Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Sempre més, sempre més, Ernestina, aquesta injúria a la teva puresa	recremarà	la meva sang. Ernestina. Que no creus en la meva innocència,
floten encar les ombres del Judici i el foc del cel	recrema	la nostra ànima. Invocacions I. Rosa mystica
farina. S'eixugà l'aigua diamantina i tes entranyes	recrema	el sol: D'aigua passada molí no en mol. Arbre
O bé l'expressió d'inversions no menys curioses: unes velletes	recremades	pel sol, amb unes mans arrugades i uns cabells venerables, disfressades
allò que a París són tons blancs, grisencs, aquí té la grogor de la pedra	recremada	pel sol inclement del Mediterrani. L'entrada dels cavalls és anunciada
torre de defensa. La volta del cel és d'atzur heràldic. El sol crema i	recrema	en ple novembre. Plana un silenci espès damunt la població, que feineja
la frescor s'envasa a la part baixa, on gairebé mai no arriba el sol, que	recrema	i es reflecteix, en canvi, per les parets, altes i llises. Això origina
de dreta o de centre, aquell petit gran llibre, pel foc interior que el	recrema	, per l'assenyada follia del seu pensament (si és lícit de parlar així),
Desventurat el cor que rosega la dent de l'enveja. Trista la sang que	recremen	les flames de la ira. Desgraciat el pit que infla el vent de la supèrbia.
petjada de les fades i els isards, i a la lletjor suburbana, on es	recremarà	al fort de l'estiu amb una flaire delicada que no prenen abastament els
parpelles. Volia convèncer-se, repetir-s'ho, i unes altres paraules li	recremaven	els llavis: —...que desaparegui... S'aixecà. Un impuls irresistible el
de mina, no tenia repòs, atemperant les gorges seques de la fatiga i	recremades	per l'alcohol. El vell Manon, apaivagada la sed, prenia un cordill,
permetia d'escalfar o coure les viandes una mica lluny del foc i sense	recremar	-se les mans i la cara. Amb aquest atuell va recollir les entranyes del
fetor que fa venir basqueig, i que surt de cada llar; el sol roent que	recrema	i descompon pilots de romanalles indefinibles, de fruits podrits i
si aquella part del púding s'hagués encastat a la casserola i s'hagués	recremat	. Aqueix fou, en contemplant el boix, el meu pensament casolà. Havia
d'aquell bonic cos d'adolescent, de la febre interminable que l'anà	recremant	, del fondre's en suor, de la pell enganxada als ossos mateix que un paper
com urpes; tot d'arrugues primes li escuraven la boca; feia cara d'home	recremat	per l'egoisme. —Com gosa venir? —interrogà la Marta, desolada. —Es refia
dorm —féu la Carme, recollint-se el cabell, grenyut, entorn de la cara	recremada	pel fred i per la calor de la llar. —Què vols? —seguí ell amb el mateix
estona, com és necessari per aconseguir l'esterilització, la calor els	recrema	i els destrueix; per això és una manera poc usada avui en cirurgia. Només
bona feina ens ha costat posar-los el peu al coll... Una vegada cremats i	recremats	, de l'Espurneta i del Bruixet només van quedar-ne dos grapadets de
naixença, les dels joves no ho són mai; les dels vells i les de les pells	recremades	pel sol i l'aire (pagesos, mariners, treballadors del foc) són sempre
muts per ressecament de la gola i de la llengua, que el mal parlar ha	recremades	; les passions virulentes han tornat com esques les boques llurs!" Aquest
i feu que nostres ànimes siguin per Vós com terra seca, eixuta d'aigües.	Recremeu	en nosaltres totes les concupiscencies de la carn, i feu que no
se situen en el bosc sinó a l'estepa. L'agost i el setembre l'estepa es	recrema	, perquè les reserves d'aigua no són suficients per a cobrir la seva
mediterrània, de la història més il·lustre del món, banyada pel salobre i	recremada	pel sol! Mahdia, en efecte, era ja un port, un cothon,
placidesa inusitada en mig de la ferocitat d'aquesta Costa Brava, no et	recremaràs	... reposarà el teu esperit i recolliràs tot l'encís i tots els avantatges
i es ficaren per un caminet de terra dura amb herbes altes als costats,	recremades	pel fred. Es sentí un avalot d'ales i dos ocells fugiren d'una branca,
—perdut entre dunes inhòspites, entre mimoses raquítiques i entre herba	recremada	per un sol sense pietat. El poblat dels blancs: mitja dotzena de cases
'l cap ab el jaique, y a dormir. Ni en axó puch imitarlo; aquell sol me	recrema	, la sorra bull, y no veig en lloch una mata, un rebroll qualsevol pera
un simulacre de guerra, sino un símbol poétich que demostra que si l' ódi	recrema	y destruheix, l' amor engendra y edifica. L' amor á tot lo llinatje humá,
á fi de que 'l ferment que 's va precipitant al fons de la caldera no 's	recremi	, y 's fará reduhir lo líquit á duas terceras parts á fi de que tinga una
de l'edat, de faccions adustes, cara arrodonida, de pell emmorenida,	recremada	pel sol, front lleugerament aplanat sota una perruca empolvorada, celles
d'aquesta manera; Afrodita no va canviar Ascani per Cupido perquè aquest	recremàs	la regina fins als ossos. No estava jo davant ni m'ho han contat. Però no
tropus en llatí. En totas las llenguas se diu que la sang se	recrema	, que 'l furor s' encén, que 'ls ulls centellejan, que l' amor aubriaga,
por... No les flairis, que llur flaire ès foc que em	recrema	el cor.— —(Quin misteri pot haver-hi dins les roses d' aqueix
mort. Papallons de l'altura La terra que es trepitja	recrema	; en la calitja del cel de juliol s'és morta una aura
brunz la soledat esbatanada, quan el sol bat i	recrema	el cor d'estiu, l'home vinclat llaura la terra. Però més tard
Al damunt de Vinçà regalat d'aigua fresca, Marcèvol empobrit se	recrema	tot sol. I juntant quatre focs en el seu planiol,
la bondat, i la dolçor, la lleugeresa escoladissa. Quan més	recrema	el sol, tant més ne fa profit. S'hi acata la minyona i
has d'esmicolar la palla. El sol abrasador	recrema	l'esquena tostada. El trill fa un camí sense fí i
i els teus braços junyint-me, me fan amorosa comanda. El sol	recrema	; el vent no passa; solsment hi ha un cant
solsment hi ha un cant monocorde de cigala. Els ulls	recremen	; la paraula és blana; el cant del teu cor
per fer migdiada! A fora, a ple camp, el sol	recremava	. En l'altar, un Sant Roc mostrava una llaga i amb
Mort, l'escampadissa d'aquesta argila que frissa,	recremada	per sang que es torna vi. Només tu, llamineria enginyosa,
del color del rostre que tenia el cap de casa: vermell com tacat de sang,	recremat	pel sol, venes sortides que li traspuaven per braços i cara fins a
bèstia bruta? Em socarrimes! Què és això? Qui són aquests? Mala saó Us	recremés	el moll dels ossos! [(Se'n va cap al perol amb l'escumadora i arruixa de
matança assenyalàvem dia; però, d'aquest mal home, ajornar-ne la mort, em	recrema	la sang i m'estreny massa el cor! No sé pas quin neguit tot el goig
No, per Déu! Miri, miri com m'ha deixat el cutis. Sembla que me l'hagi	recremat	i no m'ha tret ni una arruga. I a la meva germana igual. Emília
metge y que estellés la porta fins que li responguessin; que ella se	recremava	y no podia aguantar més. Y en Met, gambadas fosca enllà, y truca que
que t' aviso, home, —deya 'n Carles, amoixantlo. —Es que tos avisos me	recreman	, ho entents?... Altres se las habian sobre 'l desayrat paper que 'ls

Pàgina 1 (de 2)

50 següents