×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb record |
Freqüència total: 12042 |
CTILC1 |
antiga i de molt preu." I la dama va sortir, ofesa, de la cambra. " | Records | a la senyoreta Eco", li va cridar el jove. "I que procuri de no repetir | perpètua de tantes desassenyades desgràcies. I, per damunt de tot, el | record | del nostre llunyà coneixement de la llegenda, contada, si no ens | a atraure'ls amb els meus encanteris. Asseguda en l'ombra, només el seu | record | m'il·luminarà. Llops, porcs, homes? Eh, tant se val! Tan sols en aquell | a creure'l d'un bastard llinatge. I heus aquí que, quan en el meu | record | reviuen de sobte les llunyanes figures, ja no hi ha vinyes ni conreus a | jo deturat tantes vegades amb una mena de pesar i d'enyorament pel | record | de la dona que l'habità amb els seus somnis i amb la seva exaltació | més llum a la planta, i enrajolaren el trespol al nivell del carrer. El | record | de Mila, com el de la casa, s'anà esvaint a poc a poc de la memòria dels | santes de la seva vida. En ella aquell dia sortiren a rebre'l els seus | records | més bells, i ell avançava lentament entre les cases amigues gairebé | del poble. El noi tenia encara un dit de la mà dreta inutilitzat, trist | record | d'una de les facècies més salvatges de què, ja d'infant, l'havien fet | pati. Parlaren de coses passades, parlaren de somnis, ressuscitaren vells | records | , i Mila va sentir-se de bell nou entristida. ¡Qui sap si també la blanca | de la seva vida, havia mort; l'altra era Quim Bisa. Quim Bisa era l'únic | record | bo que li havia deixat l'escola. Encara que molt diferents de caràcter —i | vell de tant en tant es reunia amb algun d'ells a evocar plegats antics | records | . Una vegada allí adquirí un edifici de planta baixa, s'hi instal·là amb | i sempre me n'ha quedat una nostàlgia. Encara que molt llunyana en el | record | , de temps en temps faig memòria de la casa paterna i de la taula entorn | sentir d'una manera irresistible que tot em cridava aquí amb els purs | records | de la meva edat primera. Diverses vegades, encara que mai amb tanta | de Mila palpitava ara una ferma decisió. Una antiga cançó acudia al seu | record | amb insistència, una antiga cançó apresa dels llavis de la vella Càndia | excitació. Era una barreja d'alegria íntima per a ella, i de tristesa pel | record | de la nena sacrificada. La veia clara —Catarineta—, com una germana | i tristeses entre les seves estrofes. Mila del Santo plorava pel | record | de l'amiga llunyana —era ja amiga seva, aquesta nit més que mai, i la | que es féu l'enterro!..." Mila féu un esforç per alliberar-se d'aquell | record | . Va aixecar una vegada més el cap en direcció a la plaça. Les flames | estat capaç de parlar. Però els ressons de la festa la torbaven amb | records | llunyans i es sentia presa d'una misteriosa excitació. Pensà en ell i es | filla; a ella va dedicar tot l'afecte de la seva ànima, de la qual el | record | de l'antiga felicitat havia desterrat ja la pau per sempre. La petita | incurable de tendreses que ell no li sabia proporcionar i amb el | record | vivent de la seva mare a l'ànima, més viu i més entendridor a mesura que | va treure del vell cofre un objecte del seu amat que guardava amb altres | records | , es refugià a la seva habitació i tornà a plorar per ell, inconsolable | quasi tremolar d'un incert temor. Un altre dia Tino Costa li parlà d'un | record | que tenia d'ella de quan era nena. —Quan et vaig veure, de primer antuvi | emplenà de seguida els meus pensaments, et vaig veure de sobte en un bell | record | molt llunyà que encara en servava. Vaig sentir tanta joia | en servava. Vaig sentir tanta joia d'identificar-te amb la nena d'aquell | record | com si haguessis estat quelcom meu molt íntim, una germana estimada que | ja, fora d'això, ni una ombra de recel. La que més perdurà en ella —el | record | de la fugida d'ell amb la forastera— també aquesta se li havia esvaït. | tot." Pensant en aquestes coses, Tino Costa afegí: —No hi ha en aquest | record | res per què un dia pugui vituperar-me d'haver-me acostat a tu; en ell no | ella—, no m'ho diu." I va sentir-se trista.) Quant a aquell | record | de què parlàvem —prosseguí ell—, no passis pena, no et turmentis; t'ho | que eren en ell com una malaltia. Els patia de feia molt de temps; llur | record | es perdia en els dies de la seva adolescència; potser en la seva | de sobte, aquella tarda, i mentre enfosquia, l'havien anat assaltant els | records | . De primer fou Sia, la noia que abandonà entre els perills de la ciutat; | fou Sia, la noia que abandonà entre els perills de la ciutat; el seu | record | l'assaltà amb la preocupació del que seria d'ella, sola allà, sense | pures puerilitats de la seva vida passada es barrejaven amb aquells | records | , adquirien sobtadament una importància extraordinària i se li dreçaven al | seva ànima. Havia intentat d'anar amb una altra noia, però fou en va: el | record | de Mila, després d'aquell esforç, tornà a ell encara més irresistible. | sortir. Tal vegada la presència de Tino Costa al poble renovà a Randa el | record | de la llunyana humiliació que li imposà en presència de tots els | i amb alarits d'espant, com d'animals perseguint-se. Molts d'aquells | records | havien romàs per a Tino Costa com marcats al foc en la seva tendra ànima | havia ja d'oblidar mai més i havia de quedar en ell per sempre lligada al | record | d'aquelles brutalitats. El fet li va ocórrer amb Joan de Maro, un segon | del general del bàndol enemic. Fou afusellada no lluny d'aquí —el seu | record | és encara recent en totes les ments—. Un poble de prop d'aquí conegué la | civil, en mil detalls de què havia estat testimoni anant pel món, en | records | de les seves lectures. En un sol d'aquests records, en el drama d'Ugolí | anant pel món, en records de les seves lectures. En un sol d'aquests | records | , en el drama d'Ugolí de la Gherardesca, s'hauria sentit justificat. Era | Florència!, ai, Santa Maria!... Ell, Tino Costa, en el girar dels seus | records | , s'hauria deturat en aquest, en qualsevol altre episodi semblant. I a | començà a declinar, i avui a Santa Maria dels Monts a penes en queda el | record | . Consistia en la representació d'una mena de misteri o drama religiós que | l'emoció. Continuà en el mateix to: —Ja he dit a Candaina... —i tornava al | record | de la baralla—. Mira que voler-me pegar! I no es pot aguantar, Mila! | el seu pensament s'anava endinsant en les més tendres evocacions, en els | records | lluminosos que dormien oblidats en el seu fons com per sempre. Tino Costa | trobant-se Tino Costa fora. Ara Màrius havia passat al món dels seus | records | , amb aquella joveneta —el seu primer amor—, la memòria de la qual dormia | que un dia havien de trobar-se tots i hi havien passat amb els millors | records | que en tenia. La mort els havia deixats així: adormits en el gest més | moltes hores amb ell; aquesta nit l'havia tornat a trobar en els seus | records | , ací, en aquesta estança on tantes vegades havien llançat a volar plegats | pastes i abocà vi als gots. Després volgué parlar-li de l'absent, car el | record | d'ell persistia en la seva ànima com la darrera claror de sol en el cel | Bisa, malgrat tot, l'evocació el contrariava; no volia entendrir-se amb | records | comuns d'aquells dies, perquè aquesta nit s'havia proposat parlar-li de | en ell aquell intens sentiment de tendreses que l'embargava. Hi havia el | record | de Mila (en aquest record es barrejava sempre per a ell una misteriosa | de tendreses que l'embargava. Hi havia el record de Mila (en aquest | record | es barrejava sempre per a ell una misteriosa inquietud); el de Sileta, el | cel serè, així en l'ànima de Tino Costa anaven acumulant-se novament els | records | malenconiosos i entenebrint-la. —T'he volgut oferir aquesta petita festa; |
|