×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb reconèixer |
Freqüència total: 17367 |
CTILC1 |
| no hi consentien, amb irrefutables raons, cal que amb objectivitat ho | reconegui | . Em veia perdut sense remissió, sense esperances, estimant com estimo la | | Avui, a través de les modificacions introduïdes, a penes es pot | reconèixer | l'antic edifici. El balcó fou renovat i eixamplat. Aixecaren el sostre | | a la seva creuà veloçment el carrer passant pel seu darrera. L'havien | reconegut | . A tot el barri —a tot el poble— es sabria de seguida la seva arribada. | | t'has fet, Mila! Quan et vaig veure ahir, de primer antuvi no et vaig | reconèixer | . Que bonica ets, Mila! Diria's que hi ha en tu no se sap què de celestial | | altres havien desaparegut, i amb els dos o tres que quedaven a penes es | reconegueren | . No obstant això, el vell de tant en tant es reunia amb algun d'ells a | | li procurava. Tenia un aire de distinció, tal vegada d'orgull, en què es | reconeixien | els trets de son pare, l'antic heroi de les guerres civils. Poc amic de | | meu molt íntim, una germana estimada que hagués perdut i que, de sobte, | reconegués | en la teva figura. Era en una de les festes de Santa Maria, una nit que | | la meva ànima servaré envers vosaltres un etern agraïment, car hauré de | reconèixer | que m'haveu salvat la vida. Mireu el meu Fillet que allarga els seus | | a despit del regust que li havia deixat la primera relació, Quim Bisa | reconeixia | en ell l'antic amic ple de tendresa i de generositat, capaç, per | | encara a les seves orelles el crit esfereïdor d'una de les mares en | reconèixer | en el cosset socarrat la imatge del seu fill. Fou un crit únic, | | abans d'arribar-hi, confusament, entre les llàgrimes. Però a l'instant la | reconegué | , i Mila desitjà que sa mare la maleís, que li tanqués la porta de casa. | | padrí s'avançà devers ella: —Mundeta... Ella es girà sobresaltada, i en | reconèixer | -lo, va ficar-se a plorar amb el cap enfonsat sobre el pit. Manuel del | | a esperar. Una nit, en una d'aquestes, Tino Costa va creure, de sobte, | reconèixer | Sia —en el fons sempre portava aquesta por—, va estremir-se i va | | mateixos que li havien demanat caritat la nit anterior. Tino Costa no els | reconegué | ; etzibà un cop de peu a la dona i continuà el seu camí, sense sentir els | | gairebé amb duresa: —Vas obrar com un marrec sense enteniment, Candaina, | reconeix | -ho. ¿Et creus potser que només vas disgustar-te tu, que jo no vaig haver | | Portava una pressa d'impaciències, perquè li semblava que ara començava | reconèixer | els llocs, que la vall, amb Argona allà al fons, no podia trobar-se lluny | | de sobte, el seu rostre es contragué com en un terrible esforç per a | reconèixer | -lo. Tino Costa, ara, a la llum d'una espelma que cremava sobre la taula, | | I tornava a cridar. Ara es tractava novament del ritu del seu poble: el | reconeixia | ; albirava de nou la massa confusa de les cases i l'arbre gegantí de | | amb els ulls freds, impassible, en un rostre que semblava de pedra. La | reconegué | sobtadament i ho cridà a sa mare: "Mare! És Sileta! Mira Sileta, mare!" | | anhelant. —Sileta... Era una veu entretallada, tremolosa; a penes li | reconeixia | la veu. La sang se li glaçà a les venes i un estremiment de fred li | | del virus literari. Però si els "grans enamorats" no abunden, cal | reconèixer | que l'"enamorat" —l'home i la dona que participen moderadament de | | ¿qui seria el valent que s'atrevís, amb una lleialtat habitual, a | reconèixer | que ell comet o profereix "ximpleries"? No diré que alguna vegada, per | | de les nostres bestieses privatives. Però, encara que ens avinguem a | reconèixer | -nos-les, res no ens mortifica tant com el fet que siguin els altres qui | | en bloc. I no s'hi arriscaria, en part, perquè es troba obligat a | reconèixer | que, en última instància, tot és tècnica: fer un nus, encendre foc | | amb un entrellat psíquic i legal ben distint del que fins ara els hem | reconegut | . La "tècnica", en crear unes noves condicions d'existència, capgira | | mostrem refractaris —i els "humanistes" professionals més que ningú— a | reconèixer | -nos "civilització" transitòria i perible. O, tot i ser testimonis de la | | trobat materialment immersos en aquella multitud, no acceptem de | reconèixer | -nos-hi. D'altres paraules, com ara "poble", o "colla", | | —ha dit algú— no és sinó "una passió inútil". La frase fa bonic, cal | reconèixer | -ho: dringa amb una certa elegància romàntica, i la podem repetir entre | | indignació, caldria estar en absolut desproveït de "dignitat", i això, | reconèixer | -se totalment indigne, és una condició fora del nostre abast. Quan un | | en el foc impertorbable i sense fi, atiats i torturats pels dimonis. Cal | reconèixer | que aquesta afirmació, o aquesta pretensió, té un sentit ben raonable. He | | perquè sempre resulta consolador pensar que hi ha hagut algú —ell— en qui | reconeixem | la imatge de les nostres inquietuds i les nostres desorientacions, | | ell, i per a gairebé tothom, ho seria. ¿Ho és per a mi? He de | reconèixer | que no: m'interessa. —Sí, m'interessa. Què vol dir interès? | | gal·la, com és lògic, es revolta contra la resolució oficial. Hem de | reconèixer | que fa de mal dir, aquest "com és lògic". No cal ser massa aprensiu des | | de guerra". Quan un legislador "pensa" un Codi Penal, quan el ciutadà | reconeix | al Codi Penal un prestigi de salvaguarda policial, legislador i ciutadà | | espectacular, i l'individu que el sofreix es negarà a confessar-lo i a | reconèixer | -lo. Però l'atròfia, o com vulguem dir-ho, es produeix. Per això hi | | a noms francesos—: i en tants d'altres. Basta fixar-s'hi una mica per | reconèixer | que tota aquesta problemàtica "religiosa" ateïtzada té un origen | | personal —jutjant des de la seva experiència personal—, no gosa | reconèixer | com a normals en aquelles etapes de la vida. Una de les causes d'aquest | | i s'aferren a l'ordre, i així ho proclamen explícitament, vénen a | reconèixer | que aquell ordre és una aberració. Només un pragmatisme pro domo | | cas particular. Per què? Potser perquè davant l'orgull dels altres ens | reconeixem | desdenyats. La "sobrevaloració dels propis mèrits", l'"excés d'estima | | hi contribuiran força, després: la societat contemporània ha acabat per | reconèixer | que l'home —l'home i la dona— no és un ésser asexuat, i que el sexe | | técnicamente menos eficaz. Azaña és un liberal típic i es nega a | reconèixer | la gran crisi de la democràcia espanyola. Sembla creure en la | | inspirarà el nou cap d'Espanya. No serà estrany —diu— que les democràcies | reconeguin | un dia com a cap legítim d'Espanya el general Franco. Mentrestant, els | | però és impossible de treure'n l'entrellat. S'anuncia que el Japó ha | reconegut | les autoritats de Burgos. 2 desembre. Vent fortíssim de | | de quinze dies enrera. Ahir els diaris deien que Hongria i Àustria han | reconegut | el govern de Franco. S'ha produït crisi al govern francès per un discurs | | ocupat Viella, Salardú, Peníscola i Santa Magdalena. Txecoslovàquia ha | reconegut | l'Imperi italià i França ha demanat a Itàlia negociacions per al | | les sensacions que triguen una mica a definir-se. M'ha costat bastant de | reconèixer | que aquell tac-tac-tac greu era l'espetegar d'una metralladora. Quan me | | una mare comuna, a la qual ofeneu contínuament amb la vostra negativa a | reconèixer | -la. —I ella, doncs, què és? Què era, vull dir? —Ja | | —explica ell— no hi ha qualitats objectives i, si n'hi ha, no les podem | reconèixer | . La paraula "fets" seria més apropiada, per bé que no totalment exacta. | | "fets" seria més apropiada, per bé que no totalment exacta. Un fet és | reconegut | i interpretat... És a dir —fa aleshores—, sempre ho havia cregut així | | gairebé ensopeguen amb una dona que puja. Ell s'atura en sec, perquè la | reconeix | . —Què? —pregunta. La dona es prem el pit amb la mà, panteixa, sufocada |
|