Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
reconèixer M 1 oc.
reconèixer V 12043 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb reconèixer Freqüència total:  12044 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

no hi consentien, amb irrefutables raons, cal que amb objectivitat ho reconegui. Em veia perdut sense remissió, sense esperances, estimant com estimo la
Avui, a través de les modificacions introduïdes, a penes es pot reconèixer l'antic edifici. El balcó fou renovat i eixamplat. Aixecaren el sostre
a la seva creuà veloçment el carrer passant pel seu darrera. L'havien reconegut. A tot el barri —a tot el poble— es sabria de seguida la seva arribada.
t'has fet, Mila! Quan et vaig veure ahir, de primer antuvi no et vaig reconèixer. Que bonica ets, Mila! Diria's que hi ha en tu no se sap què de celestial
altres havien desaparegut, i amb els dos o tres que quedaven a penes es reconegueren. No obstant això, el vell de tant en tant es reunia amb algun d'ells a
li procurava. Tenia un aire de distinció, tal vegada d'orgull, en què es reconeixien els trets de son pare, l'antic heroi de les guerres civils. Poc amic de
meu molt íntim, una germana estimada que hagués perdut i que, de sobte, reconegués en la teva figura. Era en una de les festes de Santa Maria, una nit que
la meva ànima servaré envers vosaltres un etern agraïment, car hauré de reconèixer que m'haveu salvat la vida. Mireu el meu Fillet que allarga els seus
a despit del regust que li havia deixat la primera relació, Quim Bisa reconeixia en ell l'antic amic ple de tendresa i de generositat, capaç, per
encara a les seves orelles el crit esfereïdor d'una de les mares en reconèixer en el cosset socarrat la imatge del seu fill. Fou un crit únic,
abans d'arribar-hi, confusament, entre les llàgrimes. Però a l'instant la reconegué, i Mila desitjà que sa mare la maleís, que li tanqués la porta de casa.
padrí s'avançà devers ella: —Mundeta... Ella es girà sobresaltada, i en reconèixer-lo, va ficar-se a plorar amb el cap enfonsat sobre el pit. Manuel del
a esperar. Una nit, en una d'aquestes, Tino Costa va creure, de sobte, reconèixer Sia —en el fons sempre portava aquesta por—, va estremir-se i va
mateixos que li havien demanat caritat la nit anterior. Tino Costa no els reconegué; etzibà un cop de peu a la dona i continuà el seu camí, sense sentir els
gairebé amb duresa: —Vas obrar com un marrec sense enteniment, Candaina, reconeix-ho. ¿Et creus potser que només vas disgustar-te tu, que jo no vaig haver
Portava una pressa d'impaciències, perquè li semblava que ara començava reconèixer els llocs, que la vall, amb Argona allà al fons, no podia trobar-se lluny
de sobte, el seu rostre es contragué com en un terrible esforç per a reconèixer-lo. Tino Costa, ara, a la llum d'una espelma que cremava sobre la taula,
I tornava a cridar. Ara es tractava novament del ritu del seu poble: el reconeixia; albirava de nou la massa confusa de les cases i l'arbre gegantí de
amb els ulls freds, impassible, en un rostre que semblava de pedra. La reconegué sobtadament i ho cridà a sa mare: "Mare! És Sileta! Mira Sileta, mare!"
anhelant. —Sileta... Era una veu entretallada, tremolosa; a penes li reconeixia la veu. La sang se li glaçà a les venes i un estremiment de fred li
del virus literari. Però si els "grans enamorats" no abunden, cal reconèixer que l'"enamorat" —l'home i la dona que participen moderadament de
¿qui seria el valent que s'atrevís, amb una lleialtat habitual, a reconèixer que ell comet o profereix "ximpleries"? No diré que alguna vegada, per
de les nostres bestieses privatives. Però, encara que ens avinguem a reconèixer-nos-les, res no ens mortifica tant com el fet que siguin els altres qui
en bloc. I no s'hi arriscaria, en part, perquè es troba obligat a reconèixer que, en última instància, tot és tècnica: fer un nus, encendre foc
amb un entrellat psíquic i legal ben distint del que fins ara els hem reconegut. La "tècnica", en crear unes noves condicions d'existència, capgira
mostrem refractaris —i els "humanistes" professionals més que ningú— a reconèixer-nos "civilització" transitòria i perible. O, tot i ser testimonis de la
trobat materialment immersos en aquella multitud, no acceptem de reconèixer-nos-hi. D'altres paraules, com ara "poble", o "colla",
—ha dit algú— no és sinó "una passió inútil". La frase fa bonic, cal reconèixer-ho: dringa amb una certa elegància romàntica, i la podem repetir entre
indignació, caldria estar en absolut desproveït de "dignitat", i això, reconèixer-se totalment indigne, és una condició fora del nostre abast. Quan un
en el foc impertorbable i sense fi, atiats i torturats pels dimonis. Cal reconèixer que aquesta afirmació, o aquesta pretensió, té un sentit ben raonable. He
perquè sempre resulta consolador pensar que hi ha hagut algú —ell— en qui reconeixem la imatge de les nostres inquietuds i les nostres desorientacions,
ell, i per a gairebé tothom, ho seria. ¿Ho és per a mi? He de reconèixer que no: m'interessa. —Sí, m'interessa. Què vol dir interès?
gal·la, com és lògic, es revolta contra la resolució oficial. Hem de reconèixer que fa de mal dir, aquest "com és lògic". No cal ser massa aprensiu des
de guerra". Quan un legislador "pensa" un Codi Penal, quan el ciutadà reconeix al Codi Penal un prestigi de salvaguarda policial, legislador i ciutadà
espectacular, i l'individu que el sofreix es negarà a confessar-lo i a reconèixer-lo. Però l'atròfia, o com vulguem dir-ho, es produeix. Per això hi
a noms francesos—: i en tants d'altres. Basta fixar-s'hi una mica per reconèixer que tota aquesta problemàtica "religiosa" ateïtzada té un origen
personal —jutjant des de la seva experiència personal—, no gosa reconèixer com a normals en aquelles etapes de la vida. Una de les causes d'aquest
i s'aferren a l'ordre, i així ho proclamen explícitament, vénen a reconèixer que aquell ordre és una aberració. Només un pragmatisme pro domo
cas particular. Per què? Potser perquè davant l'orgull dels altres ens reconeixem desdenyats. La "sobrevaloració dels propis mèrits", l'"excés d'estima
hi contribuiran força, després: la societat contemporània ha acabat per reconèixer que l'home —l'home i la dona— no és un ésser asexuat, i que el sexe
y técnicamente menos eficaz.\ Azaña és un liberal típic i es nega a reconèixer la gran crisi de la democràcia espanyola. Sembla creure en la
inspirarà el nou cap d'Espanya. No serà estrany —diu— que les democràcies reconeguin un dia com a cap legítim d'Espanya el general Franco. Mentrestant, els
però és impossible de treure'n l'entrellat. S'anuncia que el Japó ha reconegut les autoritats de Burgos. 2 desembre. Vent fortíssim de
de quinze dies enrera. Ahir els diaris deien que Hongria i Àustria han reconegut el govern de Franco. S'ha produït crisi al govern francès per un discurs
ocupat Viella, Salardú, Peníscola i Santa Magdalena. Txecoslovàquia ha reconegut l'Imperi italià i França ha demanat a Itàlia negociacions per al
les sensacions que triguen una mica a definir-se. M'ha costat bastant de reconèixer que aquell tac-tac-tac greu era l'espetegar d'una metralladora. Quan me
una mare comuna, a la qual ofeneu contínuament amb la vostra negativa a reconèixer-la. —I ella, doncs, què és? Què era, vull dir? —Ja
—explica ell— no hi ha qualitats objectives i, si n'hi ha, no les podem reconèixer. La paraula "fets" seria més apropiada, per bé que no totalment exacta.
"fets" seria més apropiada, per bé que no totalment exacta. Un fet és reconegut i interpretat... És a dir —fa aleshores—, sempre ho havia cregut així
gairebé ensopeguen amb una dona que puja. Ell s'atura en sec, perquè la reconeix. —Què? —pregunta. La dona es prem el pit amb la mà, panteixa, sufocada

  Pàgina 1 (de 241) 50 següents »