Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

més, tant els déus com els homes. Moira "Quan els homes començaven a	reflexionar	, es varen adonar de seguida que estaven subjectes, tots, sense excepció,
joc dels llums i dels matisos. Per a tot cal un llarg aprenentatge", va	reflexionar	el vell. I s'encaminava al menjador, a esmorzar molt fort, com d'habitud,
només que m'acabi d'arreglar la corbata." "Aquest noi no hi és tot", va	reflexionar	la vella senyora. "I no comprenc per què m'amoïno tant per ell, quan el
XV, 18. Tino Costa, a la nit, sol a la seva habitació,	reflexionava	. Acabava d'arribar del seu últim fracàs i ve't aquí que la vida el
com si en ella s'anunciés també la primavera. I, això no obstant, ara,	reflexionant	davant aquella força, sentia que tot ell vacil·lava, presa d'una profunda
no hi havia altra cosa que això: un fugir de la solitud. Aquesta nit	reflexionava	una vegada més sobre el seu destí; pensava en aquella noia, la veia dreta
antuvi no podia fer memòria de tu: estaves tan canviada! Però després,	reflexionant	, car la imatge emplenà de seguida els meus pensaments, et vaig veure de
—Sí, fou una pena. El Sagristà, que estava amb el cap abaixat, com	reflexionant	, va aixecar-lo en aquell moment, i amb més gravetat encara si calia, anà
podia defensar-se". L'ancià guardà silenci; tal vegada en aquell instant	reflexionava	sobre el secret de sofrences i humiliacions que devia amagar-se en la
Havia de decidir alguna cosa, obrar... Així Tino Costa va anar	reflexionant	, nit darrera nit, i a poc a poc anà adonant-se de com vivia lluny de la
desitjada i la sentia; i s'adonà que una vegada més s'havia llançat sense	reflexionar	darrera un foll impuls de la seva ànima, tal vegada l'impuls més foll.
d'aquells impulsos. A vegades Tino Costa s'aturava per la seva banda a	reflexionar	sobre l'estranya força d'aquell sentiment, sobre la naturalesa d'aquell
—No, però el coneixia de petit. Adéu. Tino Costa sortí, mentre la germana	reflexionava	sense saber què pensar. S'assegué en una cadira, vora el capçal del mort.
feliç. L'ancià professor veié encara amb més claredat que no ho era; però	reflexionà	de seguida. Hi ha per ventura algú al món que pugui considerar-se'n? I es
agradat de conèixer-lo! —exclamà ella. I quedà pensarosa. El vell callà;	reflexionà	un moment el misteri de l'obscura atracció que aquestes vides turmentades
bona i santa, i d'altres com a segura i inviolable. Això és obvi. Podríem	reflexionar	-ho, a guisa d'exemple, amb el problema de la llibertat. O millor: amb els
. —Cada dia som més pocs i més mal avinguts. —Només que en quedés un... —	reflexiona	ella. —No ho sé —fa ell, amarg—. A hores d'ara ja gairebé no
escàpol de la justícia. —Només hi som nosaltres —diu la veu de la noia. —	Reflexionin	—diu l'home— que les puc detenir per haver organitzat una reunió no
molts fills. —De vegades sembla que no hi hagi ni temps ni ocasió... —	reflexiona	ell. —N'hi ha d'haver, i cal aprofitar-les totes. Fins i tot a
tenim tanta por que ja no ens atrevim a fer res en molt de temps. —Sí —	reflexiona	ell—, tenen debilitats inexplicables. —Se senten massa segurs d'ells
s'ha decidit o l'han decidida a fugir, i ell la segueix cap al replà tot	reflexionant	en veu alta: —Caldrà que vagi al cementiri... Continuen cap avall, la
impressionat, ulla la noieta amb interès, però ell no li dóna ocasió de	reflexionar	, torna: —Em cal un cotxe. L'ambulància que ens havia de recollir ha estat
haureu d'esperar, doncs. És clar que si éreu parent del fosser major... —	reflexiona	. —No ho he dit, això. Volia parlar-hi. L'home humiteja la faixa engomada
ossos. Allí, si hi és, la podem trobar fàcilment, la mare. De tota manera —	reflexiona	— com més hi penso, més em costa de creure que sigui morta. S'ha dit
portaviandes buits—. Ara cal satisfer-ne unes altres. —Desgraciadament —	reflexiona	l'orador especulatiu—, no tots podrem satisfer-les, avui. Només se n'han
no en quedarà res —diu ell. —Potser es podria aprofitar alguna cosa... —	reflexiona	el xicot—. He vist que a la porta del wàter falta una frontissa. —S'atura,
Com ho sabeu? —Perquè mai no els ho he permès. —La muntanya és molt gran —	reflexiona	ell—. Ara mateix potser us n'estan prenent per l'altre costat. En sortir
entre una cafetera abonyegada i un muntet d'agulles d'estendre la roba,	reflexiona	: —És veritat que heu dit que heu vingut a matar-la perquè si no les coses
a una identificació que es va transformant en una síntesi. —Hi has	reflexionat	força, oi? —pregunta ell. —M'hi han fet reflexionar. A casa sempre s'ha
una síntesi. —Hi has reflexionat força, oi? —pregunta ell. —M'hi han fet	reflexionar	. A casa sempre s'ha discutit molt, d'això, i el pare es pot dir que no
havia pogut parlar d'una manera tan normal amb ningú, ni amb els meus... —	reflexiona	. —I t'estranya? —Potser no massa. Aquest ordre que pesa sobre el nostre
però diu: —No em poden obligar. Sóc un client. La xicota sembla	reflexionar	un instant, com si la situació fos inèdita, i a la fi aprova: —Sí. T'
dit que no pensava fer res més ni enfilar-me enlloc. —És molt sensible —	reflexiona	l'encarregat—. No ho havíeu d'haver dit. És clar que esteu en el vostre
? —Quinze, en tenia? —Ella les hi ha comptades. —Tots, em penso —	reflexiona	ella—. Només sé el que diuen. —Es desvia cap al llit—. Les heu agafades
mentida que després de dormir semblin uns corders... —No havia de dormir —	reflexiona	ella, i a la noia—: No se us ha acudit? —No hi tinc res a
Sou massa condescendent, vós. —De primer no semblava saber-vos greu —	reflexiona	ell. —No me'n sap, però... —Somriu—. Està bé, tothom hi té
Somriu—. Ja faig un altre discurs. —Estic amb vosaltres —declara ell. —Sí —	reflexiona	el cap—. Cada dia n'hi haurà més. Queda't i porta'n d'altres, si
—diu el cap—. La darrera vegada ho van fer. —Només se'n sent un —	reflexiona	ell—. I en aquesta banda del vent. No ens pot flairar. Avancen una mica
sense cobejances, quan tu i jo potser ja no hi serem... —Setze anys —	reflexiona	ell en veu alta—. Setze anys i ser capaç de renunciar a la felicitat
se'l treien del damunt com millor podien. Un dia, el de la Rutlla, mentre	reflexionava	amb ira sobre la seva situació, veié passar la Pigadeta, que tornava de
retorna pregonament desenganyada. El moment és capital. Els seus homes	reflexionen	i refusen aquell Estat incomprensible, abstracte, corrupte i ineficaç. La
a fer de Catalunya un país modèlic, europeu i de bon passar. Després de	reflexionar	-hi molt, em penso que aquest és el missatge que portem els catalans al
ballava, i mai ningú em va plànyer; ni en feia cas. Altrament, Ernestina,	reflexiona	la teva situació i pentina't amb quatre esgarrapades. [(Sona la
les coses no xirguen dret, Víctor, ho fas pagar a tothom. Valdria més que	reflexionessis	sobre els consells que t'ha donat en Pepe i tinguessis en compte
ella ho sap. Dr· Riera. [(Després d'una pausa durant la qual	reflexiona	i amb decisió i senzillesa.)] Cal desenllaçar aqueix drama!
sobretot, per la manca d'un nou pensament. Jo crec que la lliçó ens farà	reflexionar	i que crearem noves idees vivificadores. Però, a estones, em deixo
uns quants segles planteja un problema sobre el qual els etnòlegs no han	reflexionat	prou: el nom de "paradoxa neolítica" li escauria perfectament. Durant
La gent parlant s' enten, y las apariencias á voltas enganyan. Quan una	reflexiona	, 's recorda de las vegadas que s' ha enfadat sense tocar en lloch per
de totas maneras, peró, contenía judicis y consells molt dignes de	reflecsionar	se, de rumiarhi en calma; prou vegadas li havía probat en Matías que tenía
mitja cara ab la má y gratinyantse una cella, qu' era son posat al	reflecsionar	, D. Miquel digué per fí: —Ja veuréu, ferém una cosa, vos hi presentaréu

Pàgina 1 (de 59)

50 següents