DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
recular M 1 oc.
recular V 1872 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb recular Freqüència total:  1873 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Les llegendes que a ell es refereixen es trenen i es destrenen, avancen i reculen, es compliquen i se simplifiquen, es mesclen i se separen a través del
barca s'anava endinsant, havia ja gairebé girat del tot, quan Tino Costa reculà un xic per prendre impuls, saltà a la barca i rodà fins al fons, mentre
bullit en ell amb nou ardor. La sang li cremava de coratge a les venes. Reculà i es llançà de bell nou cap allà. Era tanta la seva ira, que caminava
continuà caminant. "Estem sols", es repetí. Sentia un desig violent de recular, d'agafar pel coll aquella dona, d'escanyar-la. En lloc d'això, Tino
pujar a la voravia, i tantes vegades com ho intentava es veia obligat a recular sense aconseguir-ho, i quedava balandrejant en una lluita aferrissada per
aconseguí obrir. Pujà al pis sostenint-se per les parets. De tant en tant reculava un esglaó i s'agafava al passamà; a cada nou esglaó es veia en perill de
sempre no allunyar-se d'aquesta muntanya. Però, ara, on es troba? On va? Recula? Avança? Quants dies fa que va pel món? El cel, pel matí, es presentà
sense pietat. En saltar un marge topà de cap contra una branca; reculà un pas, atordit per la violència del cop, i sentí com la sang se li
en tant que negoci, no resultarà fàcil d'extirpar: però, de moment, ja ha reculat. Els europeus i els no europeus que se situen en la mateixa línia pensen
ahir, quan era prop de la carena del veïnat de les Paitides, va haver de recular perquè sentia xiular, en tots dos sentits, moltes bales. Explico els
realment a Cervera, ciutat de corders, els homes trenaven les cordes tot reculant a mesura que les feien. Jeroni Campdepadrós i Vaireda somreia, però es
els ulls foscos. Quan Jeroni allarga la seva mà blanca i ossosa, la noia recula espantada. Jeroni somriu com si li demanés perdó de tots els seus pecats.
seva mà d'acostar-se a la pell nacrada de Carolina, la noia s'estremeix i recula. A penes diu res, a penes somriu, se'l mira seriosa i alerta. Quan se'n
o més aviat l'envestí el cascurrer. Quelo va agafar temor; començà a recular, i, com que l'odiaven tots, quan va veure'l que plegava veles van
i davant la raó, no hi havia ja força ni temor capaços de fer-lo recular. Tots els de la taverna callaven, esperant, convençuts que anava a passar
i la voluntat, era com si l'ànima sencera de la pobra vella, haguessin reculat, pel camí de la follia, cercant el seu fill en els dies passats, quan era
li preguntà on anava. La vella trigà una mica a contestar, i ho féu ja reculant: —Ah!... Ets tu?... Encara no ha vingut el meu Josep. I escrutava ja
començava la plantada. El fang era tou sota els peus. Els plantadors, tot reculant, anaven cobrint la terra de motes verdes. La feina de les noies era
acabaven de passar el pont; l'estrèpit de les aigües espantà l'animal. Reculà amb un salt, amb les potes enlaire. L'home no el pogué dominar, i carro i
després s'internà fins al límit i amollà l'aigua per darrera. Aleshores reculà devers un arbre i agafà la falç. Jaume s'havia aixecat i mirava cap a
covardia, i, davant d'això, ja no hi havia consideració capaç de fer-lo recular. Passà una llarga estona. Jaume s'havia endinsat per l'horta i feinejava
per on l'altre s'allunyava. Borra el veié baixar i s'estremí. Començà a recular lentament, sense perdre'l de vista. Reculava a poc a poc, indecís, sense
baixar i s'estremí. Començà a recular lentament, sense perdre'l de vista. Reculava a poc a poc, indecís, sense saber si esperar-lo o anar cap a ell. Però
al coll la mossegada de foc, rabiosa, de la falç, com d'un animal viu. Reculà amb una queixa, tornat de sobte a la realitat, com volent tornar enrera
La punta d'una rama seca el ferí al front obrint-li-hi un esquinç. Reculà adolorit i emeté una feble queixa. Després tornà a caminar ajupint-se.
immersa en el teu record, esmaperduda, em deixava endur temps enllà i reculava fins als moments màgics —perquè també en tinguérem— del nostre amor,
amb aquests ulls rígids, clavats com dos pèsols damunt de la closca, reculen de mica en mica i, quan són gairebé a flor dels vostres peus,
que ja comptava, almenys, un segle d'existència. Alguns autors han pretès recular aquesta data als temps ibèrics o romans; d'altres, als visigòtics.
en tota la pagesia del país a mesura que les fronteres d'aquest anaren reculant cap a Migjorn. Oimés, perquè, en desaparèixer a poc a poc les primeres
Quan ens hem tancat de banda, no ha estat possible de fer-nos avançar ni recular. Ens hem entossudit, preparant l'etzibada de guitzes de l'arrauxament.
per l'acritud del diàleg entre Xela i Andreu, va reculant fins al fons de la barraca.)] /Xela\ Tu no dius el que
fa el tomb, a l'alba, cap al sol; i quan la nit s'agemoleix, recula, mai, emperò, dissolta en la claror total i omnímoda
podia dir-li que si un ou queia del covador a mig covar la pudor em feia recular encara que m'estrenyés el nas amb dos dits. No podia dir-li que només
que en Quimet fos escamot. Estava cansada; em matava treballant i tot reculava. En Quimet no veia que necessitava una mica d'ajuda en comptes de
presentar com una cosa nova i hostil; i la primera reacció fou la de recular, la de no passar més endavant fins arribar a Rosa Trènor. La mirada
n'adonà, però insistí. Bobby, veient de la quantitat que es tractava, va recular dient-li que de moment no podia fer res sense consultar-ho amb la seva
per un caminet i veien venir dos treballadors del camp, s'apartaven o reculaven perquè als dos treballadors, en passar pel costat de la tia, no se'ls
bèsties vénen al baf de la carn morta, fugen les aus salvatges, reculen els xacals, davant els ulls de Resfa, oberts com a fanals.
la desfiguren. Vols que t'ensenyi de fer-te un pentinat graciós? L'altra recula cap a la paret, horroritzada. —No, mai —protesta. —Ves què dirien a casa
nàufrag en una roca, entre l'abisme del mar en tempestat, cap on no pot recular, i les ignorades i caòtiques possibilitats d'una terra salvatge. No les
idea repentina. Doná duas passas, fent acció d' anar á séures, y de sobte reculá y eixí, deixant á la Toneta per un moment confosa en l' interpretació d'
Son plan era tirar pe'l carrer d' en Roca; mes, al embocarlo, la feu recular, tota contrariada, una gran acomodadora qu' embossava quasi de banda á
d'un bes que va causar-me una estranyesa molt gran, mentre em feia recular l'acre alenada que sortia de la boca negra i aquilotada del mestre.
la plaça. Alguna vegada que, traspassada aquesta, havia intentat de recular, sobtadament sortia de darrera la persiana tirada la figura de la mare o
que no mou l'esguard ni fa un sol gest en aparèixer jo a la porta. Reculo esglaiat. Sento calfred i tremolor. Endevino que el regent ha previst el
no m'ha ofert un paraigua. El deixeble se m'ha girat d'esquena. Jo he reculat, el soldat ha rigut de veure'm tan infeliç, un carrabiner m'ha dit:
aquest?"; en d'altres, rialleta irònica. Aleshores jo hauria volgut recular, i en lloc d'això feia tot el contrari. L'actitud dels companys, que de
discret i senzill dintre la meva ignorància, aplicar-me per tal d'anar-la reculant i no exhibir-la amb les meves exaltacions. Aleshores hauria donat un any
soroll infernal, el vingué a avisar. Ens trobà abraçats i plorosos. Reculà, sorpresa. Així i tot, no es pogué estar de dir: —Què fan? Que no
o una casada ens feien conèixer l'altra cara de l'amor, i el nostre somni reculava afligit al recó de les il·lusions que duraran tota la vida en estat

  Pàgina 1 (de 38) 50 següents »