×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb refermar |
Freqüència total: 764 |
CTILC1 |
a la seva obra una extensió que de cap manera havia de tenir. Potser | referma | la idea d'afegit poca-solta, haver sentit, tantes vegades, explicar a | social diferenciada; ben al contrari, moltes vegades sols serveixen per a | refermar | les similituds externes i internes. No podem pas oblidar un fet | A poc a poc les reformes introduïdes en les Ordes tradicionals foren | refermades | amb l'establiment en el país de noves comunitats forasteres, posades sota | d'acceptar la teoria pactista i, ço que encara és més sorprenent, | refermar | -la des del punt de vista constitucional. No solament acceptaren el | És sentir-se responsable de tot el que s'ha esdevingut, comprendre-ho, | refermar | les amistats i evitar els odis. El just capteniment ha donat dies de | Víctor: treballa, treballa... Prescindeix de mi... [(En dient això | referma | els ulls, que havia desclòs un instant, i es posa en actitud de trencar | Fins que Pere no va tornar-hi cap més tarda; i fou aleshores que Teresa | refermà | la sospita que ell i Laura potser es veien en algun lloc secret. La | d'atrevir-me amb els llibres de filosofia. Allí l'antiga vocació es | refermava | . Allí era feliç. La biblioteca era un palau de gaudis i de somnis. Hi | moltes passions, temor, enveja i desesper; però, a l'últim, es | referma | en el mal; avança cap al Paradís, i en són descrits l'aspecte | dels seus peus augustos. Per tal que ho puguis creure i | refermar | -t'hi no havent sortit d'aquí, convé que sàpigues que | en el llot. Zorbàs, l'antevigília, havia fet portar troncs per | refermar | la galeria. Però estava neguitós. Els troncs no eren prou gruixuts i, amb | Els obrers havien començat, l'antevigília, a consolidar els troncs i a | refermar | la galeria. Zorbàs els donà el bon dia, brusc, malagradós, es retorçà el | la cabana on m'havia encauat i volia aterrar-la. Però jo l'havia ben | refermada | , seia, tot sol, davant la xemeneia encesa, i reia i provocava el vent i | de terra esdevingueren fang. Però al cap d'una mica la seva veu es | refermà | : —La més gran alegria que m'has donat —digué— fou una vegada, el dia del | però, reconstruïren llur ciutat i aixecaren l'obelisc per tal de | refermar | la voluntat de continuar-hi. D'esquena al mar, recelosa de Maó que el | a contemporitzar amb els infidels. Dos altres embolics religiosos van | refermar | l'actitud "tolerant" dels reis d'Aragó durant la Baixa Edat mitjana. Un | contra les supervivències de l'Antic Règim, hi ha una pila d'esforços per | refermar | la consciència liberal de la ciutadania. Potser els més eficaços anaren a | seu "sucursalisme" el lliga d'una manera automàtica al centre: això li | referma | la situació de "dependència" a què està sotmès, la qual es colora amb | els peus i fetes aquestes afirmacions de ciència catalana, les acaba de | refermar | dient que ni la raó lluita amb la naturalesa ni la naturalesa amb la raó, | 1904 sota la cúpula del vell estatge de l'Ateneu Barcelonès, va | refermar | el contacte fecund amb els catalans de Mallorca: Alcover, Costa i | internacional dels seus membres. En ocasió solemne, ben triada, han estat | refermades | en el cor de Barcelona aquelles paraules de Felip V retretes, l'any | de Catalunya. ¡Ai de nosaltres si, ofegada aquella consciència, si | refermat | el règim autocràtic de l'Espanya vella, ens trobàvem sols i desarmats i | una garantia. Venia a ésser com obrir-me un crèdit. Per a acabar-lo de | refermar | li vareig regalar l'anell. Un anell d'efecte i de pocs quartos, és | a proves més fortes que no serviren tanmateix sinó a fer-la vana i a | refermar | -la en el nom d'una donzella que l'amor no podia colpir. De tres enamorats | o que és miraculosa. Cap cosa és menys conforme a Déu i al món que | refermar | tot allò que hom diu en la conversa, fins les coses més indiferents, amb | diferència d'opinió pel que fa a les ciències: així doncs, o bé hom es | referma | en el sentiment, o bé s'exercita i assabenta pel debat. Hom no pot anar | a examinar els avantatges i els inconvenients d'una "bona dictadura" | refermen | aquesta conclusió. II Els avantatges i els inconvenients d'una | món antic i comencen de granar, a poc a poc, les llevors noves, Barcelona | referma | la seva posició. Sant Paulí la cita amb aquestes paraules: "la dolça | abrassada ab una ànima blanca y fina com el plomissol del cigne, va | refermar | se en el propòsit fet de comparèxer a la cita que'l galant li havía dat | que li era ingènita, el bes que vaig estamparli al front, y per millor | refermar | me en que'l missatge rebut era altament exagerat, vaig voler polsarla. | que pensa pendre per salvarlos a tots. Y ell, atent al terratrèmol que's | referma | per moments, ofegantse en un mar de confusions, no pot pensar, ni sab què | mi. Tot anirà bé. Amb el caient que prengueren les coses, vaig haver de | refermar | el seu coratge tot el camí. Ella anava pledejant amb mí, i dient: —Oh! | cordialíssim de tota la família no passava desapercebut de la gent, i | refermava | més encara les admiracions i les lloances. Jo he de confessar que aquesta | amistat amb els Buxareu no amagava cap interès sentimental. Potser va | refermar | les meves simpaties el fet que observava entre la gent de la colònia: | des llargs anys havía depositat en ell tota la seva confiança, acabava de | refermar | -li, fent-lo depositari d'un delicat encàrrec per ella. Era aquèst, el | l'inútil foc, que ja no escalfa ni il·lumina, també el dia naixent ens ha | refermat | en els nostres ideals, i, com a la natura sencera, ens comunica | escau l'afirmació que "el vers és el veritable llenguatge de l'home", | refermada | per Costa i Llobera en dir que "l'ànima humana, en sos moments de | de Shakespeare. I si hem retret el gran sobirà vital, és per tal de | refermar | la convicció que no arribarem als seus dominis de poesia si no fem que | I, efectivament, de sobte s'enterboleix, i es fon. Acluco els ulls, | refermo | l'atenció, i torna. Desapareix de nou i... res... ja són inútils les | ocell, que assenyalava l'aigua de Furú, ens semblà que bevíem un glop, i | refermàrem | el pas. Poc a poc més ocells vingueren a animar el paisatge. Als | bales així tirades no toquen parts vitals de l'elefant, i no fan més que | refermar | la seva ira. Hem llegit que un elefant va rebre dinou bales sense acabar | La prova havía de presentar-se concloent als dos artistes, quan se van | refermar | en l'adopció d'un art que així els permetía reproduir amb suggestiva | tancant-se, encerclant els fugitius, mentre el soroll dels cops de roc | refermava | imponent. Els peixos arribaren a formar una massa compacta a mesura que | Tantost sembla que vulguin embestir-les com fugir-ne, temorencs. Elles | refermen | llur somriure i llurs moviments lascius. Entretant, el ritme del | Pina sentia un remordiment que l'entonava, una escalforeta moral que li | refermava | la voluntat. Pecar era per a ella la sal de la vida, oasi en el desert, | deixar-se anar aigües avall, només havia conservat una certa finesa, que | refermava | sovint en veure's al mirall de línies tan delicades, tornassolats de verd | més. L'Enric es disposava a sacrificar-se pel benestar de Pina i per | refermar | la seguretat en el compliment del compromís, sense comptar amb els | dels moviments nacionalistes\. La doctrina excel·lent de l'autor ens | referma | la convicció que, tant com als Estats i a tots els instruments de govern, | dins la pastera i la veu apagada i melodiosa de la Dolors, acabaren de | refermar | l'encís. Innocenci aparegué al llindar de la porta, com un captaire | i de l'ordenació —una claredat i una ordenació purament empordaneses—, | refermaven | la teoria del medi ambient de Taine, que preté que els factors que |
|