Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i pur, i els ulls blaus, innocents, brillaven en el seu rostre amb	reflexos	de cel tranquil. Tanmateix, no era ja la nena que ell deixà. Sileta, en
en ell. Tino Costa en els ulls d'ella veia brillar com petites fogueres,	reflexos	d'aquelles que cremaven a la plaça, i es digué: "Està plorant." Li
es veien les podadores, el tall de les quals, tot just esmolat, llançava	reflexos	de sol. A baix, al camí, per la part del poble —potser fugint de les
de les teies dels alts cremallers les flames dels quals difonien	reflexos	en la nit i feien oscil·lar les ombres. Sant Antoni avançava llavors pel
lli immaculat i les ales albes i els cabells d'or, que brillaven sota el	reflex	de la flama, l'àuria diadema sobre el front pur, amb l'espasa a la mà,
d'ell, per fer-hi encara més intens l'horror, dansaven sense parar els	reflexos	oscil·lants de la flama. Tino Costa, plantat davant seu, amb el cap
els ulls més enfonsats dins les seves ulleres, més angoixats al pàl·lid	reflex	del ciri. La seva mirada es fixà de sobte en un detall de mort —en la
el lleu espetarrec del ciri, la flama del qual oscil·lava i llançava	reflexos	sobre el rostre deforme del difunt. II /Emporte-moi, vagon!
Els ulls brillaven aleshores en l'obscuritat; les cares, il·luminades pel	reflex	dels llums, adquirien expressions bestials; les boques exhalaven crits, i
ulls d'idiota, amb un somriure estúpid, i el seu rostre greixós, sota el	reflex	de la llum, gairebé relluïa. Es recalcava en la fulla de la porta i els
tranquil i la muda aspiració celestial, sobre la qual ell havia imprès un	reflex	de la pròpia ànima. Tino Costa la mirà fixament, llargament, des del fons
corrien amb terrorífic bramular, amb un estrèpit eixordador, entre lívids	reflexos	d'escumes, i muntaven, muntaven sense parar, i la terra tremolava
ho embolcallà tot, i ací i allà, entre els núvols ombrius, palpitaven	reflexos	sulfurosos. Un anunci de no se sabia quins cataclismes imminents semblava
que els envoltava, ara, allà al lluny, s'encenien de temps en temps	reflexos	rogencs en els núvols, il·luminant amb resplendor fugaç un paisatge
a través d'aquells infants, al vell Joan del Santo li arribava com un	reflex	d'aquella felicitat de la que qui sap si en sentí sempre la nostàlgia. Li
una bufetada anterior és un gest desproveït de malícia, una mena d'acte	reflex	, i, per tant, net i cavalleresc. En la venjança, per contra, l'ofès ha
han de lluitar sense odi. Torno que ja és fosc, però a Llevant hi ha el	reflex	de la lluna. La veig, groga i minvant, vora els avets, amb aquell aire
de les finestres il·luminades als pisos baixos era gairebé igual que el	reflex	ardent de la posta als vidres alts. He visitat un pres. Al locutori, gent
tenien un aspecte lamentable; barbuts, malgirbats; a la cara duien el	reflex	de les emocions d'aquests dies terribles. Feia un sol clar, un dia alegre
i espesseixen l'ambient; la closca, gairebé calba, li brilla en tot de	reflexos	humits on la llum sembla enganxar-se com en un paper atrapamosques. Quan
uns uniformes impecables i sabates, sivelles o botons llancen tot de	reflexos	que es passegen per les cares dels soldats; dels badius del nas els
desplaça lleugerament una parpella, l'altra, i sobre l'ull incideix un	reflex	blanc prop del qual reposen els dits parcialment replegats sobre el
prop del qual reposen els dits parcialment replegats sobre el palmell. El	reflex	augmenta, es disgrega en tonalitats i tot d'una s'adona que es tracta
Hi havia una noia, també. La cara del xicot s'enfosqueix en l'ombra, els	reflexos	vermellosos s'aprofundeixen en tonalitats terroses, d'argila. —Ja no hi
—Per què no ets a dormir? —repeteix ell. El badall es repeteix en un	reflex	incontrolable i la mà, voluntàriament, avança cap als papers, s'atura a
sortíem de Cervera, i ens semblava veure en la llum del primer sol el	reflex	dels focs de la vetlla, que trotaven cap a Barcelona, cap a la nostra
les mans tenyides, com els cabells de Nerina deixen en els meus dits els	reflexos	d'aram i enrogeixen el coixí. I Venècia era una còpia gairebé perfecta
de la densa nit que l'envoltava, que l'alienava, arribés a l'animal un	reflex	pàl·lid dels dies passats i de la casa; és possible que la veu de la
d'atxes enceses i de ciris, amb les figures dels acompanyants, entre els	reflexos	de les flames, en una atmosfera de temor i d'expectació. El silenci, al
per mi, en gran profusió, omplint els arbres i les mates de xiscles i de	reflexos	. A Le Gosier hem dinat d'una manera perfecta, entre l'esmalt infinit del
de cocoters grandiosos i de fúlgides bananeres, i amb un mar net, ple de	reflexos	. Tota la vella misèria de Panamà, en aquest barri de gent de color, amb
mandrosa talla les aigües, d'un verd brut, i aquest líquid —meravellós de	reflexos	— se us fa obsessionant, repugnant com una infecció. El llac s'ha anat
fons, des que surt el sol fins que se'n va a la posta, és un seguit de	reflexos	i canvis de color, com els que es veuen en les plomes metàl·liques d'un
mar. Sempre és la massa vegetal, o el volum de terres en contacte amb els	reflexos	del lagon i amb les platges coral·lines, allò que a Tahití (i a
líquid de sofre i menta, cremant i fascinant els ulls, i amb tots els	reflexos	oceànics més de llàgrima de núvia, i sobre els quals els superlatius
el cove de la roba, però d'una manera forçada. Madame Tu no és ni un	reflex	d'ella mateixa; amb la mort de Timi li ha fugit un ocell molt blanc i
a part per l'arpó, hissats enlaire com un trofeu de somni i projectant el	reflex	de les escates de tots colors sobre les dents d'aquests xicots de
i opaca; només el lagon —negre i cobalt— va recollint i treballant	reflexos	. Al wharf hi ha la "Denise" que m'espera. Va carregada de
esperances. Fins ara la meva ruta blava potser no ha mantingut sempre el	reflex	dels somnis; s'ha humanitzat bon tros i m'ha ensenyat més d'un estrip i
de l'esperit i de la cultura pròpies, i el confusionisme que comporta el	reflex	de dues cultures i la barreja de tres aportacions ètniques en el breu
que no ens adonéssim que, com a grup, el clericat no és altra cosa que el	reflex	del poble a cada tombant de la seva història. Els sacerdots sorgeixen de
de les Corts i Parlaments medievals. Tals compromisos no eren més que el	reflex	de l'esperit pactista prevalent a Catalunya. Quan arribaren a Catalunya
Per als catalans la reialesa era quelcom d'insuperable. No tenia el	reflex	màgic de la francesa, però poc se n'hi faltava. L'adoració al monarca,
bullanga; en els altres pel neguit de fer de pressa. No funcionaren els	reflexos	del seny i es deixaren lliures els frens de la rauxa, a recer d'un
demagògia, sinó per la nostra predisposició subconscient a admetre el	reflex	de les actituds aïrades. Hem d'anar, doncs, a raure a capes molt més
del ressentiment, i així ens trobaríem encarats a admetre un	reflex	negatiu en la darrera palanca del món espiritual català. La qual cosa no
així. Això és un disbarat. En primer lloc, perquè podem actuar sobre els	reflexos	psicològics mitjançant els nous mètodes d'educació i aculturació de
i tots atònits, i potser també perversos, i els	reflexos	de l'ordre se'ls havien macat. Els era igual, o els excitava,
els abdòmens esquàlids i feia una mica de focs artificials, per donar un	reflex	de roja felicitat a les galtes. En aquell joc hi contribuí l'estupidesa i
pipa quilotada, uns ulls negres i lluents, de closca d'escarabat amb un	reflex	metàl·lic tirant a violeta, un nas desvergonyit, una mica bestial, de

Pàgina 1 (de 50)

50 següents