×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb recular |
Freqüència total: 1873 |
CTILC1 |
Les llegendes que a ell es refereixen es trenen i es destrenen, avancen i | reculen | , es compliquen i se simplifiquen, es mesclen i se separen a través del | barca s'anava endinsant, havia ja gairebé girat del tot, quan Tino Costa | reculà | un xic per prendre impuls, saltà a la barca i rodà fins al fons, mentre | bullit en ell amb nou ardor. La sang li cremava de coratge a les venes. | Reculà | i es llançà de bell nou cap allà. Era tanta la seva ira, que caminava | continuà caminant. "Estem sols", es repetí. Sentia un desig violent de | recular | , d'agafar pel coll aquella dona, d'escanyar-la. En lloc d'això, Tino | pujar a la voravia, i tantes vegades com ho intentava es veia obligat a | recular | sense aconseguir-ho, i quedava balandrejant en una lluita aferrissada per | aconseguí obrir. Pujà al pis sostenint-se per les parets. De tant en tant | reculava | un esglaó i s'agafava al passamà; a cada nou esglaó es veia en perill de | sempre no allunyar-se d'aquesta muntanya. Però, ara, on es troba? On va? | Recula | ? Avança? Quants dies fa que va pel món? El cel, pel matí, es presentà | sense pietat. En saltar un marge topà de cap contra una branca; | reculà | un pas, atordit per la violència del cop, i sentí com la sang se li | en tant que negoci, no resultarà fàcil d'extirpar: però, de moment, ja ha | reculat | . Els europeus i els no europeus que se situen en la mateixa línia pensen | ahir, quan era prop de la carena del veïnat de les Paitides, va haver de | recular | perquè sentia xiular, en tots dos sentits, moltes bales. Explico els | realment a Cervera, ciutat de corders, els homes trenaven les cordes tot | reculant | a mesura que les feien. Jeroni Campdepadrós i Vaireda somreia, però es | els ulls foscos. Quan Jeroni allarga la seva mà blanca i ossosa, la noia | recula | espantada. Jeroni somriu com si li demanés perdó de tots els seus pecats. | seva mà d'acostar-se a la pell nacrada de Carolina, la noia s'estremeix i | recula | . A penes diu res, a penes somriu, se'l mira seriosa i alerta. Quan se'n | o més aviat l'envestí el cascurrer. Quelo va agafar temor; començà a | recular | , i, com que l'odiaven tots, quan va veure'l que plegava veles van | i davant la raó, no hi havia ja força ni temor capaços de fer-lo | recular | . Tots els de la taverna callaven, esperant, convençuts que anava a passar | i la voluntat, era com si l'ànima sencera de la pobra vella, haguessin | reculat | , pel camí de la follia, cercant el seu fill en els dies passats, quan era | li preguntà on anava. La vella trigà una mica a contestar, i ho féu ja | reculant | : —Ah!... Ets tu?... Encara no ha vingut el meu Josep. I escrutava ja | començava la plantada. El fang era tou sota els peus. Els plantadors, tot | reculant | , anaven cobrint la terra de motes verdes. La feina de les noies era | acabaven de passar el pont; l'estrèpit de les aigües espantà l'animal. | Reculà | amb un salt, amb les potes enlaire. L'home no el pogué dominar, i carro i | després s'internà fins al límit i amollà l'aigua per darrera. Aleshores | reculà | devers un arbre i agafà la falç. Jaume s'havia aixecat i mirava cap a | covardia, i, davant d'això, ja no hi havia consideració capaç de fer-lo | recular | . Passà una llarga estona. Jaume s'havia endinsat per l'horta i feinejava | per on l'altre s'allunyava. Borra el veié baixar i s'estremí. Començà a | recular | lentament, sense perdre'l de vista. Reculava a poc a poc, indecís, sense | baixar i s'estremí. Començà a recular lentament, sense perdre'l de vista. | Reculava | a poc a poc, indecís, sense saber si esperar-lo o anar cap a ell. Però | al coll la mossegada de foc, rabiosa, de la falç, com d'un animal viu. | Reculà | amb una queixa, tornat de sobte a la realitat, com volent tornar enrera | La punta d'una rama seca el ferí al front obrint-li-hi un esquinç. | Reculà | adolorit i emeté una feble queixa. Després tornà a caminar ajupint-se. | immersa en el teu record, esmaperduda, em deixava endur temps enllà i | reculava | fins als moments màgics —perquè també en tinguérem— del nostre amor, | amb aquests ulls rígids, clavats com dos pèsols damunt de la closca, | reculen | de mica en mica i, quan són gairebé a flor dels vostres peus, | que ja comptava, almenys, un segle d'existència. Alguns autors han pretès | recular | aquesta data als temps ibèrics o romans; d'altres, als visigòtics. | en tota la pagesia del país a mesura que les fronteres d'aquest anaren | reculant | cap a Migjorn. Oimés, perquè, en desaparèixer a poc a poc les primeres | Quan ens hem tancat de banda, no ha estat possible de fer-nos avançar ni | recular | . Ens hem entossudit, preparant l'etzibada de guitzes de l'arrauxament. | per l'acritud del diàleg entre Xela i Andreu, va | reculant | fins al fons de la barraca.)] /Xela\ Tu no dius el que | fa el tomb, a l'alba, cap al sol; i quan la nit s'agemoleix, | recula | , mai, emperò, dissolta en la claror total i omnímoda | podia dir-li que si un ou queia del covador a mig covar la pudor em feia | recular | encara que m'estrenyés el nas amb dos dits. No podia dir-li que només | que en Quimet fos escamot. Estava cansada; em matava treballant i tot | reculava | . En Quimet no veia que necessitava una mica d'ajuda en comptes de | presentar com una cosa nova i hostil; i la primera reacció fou la de | recular | , la de no passar més endavant fins arribar a Rosa Trènor. La mirada | n'adonà, però insistí. Bobby, veient de la quantitat que es tractava, va | recular | dient-li que de moment no podia fer res sense consultar-ho amb la seva | per un caminet i veien venir dos treballadors del camp, s'apartaven o | reculaven | perquè als dos treballadors, en passar pel costat de la tia, no se'ls | bèsties vénen al baf de la carn morta, fugen les aus salvatges, | reculen | els xacals, davant els ulls de Resfa, oberts com a fanals. | la desfiguren. Vols que t'ensenyi de fer-te un pentinat graciós? L'altra | recula | cap a la paret, horroritzada. —No, mai —protesta. —Ves què dirien a casa | nàufrag en una roca, entre l'abisme del mar en tempestat, cap on no pot | recular | , i les ignorades i caòtiques possibilitats d'una terra salvatge. No les | idea repentina. Doná duas passas, fent acció d' anar á séures, y de sobte | reculá | y eixí, deixant á la Toneta per un moment confosa en l' interpretació d' | Son plan era tirar pe'l carrer d' en Roca; mes, al embocarlo, la feu | recular | , tota contrariada, una gran acomodadora qu' embossava quasi de banda á | d'un bes que va causar-me una estranyesa molt gran, mentre em feia | recular | l'acre alenada que sortia de la boca negra i aquilotada del mestre. | la plaça. Alguna vegada que, traspassada aquesta, havia intentat de | recular | , sobtadament sortia de darrera la persiana tirada la figura de la mare o | que no mou l'esguard ni fa un sol gest en aparèixer jo a la porta. | Reculo | esglaiat. Sento calfred i tremolor. Endevino que el regent ha previst el | no m'ha ofert un paraigua. El deixeble se m'ha girat d'esquena. Jo he | reculat | , el soldat ha rigut de veure'm tan infeliç, un carrabiner m'ha dit: | aquest?"; en d'altres, rialleta irònica. Aleshores jo hauria volgut | recular | , i en lloc d'això feia tot el contrari. L'actitud dels companys, que de | discret i senzill dintre la meva ignorància, aplicar-me per tal d'anar-la | reculant | i no exhibir-la amb les meves exaltacions. Aleshores hauria donat un any | soroll infernal, el vingué a avisar. Ens trobà abraçats i plorosos. | Reculà | , sorpresa. Així i tot, no es pogué estar de dir: —Què fan? Que no | o una casada ens feien conèixer l'altra cara de l'amor, i el nostre somni | reculava | afligit al recó de les il·lusions que duraran tota la vida en estat |
|