×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb reflexionar |
Freqüència total: 2949 |
CTILC1 |
| més, tant els déus com els homes. Moira "Quan els homes començaven a | reflexionar | , es varen adonar de seguida que estaven subjectes, tots, sense excepció, | | joc dels llums i dels matisos. Per a tot cal un llarg aprenentatge", va | reflexionar | el vell. I s'encaminava al menjador, a esmorzar molt fort, com d'habitud, | | només que m'acabi d'arreglar la corbata." "Aquest noi no hi és tot", va | reflexionar | la vella senyora. "I no comprenc per què m'amoïno tant per ell, quan el | | XV, 18. Tino Costa, a la nit, sol a la seva habitació, | reflexionava | . Acabava d'arribar del seu últim fracàs i ve't aquí que la vida el | | com si en ella s'anunciés també la primavera. I, això no obstant, ara, | reflexionant | davant aquella força, sentia que tot ell vacil·lava, presa d'una profunda | | no hi havia altra cosa que això: un fugir de la solitud. Aquesta nit | reflexionava | una vegada més sobre el seu destí; pensava en aquella noia, la veia dreta | | antuvi no podia fer memòria de tu: estaves tan canviada! Però després, | reflexionant | , car la imatge emplenà de seguida els meus pensaments, et vaig veure de | | —Sí, fou una pena. El Sagristà, que estava amb el cap abaixat, com | reflexionant | , va aixecar-lo en aquell moment, i amb més gravetat encara si calia, anà | | podia defensar-se". L'ancià guardà silenci; tal vegada en aquell instant | reflexionava | sobre el secret de sofrences i humiliacions que devia amagar-se en la | | Havia de decidir alguna cosa, obrar... Així Tino Costa va anar | reflexionant | , nit darrera nit, i a poc a poc anà adonant-se de com vivia lluny de la | | desitjada i la sentia; i s'adonà que una vegada més s'havia llançat sense | reflexionar | darrera un foll impuls de la seva ànima, tal vegada l'impuls més foll. | | d'aquells impulsos. A vegades Tino Costa s'aturava per la seva banda a | reflexionar | sobre l'estranya força d'aquell sentiment, sobre la naturalesa d'aquell | | —No, però el coneixia de petit. Adéu. Tino Costa sortí, mentre la germana | reflexionava | sense saber què pensar. S'assegué en una cadira, vora el capçal del mort. | | feliç. L'ancià professor veié encara amb més claredat que no ho era; però | reflexionà | de seguida. Hi ha per ventura algú al món que pugui considerar-se'n? I es | | agradat de conèixer-lo! —exclamà ella. I quedà pensarosa. El vell callà; | reflexionà | un moment el misteri de l'obscura atracció que aquestes vides turmentades | | bona i santa, i d'altres com a segura i inviolable. Això és obvi. Podríem | reflexionar | -ho, a guisa d'exemple, amb el problema de la llibertat. O millor: amb els | | . —Cada dia som més pocs i més mal avinguts. —Només que en quedés un... — | reflexiona | ella. —No ho sé —fa ell, amarg—. A hores d'ara ja gairebé no | | escàpol de la justícia. —Només hi som nosaltres —diu la veu de la noia. — | Reflexionin | —diu l'home— que les puc detenir per haver organitzat una reunió no | | molts fills. —De vegades sembla que no hi hagi ni temps ni ocasió... — | reflexiona | ell. —N'hi ha d'haver, i cal aprofitar-les totes. Fins i tot a | | tenim tanta por que ja no ens atrevim a fer res en molt de temps. —Sí — | reflexiona | ell—, tenen debilitats inexplicables. —Se senten massa segurs d'ells | | s'ha decidit o l'han decidida a fugir, i ell la segueix cap al replà tot | reflexionant | en veu alta: —Caldrà que vagi al cementiri... Continuen cap avall, la | | impressionat, ulla la noieta amb interès, però ell no li dóna ocasió de | reflexionar | , torna: —Em cal un cotxe. L'ambulància que ens havia de recollir ha estat | | haureu d'esperar, doncs. És clar que si éreu parent del fosser major... — | reflexiona | . —No ho he dit, això. Volia parlar-hi. L'home humiteja la faixa engomada | | ossos. Allí, si hi és, la podem trobar fàcilment, la mare. De tota manera — | reflexiona | — com més hi penso, més em costa de creure que sigui morta. S'ha dit | | portaviandes buits—. Ara cal satisfer-ne unes altres. —Desgraciadament — | reflexiona | l'orador especulatiu—, no tots podrem satisfer-les, avui. Només se n'han | | no en quedarà res —diu ell. —Potser es podria aprofitar alguna cosa... — | reflexiona | el xicot—. He vist que a la porta del wàter falta una frontissa. —S'atura, | | Com ho sabeu? —Perquè mai no els ho he permès. —La muntanya és molt gran — | reflexiona | ell—. Ara mateix potser us n'estan prenent per l'altre costat. En sortir | | entre una cafetera abonyegada i un muntet d'agulles d'estendre la roba, | reflexiona | : —És veritat que heu dit que heu vingut a matar-la perquè si no les coses | | a una identificació que es va transformant en una síntesi. —Hi has | reflexionat | força, oi? —pregunta ell. —M'hi han fet reflexionar. A casa sempre s'ha | | una síntesi. —Hi has reflexionat força, oi? —pregunta ell. —M'hi han fet | reflexionar | . A casa sempre s'ha discutit molt, d'això, i el pare es pot dir que no | | havia pogut parlar d'una manera tan normal amb ningú, ni amb els meus... — | reflexiona | . —I t'estranya? —Potser no massa. Aquest ordre que pesa sobre el nostre | | però diu: —No em poden obligar. Sóc un client. La xicota sembla | reflexionar | un instant, com si la situació fos inèdita, i a la fi aprova: —Sí. T' | | dit que no pensava fer res més ni enfilar-me enlloc. —És molt sensible — | reflexiona | l'encarregat—. No ho havíeu d'haver dit. És clar que esteu en el vostre | | ? —Quinze, en tenia? —Ella les hi ha comptades. —Tots, em penso — | reflexiona | ella—. Només sé el que diuen. —Es desvia cap al llit—. Les heu agafades | | mentida que després de dormir semblin uns corders... —No havia de dormir — | reflexiona | ella, i a la noia—: No se us ha acudit? —No hi tinc res a | | Sou massa condescendent, vós. —De primer no semblava saber-vos greu — | reflexiona | ell. —No me'n sap, però... —Somriu—. Està bé, tothom hi té | | Somriu—. Ja faig un altre discurs. —Estic amb vosaltres —declara ell. —Sí — | reflexiona | el cap—. Cada dia n'hi haurà més. Queda't i porta'n d'altres, si | | —diu el cap—. La darrera vegada ho van fer. —Només se'n sent un — | reflexiona | ell—. I en aquesta banda del vent. No ens pot flairar. Avancen una mica | | sense cobejances, quan tu i jo potser ja no hi serem... —Setze anys — | reflexiona | ell en veu alta—. Setze anys i ser capaç de renunciar a la felicitat | | se'l treien del damunt com millor podien. Un dia, el de la Rutlla, mentre | reflexionava | amb ira sobre la seva situació, veié passar la Pigadeta, que tornava de | | retorna pregonament desenganyada. El moment és capital. Els seus homes | reflexionen | i refusen aquell Estat incomprensible, abstracte, corrupte i ineficaç. La | | a fer de Catalunya un país modèlic, europeu i de bon passar. Després de | reflexionar | -hi molt, em penso que aquest és el missatge que portem els catalans al | | ballava, i mai ningú em va plànyer; ni en feia cas. Altrament, Ernestina, | reflexiona | la teva situació i pentina't amb quatre esgarrapades. [(Sona la | | les coses no xirguen dret, Víctor, ho fas pagar a tothom. Valdria més que | reflexionessis | sobre els consells que t'ha donat en Pepe i tinguessis en compte | | ella ho sap. Dr· Riera. [(Després d'una pausa durant la qual | reflexiona | i amb decisió i senzillesa.)] Cal desenllaçar aqueix drama! | | sobretot, per la manca d'un nou pensament. Jo crec que la lliçó ens farà | reflexionar | i que crearem noves idees vivificadores. Però, a estones, em deixo | | uns quants segles planteja un problema sobre el qual els etnòlegs no han | reflexionat | prou: el nom de "paradoxa neolítica" li escauria perfectament. Durant | | La gent parlant s' enten, y las apariencias á voltas enganyan. Quan una | reflexiona | , 's recorda de las vegadas que s' ha enfadat sense tocar en lloch per | | de totas maneras, peró, contenía judicis y consells molt dignes de | reflecsionar | se, de rumiarhi en calma; prou vegadas li havía probat en Matías que tenía | | mitja cara ab la má y gratinyantse una cella, qu' era son posat al | reflecsionar | , D. Miquel digué per fí: —Ja veuréu, ferém una cosa, vos hi presentaréu |
|