Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
rector A 206 oc.
rector M 3443 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb rector Freqüència total:  3649 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

posat també el pes de la seva influència havia estat mossèn Anselm, el rector de Santa Maria, que havia fet tots els possibles per, amb els seus
qui opinà que allò era una manera de perdre el temps. Mossèn Anselm, el rector de Santa Maria, a qui l'ensenyaren, no pogué menys d'admirar la gràcia
què havia estat executada, tenint en compte l'edat de l'infant. El bon rector de Santa Maria es sentí temptat i tot d'elogiar-la, però també ell, com
la tornada anaven a tastar el vi més vell del celler del Santo. Quant al rector de Santa Maria, era un home amable, enemic també d'escàndols i de
casa de Mila; així ho digueren: "casualment". No obstant això, el bon rector de Santa Maria havia romàs més d'una hora a la casa, i va dir-se de
d'ulls i agafar les coses tal com vénen." "Sí, és veritat —adduí el bon rector—, però amb un home com ell, qui pot aconsellar?" Ara, mentre s'adreça a
hem dit, el portal de l'església; l'usava amb el beneplàcit del senyor rector, i allí regnava com el veritable amo; fora de les escasses sortides a
del port. La soledat del port. A Pinedo s'havia ofegat un rector. No em quedaven diners i allargava el conyac. Bevia
de les necessitats essencials del país establiren de bell nou els quadres rectors de la societat catalana. Des dels primers instants foren homes oberts a
possible de fer amb aquell exèrcit disciplinat, orgànic, amb individus rectors, fortes minories dirigents i nombroses masses entusiastes, si l'Estat,
les responsabilitats del poder. Foren els bisbes en 1813 i els rectors de parròquia en 1821 que obriren les comportes de l'afrau per
camperols, la passionalitat del cavaller i les rancúnies dels canonges i rectors en una simbiosi gairebé estable, superior a les ordres dels monarques, a
gros el regalaria al Sant Crist de la Sang. Parlaria amb la germana del rector, Dona Margalideta, una nyeu-nyeu de les que deien que ja no tenia res.
¿On me véns, ara? Garbosa ¿i no me puc remenar? La germana del rector intervingué, llagotera: —Vossa Mercè, Dona Obdulieta, sempre serà
que és la parròquia! —Però hi ha mossèn Galtes, com li diem, al rector. Estem renyits d'ençà que va estafar-me set pessetes, al truc, un vespre
tresors artístics mal guardats o exposats a les conxorxes mercantils de rectors amb col·leccionistes americans. Mossèn Joan es torna vermell: balbuceja
l'administrador volia casar-s'hi? —Ell hi pensava, però el seu germà, el rector, li ho va treure del cap. Un home com ell, vidu i amb filles casadores,
sense nínxols, i el silenci persistia. En el fons, el van enterrar. El rector, com esporuguit, va resar l'absolta. Just quan acabava, van tocar les
estesa per tot el país. Em conta que, en una certa població, el rector catòlic proposà al pastor protestant de fer alguna cosa en comú; els
se'ls féu un sermó de comentaris bíblics, cants, pregària, i a la fi el rector els digué: "Ara podeu marxar perquè diré la missa." I molts es van
dias. —Avuy, avuy parlaré d' aixó ab D. Miquel, que té bo ab lo senyor rector de la parroquia. No passis engunias, tot s' arreglará; lo nen está sá y
—digué finalment ell, —qué m' heu dit que desitjavau? Que veji al senyor rector de santa Mónica? No puch: ja compreneu que no estich pera eixir un moment
la cayguda á una de las sevas noyas. Ja veya 'ls ulls del senyor rector mirantla fit á fit fins á ferli abaixar los seus, no gosant á reptarla de
que tenía obert, llegí á lo míope la recomenació. —Lo senyor Rector no hi es; peró ja pot dirme á mí qué vòl, —feu lo sacerdot, badallant
y aixecantse, respongué ab pena: —Jo meteix vaig á cercar al senyor rector. Á darrer' hora, val més la nostra experiencia que la dels metjes. —Peró
pera restituirli la salut! Per gran sòrt trucaren á la porta y entrá lo rector de la parroquia ab lo confés y 'l sagristá. La Sió portá 'l llum de
cuyna y 'l tinter á la cambra de sa mare; lo confés assentá 'ls noms, lo rector se revestí de sobrepellís y estola, y entraren en lo dormitori de la
algo retrasado; sin embargo, el primero en Historia Sagrada\. El rector vell, que també era amic de casa nostra, quan els nois corríem a besar-li
La qualificà de religioso-literàrio-cultural. La féu presidir pel senyor rector i el batlle. Hi convidà les famílies que li havien confiat l'educació de
piano i l'harmònium. Sabia de tot, aquell home. Quin prodigi! El senyor rector, en el seu discurs de clausura (el senyor batlle havia obert l'acte amb
d'ésser obedient, modest i aplicat. L'oncle, l'apotecari, el senyor rector, un altre oncle —el Jaume Esteve, del /Cercle Màgic\— m'havien
societat, al "què diran" les ties, la germana, les amigues, el senyor rector, els altres respectables de la vila i la xurma (Ella de molt petita havia
¿És per això que encara no els ha anats a veure? Tinc una idea. El rector, la pietat cristiana. M'alço i truco a la rectoria. Em cal trucar fins a
Una, dues vegades. La segona, rabiosament. Ara a la finestra surt el rector. Un cap rapat, fa cara de ràbia. Abans de parlar-li jo, ell m'engueule
de l'època que insulta, amb uns insults transcendentals, el senyor rector. Aquest apareix al carrer i diu que va a buscar els gendarmes. (És la
—O m'erro molt, o allà trobarem figues. Figues, noi, esmorzar de senyor rector; només ens falta la xocolata. I riu. Amb quina alegria! Vaja, el bon
els vestits del sant. darrere d'aquest pedestal seguixen el senyor rector i el senyor vicari, revestits, el primer amb la capa, el segon amb el
als interessos llurs: els rams. Algú potser s'ha adonat que el senyor rector els beneïa. L'escolà els ha manat eixir de l'església, i cap altra cosa
la pluja, si és que als bancals de sembradura els manca la saó. El senyor rector porta a la mà un reliquiari de plata, que ara, ja en la Font, deixa sobre
¡Amb quina solemnitat travessa el poble Jesús Sagramentat! El senyor rector porta el viril, i els escolanets porten els encensers. Les capes dels
descansen els pendonistes, i els homes es descobrixen la testa. El senyor rector resa un respons cara als patis que foren l'antic fossar. Ara no hi ha
La missa és solemne. A l'altar celebra el sant Sacrifici el senyor rector, ajudat del vicari i del capellà de les monges, revestits amb els
contrari els pagarà de la seua bossa— la missa que celebrarà el senyor rector el dia de la festa. Si sobren diners, se'ls quedarà el mestre. El dia
i baixa vertiginós pel pendent de les tendències naturals. Els únics rectors són: major comoditat i menor esforç. Aquest és l'èxit dels temps moderns;
lleialtats o per corrompre-les. Al senyal de costum i veu rectora de llur il·lustre Cap tots van sotmetre's; car gran
sancnejen els rosers vora la rectoría. Ton amable repós, l'enveji, bon rector, i el Conflent, sota la terrada de rejoles, i els
—Qui sap! Abans de l'any la podríeu tenir casada. —Així ho diria el rector de Sant Celoni, que no s'eixugava mai les llunetes. L'Aurora és un
rajada del vi. Altre temps, la bóta cantava per tothom, pel digne senyor rector com pels pobres espallotits que tenen la casa al cimbori del poble. Era
vinguin a obrir. El diaca és un gandulàs que no té pressa, i al senyor rector, com és tan vell, li costa de deixar els llençols. Ah, si tinguéssiu la
pesca d'avui recorda els miracles de l'Evangeli —assegurava el senyor rector, que anava repassant el breviari, tot ullejant a dreta i a esquerra. —Un

  Pàgina 1 (de 73) 50 següents »