×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb referir |
Freqüència total: 14134 |
CTILC1 |
els noms de les quals callo, com és el meu costum, quan ho puc evitar en | referir | -me a les figures que esmento al llarg d'aquests comentaris. Heus-les | observar la meva àvia. "El meu fill", contraatacava la Ignasieta. "Es | refereix | a les orelles punxegudes i a les banyes? De les darreres, molts senyors | complexitat del qui va néixer dos cops. Les llegendes que a ell es | refereixen | es trenen i es destrenen, avancen i reculen, es compliquen i se | en les que amb tan vàcua pompa s'autoqualifiquen de grans. No ens vaga de | referir | -nos a les diverses festes que li dedicaven a Atenes, que coneixem força | la matrona al noi, sens dubte el més feble dels dos germans. "Es | refereix | a les Erínies", aclaria, amatent, Pulcre Trompel·li. "Ja les domarem: | sospito que se'm desvetllaria una rara estima. En resum, ens hem | referit | a algú que exhibia, tant si venia a tomb com si no hi venia, i mai no hi | una llar i una família i fer una vida ordenada "com mana Déu". No es | referí | per a res a la seva darrera fugida; tampoc ell no la mencionà. Parlaren, | us estranyeu? Sempre ha estat així la Mila, des de petita. I es posà a | referir | anècdotes de la vida de Mila al col·legi per tal de demostrar les rareses | aquella emoció inigualada de música i de paraules amb què la bona dida va | referint | la desgràcia: —He perdut lo pomell d'or, la prenda que més | muller. I Mila vessava dolces llàgrimes d'alegria, mentre la cançó anava | referint | el reconeixement d'ambdós i la relació que ella fa de les seves penes, la | que tot havia succeït tal com deia la cançó, car les cançons sols | referien | , segons ella, coses que havien passat realment; i a Mila, escoltant-la, | seva mare, a la situació en què es trobaven. Mila, malgrat que a penes es | referí | concretament al seu amat, va escoltar-la amb gran interès, sense | i d'incomprensions en les ànimes, com alguna de les històries que li | referia | de nena. Mila durant la relació es sentí més d'una vegada com si li | ja a blanquejar. El vell cridava el seu nebot al costat seu i li | referia | fets dels seus viatges, que el petit escoltava embadalit sense apartar | lliure. Així Mila, a través de converses i d'allò que d'ell li havien | referit | , anà coneixent-lo més de dia en dia; així sabé de la seva vida, des de | gosaren donar crèdit als ulls; menys, encara, els qui ho sentiren després | referir | . I, en efecte: que Candi fos capaç de reaccionar davant una facècia, per | depravades. Una de les més repugnants de què havia sentit parlar la | referien | precisament a Randa. Hi hagué qui digué que aquell dia estava embriagat, | Entre elles n'hi ha una que sempre m'impressionà per sobre les altres: la | refereix | un poeta de l'antiguitat; però jo l'he sentit referir en distintes | les altres: la refereix un poeta de l'antiguitat; però jo l'he sentit | referir | en distintes versions, adaptades a l'ús de cada país i als costums d'una | i que respon al més bell aspecte de l'ànima popular. Aquesta a què em | refereixo | és tan bella, m'impressionà sempre tan pregonament, que te la vull | és tan bella, m'impressionà sempre tan pregonament, que te la vull | referir | . Escolta-la: "La Verge Maria anava un dia fugitiva per un camp amb el | guerra, encara recent, hem pogut comprovar-ho de prop. D'ella hem sentit | referir | tantes i tals atrocitats d'una part i d'altra, que gairebé ens fan | l'acció dels bons no es limita al somni de les llegendes com la que havem | referit | . En elles es tracta només d'exemples, posats com un mirall als ulls de la | d'aquell instant. Preguntà per Candi, per Sileta. La mare començà a | referir | -li el que havia succeït; però en el fons es sentia preocupada per | aquella excusa, no la farien romandre a València (a les festes d'allí es | referia | el padrí), on tenien uns parents. —No vull anar a les festes, padrí. | i —més nena encara— els contes apresos en les rodones infantils, que, | referits | per ella, amb aquella seva gràcia innocent, li despertaven una tan | Anselm—. Mila no sembla la mateixa. A voltes penso i tot..." Anava a | referir | -se a les seves condicions mentals, però no acabà el pensament, i | no hauries fet el que vas fer. No obstant, Tino Costa, les coses a què es | referia | les sabia molt bé, i en sabia encara moltes altres que la dona ignorava. | l'habitació de la filla, l'ancià s'asseia l'infant sobre els genolls i li | referia | algun conte dels molts que sabia; conte que la nena escoltava encisada, | hi tenen una certa influència. L'atzar és inabolible. Estic | referint | -me a atzars que convergeixen, justament, en aquells personatges | emportar", diu un personatge de l'Aululària de Plaute, | referint | -se a l'avar Euclió. I, descendent en línia recta d'Euclió, l'Harpagon de | Mai fins al XVIII ningú no hauria gosat parlar de "progrés" en | referir | -se a la moral, perquè l'imperatiu de perfecció ètica era concebut d'una | i de la seva "tècnica", ho podria dir qualsevol altre especialista tot | referint | -se a les seves. Només un cataclisme tallant arribaria a interrompre | distància distintiva entre el qui el pronuncia i el conglomerat a què es | refereix | . "La gent feia això o allò", "la gent cridava", "la gent que | En una pàgina d'Aldous Huxley llegeixo: "venjança pòstuma". Huxley s'hi | refereix | , naturalment, a allò que, en el nostre vocabulari usual d'extracció | Convenia, de tota manera, ressaltar la importància del factor a què m'he | referit | , abans de seguir endavant. Convenia dir sense embuts que Erasme no era un | a veure, amb l'heroisme: amb l'heroisme de què ara parlo. Perquè jo vull | referir | -me especialment a la resistència inflexible que el literat hauria d'alçar | esgrimeix, per justificar-se, raons d'indiscutible envergadura. Es | referiran | , sens dubte, a les dimensions, fabuloses, del patrimoni cultural de què | estricta—, però tampoc no del tot desvinculada del tronc literari. Em | refereixo | a aquella mena d'escrit que, per remissió a un espècimen famós, xifrarem | crua de la còpula, les interioritats del moment secret, si fossin | referits | d'uns amants sincers, degradarien la imatge suprema de la relació entre | reaccionària interceptà o obstaculitzà les intencions. Sense ni tan sols | referir | -se al sexe d'una manera directa, Flaubert i Baudelaire, i alguns més, van | i poeta cristià —catòlic cent per cent—, la desvirtuava tot d'una en | referir | -la a la concepció del pecat original: del pecat tout court —aquell | de xerrar. Quan els homes del Mediterrani parlen de llibertat, no volen | referir | -se a res més. L'home del Mediterrani porta una cotorra política dintre | comentava la guerra. "Jo sempre ho sóc dit: això de matar tanta gent (es | referia | als crims de reraguarda) els farà perdre la guerra. Poc que em deixaria | que dialogaven. No era aquell doll estrident, aquella "rialla" a què es | referia | Mary Webb, sinó un cant més suau, més amable, segurament un diàleg | veure "això d'anar a missa". "No, aquesta nena no ho veurà", afegien | referint | -se a una menuda de menys d'un any. I la masovera fa aquest comentari: "Jo | Arribo a Barcelona al matí. Un amic meu, l'escultor Joan Rebull, deia, | referint | -se a la guerra: "Militarment això està perdut". Jo he observat | títol: Lo que dice un canalla al servicio de Franco (es | refereix | a un discurs recent d'en Comorera). A la tarda vaig a Premià. Veig dones | parlar d'una intensa activitat diplomàtica. La Dépêche es | referia | , fa poc, a un rumor sobre unes negociacions de Catalunya per a una pau | adjectiu "literari" que pren més força per contrast, com quan s'ha | referit | a la "veritat solar" que, segons ell, proposa al món el feixisme. |
|