×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb reflectir |
Freqüència total: 3530 |
CTILC1 |
moltes lleis i molts deures i no m'entretindré, perquè no puc, a | reflectir | de nou en els teus ulls la bellesa dels núvols i dels arbres, l'oberta mà | seves faccions una serenitat de conformació i de pau. En els seus ulls es | reflectien | la bondat inalterable de la seva ànima i la noblesa dels seus sentiments, | seva ànima i la noblesa dels seus sentiments, com en un llac tranquil es | reflecteix | la llum d'un cel serè. Tino Costa el veia com una illa solitària enmig | a taula. Tiago, al migdia, no havia tastat res, i en tots els rostres es | reflectia | el disgust i el mal humor. En va el pare vol reaccionar contra aquella | Mila girà el cap vers la vella i posà en ella l'esguard. Els seus ulls no | reflectien | el menor esglai; reflectien tristesa, pena, indecisió... S'aixecà sense | i posà en ella l'esguard. Els seus ulls no reflectien el menor esglai; | reflectien | tristesa, pena, indecisió... S'aixecà sense pressa, i a passos lents es | morta, preguntar-li per ell. Aleshores advertí tota la desolació que es | reflectia | en el rostre de la noia; endevinà tot d'una el que havia succeït, i el | perdudes. Després vingué el bon temps, les aigües tornaren al lloc i | reflectiren | de bell nou en llur transparència el blau suau del cel de la tardor. | no pogué aixecar-se del llit i hagué de viure de caritat: tot va semblar | reflectir | -se en aquell instant en el seu rostre lívid i desencaixat, en el seu crit | els ulls serens vers ell —els seus ulls eren com llacs tranquils que | reflectissin | la puresa del cel, la seva ànima— una bella rojor li encengué les galtes | per somriure i mostrar-se alegre, però, malgrat ella, el seu rostre | reflectia | preocupació, potser angoixa. En l'atmosfera d'aquell sopar semblava pesar | en el món occidental, les arts, les lletres i el pensament han continuat | reflectint | els avatars —crisis i contradiccions— que la classe dirigent imposa al | del sexe no solament intervé la literatura, és clar. La literatura la | reflecteix | i la il·lustra: per això convé que ens hi fixem. Però la tendència és | Bofill i Mates: la decoració de la casa, els mobles, els petits detalls | reflecteixen | la curiosa mescla d'aquell noble esperit, fet alhora d'austeritat i | al balcó, alçat el coll de l'abric, amb la cara ensonyada. La lluna es | reflectia | als vidres de la tribuna. Al cap d'una hora han tornat a tocar les | realista, no pas un imaginatiu. Segons Spender, el poeta d'ara, com més | reflecteixi | la realitat, com menys "poètic" sigui, farà una obra més autèntica. Hi | d'una banda, i Alemanya, Polònia i Hongria, d'altra banda. Els diaris | reflecteixen | el gran nerviosisme europeu. França i Anglaterra han decretat una | únics versos amorosos del poeta, no en podem treure cap dada, encara que | reflectissin | d'una manera ben fidel, com ell ens assegura, el seu amor, o el seu amor | indiferència, la crueltat d'ella, per omplir el ritme d'uns versos, per | reflectir | la desolació incurable del seu esperit. I encara no li bastava negar una | imaginar l'esperit de Jeroni submergit a l'espessa claror de Cervera, | reflectida | o millor dit absorbida per milers de sotanes negres, obeint unes regles | les conques, delataven la vida. Tot allò que quedava en aquell ésser es | reflectia | en els seus ulls. Eren uns ulls angoixats, dolorosos; de tant en tant, es | confés. Ara pens que ningú mai no la podria escriure si intentava que | reflectís | els problemes d'avui. Adulteri, amant, engany, són paraules bordes, | El peix brunyit de sal s'arrapa als vidres dels cafès, i el vermut es | reflecteix | en el nacre perfecte del marisc. La gent de Marsella, tova o tibant, | de somni i de vegetals d'èxtasi multiplicant-se fins a l'infinit, i | reflectint | -se en el cristall de les aigües verdoses d'un verd de crom, fètides i | la condició d'estel i es converteix en una mandarina incandescent, | reflectia | damunt de l'aigua una claríssima ratlla de fosforescències. Els grills | cessant és un bon senyor de bigotis de gat i ulls claríssims, que | reflecteixen | una ànima simple i honesta. Es passeja per Papeete, de vegades amb barret | Tapioi clavada com una proa al nord; veia l'exuberància vegetal de Tahaa | reflectint | -se en el lagon, maragda neta, translúcida, d'un verd mineral pur, | oberta, superfície immòbil d'un gris de platí lleugerament nacrat, s'hi | reflecteixen | els cocoters d'aquella manera tènue i discreta que es veuen emergir els | segle XIX. Mentalitat és una manera de prendre's la vida, que es | reflecteix | en una articulació espiritual conscient, en uns costums específics, la | la imatge mental que desvetlla. Estem encisats. En l'encisament es | reflecteix | el sensualisme de la nostra nissaga. Com si estiguéssim embruixats, | pergamí, d'ossos trencats, de vidre? I al mirall, entretant, es | reflectia | a poc a poc una perversa imatge, el signe de la qual | confusa d'anants i vinents; el raig de llum, variant la direcció, es va | reflectir | un moment dins el mirall d'una consola i encengué els daurats i les | d'aquell munt de cotó fluix que fa pessebre de fira. | Reflecteix | el blau del cel, dels vents la rosa de vidre. La neu | posseïm o una realitat que som? Si intentem buscar altres paraules que | reflecteixin | amb més o menys vivacitat el que significa aquest seny, trobarem, en | continuïtat i segons el seny. Per a dilucidar què és la mesura i com es | reflecteix | en l'existència catalana, haurem de seguir, doncs, un camí diferent i | les coses, i de l'aurora, en l'aigua del jardí, es | reflecteixen | les primeres roses. En un deliqui, quan l'amant no sent més que | d'altres rulls: vull contemplar tes mans rosades i | reflectir | -me en els teus ulls. Però m'apar que un fat maligne omple ma | com a focs d'artifici. A vora teu els estanys | reflecteixen | els nuvolats vermells, i els hortolans de sol a sol | realitzar-la per obra humana. La realitat és bella i l'artista l'ha de | reflectir | així en la seua obra. No es tracta, doncs, de considerar en si, apartades | presencia la consolidació d'aquest estat de coses. I ¿com es | reflecteix | açò en l'home corrent, en l'home que s'alimenta de les tendències | minuciosa, n'agreuja la violència: l'estampa pintada pel surrealista | reflectirà | , sens dubte, una imatge obsessiva o un somni delirant; però, en tant que | d'àligues i cariàtides d'or; el mirall una mica blavós, marcit, li | reflecteix | els sécs del front. Què farà?, pensa, mirant-se com si parlés a una amiga | va seguint, des de lluny, les fluctuacions de Laura. Les primeres cartes | reflectien | la depressió de l'arribant, de quan va restituir-se a la família de | Quan es mira al mirall, li sembla que aquella figura simple que s'hi | reflecteix | no té res a veure amb la Laura d'un any abans. Quan la seva cosina la va a | rei a dues represes, una el 1244 i una altra el 1274; i | reflecteix | fidelment, de totes maneres, l'armament de la cavalleria catalana de | que fes l'efígie "a la guisa antiga", cosa que Guillem Morey volgué | reflectir | amb la cervellera, la gorgera similar a les dels sepulcres d'Àlvar de | com ara per exemple l'ús de l'elm. Això no obstant, el /Curial\ | reflecteix | molt fidelment les característiques de les armes ofensives i defensives | des del punt de vista de l'armament del cavaller, ens ha demostrat que | reflecteixen | perfectament la realitat de mitjan segle XV. Gomes Eanes de | actualment veiem que ens passa, i de fer-ho just quan ens passa, hi podem | reflectir | i expressar allò que realment passa a dintre nostre en el mateix moment | és el mateix àmbit on hi ha la imatge d'allò que és contemplat i és | reflectit | . I l'altra és "en mi", però no ben bé "a dins de mi" |
|