DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
recremar V 79 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb recremar Freqüència total:  79 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Sempre més, sempre més, Ernestina, aquesta injúria a la teva puresa recremarà la meva sang. Ernestina. Que no creus en la meva innocència,
floten encar les ombres del Judici i el foc del cel recrema la nostra ànima. Invocacions I. Rosa mystica
farina. S'eixugà l'aigua diamantina i tes entranyes recrema el sol: /D'aigua passada molí no en mol\. Arbre que
O bé l'expressió d'inversions no menys curioses: unes velletes recremades pel sol, amb unes mans arrugades i uns cabells venerables, disfressades
allò que a París són tons blancs, grisencs, aquí té la grogor de la pedra recremada pel sol inclement del Mediterrani. L'entrada dels cavalls és anunciada
torre de defensa. La volta del cel és d'atzur heràldic. El sol crema i recrema en ple novembre. Plana un silenci espès damunt la població, que feineja
la frescor s'envasa a la part baixa, on gairebé mai no arriba el sol, que recrema i es reflecteix, en canvi, per les parets, altes i llises. Això origina
de dreta o de centre, aquell petit gran llibre, pel foc interior que el recrema, per l'assenyada follia del seu pensament (si és lícit de parlar així),
Desventurat el cor que rosega la dent de l'enveja. Trista la sang que recremen les flames de la ira. Desgraciat el pit que infla el vent de la supèrbia.
petjada de les fades i els isards, i a la lletjor suburbana, on es recremarà al fort de l'estiu amb una flaire delicada que no prenen abastament els
parpelles. Volia convèncer-se, repetir-s'ho, i unes altres paraules li recremaven els llavis: —...que desaparegui... S'aixecà. Un impuls irresistible el
de mina, no tenia repòs, atemperant les gorges seques de la fatiga i recremades per l'alcohol. El vell Manon, apaivagada la sed, prenia un cordill,
permetia d'escalfar o coure les viandes una mica lluny del foc i sense recremar-se les mans i la cara. Amb aquest atuell va recollir les entranyes del
fetor que fa venir basqueig, i que surt de cada llar; el sol roent que recrema i descompon pilots de romanalles indefinibles, de fruits podrits i
si aquella part del púding s'hagués encastat a la casserola i s'hagués recremat. Aqueix fou, en contemplant el boix, el meu pensament casolà. Havia
d'aquell bonic cos d'adolescent, de la febre interminable que l'anà recremant, del fondre's en suor, de la pell enganxada als ossos mateix que un paper
com urpes; tot d'arrugues primes li escuraven la boca; feia cara d'home recremat per l'egoisme. —Com gosa venir? —interrogà la Marta, desolada. —Es refia
dorm —féu la Carme, recollint-se el cabell, grenyut, entorn de la cara recremada pel fred i per la calor de la llar. —Què vols? —seguí ell amb el mateix
estona, com és necessari per aconseguir l'esterilització, la calor els recrema i els destrueix; per això és una manera poc usada avui en cirurgia. Només
bona feina ens ha costat posar-los el peu al coll... Una vegada cremats i recremats, de l'Espurneta i del Bruixet només van quedar-ne dos grapadets de
naixença, les dels joves no ho són mai; les dels vells i les de les pells recremades pel sol i l'aire (pagesos, mariners, treballadors del foc) són sempre
muts per ressecament de la gola i de la llengua, que el mal parlar ha recremades; les passions virulentes han tornat com esques les boques llurs!" Aquest
i feu que nostres ànimes siguin per Vós com terra seca, eixuta d'aigües. Recremeu en nosaltres totes les concupiscencies de la carn, i feu que no
se situen en el bosc sinó a l'estepa. L'agost i el setembre l'estepa es recrema, perquè les reserves d'aigua no són suficients per a cobrir la seva
mediterrània, de la història més il·lustre del món, banyada pel salobre i recremada pel sol! Mahdia, en efecte, era ja un port, un /cothon\, quan les
placidesa inusitada en mig de la ferocitat d'aquesta Costa Brava, no et recremaràs... reposarà el teu esperit i recolliràs tot l'encís i tots els avantatges
i es ficaren per un caminet de terra dura amb herbes altes als costats, recremades pel fred. Es sentí un avalot d'ales i dos ocells fugiren d'una branca,
—perdut entre dunes inhòspites, entre mimoses raquítiques i entre herba recremada per un sol sense pietat. El poblat dels blancs: mitja dotzena de cases
'l cap ab el jaique, y a dormir. Ni en axó puch imitarlo; aquell sol me recrema, la sorra bull, y no veig en lloch una mata, un rebroll qualsevol pera
un simulacre de guerra, sino un símbol poétich que demostra que si l' ódi recrema y destruheix, l' amor engendra y edifica. L' amor á tot lo llinatje humá,
á fi de que 'l ferment que 's va precipitant al fons de la caldera no 's recremi, y 's fará reduhir lo líquit á duas terceras parts á fi de que tinga una
de l'edat, de faccions adustes, cara arrodonida, de pell emmorenida, recremada pel sol, front lleugerament aplanat sota una perruca empolvorada, celles
d'aquesta manera; Afrodita no va canviar Ascani per Cupido perquè aquest recremàs la regina fins als ossos. No estava jo davant ni m'ho han contat. Però no
tropus en llatí. En totas las llenguas se diu que la sang se recrema, que 'l furor s' encén, que 'ls ulls centellejan, que l' amor aubriaga,
por... No les flairis, que llur flaire ès foc que em recrema el cor.— —(Quin misteri pot haver-hi dins les roses d' aqueix
mort. Papallons de l'altura La terra que es trepitja recrema; en la calitja del cel de juliol s'és morta una aura
brunz la soledat esbatanada, quan el sol bat i recrema el cor d'estiu, l'home vinclat llaura la terra. Però més tard
Al damunt de Vinçà regalat d'aigua fresca, Marcèvol empobrit se recrema tot sol. I juntant quatre focs en el seu planiol,
la bondat, i la dolçor, la lleugeresa escoladissa. Quan més recrema el sol, tant més ne fa profit. S'hi acata la minyona i
has d'esmicolar la palla. El sol abrasador recrema l'esquena tostada. El trill fa un camí sense fí i
i els teus braços junyint-me, me fan amorosa comanda. El sol recrema; el vent no passa; solsment hi ha un cant
solsment hi ha un cant monocorde de cigala. Els ulls recremen; la paraula és blana; el cant del teu cor
per fer migdiada! A fora, a ple camp, el sol recremava. En l'altar, un Sant Roc mostrava una llaga i amb
Mort, l'escampadissa d'aquesta argila que frissa, recremada per sang que es torna vi. Només tu, llamineria enginyosa,
del color del rostre que tenia el cap de casa: vermell com tacat de sang, recremat pel sol, venes sortides que li traspuaven per braços i cara fins a
bèstia bruta? Em socarrimes! Què és això? Qui són aquests? Mala saó Us recremés el moll dels ossos! [(Se'n va cap al perol amb l'escumadora i arruixa de
matança assenyalàvem dia; però, d'aquest mal home, ajornar-ne la mort, em recrema la sang i m'estreny massa el cor! No sé pas quin neguit tot el goig
No, per Déu! Miri, miri com m'ha deixat el cutis. Sembla que me l'hagi recremat i no m'ha tret ni una arruga. I a la meva germana igual. Emília
metge y que estellés la porta fins que li responguessin; que ella se recremava y no podia aguantar més. Y en Met, gambadas fosca enllà, y truca que
que t' aviso, home, —deya 'n Carles, amoixantlo. —Es que tos avisos me recreman, ho entents?... Altres se las habian sobre 'l desayrat paper que 'ls

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »