que vagi a passeig en cotxe i que tracti d'anar canviant d'aires. Com que | li mal resguarden uns borseguins espellifats, tinyosos. —Què els podries | receptar | , germà Rovira? En Joan Rovira no somriu ni contesta. Li toquen el braç. | tan irritat com ara, que sortia amb unes receptes inútils perquè eren | receptades | sense saber la causa íntima de les seves sofrences. I nit i dia havia de | amb un tic nerviós, que el metge va confondre amb el mal de Sant Vit. Em | receptà | uns banys d'aigua calenta, que, amb una mica més, em varen posar a la | a resar amb mi la penitència per tal de saber, per mitjà del que m'havien | receptat | , si encara tenia les dents de la llet o si ja era cabrit de vinya, tu ja | molt docte, l'examinà i va donar-li grans esperances de guariment. Va | receptar | -li una medicineta i va ordenar-li que rebés a cos nu, tantes hores com li | a la mare. Aquesta parlà amb el pare, i ell consultà un curander, el qual | receptà | sense veure la noia. (Kdija s'estimava més morir que no passar per un | un arranjament als seus creditors. Han confiat els fills al seu oncle. Va | receptar | un medicament al malalt. Ha deixat tota la seva fortuna a un seu | Aquesta diferència de visió va ser causa que un amic seu oculista li | receptés | un monocle per a igualar-la, ja que deia que científicament no es podia | recepta. L'analisiòleg de terres deia molt seriosament: "falta calci" i | receptava | un encalcinat, que, de moment, permetia que la collita de l'any anés | gaudir l'infant Pere, més d'un cop degué metjar-lo mestre Guiu, i | receptar | -li alguna metzina o aixarop, o posar-lo a règim de gallina, la qual menja, | gemegui en el seu llit, que els metges i els apotecaris es dediquin a | receptar | , donar consells i a confeccionar potingues; que els herbolaris explotin | sabés, era més apte per a endevinar la naturalesa dels medicaments que li | receptava | el metge que no pas nosaltres per a entendre el que hi ha darrera el | com el nostre, no. Els analfabets tant se'ls en donava que els | receptessin | en un idioma com en un altre, perquè de tota manera era com si els | que qualsevol altre sistema curatiu. Hi ha malalts que si el metge no els | recepta | quelcom, se senten abandonats a la desgràcia llur. És del nostre temps | malefici o mal donat. Les que no es volien comprometre, sortien del pas | receptant | quatre herbes, una beguda inofensiva o una porqueria qualsevol; però quan | Llegiu-lo bé, llegiu-lo com una medecina. És llàstima que els metges no | receptin | Goethe més sovint a la gent jove. —Ho creieu? Per què? —No sabria | forma de valentia contra la luxúria: defugir-ne les ocasions. Podria | receptar | -te un bon propòsit de continència. Podria dir-te que, a més d'un metge | i el percudí, i féu la sonada de l'altre; i com l'altre —després de | receptar | quinina—, deixà de venir. Vaig fer un determini heroic. Prou almoines! | la certesa d'aquesta última afirmació ningú no podia dubtar-ne.) Li he | receptat | un específic que prendrà tres vegades al dia i unes injeccions que li | per anar a la farmàcia a comprar un específic contra la tos, que havia | receptat | el doctor Pladevall. Després s'encaminà a casa. Pujà la llarga escala | Bona o dolenta li semblava de tenir una arma; la feblesa d'un expectorant | receptat | pel metge. Ho ordenà tot per al combat sobre el marbre de la taula de | un doctor a l'antiga, un vulgar organicista, un que s'hagués limitat a | receptar | -li deu cèntims d'ungüent de carabassa en comptes de profunditzar més | i, per ajudar a suportar-ho millor, li podeu donar unes gotes que ara us | receptaré | . Darrerament s'han estat receptant amb resultats sorprenents; cada tres | li podeu donar unes gotes que ara us receptaré. Darrerament s'han estat | receptant | amb resultats sorprenents; cada tres hores n'hi donareu sis amb mig vaset | variats i la suggerència d'un viatget a Roma, foren els remeis que | receptà | mossèn Felip. Que Déu el tingui en la seva santa glòria! Poc temps | el pols, em feu treure la llengua, em donà uns copets a l'espatlla, em va | receptar | un purgant i em va recomanar bafos d'aigua bullent i flor de saüc! Qui | no es moria ningú; en venir jo, vaig prendre'm la cosa formalment i vinga | receptar | a tort i a dret, fins que... Res... sort que els "rojos", amb el | Un dia visitava una malalta del cor. El cas era greu. S'inflava. Font li | receptava | tota mena d'estimulants, però el cor no responia. Arribà un moment en què | de vista, per dir-ho amb dues paraules... —I després, què succeí? —Em | receptà | unes gotes, tal com m'havia dit, i em posà a règim de verdura, peix i carn | com m'havia dit, i em posà a règim de verdura, peix i carn a la brasa. | Receptar | -me el peix és com si m'hagués receptat fetges de mosquit; en aquest país, | de verdura, peix i carn a la brasa. Receptar-me el peix és com si m'hagués | receptat | fetges de mosquit; en aquest país, de peix n'hi ha de cent en quaranta. | deurà arribar. —I vós compliu el règim? —Ja ho crec! El que el metge em | receptà | és precisament el que m'agrada més. Si, el que menjo, ho pogués | a convertir-se en éssers abstractes. La realitat cansa, fatiga. Hom | recepta | un específic —l'específic més adequat—, aquests específics que venen a | sempre sobre el mateix lloc, es presenta butllofa, s'avisarà el metge qui | receptarà | medicació per rentar la plaga tant sovint com sigui necessari. En general |
|