Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
recordar M 9 oc.
recordar V 32924 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb recordar Freqüència total:  32933 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

l'únic que s'encarregarà de conversar amb vosaltres. I sense exactitud us recordo, perquè el tema em ve com l'anell al dit, que Apol·lo no corba i tiba el
era tan contínua, que va desvetllar aviat el recel de Cronos. Oblidant o recordant massa el que havia comès amb el seu pare, Cronos va decidir d'anar
i a Iò, que tant se li'n donaven, va ordenar la mort dels Curetes, sense recordar-ne els antics serveis, als quals tant devia. Heus aquí l'agraïment del
dels Cíclops i dels Titans. Mnemosine va ser mare de les nou Muses i els recordava tothora els més petits detalls de les seves complexes funcions. Li
disfressa del llest Zeus, en complicitat amb el germà. Pasífae, que jo recordi, no es va convertir pas, mentre jugava amb el toro, en una còmoda vaca.
de desmesura. Algú sospita que vaig perdre momentàniament el seny", recordava la mare. "Hi va haver al capdavall una entesa entre el teu marit i els
dona bonica i afligida. Escapçada i tot, sense vestigis d'alè vital, recorda't, rera els ulls closos, almenys en el moment del cop decisiu de l'arma
delejaran de venjar-te, orbades, per la desenfrenada ira, de tot repòs. Recorda't de les teves germanes, que mostren i mostraran, com a únic atractiu, al
unes altres, els estranys noms de tres de les quals no paga l'esforç de recordar. Malmeten i embruten tot el que toquen i ho emplenen d'una pudor
La banda ruminant l'avergonyia i la irritava i, en pensar-hi —i no recordava haver-ho oblidat mai des que era al món—, vomitava flames sense treva.
són o no, en aquest temps, en aquest indret i en aquesta hora, visibles. Recordo vagament que, del Ca, n'hi ha dues, la major, amb Sírius, i la més
de Diomedes, que varen devorar, en el rompent, el cadàver del seu amo. En recordaria de molts d'altres, però cal que duguis el nostre, útil i modest, al bany,
d'ofendre-us ni d'afalagar-vos. El noi té dues classes de sagetes, recordeu-ho. Guardeu-vos, si podeu, de totes dues. És un xicot capriciós i cruel
altres begudes saludables. La cornella, de vida llarga, l'acompanya i li recorda la mare. Té un aspecte noble, acollidor, i la mirada és serena. El seu
Però no he de contar la història que tothom sap o ha de saber. Sols recordaré que el plorós, que al seu torn va caure, enyorava en la fosca la lenta,
amb resignació el cap gairebé fregant l'espatlla dreta, tanca els ulls i recorda, endinsada en el seu íntim mirall, la serenor del passat. Però no s'hi
algun caminant que topava amb la seva esgarrifosa solitud— i que era recordada amb llàstima. I nosaltres contem aquest breu resum, perquè Pulcre
"En primer lloc, perquè vostè va ser, a deshora, massa virtuosa", li va recordar l'oncle Nicolau Mutsu-Hito. "En segon lloc, perquè només prediu
en tres reialmes i els repartia entre el mateix Anu, Enlil i Ea, però no recordo amb precisió quin d'aquells trossos va tocar a cada un dels conspicus
m'hi jugaria el coll. Bah, bah, Pudentil·la Closa esfereïa més", recordava, senyant-se badalls i recuperant, contra el nostre descuit i la nostra
successió d'idees —segons la dita infal·lible d'un meu amic molt docte—, recordo que, només uns tres mil sis-cents anys abans d'aquesta nostra hora més
refilar ella. "Si no m'he mogut del jaç durant la sencera fosca!", li va recordar baix baixet ell. I en veu alta: "He entrat al meu jardí, germana meva,
"que cada serpent tenia nom, però en aquest precís instant no els recordo." "Porce i Caribea", es va difondre per tot l'auditori, limpidíssima,
l'entenimentada Arete —i escrivim el seu nom, per la comoditat de recordar-lo. "L'illa no és gran, però hi ha alguns indrets bonics i adients per
traçaré el camí i tu em seguiràs. Però ets més atrevit que intel·ligent. Recorda que aquests apèndixs, encara que molt treballats i no gens simples, són
en concret o contra algun llinatge sencer, almenys les més famoses que recordem. Ara es confon amb les Erínies. Em penso que Ara té la missió primordial
. Després, la vella Enone, que no s'ho diu, però l'anomenem així, ja no recordo per què, procurarà d'atenuar, allisant-me els plecs de les sumptuoses
"Abans de procedir a la incineració del cadàver, com es torna a estilar, recordem amb breus paraules el difunt", començava sense convicció el sacerdot.
risc, però ella s'entestava en el seu propòsit. Si algú, quan queia, li recordava el consell —cosa que mai no falta—, Mila es limitava a somriure, per a
pronosticada la fi que ha de tenir. —Home com ell no pot tenir-la bona. —Recordeu-vos de la seva naixença —digué una vella barbuda—: mala naixença, mala
, t'ho repeteixo, i t'estima. Pensa en els fets; no miris les paraules, i recorda que quan estigueres malalta, després del part de la nena, es passà tota
ni agilitat, però no mancats d'una certa gràcia desmanyotada que recordava els seus bons dies. Era un home curt de talla, ja entrat en anys, una
ceguis! No et perdis, Candaina! Candaina, que ens espatllaràs la festa! Recorda't de la cama, Candaina! Fins els criats rigueren; fins Tiago, que acabà
Dues setmanes després arribava Tino Costa a Santa Maria. Mila a penes el recordava. Quan ell se n'havia anat, ella era encara una nena. Les cases on vivien
fills que juguessin amb ell. El fet cert era que Mila del Santo no el recordava. Ara, d'ell, a Santa Maria dels Monts es deien coses terribles: se'l
s'anà deturant, i a la fi es dirigí recte cap a ella. —Mila, no et recordes de mi? Ella el mirà tremolosa, amb una pregona agitació a l'esperit, tota
bella ets, Déu! —Féu un silenci i tornà—: I tu, Mila: no et recordes de mi? Però Mila no contestava; s'estava al davant d'ell en silenci,
El temor se li havia esvanit totalment, i Mila li hauria dit: "No et recordo, però ara comprenc que feia temps, que feia anys que et coneixia." I
no alegria. L'entrevista va ésser breu, gairebé freda, i a Tino Costa, recordant-la després, li semblà descobrir en tota ella un llarg retret dissimulat a
que figuraven entre els preferits, al costat de la Bíblia. Tino Costa no recordava moments de la seva vida com els passats amb l'ancià quan, asseguts a la
de l'abisme entrevist sobtadament en l'ànima de l'altre. Tino Costa el recordava de després, d'una nit en què ell li parlà de les seves inquietuds, d'una
amb els teus fills i la teva dona, elevaràs la teva oració a Déu i et recordaràs de les meves paraules." Sí, moltes vegades havia recordat Tino Costa les
a Déu i et recordaràs de les meves paraules." Sí, moltes vegades havia recordat Tino Costa les seves paraules; també aquesta nit les recordava; però les
havia recordat Tino Costa les seves paraules; també aquesta nit les recordava; però les paraules de l'ancià eren per al seu cor com un cant de victòria
creuà l'espatlla amb tanta força, que li féu brollar sang. —Perquè te'n recordis. Fet això, l'agafà pel braç i l'acompanyà fins a la porta: —Vés-te
padrí es quedà darrera vostre amb el vell Candaina i un altre amic: ho recordo com si ho veiés. Un xic més enrera, cap a la part esquerra, hi havia Rita
història trista, Mila —li havia dit ell—; és una història que no voldria recordar ni, menys encara, haver viscut. Un dia te la contaré. Avui basti't de
i inefable, l'havia experimentada Mila en una o dues ocasions —no ho recordava bé— en què ell li havia semblat gairebé un home nou, transfigurat per
que li havia causat; allò era més fort que la seva voluntat. Sempre es recordaria de les seves bondats, però Déu no havia volgut que fos seva. —Oblida'm,
per xafardeig. No se l'havia vist mai treballar, o almenys ningú no ho recordava, i les seves ocupacions habituals eren les que hem dit. Posseïa unes

  Pàgina 1 (de 659) 50 següents »