×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb reconciliar |
Freqüència total: 454 |
CTILC1 |
Joan del Santo s'esforçà a oblidar l'incident i féu tot el que pogué per | reconciliar | -se amb la seva muller, per conformar-se al seu caràcter. Ella, no obstant | saludable i consolador. Per consell també de l'oncle, Tiago s'havia | reconciliat | amb Quim Bisa. —La primera virtut de l'home és perdonar les ofenses | es produeix ja aquella mena de crisi patètica, alliberadora de tensions, | reconciliant | , una mica teatral, que és el perdó. Podem llegir immenses quantitats de | no hauria abandonat mai Luciènne, i potser ella hauria tingut el do de | reconciliar | -lo amb ell mateix. Potser Jeroni no s'equivocava, doncs, quan escrivia: | parlar-se, però no podien viure l'un sense l'altre, i acabaven sempre | reconciliant | -se. La reconciliació venia quasi invariablement del Boni, però era que | les seves queixes, ella esvania les ofenses, desfeia els malentesos i les | reconciliava | . La vella Pigada era estimada per tot el barri i àdhuc fora d'allí. Tots | blanques, un gotim de moscatell daurat i uns llavis sense pintura us | reconcilien | per una estoneta amb les pompes i vanitats del món. I Gibraltar... La | la pau retornava a les nostres llars: botiflers i austracistes s'havien | reconciliat | en la mateixa oposició al centralisme borbònic i així desapareixia una | la seva veu en el corredor: —bueno, bueno, bueno; ara havent-se | reconciliat | amb Nostre Senyor, el senyor Marquès estarà més tranquil; bueno, | del Canonge Penitencier. Si es tractava només d'allò que ella en deia " | reconciliar | -se", ho resolia a l'Ajuda mateix amb un frare qualsevol. La Reforma de | vulgar, com molts creien, com creia el mateix Bobby, amb el qual no es | reconcilià | mai; Frederic tenia una arrel de boig com tots els Lloberola; i era | saboroses llaminadures, inventades per la forastera, que les ajudaven a | reconciliar | -se amb el te desacreditat. Laura no es descuidà cap vegada de rebre les | o de la lectura de qualsevol novel·la rebuda el dia abans de París. Es | reconcilià | amb la boira, perquè sentí dir a Laura que ennoblia amb una bellesa | morta no varen poder vèncer. Contràriament de Pere, el qual, l'amor el | reconciliava | amb la uniformitat metòdica de la burgesia comarquinalenca, Laura va | —exclamava interiorment. —Malviatge la meva fluixedat de geni, que 'm feu | reconciliar | ab ell quan ja tot s' havía acabat! Ara no 's mofaría de mí com se | no vulgui que 'ns en aném sense que aquets dos homens s' hagin | reconciliat | del tot. —Reconciliats... ja ho estém... —murmurá 'n Federico. —Per ma | a convertir en la meva dona. Vas patir també. Els teus esforços per | reconciliar | -nos foren vans." —Avui tampoc no sortirem? No, avui tampoc. —I demà | espiant-se infatigablement com dos enemics que s'avergonyirien de | reconciliar | -se, retenint imperiosament tot impuls afectiu; incapacitats per a | Em preguntava si en el fons del meu cor, de la meva ànima, no m'he | reconciliat | amb tu fa anys. Amb tu, l'altra Mònica, la que només ha estat meva, la | tot, la lliçó general de la teoria atòmica suggereix que l'única forma de | reconciliar | les lleis de la Física amb els conceptes adequats a la descripció dels | d'intolerància, d'atacar inútilment sense cap aportació científica, ens | reconciliem | tot seguit amb vós. Darwin. —I, qui sou vosaltres i qui són | però ara comprenc com el meu temps i el vostre no es podran | reconciliar | mai més. Cinquè diàleg [Personatges: Enric Ford Joan Ruskin] Enric Ford | fusell. Ompliria la meva ànima de carn; ompliria la meva carn d'ànima. Jo | reconciliaria | en mi, finalment, aquests dos enemics seculars. Assegut a la meva | camí de la porta. —Torna al monestir amb nosaltres —digué Zorbàs— i jo et | reconciliaré | amb l'abat. Vine, ens faràs companyia, ens ensenyaràs el camí. Déu t'ha | parlava a ningú. Jo conversava secretament amb ella i, gràcies a ella, em | reconciliava | amb la mort. Era el meu pont secret amb l'ultratomba. Quan l'ànima del | successivament, a la seva prole. Hom pot preguntar bé: com és possible | reconciliar | aquest cas amb la teoria de la selecció natural? En primer lloc, recordem | de la seva existència, serveix perquè aquells qui són aliens a tractar de | reconciliar | una pràctica amb un èxtasi no es preguntin realment per què serveix la | Esop se n'hagués adonat hauria compost una faula. En ella, el déu volent | reconciliar | els dos antagonistes, quan veié que no podia, els lligà les testes a un | Aquesta codificació gregoriana del llenguatge literari pretenia, si no | reconciliar | l'escriptor amb una condició universal, almenys donar-li la | i castiga aquesta venjança a les /Eumènides\, | reconciliant | el criminal amb els déus. Per contra, en el drama de Calderón no hi ha | la pregària fa que ja no em consideri un estrany a mi mateix. Déu m'ha | reconciliat | amb ell per Jesucrist, i a mida que en la pregària vaig prenent | que en la pregària vaig prenent consciència d'aquesta realitat, em vaig | reconciliant | amb mi mateix en Jesucrist. "Estimats, si Déu ens ha estimat tant, | per anar més lluny del seu encàrrec i ésser-ne desautoritzat, per | reconciliar | gent que es barallarà a llur primera entrevista, per reeixir en un negoci | i de llurs amors. Les fa rompre amb llurs galants, les baralla i les | reconcilia | amb llurs marits i s'aprofita dels interregnes. Pren cura de llurs | i estaríem plens d'ira l'un contra l'altre, o bé posant-nos a comptar ens | reconciliaríem | ràpidament? E. —Ben cert. S. —Igualment, si fóssim de | —sembla estrany— mai més desaparegueren de la memòria d'Innocenci i el | reconciliaren | amb cal Pobric i amb aquella vella de pit ensorrat i aires de bruixa. En | va venir un dia en què mare i fill es van trobar i no sols es van | reconciliar | i abraçar després d'alguns intents de reconciliació política intentats | escrivia al /Brusi\, deien en broma que En Maragall tractava de | reconciliar | Jesús amb Nietzsche, com si el /Brusi\ fos l'Evangeli i | i que per raó d'un pecat semblant al meu havia vingut a Roma, per tal de | reconciliar | -se amb Déu Nostre Senyor. —La meva culpa és enorme, germà; sóc una gran | les paus amb les germanes Panxites, s'humiliaria amb la senyora Sumpta, | reconciliaria | el senyor Guiteres amb En Fullaraca i tots plegats no tindrien més remei | -me el cap, ensorrar-me el cos. I trob el cansament, un cansament que em | reconcilia | amb la son, amb un desig: la son. En aquest moment tenc ganes que l'aigua | que aquella proposició era per a mi un consol, baldament no la pogués | reconciliar | amb el meu desig de no perdre de mira el despatx de la diligència. Tot | valent desig de la seva vida, de superar la tristesa malalta per mitjà de | reconciliar | la fe cristiana amb els cinc sentits enamorats del món. Aleshores es | veure de bell nou el blau del cel i la llum del sol. Calgué, llavors, | reconciliar | altra vegada la capella. I heus aquí que la Verge, "Ric joiell | El Mitjancer ha de ser prou proper a cadascun dels dos termes a | reconciliar | per a dur-ne la representació plena i autèntica, i alhora prou distant de | i a la de Sacerdot propiciador. El Crist, morint voluntàriament, ho | reconcilia | tot: © © (Coloss., ©). Per a exercir el seu sacerdoci, | estat creades en el Crist, subsisteixen en Ell, en qui Déu se les ha | reconciliades | totes, puix que en Ell habita tota plenitud. I tot això, que des de | fill dels anteriors, Joan Corró, davallava del cadafal després d'haver-se | reconciliat | , commutant-se-li la pena de mort per la de presó temporal. En Joan Ça | més celebrat era el dels pallassos. Es pegaven de mil maneres i sabien | reconciliar | -se efusivament, en mig d'un aliret final de l'Orquestrina que feia tremir | i esdevenir més transparent, més ingenu, més primitiu, a fi de | reconciliar | -se amb la natura i aconseguir d'ella que no li tanqués mai la divina |
|