Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la llengua —signe d'estómac brut o de ventre enfitat— i farfalleja. Quan	recobri	la seva habitual eloqüència de psitàcid, prou que posarà els punts sobre
l'enyorança de la joventut esvanida, on li és impossible de trobar-me, de	recobrar	-me. Ve d'una família que no es mou d'un laberint, volten i volten tots
anar sola per aquestes terres? Què busca? —Què busco? Què busco?... —I com	recobrant	-se—: Busco el meu marit... Està molt lluny d'ací... Però m'espera i he
animat i feliç. Ella apareixia transfigurada, rejovenida. Havia àdhuc	recobrat	la seva bellesa: sí, tornava a estar bella... "Quan el trobi, padrí..."
que França i Anglaterra van adoptar una actitud enèrgica, amenaçant amb "	recobrar	la llibertat d'acció" si no s'arriba a un ràpid acord sobre la retirada
que l'acompanya recull la sang que s'escapa del cor i que la pacient	recobrarà	a través d'una vena. La veu va campanejant: —La saturació arterial
arrossega dos xicots que després se les emprenen a cops de colze per	recobrar	les posicions perdudes. —Tot marxa favorablement —diu en arribar sota
Us hi amorraré! Li dóna una empenta, i ell vacil·la arran de toll,	recobra	l'equilibri, però el guàrdia ja aixeca el peu i l'hi clava al bell mig de
que el subjecten pels cabells i l'arrosseguen. Un moment després es va	recobrant	amb la cara amorrada al toll. Però ara hi ha algú més, una veu humida que
pensativa. S'ha enseriosit i inclina el cap, però a la fi sembla	recobrar	-se i mormola: —Mai no la poden matar del tot mentre hi siguem nosaltres.
d'evitar el contacte de les parets, ensopega, però aconsegueix de	recobrar	l'equilibri sense fregar el terra amb les mans. Pel seu costat, en la
a aixecar-se de terra. La de l'escopinada, que sembla haver-se	recobrat	més de pressa, s'eixuga la cara i pregunta: —Què passa? On sóc? —Ràpid
No m'he posat res. La mestressa perd els colors de la cara, els	recobra	violentament, barrejats. La seva veu es fa més austera, colèricament
un moment mentre l'altre, que no ha seguit la indicació, es	recobra	lentament. Ell riu amb un glapit que es barreja a la confusió dels
saleta. —Per què? —s'admira la dona. —Perquè... —però es talla per	recobrar	l'alè que se li'n va—. Mireu-li... els... mitjons... La dona es
de caminar —diu el xicot—. És en una fondalada de la muntanya. —Ja m'he	recobrat	, ara. —Què t'han fet, aquestes dones que deies? Ell assenyala
i solitària, si ens volem oposar a la follia. Res no es guanya ni es	recobra	sense esforç, sense escollir el risc, però cal escollir-lo sensatament,
a queixar amb uns llavis inflats. —Ha perdut el coneixement... Però ja es	recobra	, els ulls li parpellegen abans d'obrir-se en el precís moment que
moviment per incorporar-se, però no ho aconsegueix, tot i que sembla	recobrar	-se de pressa. —Deixeu-me. Aquí no em trobaran. —Et portarem, no
Un cop vacil·la, sembla a punt de caure, però la corretja el sosté i es	recobra	quan el cap de la noia ja anava a fregar la paret. En arribar dalt
en el paisatge que, de veres, li pertanyia. En aquest moment, quan	recobrava	a poc a poc la vida, en aquests anys de 1804 i 1805,
i bada, ell, Jeroni, ben sol, conquereix a poc a poc la seva vida, que	recobra	lentament gràcies als bols de llet amb ou batut i sucre, al vi cremat amb
, de la malaltia, i m'ensinistrava, amb èxit sembla, a fer l'amor, i jo	recobrava	la salut i em naixia el primer pèl a la cara, i em sentia orgullós,
cor semblava voler-li saltar del pit, la mirada se li enfosquia, però es	recobrà	, amb un esforç, i la cridà per segona vegada: —Canela! La veu sonà
que el cor se li omplia d'inquietuds, sense saber per què, i ja no podia	recobrar	la tranquil·litat. Això no obstant, ella, Marina, a la creixent
por i bandejà definitivament tota idea de fugida. Amb la tranquil·litat,	recobrà	l'antiga audàcia i, passat algun temps, acabà per prendre gust que
violència, dolorosament, i sentia als polsos el martelleig de la sang. Es	recobrà	a poc a poc; aixecà la mirada cap a l'horta del costat; no hi havia ningú.
de salvació, en les dolceses de la llar i de la companyia dels seus. Es	recobrà	; alçà l'esguard, però ja no veié ni estrelles ni llums. Volgué passar-se
l'assaltava un temor, un terrible dubte, i se sentí defallir. Però es	recobrà	de seguida i pujà sense alè. A l'alcova es produí un moviment d'emoció;
o tal vegada sent que me l'imagín lleuger però perceptible. I amb ell	recobr	engrunes dels records que quasi sempre tenen formes de joventut, de pell
plena dels colors llampants de les disfresses. Quan el cotxer pogué	recobrar	les regnes féu partir els cavalls a galop. Un alulea de crits els
com si jo mateixa, no solament es meu homo, també m'hagués avorrit. Vaig	recobrar	moltes coses que havia perdut: es gust de conversar amb sos meus amics,
En arribar al pati de la casa on vivies, t'havies	recobrat	, i hom et diria invicta. Aquells besos darrers, aquells grapats
i evocàvem cisternes, aljubs, mirant el cel, i havíem	recobrat	l'adorable impudor des d'on podíem veure tot l'esplendor de
d'aquell pes, per circumstàncies normals d'erosió fluvial, es redrecen i	recobren	llur alçària primitiva. Aquest mecanisme de balança és semblant al que
em va ser aixecada molt abans del terme previst. No em va ser difícil	recobrar	en poc temps la plena confiança dels meus superiors... I vet-te'm aquí
I Nara serà ta muller i pertot t'acompanyarà. [(L'escena	recobra	la llum normal. Caín resta abatut i s'asseu en un pedrís amb el cap entre
de la vida. Tot passa... Si ens fiessin a les botigues, creu que jo	recobraria	ben aviat la confiança. Júlia. Déu meu! [(Pausa.)]
dies, s'anaren oblidant les coses; la Baronessa vídua, lentament va anar	recobrant	el seu color natural i el color característic del seu maquillatge.
època sense estil. I és un altre fet indiscutible que l'"estilització"	recobra	, a finals del mateix XIX, el rang estètic que en altres
als seus col·legues un instructiu mite antic: Anteu, fill de Neptú,	recobrava	les forces quan es gitava sobre la seua mare la Terra; Hèrcules el va
i debatut, un alliberament. Final La realitat, desacreditada, s'ha	recobrat	, ha reprès el seu lloc de vocabulari, com deia Delacroix, però amb un
son cor sentía á voltas l' abatiment de las crísis llargas y, llavors,	recobrant	l' enteniment son domini, li mostrava la impossibilitat de la unió
cara que sa filla feya, 's veya que hi havía mellora. Sí; la Toneta havía	recobrat	poch á poch la respiració normal y la debilitat de sa veu demostrava que
com marejat per l' amohinós encreuhament de personas y cotxes qu' allí	recobravan	color y relleu. No havía assolit encara á la escomesa dona, y cregué qu'
de la malalta al sacerdot, del sacerdot á la malalta, que semblava	recobrar	altra volta bella pau, pintada en son rostre la dolsa expressió de la
en aquell moment no em sentia capaç d'heroismes. Què havia de fer per	recobrar	la confiança del mestre? Un redoblament d'interès en les meves tasques.
jo em trobava infeliç. —El teu arborament la vencerà —em vaig dir per	recobrar	energia. I vaig entrar a casa seva. Era al menjador; intentà de sortir a
Aquest, en la seva forma natural, obrà un miracle. El príncep	recobrà	les forces físiques, però la intel·ligència no tornà més. Ja veureu què
dir-li que tenia un rellotge empenyorat a Arles i que m'agradaria molt	recobrar	-lo abans de deixar la vila. Vaig demanar-li que m'avancés els diners.

Pàgina 1 (de 30)

50 següents