DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
record M 11377 oc.
rècord M 665 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb record Freqüència total:  12042 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

antiga i de molt preu." I la dama va sortir, ofesa, de la cambra. "Records a la senyoreta Eco", li va cridar el jove. "I que procuri de no repetir
perpètua de tantes desassenyades desgràcies. I, per damunt de tot, el record del nostre llunyà coneixement de la llegenda, contada, si no ens
a atraure'ls amb els meus encanteris. Asseguda en l'ombra, només el seu record m'il·luminarà. Llops, porcs, homes? Eh, tant se val! Tan sols en aquell
a creure'l d'un bastard llinatge. I heus aquí que, quan en el meu record reviuen de sobte les llunyanes figures, ja no hi ha vinyes ni conreus a
jo deturat tantes vegades amb una mena de pesar i d'enyorament pel record de la dona que l'habità amb els seus somnis i amb la seva exaltació
més llum a la planta, i enrajolaren el trespol al nivell del carrer. El record de Mila, com el de la casa, s'anà esvaint a poc a poc de la memòria dels
santes de la seva vida. En ella aquell dia sortiren a rebre'l els seus records més bells, i ell avançava lentament entre les cases amigues gairebé
del poble. El noi tenia encara un dit de la mà dreta inutilitzat, trist record d'una de les facècies més salvatges de què, ja d'infant, l'havien fet
pati. Parlaren de coses passades, parlaren de somnis, ressuscitaren vells records, i Mila va sentir-se de bell nou entristida. ¡Qui sap si també la blanca
de la seva vida, havia mort; l'altra era Quim Bisa. Quim Bisa era l'únic record bo que li havia deixat l'escola. Encara que molt diferents de caràcter —i
vell de tant en tant es reunia amb algun d'ells a evocar plegats antics records. Una vegada allí adquirí un edifici de planta baixa, s'hi instal·là amb
i sempre me n'ha quedat una nostàlgia. Encara que molt llunyana en el record, de temps en temps faig memòria de la casa paterna i de la taula entorn
sentir d'una manera irresistible que tot em cridava aquí amb els purs records de la meva edat primera. Diverses vegades, encara que mai amb tanta
de Mila palpitava ara una ferma decisió. Una antiga cançó acudia al seu record amb insistència, una antiga cançó apresa dels llavis de la vella Càndia
excitació. Era una barreja d'alegria íntima per a ella, i de tristesa pel record de la nena sacrificada. La veia clara —Catarineta—, com una germana
i tristeses entre les seves estrofes. Mila del Santo plorava pel record de l'amiga llunyana —era ja amiga seva, aquesta nit més que mai, i la
que es féu l'enterro!..." Mila féu un esforç per alliberar-se d'aquell record. Va aixecar una vegada més el cap en direcció a la plaça. Les flames
estat capaç de parlar. Però els ressons de la festa la torbaven amb records llunyans i es sentia presa d'una misteriosa excitació. Pensà en ell i es
filla; a ella va dedicar tot l'afecte de la seva ànima, de la qual el record de l'antiga felicitat havia desterrat ja la pau per sempre. La petita
incurable de tendreses que ell no li sabia proporcionar i amb el record vivent de la seva mare a l'ànima, més viu i més entendridor a mesura que
va treure del vell cofre un objecte del seu amat que guardava amb altres records, es refugià a la seva habitació i tornà a plorar per ell, inconsolable
quasi tremolar d'un incert temor. Un altre dia Tino Costa li parlà d'un record que tenia d'ella de quan era nena. —Quan et vaig veure, de primer antuvi
emplenà de seguida els meus pensaments, et vaig veure de sobte en un bell record molt llunyà que encara en servava. Vaig sentir tanta joia
en servava. Vaig sentir tanta joia d'identificar-te amb la nena d'aquell record com si haguessis estat quelcom meu molt íntim, una germana estimada que
ja, fora d'això, ni una ombra de recel. La que més perdurà en ella —el record de la fugida d'ell amb la forastera— també aquesta se li havia esvaït.
tot." Pensant en aquestes coses, Tino Costa afegí: —No hi ha en aquest record res per què un dia pugui vituperar-me d'haver-me acostat a tu; en ell no
ella—, no m'ho diu." I va sentir-se trista.) Quant a aquell record de què parlàvem —prosseguí ell—, no passis pena, no et turmentis; t'ho
que eren en ell com una malaltia. Els patia de feia molt de temps; llur record es perdia en els dies de la seva adolescència; potser en la seva
de sobte, aquella tarda, i mentre enfosquia, l'havien anat assaltant els records. De primer fou Sia, la noia que abandonà entre els perills de la ciutat;
fou Sia, la noia que abandonà entre els perills de la ciutat; el seu record l'assaltà amb la preocupació del que seria d'ella, sola allà, sense
pures puerilitats de la seva vida passada es barrejaven amb aquells records, adquirien sobtadament una importància extraordinària i se li dreçaven al
seva ànima. Havia intentat d'anar amb una altra noia, però fou en va: el record de Mila, després d'aquell esforç, tornà a ell encara més irresistible.
sortir. Tal vegada la presència de Tino Costa al poble renovà a Randa el record de la llunyana humiliació que li imposà en presència de tots els
i amb alarits d'espant, com d'animals perseguint-se. Molts d'aquells records havien romàs per a Tino Costa com marcats al foc en la seva tendra ànima
havia ja d'oblidar mai més i havia de quedar en ell per sempre lligada al record d'aquelles brutalitats. El fet li va ocórrer amb Joan de Maro, un segon
del general del bàndol enemic. Fou afusellada no lluny d'aquí —el seu record és encara recent en totes les ments—. Un poble de prop d'aquí conegué la
civil, en mil detalls de què havia estat testimoni anant pel món, en records de les seves lectures. En un sol d'aquests records, en el drama d'Ugolí
anant pel món, en records de les seves lectures. En un sol d'aquests records, en el drama d'Ugolí de la Gherardesca, s'hauria sentit justificat. Era
Florència!, ai, Santa Maria!... Ell, Tino Costa, en el girar dels seus records, s'hauria deturat en aquest, en qualsevol altre episodi semblant. I a
començà a declinar, i avui a Santa Maria dels Monts a penes en queda el record. Consistia en la representació d'una mena de misteri o drama religiós que
l'emoció. Continuà en el mateix to: —Ja he dit a Candaina... —i tornava al record de la baralla—. Mira que voler-me pegar! I no es pot aguantar, Mila!
el seu pensament s'anava endinsant en les més tendres evocacions, en els records lluminosos que dormien oblidats en el seu fons com per sempre. Tino Costa
trobant-se Tino Costa fora. Ara Màrius havia passat al món dels seus records, amb aquella joveneta —el seu primer amor—, la memòria de la qual dormia
que un dia havien de trobar-se tots i hi havien passat amb els millors records que en tenia. La mort els havia deixats així: adormits en el gest més
moltes hores amb ell; aquesta nit l'havia tornat a trobar en els seus records, ací, en aquesta estança on tantes vegades havien llançat a volar plegats
pastes i abocà vi als gots. Després volgué parlar-li de l'absent, car el record d'ell persistia en la seva ànima com la darrera claror de sol en el cel
Bisa, malgrat tot, l'evocació el contrariava; no volia entendrir-se amb records comuns d'aquells dies, perquè aquesta nit s'havia proposat parlar-li de
en ell aquell intens sentiment de tendreses que l'embargava. Hi havia el record de Mila (en aquest record es barrejava sempre per a ell una misteriosa
de tendreses que l'embargava. Hi havia el record de Mila (en aquest record es barrejava sempre per a ell una misteriosa inquietud); el de Sileta, el
cel serè, així en l'ànima de Tino Costa anaven acumulant-se novament els records malenconiosos i entenebrint-la. —T'he volgut oferir aquesta petita festa;

  Pàgina 1 (de 241) 50 següents »