×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb refer |
Freqüència total: 3220 |
CTILC1 |
| en un somni profund, sense sentir-la. La mare tornà a cridar-la. Mila es | reféu | lentament, amb un lleuger sobresalt; es girà amb suau moviment, sospirà | | com solia fer-ho, que em besa i s'asseu davant del clavicordi a tocar. Em | refaig | , i l'habitació i la casa se'm fan buides, immenses; sento quasi fred a | | de manera que el noi contragué una anèmia de la qual no aconseguí de | refer | -se mai. Llavors, "perquè no acabés malament", el col·locaren d'aprenent | | cada moment i en què dubtà moltes vegades d'arribar a acabar-la. Hagué de | refer | -la dues voltes: una perquè la fusta se li badà; una altra, ja gairebé | | Com entre somnis veia Mila que tornava a poc a poc sense dir res. Ell es | reféu | i s'assegué al mateix lloc d'abans, al costat d'ella. Es sentia talment | | m'atrevia a mirar-la. No obstant això, abans que passés la porta, em vaig | refer | i vaig anar devers ella cridant-la: "On penses anar?", li pregunto. " | | —Li mira la mà, oi? —preguntà en aquest punt la mongeta. Tino Costa es | reféu | estremit. —Sí —contestà a la fi, com en un sospir. —Té un dit enganxat | | escorria per la cara. Vacil·là un moment, perduts gairebé els sentits, i | refet | tot d'una pel terror mateix, tornà a llançar-se a córrer com enfollit. | | de caure de l'escala, però aconsegueix de redreçar-se, tanca els ulls per | refer | -se d'un rodament i, quan els obre, una altra cinta ha començat a passar | | els ossos... Automàticament ajuda el seu company a desfer les pileres, a | refer | -les en un altre racó, a aixecar les pesades tapes que se li escapen dels | | perquè ignorem què pot passar i voldríem que l'organització subsistís, es | refés | , encara que només quedés un dels nostres. Cerca entre els segells que hi | | aquella prematura adipositat, no n'era més que un símptoma i ja no es va | refer | mai de l'últim part. No és possible parlar de cap influència femenina en | | com no era ja en el temps de la meva convalescència a les Torres, quan em | refeia | de la misèria de Cervera, quan ella seia prop del meu llit i em mirava | | prohibides, perseguides, algun cop castigades, però aconseguien | refer | -se i s'estenien com taca d'oli i conspiraven a favor de no sabien ben bé | | banda no se'n preocupa pas. Dintre l'ordre, obedient i bon noi Jeroni | refà | la seva fràgil vida. Tots els seus pecats li seran perdonats, totes les | | -se de riure, tota l'odissea del Narro. Per poc li costa car. El Narro, | refet | de la sorpresa, va córrer cap a ell amb la destral a la mà. Normalment, | | abatiment tan gran, en una pena tan profunda, que ja mai més no se'n va | refer | . La mare se sentí ferida en els seus més íntims sentiments, defraudada en | | clar, com no hi ha res de fosc, tot es baralla, es desfà i es | refà | . Resta la Lluna, l'enigma. ¿L'enigma? ¿I el cor humà? N'hi | | present. Jo sóc aquest... Un sagristà de la Seu em contava com | referen | el cos d'Ausiàs, amb fils-ferro, enllaçant trossos d'ossos. | | bastant tristes. Però ell, que s'ha adonat a temps del perill, s'ha | refet | immediatament, i ara canta com un merlot. S'ha tret les calces blanques | | solució possible en una terra despoblada, on calien tants braços per a | refer | -la. Un aire de llibertat social acompanyà, doncs, els primers segles de | | biològiques i intel·lectuals. ¿Quantes nissagues catalanes podrien | refer | l'itinerari social de llurs avantpassats en aquesta forma: | | en condicions econòmiques, socials i humanes d'extrema indignitat. No cal | refer | un quadre de la servitud en què caigueren llavors els homes del camp | | l'Humà—. Més tard, en 1462, quan es tingué consciència que calia | refer | la Corona d'Aragó sota una autoritat més concreta, l'empresa rodolà | | repressió i la crisi de 1715 a 1730. Després ens anàrem | refent | i devers 1740 el món ens tornava a somriure. Mentrestant, i | | català del segle XIX en heroi capaç de cercar una solució per a | refer | la vida conjunta dels espanyols. No es pot dubtar avui d'aquesta missió | | incapaç de donar-los una seguretat mínima. L'Estat no sirgava; caldria | refer | l'Estat. L'adscripció de Catalunya a la causa de l'arxiduc d'Àustria fou | | decebut "desdir-se'n". Després de la riuada, canalitzem les aigües i | refem | els horts. Sortosament, les nostres forces de resistència són superiors a | | és el meu propòsit de plagi. Vull que d'un cop tots es | refacin | que copio els medievals. Sempre ho he fet i declarat | | estesa, una ratlla de costa oberta), vaig pentinar i | refer | els monyets amb què la Maria Bonet ens amagava les | | has dat a totes! Ja ens mantindràs tu ara; ja pagaràs el que devem; ja es | refarà | l'Ernestina!... Que no la contemples que eixorivida s'és posat? | | dorm entre sos pollancres cada mas. Jovita Té, Perot, té, | refes | -te. [(Li allarga un porró que hi havia, amb altres vaixells, damunt | | Potser cap dona val tant de preu. [(Tocant-li l'espatlla:)] Vejam, | refeu | -vos, no exagereu. Golferic Gerda viola, rosa d'olor; podeu | | seva. Diu que hi vagis demà a la una. La casa té tres pisos. Et podràs | refer | del que vas gastar amb el casament, perquè aquest senyor té pressa i | | si no es feia sencer, del cap fins a la punta de la cua, es tornava a | refer | i dos pams més llarg. Li vaig preguntar si li havien dit la llargada que | | fer-se ben bé càrrec que es trobava dins del llit de Rosa Trènor, anava | refent | les escenes de la nit passada. A quarts de dotze ell i Bobby pujaven | | tempesta i desengany. D'eterna germanor és el missatge i ufana | refà | avui el seu viatge, amb la bandera el vent d'un homenatge. | | —no la pot copiar—, però tampoc no la menysprea ni la nega. La | refà | . I només aquesta seria la sola característica que endevinem genèrica als | | Ramon d'Abadal i li he dit que he emprès, junt amb d'altres, el camí de | refer | una política catalana, enfocada d'acord amb el nostre temps. En parlem | | De tota manera he dormit més bé, i sense asma —ni rastre—, i això m'ha | refet | ; sembla que fa bastant temps que l'asma no dóna senyals de vida, que és | | bressol i La nit— i algun assaig que potser cal | refer | però que m'agrada força. M'agradaria, si així pot ésser dit, | | bou marchand de vin, va gaudir —ella és "carnívora" com jo— i va | refer | l'optimisme, potser lleugerament rebaixat pel menjar de bistro. | | que després modifico o substitueixo —o suprimeixo— i que han d'ésser | refetes | , parcialment o del tot, quan canvio els antecedents. I, encara, coses que | | semblaven encertades o oportunes en la primera versió i que han d'ésser | refetes | o reajustades perquè, en versions posteriors, tornin a prendre el valor | | ull): No et sentis massa cert de la victòria. Veuràs com es | refà | . I, guarits els peus, saltarà per posar-se dalt del cel. | | Vam ésser a can Fernando Chueca, que de mica en mica ha anat comprant, i | refent | , a peces, un palau àrab que havia quedat barrejat en una massa | | cap a un conjunt ja constituït format per eines i materials; fer-ne, o | refer | -ne, l'inventari; finalment i sobretot, establir una mena de diàleg amb el | | insistí, y vejentlo callat, la bona opinió d' ell avans formada torná á | refer | se ben prompte en aquell esperit. Ja tranquila y esvahida la rojor de las | | escala. Devant la porta del pis permanesqué una estona sense trucar pera | refer | se, y creyent sentir entre la remor de la casa la veu d' en Lluís, se posá | | una estona rodant lo cap ab desesperació, sense pronunciar un mot més, | refent | en lo secret de la memoria tota l' escena de la cayguda, desitjós de |
|