×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb recremar |
Freqüència total: 83 |
CTILC1 |
| Sempre més, sempre més, Ernestina, aquesta injúria a la teva puresa | recremarà | la meva sang. Ernestina. Que no creus en la meva innocència, | | floten encar les ombres del Judici i el foc del cel | recrema | la nostra ànima. Invocacions I. Rosa mystica | | farina. S'eixugà l'aigua diamantina i tes entranyes | recrema | el sol: D'aigua passada molí no en mol. Arbre | | O bé l'expressió d'inversions no menys curioses: unes velletes | recremades | pel sol, amb unes mans arrugades i uns cabells venerables, disfressades | | allò que a París són tons blancs, grisencs, aquí té la grogor de la pedra | recremada | pel sol inclement del Mediterrani. L'entrada dels cavalls és anunciada | | torre de defensa. La volta del cel és d'atzur heràldic. El sol crema i | recrema | en ple novembre. Plana un silenci espès damunt la població, que feineja | | la frescor s'envasa a la part baixa, on gairebé mai no arriba el sol, que | recrema | i es reflecteix, en canvi, per les parets, altes i llises. Això origina | | de dreta o de centre, aquell petit gran llibre, pel foc interior que el | recrema | , per l'assenyada follia del seu pensament (si és lícit de parlar així), | | Desventurat el cor que rosega la dent de l'enveja. Trista la sang que | recremen | les flames de la ira. Desgraciat el pit que infla el vent de la supèrbia. | | petjada de les fades i els isards, i a la lletjor suburbana, on es | recremarà | al fort de l'estiu amb una flaire delicada que no prenen abastament els | | parpelles. Volia convèncer-se, repetir-s'ho, i unes altres paraules li | recremaven | els llavis: —...que desaparegui... S'aixecà. Un impuls irresistible el | | de mina, no tenia repòs, atemperant les gorges seques de la fatiga i | recremades | per l'alcohol. El vell Manon, apaivagada la sed, prenia un cordill, | | permetia d'escalfar o coure les viandes una mica lluny del foc i sense | recremar | -se les mans i la cara. Amb aquest atuell va recollir les entranyes del | | fetor que fa venir basqueig, i que surt de cada llar; el sol roent que | recrema | i descompon pilots de romanalles indefinibles, de fruits podrits i | | si aquella part del púding s'hagués encastat a la casserola i s'hagués | recremat | . Aqueix fou, en contemplant el boix, el meu pensament casolà. Havia | | d'aquell bonic cos d'adolescent, de la febre interminable que l'anà | recremant | , del fondre's en suor, de la pell enganxada als ossos mateix que un paper | | com urpes; tot d'arrugues primes li escuraven la boca; feia cara d'home | recremat | per l'egoisme. —Com gosa venir? —interrogà la Marta, desolada. —Es refia | | dorm —féu la Carme, recollint-se el cabell, grenyut, entorn de la cara | recremada | pel fred i per la calor de la llar. —Què vols? —seguí ell amb el mateix | | estona, com és necessari per aconseguir l'esterilització, la calor els | recrema | i els destrueix; per això és una manera poc usada avui en cirurgia. Només | | bona feina ens ha costat posar-los el peu al coll... Una vegada cremats i | recremats | , de l'Espurneta i del Bruixet només van quedar-ne dos grapadets de | | naixença, les dels joves no ho són mai; les dels vells i les de les pells | recremades | pel sol i l'aire (pagesos, mariners, treballadors del foc) són sempre | | muts per ressecament de la gola i de la llengua, que el mal parlar ha | recremades | ; les passions virulentes han tornat com esques les boques llurs!" Aquest | | i feu que nostres ànimes siguin per Vós com terra seca, eixuta d'aigües. | Recremeu | en nosaltres totes les concupiscencies de la carn, i feu que no | | se situen en el bosc sinó a l'estepa. L'agost i el setembre l'estepa es | recrema | , perquè les reserves d'aigua no són suficients per a cobrir la seva | | mediterrània, de la història més il·lustre del món, banyada pel salobre i | recremada | pel sol! Mahdia, en efecte, era ja un port, un cothon, | | placidesa inusitada en mig de la ferocitat d'aquesta Costa Brava, no et | recremaràs | ... reposarà el teu esperit i recolliràs tot l'encís i tots els avantatges | | i es ficaren per un caminet de terra dura amb herbes altes als costats, | recremades | pel fred. Es sentí un avalot d'ales i dos ocells fugiren d'una branca, | | —perdut entre dunes inhòspites, entre mimoses raquítiques i entre herba | recremada | per un sol sense pietat. El poblat dels blancs: mitja dotzena de cases | | 'l cap ab el jaique, y a dormir. Ni en axó puch imitarlo; aquell sol me | recrema | , la sorra bull, y no veig en lloch una mata, un rebroll qualsevol pera | | un simulacre de guerra, sino un símbol poétich que demostra que si l' ódi | recrema | y destruheix, l' amor engendra y edifica. L' amor á tot lo llinatje humá, | | á fi de que 'l ferment que 's va precipitant al fons de la caldera no 's | recremi | , y 's fará reduhir lo líquit á duas terceras parts á fi de que tinga una | | de l'edat, de faccions adustes, cara arrodonida, de pell emmorenida, | recremada | pel sol, front lleugerament aplanat sota una perruca empolvorada, celles | | d'aquesta manera; Afrodita no va canviar Ascani per Cupido perquè aquest | recremàs | la regina fins als ossos. No estava jo davant ni m'ho han contat. Però no | | tropus en llatí. En totas las llenguas se diu que la sang se | recrema | , que 'l furor s' encén, que 'ls ulls centellejan, que l' amor aubriaga, | | por... No les flairis, que llur flaire ès foc que em | recrema | el cor.— —(Quin misteri pot haver-hi dins les roses d' aqueix | | mort. Papallons de l'altura La terra que es trepitja | recrema | ; en la calitja del cel de juliol s'és morta una aura | | brunz la soledat esbatanada, quan el sol bat i | recrema | el cor d'estiu, l'home vinclat llaura la terra. Però més tard | | Al damunt de Vinçà regalat d'aigua fresca, Marcèvol empobrit se | recrema | tot sol. I juntant quatre focs en el seu planiol, | | la bondat, i la dolçor, la lleugeresa escoladissa. Quan més | recrema | el sol, tant més ne fa profit. S'hi acata la minyona i | | has d'esmicolar la palla. El sol abrasador | recrema | l'esquena tostada. El trill fa un camí sense fí i | | i els teus braços junyint-me, me fan amorosa comanda. El sol | recrema | ; el vent no passa; solsment hi ha un cant | | solsment hi ha un cant monocorde de cigala. Els ulls | recremen | ; la paraula és blana; el cant del teu cor | | per fer migdiada! A fora, a ple camp, el sol | recremava | . En l'altar, un Sant Roc mostrava una llaga i amb | | Mort, l'escampadissa d'aquesta argila que frissa, | recremada | per sang que es torna vi. Només tu, llamineria enginyosa, | | del color del rostre que tenia el cap de casa: vermell com tacat de sang, | recremat | pel sol, venes sortides que li traspuaven per braços i cara fins a | | bèstia bruta? Em socarrimes! Què és això? Qui són aquests? Mala saó Us | recremés | el moll dels ossos! [(Se'n va cap al perol amb l'escumadora i arruixa de | | matança assenyalàvem dia; però, d'aquest mal home, ajornar-ne la mort, em | recrema | la sang i m'estreny massa el cor! No sé pas quin neguit tot el goig | | No, per Déu! Miri, miri com m'ha deixat el cutis. Sembla que me l'hagi | recremat | i no m'ha tret ni una arruga. I a la meva germana igual. Emília | | metge y que estellés la porta fins que li responguessin; que ella se | recremava | y no podia aguantar més. Y en Met, gambadas fosca enllà, y truca que | | que t' aviso, home, —deya 'n Carles, amoixantlo. —Es que tos avisos me | recreman | , ho entents?... Altres se las habian sobre 'l desayrat paper que 'ls |
|