Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

no hi consentien, amb irrefutables raons, cal que amb objectivitat ho	reconegui	. Em veia perdut sense remissió, sense esperances, estimant com estimo la
Avui, a través de les modificacions introduïdes, a penes es pot	reconèixer	l'antic edifici. El balcó fou renovat i eixamplat. Aixecaren el sostre
a la seva creuà veloçment el carrer passant pel seu darrera. L'havien	reconegut	. A tot el barri —a tot el poble— es sabria de seguida la seva arribada.
t'has fet, Mila! Quan et vaig veure ahir, de primer antuvi no et vaig	reconèixer	. Que bonica ets, Mila! Diria's que hi ha en tu no se sap què de celestial
altres havien desaparegut, i amb els dos o tres que quedaven a penes es	reconegueren	. No obstant això, el vell de tant en tant es reunia amb algun d'ells a
li procurava. Tenia un aire de distinció, tal vegada d'orgull, en què es	reconeixien	els trets de son pare, l'antic heroi de les guerres civils. Poc amic de
meu molt íntim, una germana estimada que hagués perdut i que, de sobte,	reconegués	en la teva figura. Era en una de les festes de Santa Maria, una nit que
la meva ànima servaré envers vosaltres un etern agraïment, car hauré de	reconèixer	que m'haveu salvat la vida. Mireu el meu Fillet que allarga els seus
a despit del regust que li havia deixat la primera relació, Quim Bisa	reconeixia	en ell l'antic amic ple de tendresa i de generositat, capaç, per
encara a les seves orelles el crit esfereïdor d'una de les mares en	reconèixer	en el cosset socarrat la imatge del seu fill. Fou un crit únic,
abans d'arribar-hi, confusament, entre les llàgrimes. Però a l'instant la	reconegué	, i Mila desitjà que sa mare la maleís, que li tanqués la porta de casa.
padrí s'avançà devers ella: —Mundeta... Ella es girà sobresaltada, i en	reconèixer	-lo, va ficar-se a plorar amb el cap enfonsat sobre el pit. Manuel del
a esperar. Una nit, en una d'aquestes, Tino Costa va creure, de sobte,	reconèixer	Sia —en el fons sempre portava aquesta por—, va estremir-se i va
mateixos que li havien demanat caritat la nit anterior. Tino Costa no els	reconegué	; etzibà un cop de peu a la dona i continuà el seu camí, sense sentir els
gairebé amb duresa: —Vas obrar com un marrec sense enteniment, Candaina,	reconeix	-ho. ¿Et creus potser que només vas disgustar-te tu, que jo no vaig haver
Portava una pressa d'impaciències, perquè li semblava que ara començava	reconèixer	els llocs, que la vall, amb Argona allà al fons, no podia trobar-se lluny
de sobte, el seu rostre es contragué com en un terrible esforç per a	reconèixer	-lo. Tino Costa, ara, a la llum d'una espelma que cremava sobre la taula,
I tornava a cridar. Ara es tractava novament del ritu del seu poble: el	reconeixia	; albirava de nou la massa confusa de les cases i l'arbre gegantí de
amb els ulls freds, impassible, en un rostre que semblava de pedra. La	reconegué	sobtadament i ho cridà a sa mare: "Mare! És Sileta! Mira Sileta, mare!"
anhelant. —Sileta... Era una veu entretallada, tremolosa; a penes li	reconeixia	la veu. La sang se li glaçà a les venes i un estremiment de fred li
del virus literari. Però si els "grans enamorats" no abunden, cal	reconèixer	que l'"enamorat" —l'home i la dona que participen moderadament de
¿qui seria el valent que s'atrevís, amb una lleialtat habitual, a	reconèixer	que ell comet o profereix "ximpleries"? No diré que alguna vegada, per
de les nostres bestieses privatives. Però, encara que ens avinguem a	reconèixer	-nos-les, res no ens mortifica tant com el fet que siguin els altres qui
en bloc. I no s'hi arriscaria, en part, perquè es troba obligat a	reconèixer	que, en última instància, tot és tècnica: fer un nus, encendre foc
amb un entrellat psíquic i legal ben distint del que fins ara els hem	reconegut	. La "tècnica", en crear unes noves condicions d'existència, capgira
mostrem refractaris —i els "humanistes" professionals més que ningú— a	reconèixer	-nos "civilització" transitòria i perible. O, tot i ser testimonis de la
trobat materialment immersos en aquella multitud, no acceptem de	reconèixer	-nos-hi. D'altres paraules, com ara "poble", o "colla",
—ha dit algú— no és sinó "una passió inútil". La frase fa bonic, cal	reconèixer	-ho: dringa amb una certa elegància romàntica, i la podem repetir entre
indignació, caldria estar en absolut desproveït de "dignitat", i això,	reconèixer	-se totalment indigne, és una condició fora del nostre abast. Quan un
en el foc impertorbable i sense fi, atiats i torturats pels dimonis. Cal	reconèixer	que aquesta afirmació, o aquesta pretensió, té un sentit ben raonable. He
perquè sempre resulta consolador pensar que hi ha hagut algú —ell— en qui	reconeixem	la imatge de les nostres inquietuds i les nostres desorientacions,
ell, i per a gairebé tothom, ho seria. ¿Ho és per a mi? He de	reconèixer	que no: m'interessa. —Sí, m'interessa. Què vol dir interès?
gal·la, com és lògic, es revolta contra la resolució oficial. Hem de	reconèixer	que fa de mal dir, aquest "com és lògic". No cal ser massa aprensiu des
de guerra". Quan un legislador "pensa" un Codi Penal, quan el ciutadà	reconeix	al Codi Penal un prestigi de salvaguarda policial, legislador i ciutadà
espectacular, i l'individu que el sofreix es negarà a confessar-lo i a	reconèixer	-lo. Però l'atròfia, o com vulguem dir-ho, es produeix. Per això hi
a noms francesos—: i en tants d'altres. Basta fixar-s'hi una mica per	reconèixer	que tota aquesta problemàtica "religiosa" ateïtzada té un origen
personal —jutjant des de la seva experiència personal—, no gosa	reconèixer	com a normals en aquelles etapes de la vida. Una de les causes d'aquest
i s'aferren a l'ordre, i així ho proclamen explícitament, vénen a	reconèixer	que aquell ordre és una aberració. Només un pragmatisme pro domo
cas particular. Per què? Potser perquè davant l'orgull dels altres ens	reconeixem	desdenyats. La "sobrevaloració dels propis mèrits", l'"excés d'estima
hi contribuiran força, després: la societat contemporània ha acabat per	reconèixer	que l'home —l'home i la dona— no és un ésser asexuat, i que el sexe
técnicamente menos eficaz. Azaña és un liberal típic i es nega a	reconèixer	la gran crisi de la democràcia espanyola. Sembla creure en la
inspirarà el nou cap d'Espanya. No serà estrany —diu— que les democràcies	reconeguin	un dia com a cap legítim d'Espanya el general Franco. Mentrestant, els
però és impossible de treure'n l'entrellat. S'anuncia que el Japó ha	reconegut	les autoritats de Burgos. 2 desembre. Vent fortíssim de
de quinze dies enrera. Ahir els diaris deien que Hongria i Àustria han	reconegut	el govern de Franco. S'ha produït crisi al govern francès per un discurs
ocupat Viella, Salardú, Peníscola i Santa Magdalena. Txecoslovàquia ha	reconegut	l'Imperi italià i França ha demanat a Itàlia negociacions per al
les sensacions que triguen una mica a definir-se. M'ha costat bastant de	reconèixer	que aquell tac-tac-tac greu era l'espetegar d'una metralladora. Quan me
una mare comuna, a la qual ofeneu contínuament amb la vostra negativa a	reconèixer	-la. —I ella, doncs, què és? Què era, vull dir? —Ja
—explica ell— no hi ha qualitats objectives i, si n'hi ha, no les podem	reconèixer	. La paraula "fets" seria més apropiada, per bé que no totalment exacta.
"fets" seria més apropiada, per bé que no totalment exacta. Un fet és	reconegut	i interpretat... És a dir —fa aleshores—, sempre ho havia cregut així
gairebé ensopeguen amb una dona que puja. Ell s'atura en sec, perquè la	reconeix	. —Què? —pregunta. La dona es prem el pit amb la mà, panteixa, sufocada

Pàgina 1 (de 326)

50 següents