Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

volen, en estrenar les ales, l'una cap al bosc, l'altra al	recer	d'un teulat. Quina d'elles és, però, el rossinyol i quina l'oreneta? Amb
el poder, del qual ningú no es cansa mai, des de la comoditat del	recer	domèstic. Entretant, silenciosa per tres dies, segons els tractes amb la
la destrossa d'uns quants bous, un natural espant de dona, una fugida al	recer	d'una cova, un tènue vel caigut i tacat per la boca, regalimosa de
que el vespre davalli dels cims, i l'adolescent retornarà aleshores al	recer	de la frescor del seu jaç. Demà serà com avui, i així tota la renglera de
sense cap experiència del món; era com un infant; no s'havia mogut del	recer	de casa seva, de l'ombra del seu pare i, menys encara, de la seva germana.
Costa, ni d'allò que podia advenir. Santa Maria dels Monts, assentada al	recer	dels tossals, continuava el seu ritme de vida. Les muntanyes continuaven
A fi de conservar l'assistència dels poderosos, i de fornir-se algun	recer	mitjanament segur, el Rotterdamès es veié obligat a un funambulisme,
més absurdament incongruent i lleugera, ens vam instal·lar en aquest	recer	muntanyenc, on la pau verda dels arbres semblava un paradís. Els primers
el sol és deliciós. A primera hora de la tarda seiem llarga estona en un	recer	, davant del Matagalls. Quina llum més alegre! Les fulles de les alzines
de vora l'aigua, hem collit moltes violetes (però no fan olor). En aquest	recer	costa d'imaginar que hi hagi tants homes que es maten, que hi hagi tancs,
10 abril. Ahir vaig començar a fer helioteràpia al	recer	de la pedrera abandonada, indret recollit com una cambra, amb murs
closes. Sembla mentida que l'urpa de l'odi hagi arribat fins a aquest	recer	emboscat. Pugem per Vilarmau. Pels prats, vaques blanques i negres, una
El sol fa brillar els castanyers nus. Després seiem una estona en un	recer	que hi ha davant de casa. A mitja tarda torna l'avi de Barcelona: diu que
Segon Nadal de guerra. Nadal trist, però a la vegada dolç, en aquest	recer	de muntanya. Quin dia més suau! No feia gens, gens de fred: semblava a
no era gens fred. Tinc una llarga conversa amb en Gaietà Fornells en un	recer	assolellat, entre ginesteres. Els diaris publiquen un comunicat oficial
Beethoven, Mozart, Wagner. La música és sedant, deliciosa, en aquest	recer	voltat de neu. 5 gener. El sol alegre fa brillar la neu.
al tard, quan tornàvem del camí de Borderiol, feia fred. Reposant en un	recer	, hem vist les Agudes clapejades de neu i il·luminades d'un pàl·lid sol de
situada en un coll voltat d'alzinars, entre feixes verdes, un admirable	recer	. Quina gent més bona, acollidora i ingènua! Hem vist les vaques, els
d'escoltar-lo, en el crepuscle blau i rosat, enllà dels avets, en aquest	recer	d'arbres florits i de blat tendre. 1 abril. El comunicat
de conreus, en la pau lluminosa. Pau lluminosa! Al fons, enllà d'aquest	recer	d'abril pur, m'ha semblat sentir algun ressò sinistre, algun tro velat de
a Vic. Ens fa angúnia pensar que la guerra pugui acostar-se al nostre	recer	, malmetre els boscos vellutats, la dolça "solitud agrícola". Cap a
Quins núvols vermells de posta, ahir! Costa d'imaginar, des d'aquest	recer	tranquil, l'enrenou bèl·lic d'altres indrets de Catalunya. 17
desapareixia; se n'anava per les terres i, amagat dintre el senillar, o a	recer	d'algun paller de l'era, romania assegut, sense plorar; una expressió de
agradaven i on de vegades ens havíem trobat. Aquest racó guarda encara a	recer	, amagada, la teva presència com cap més i per això l'he triat. Davant
reis, prínceps i comtes cristians, tots pobríssims, que havien cercat	recer	a les muntanyes i que hi combatien aferrissadament per un elemental desig
Basc—, i en els altres una fossilització del règim agrari latifundista, a	recer	de l'extensió al camp de les fórmules capitalistes (desamortització, Codi
els reflexos del seny i es deixaren lliures els frens de la rauxa, a	recer	d'un misticisme messiànic, d'encuny celtibèric. Que aquest fet, emmarcat
L'Agustí i jo vam reposar un temps llarg ajaguts al	recer	de la cuneta vora els camps que assolaven per a fer-hi
porta estant, busca amb els ulls la pilota, i no deixa el seu	recer	fins que l'ha vista. La plega, i se'n torna corrents,
Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els	recers	del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l'estiu, els
genolls, recorda: deixa que un raig et clivelli el	recer	fosc i mira la pols dels anys. Parles de fe? S'han remogut,
no ens ha burlat, i ens fa vergonya. La pensem a	recer	, confosa amb el cos que s'ha triat. Que no llampegui en el seu
la muntanya canta... Quan la muntanya canta, en el	recer	del cor s'esmuny sa veu secreta. Com al nial del roc,
tan pobre, que ton ànima, la guardes com penyora al	recer	de les portes, amb la flaire dels ròssecs amb ferum
ràpida puja la locomotora, i la muntanya d'ignorats	recers	travessa com espasa colpidora. Comença a davallar, des de
a l'abraçada de la forastera amb el calfred d'un desvalgut que troba un	recer	on abrigar-se. —Ara sí, que li ho contaré tot —diu, abandonant-se
dir soledat. Ara, sap que si vol no li caldrà moure's mai més; en aquell	recer	plàcid, la seva vida lliscarà amb assossec, lliure de convencionalismes,
arrambaren al peu d' un arbre de la Rambla de las flors pera trobar quiet	rasser	. Una d' ellas, la Madrona, ja de mitja edat, era corpulenta, morena y de
y d' un sacerdot, asseguda en lo llit, aclaparat lo cos en lo tou	rasser	d' una pila de coixins, reconegué á la Toneta. La sanch se li glassá en
a la Rambla. Sota un fanal, a la cantonada i, més sovint encara, al	recer	de la Plaça Reial, ens llegíem les composicions i ens lloàvem mútuament.
gelat. D'antuvi vaig sentir un estrany benestar: l'alegria de tenir un	recer	. Aquell matí no em presentaria al col·legi. Tenia bona excusa. En ple
veure sortir el sol cada matí en una contrada nova. Quan has dormit al	recer	que t'ha ofert un bon pagès, el despertar en un país inconegut al qual
conservo.) Amb tot això s'havia fet negra nit. Pensàvem acampar en algun	recer	de vora la carretera, quan va sobtar-nos el redoblar d'uns tabals
al peu del marge: ha de ventejar molt fort per a sortir novament del	recer	on el vent l'ha portada i on es podrirà. Del jardiner i el dallaire no en
calda. Però aquí l'aire és travessat de frescors. Els ocells saben aquest	recer	de fresca, bequetegen dalt de les branques, fugen del sol que els deu
però no hi cabem tots. Josep i jo decidim fugir bastant més enllà, al	recer	d'un petit àlber que ombreja la vora d'un rec. Cadascú té el seu litre de
i que m'espaordia, com si em trobés no pas perdut en la nit, sense el	recer	d'una casa, sinó extraviat entre els homes i sense recer en el seu cor.
la nit, sense el recer d'una casa, sinó extraviat entre els homes i sense	recer	en el seu cor. I, tanmateix, aquell silenci i aquell misteri de l'home em
ho mastegàvem tristament a la vora del Roine, o al peu d'un marge, al	recer	del vent. El Roine ja no era el riu lluminós d'abans, aquell riu alegre
un hostal... Jo fa estona que miro... —Que mires què? —Si veig algun	recer	, algun... —Algun què?... —Fas una manera de preguntar... No pots amagar

Pàgina 1 (de 21)

50 següents