Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Santa Maria, a les seves terres d'Argona, en aquella hisenda on s'havia	reclòs	després de les primeres disputes conjugals, disputes que assenyalaren el
; però va dir-s'ho ple de fermesa: "No la veuré més." I es	reclogué	en la solitud, com un eremita després de pronunciar el seu vot. IV
presagis. En aquest sentiment pesava el silenci en què ell s'havia	reclòs	, haver vist encara en una altra ocasió Tiago rondar la casa, la tancada i
Però cada vegada ho havia rebutjat com una estèril covardia i s'havia	reclòs	més i més en la seva resolució de no veure-la, de dur a terme, fos com
d'ell. Després, més tard, cercarà el dolç refugi de la seva habitació: es	reclourà	entre aquelles quatre parets estimades que, quan era un infant, semblaven
diferent de la resta de les persones i que m'obliga de temps en temps a	recloure	'm aquí, en aquesta casa de salut, per viure amb la memòria vigilant,
la glòria de Dona Obdúlia, i fou l'oda d'Aina Cohen, la qual acabaven de	recloure	en una casa de salut. Dos dies abans, a Valldemossa, havia obtengut un
agra. Ara miren i callen, els poetes. Però els savis,	reclosos	en llurs tombes provisòries, cuiden d'aparellar noves madeixes
que té pensat per a un estiu, potser el vinent,	recloure	's amb catorze més i un levita retòric i eixerit vuit
d'una mica de carn flàccida, negrosa, els ulls envidriats. Laura es	reclogué	en el seu dolor com dins una balma tenebrosa, gèlida, on ningú no podia
amb la uniformitat metòdica de la burgesia comarquinalenca, Laura va	recloure	's en ella mateixa. Els matins sortia d'hora per no trobar ningú, mal
refiat en els grans propòsits que no complirà. Mossèn Joan Serra es	reclou	en la soledat dels seus manuscrits, dels llibres que omplen les parets de
de la gent!; de segur que hauria caigut a terra presa d'un sobrecor. Es	reclogué	a la sala rera els vidres. —Què li passa? —deia Tomàs a la seva germana,
tot fregantse la suhor de coll y front, mentres la senyora Pepa s' havía	reclós	ja altra vegada á amagar las trampas del seu cap, manant que servissin al
Ha viscut molt qui ha somniat molt. Jo, les tardes de festa, quan em	recloïa	a casa, mentre la gent bullia pel carrer, vivia més que durant molts dies
Els solitaris són els qui copsen més intensament la vida. Jo cada dia em	recloïa	més. Ja no era per amagar les meves negrors, com abans, sinó per no
que feia tremolar de veure'm. Sense això no hauria pogut vèncer la crisi,	recloure	'm en una serenitat sorruda que fou, més tard, l'admiració de tots.
ha d'ésser castrada i, ço que és sovint més important, ha d'ésser	reclosa	a fi d'evitar que els insectes li duguin pol·len d'altres plantes.
l'aigua ni en el transport més prolongat. D'una petita porció de terra	reclosa	completament per la fusta d'un roure d'uns 50 anys, en
D'aquí, n'extragueren un sentiment de marginalitat que els dugué a	recloure	's al call, conreant les seves particulars tradicions. D'això i dels
mallorquí li és negada la possibilitat de mirar cap a defora, s'haurà de	recloure	dins el seu món interior i ja no a nivell regional, sinó subjectar-se a
centripetista, sinó un esforç evident per part de tots els illencs per	recloure	's dins llur món interior. Els deutes cada vegada més grossos respecte de
L'escaire irregular de les muralles, fistonat de merlets intactes,	reclou	dins ella mateixa la ciutat. Fantasiem un vaixell que, en comptes de
Estrabó donava un perímetre de cent vuitanta estadis, es reduí fins a	recloure	's a Ortígia, sota la protecció dels murs medievals i de Santa Llúcia,
i la probitat científica. Vàrem aprendre'n també —sanitosa lliçó!— a no	recloure	'ns dins un migrat especialisme. Cert que l'estudi d'obres o de moviments
finíssima, incapaç de qualsevol histrionisme, mai no tingué per ideal	recloure	's en l'hort tancat, comprenia els dalers col·lectius, sentia la bellesa
mateix sap de les coses i dels homes aquell que en lloc d'observar-los es	reclou	dins ell mateix i es limita a imaginar-se'ls. Certament, per a la
en que l misticisme es cristallisa en obra d'art, en que l pensament se	reclou	i l'ànima agafa forma. La Sèu de Palma és una illa que ha nascut al cor
que sien, són celdes,— però no hi planyien pas la vista. Semblava que s	recloïen	pera veure més espai, i que, com més xic fos d'allí on miraven, més ample
cases, amb una montanyeta de pins i amb un mur de cingleres altes, pera	recloure	el mar de tot vent, n'han fet el port més quietó que pugui arribar a
edifici ha sigut fet pera presó d'homes o pera tancar-hi penitents i pera	recloure	-ls de tota llum, de tot goig i de tota alegria. Al vestibol, que és alt
activitat de Catalunya, que entra en un període de decadència i es	reclou	dintre d'ella mateixa. Segons la versió més admesa, la causa de la
s'esvaïren; i a la fi algunes persones de bon cor se n'apoderaren i el	reclogueren	en un manicomi privat de Nova York. No se li sentí cap plany, perquè tota
continuat rosec, més atormentador per quan, poc expansiva de mena, se'l	recloía	dins d'ella mateixa, segura de que foren móltes les punyides que no
Quant a María Gloria, a qui la continuitat del sofriment havía acabat de	recloure	encara més el séu caràcter, prou retret de mena, per lo que mólt poques
una situació d'ànima determinada. Després ha d'identificar-s'hi i	recloure	-s'hi. Així, si la condició lírica és l'expressió del propi estat, el
la cultura unilateral de la intel·ligència; avui, que l'especialista es	reclou	dins l'estreta closca de l'especialitat, és un consol pensar que la
crit breu i esquerdalenc en la quietud tèbia del menjador. Després, en	recloure	's per mitja hora, devia vigilar les dues cadenes amb els dos pesos d'aram
totes les terres com una línia infinida que ondula, puja, minva, es	reclou	i s'eixampla sense fites ni terme, o bé l'altre camí que té a la banda i
no li sol passar gaire. Les coses que la volten li lliguen l'atenció i	reclouen	la seva ànima com la tanca d'un hort del camí. Avui no ha comptat els
per la profecia, podrien deslliurar-se del morbós efecte de la plaga,	recloent	-se dintre llurs cases, resant i fent sos menesters a llum de cera
Coíem el pa com Déu ens donava entenent. A la nit enceníem els focs i ens	recloíem	al mig d'ells: al matí, ens alçàvem amb la llum, al migdia rebíem el
i ses concubines. I foren elles deslliurantes. Car Jahvè havía closa i	reclosa	tota udra en la casa d'Abimelec, a causa de Sara muller d'Abraham.
els d'home. És per això que nosaltres, amb gran magnanimitat, no ens	recloem	dintre les muralles d'una ciutat, sinó que hem obert col·lotge amb tot el
lluny, però permetem-los de sortir vora nostre, vist que no es deixen	recloure	del tot. Deixades aquelles coses que és impossible o difícil de fer,
llum pròpia, Arnau, al bell mig del brogit i el moviment del món, podia	recloure	's dins ell mateix i elaborar llargament dins la seva pensa la riquesa
cap als escenaris de la guerra. I en tals condicions, es fa difícil	recloure	l'auditori dins un parèntesi, dins un tema tranquil, modest, completament
no et diré que d'aquests records et basteixis un palau fantàstic on t'hi	recloguis	, oblidant el present i el pervindre. Se'n donen casos d'aquest viure
de la seva feblesa, va ser dels intel·lectuals que més obstinadament va	recloure	's en el què imaginen superba torre de vori i que sovint resulta només que
d'ell, tot li fa horror del que afecta al crim; no cuida l'hisenda, es	reclou	com un taup, és un mort en el món dels vius. Les manies! Les manies! On

Pàgina 1 (de 10)

50 següents