×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb refluir |
Freqüència total: 50 |
CTILC1 |
però, tot d'una foragitat el mal, com un diluvi va | refluir | damunt d'aquells mateixos d'on havia sortit, no essent possible | havia trobat una resposta senzillíssima. Tota la joia de la nit anterior | refluïa | des del meu fons, es ramificava i regava i assaciava la terra de què sóc | vida autèntica dels pobles que no vingui del reialme de l'esperit o no hi | reflueixi | ; ni res no ha passat, en la història autèntica, que no sigui determinant | Aleshores se precipitaren sobre meu mil records de Ligeia, i aleshores em | refluí | sobre'l cor amb l'avalotada violencia d'una maror, tota l'inefable dolor | m'empengué a sospirar aquell sò, que només de fer-ne esment feia sempre | refluir | la sang purpúria a torrents de les temples al cor? ¿Quín mal esperit va | de la vida recuperada. El foll torrent de la nostra existència destroçada | reflueix | de tu a través de les nostres mans; per això havent escapat a la mort, | si... Perquè avui, al pis, tot sembla estroncat i, allò que hi va passar, | refluir | amb un accent distint, encara que, de sobte, s'immobilitza tot, qui sap | se sentien de lluny. També allí aquell pèlag inferior pot retirar-se i | refluir | , i cap d'aquests dos moviments no es produeix sense sotrac de les terres | tirar-la davant seu i empènyer-la fins que una causa o altra la faci | refluir | i minvar de força, i després encara tornar-se a aixecar l'endemà i els | Imperi, estil que anà diluint-se en el neo-realisme que de mica en mica | refluí | en totes les arts, però conservant en l'escultura del nostre artista, a | sense reserva tota possibilitat amorosa. L'amor, en canvi, com veurem, | reflueix | , en algún respecte, sobre l'odi i l'absorbeix, l'inclou en el seu àmbit, | enorme que s'hi ha format. En un estat de consternació i desesperació ha | refluït | damunt Agullana, on no ha trobat queviures ni allotjament; però fa colla | o menys acusada. Depèn exactament dels individus. Però la característica | reflueix | sempre, de vegades d'una manera molt viva, en tots els estaments: en | i per necessitat, cercaran ben de pressa el nivell, i la millora | refluirà | tot seguit en el Parlament i en els Governs. Prosseguint l'estudi, | a l'exterior és sol·licitat cap a dintre per la pressió, la qual | reflueix | sobre els aguants i dificulta la trasllació de moviment. De la màquina de | al cec. Jo sols puc dir que en un dels nostres operats la pasta de bismut | refluïa | cap al còlon i fins es pot donar el cas, com hem tingut ocasió de | per l'alcalnització del suc gàstric per la bilis i suc pancreàtic que | reflueix | de l'estómac; perquè cessa l'espasme pilòric i gàstric; desapareix la | de Vater per un càlcul; llavors la bilis i àdhuc petits càlculs poden | refluir | al Wirsung. 3a· Per via duodenal: Certs casos de | serena, més dominant, més poderosa que'l mateix instint de vida, feren | refluhir | y allunyar instantaniament la onada turbulenta. La dòna se reprengué a sí | de Jesús no pogué menys de palesar-se al defòra; la sang que de primer | refluí | al volt de son cor, en el fred de la seva primera desolació i temor, | avinent que àdhuc era amprada per la clerecia menor. Democratització que | refluirà | a Roma, on també l'amictus es farà d'ús general, distingint-se ja del | grans esclats característics d'aquest segon estat i si el llenguatge comú | refluís | cap a un sentit natural, l'Edat moderna seria la veritable "Edat | i es dissol en elements cada vegada menys diferents, a mida que el temps | reflueix | cap a un passat més llunyà. Els éssers vius ja no se situen cada un en el | tots els valors moderns, i els creients tindrien l'obligació de fer | refluir | la història per considerar les causes històriques i sociològiques de | l'orifici de comunicació entre l'aurícula i el ventricle esquerres deixa | refluir | la sang, el cor s'engruixeix i augmenta la força, amb la qual cosa arriba | el progrés científic i tècnic en el camp militar. D'ací les informacions | reflueixen | a l'esfera de la producció dels béns civils. Així, la ciència i la | isolats fins a ben endins de l'Àsia Menor, però sempre han tornat a | refluir | amb la mateixa rapidesa. La repugnància dels Assiris per l'Àsia Menor, | Llavors és enriquida la intel·ligència en la més alta perfecció quan | reflueix | en activitat de vida honesta i santificada. Les altíssimes especulacions | tronch de la Humanitat de la qual totes reben llur sava y á la qual totes | refluheixen | demostrant la unitat admirable de sa procedencia y la sabiduría inmensa | compatible ab la densitat de la producció y la frequentació del tráfec, | refluint | sobre la població y 'l preu del diné. Es, doncs, el país que més | una banda es un lloch de concentració, per altra es nucli d'expandiment, | refluhiría | fortament en tots els indrets de Catalunya. La prosperitat del port de | poch apreci d'aquesta lley de progrés exterior y mecànich, mentres no | refluís | sobre l'ànima del poble y sobre la noblesa del seu viure. Aquí estan les | més de la del morter, se la pitjava o apissonava, ab l'objecte de fer | refluir | el morter per tots els intersticis. Aqueixes capes alternatives se | lo presidia, al il·lustrat patrici, al fomentador decidit de tot lo que | refluhia | en pro de la honra catalana, al complahent amich D. Joseph Santamaría, | pera no debilitar la corrent de compassió y de caritat, que de tot arreu | refluhía | sobre las víctimas de la desgracia. Aquest fet no revela pas un carácter | el deliri místic i el desbordament carnal, es fa mundana; els abismes | reflueixen | cap a la superfície, terraplenats; l'home falseja el present amb el | un jorn vas defallir als tremolosos llavis i vas | refluî | al cor, adolorit i espars. O verb màgic, desperta i canta! Dels | amb la nostra sang! —deixà anar un exaltat. Brogia de nou la multitud i | refluïa | com una maregassa. Ximet va continuar la rústica arenga. —Repetesc: no | I el mar va reinflar-se sota el patac de la penya: i l'ona, en | refluir | , s'emportà llestament cap a terra la nau, amb l'estuf de la | portant consol. Josep Carner és mort: tota la saba del món ha | refluït | cap a l'abís, i és ara una ganyota, la faç del paradís. Quatre | obscura nit estesa damunt els homes infeliços. L'oceà | refluint | , llavors arribàrem al lloc anunciat per Circe. Aquí | la emoció, y un estremiment eléctrich recorregué tots los seus nervis, | refluhint | al mitj de son cor, quals bategadas aixecavan per dessobre de son pit la | meus músculs se relaxan en suau repòs. Veig, sento y goso. Quan l'aygua | refluheix | al meu dessota, las rocas mitx negadas axecan els seus lloms coberts | los peus li amoixan hordi pastís y flors del camp; y al | refluir | l' onada quan ja li apar que mimva, de colp remunta 'ls núvols | Sebastia Fes-ho que la peresa hereditària més aviat em porta a | refluir | . Antonio Oh, si sabéssiu com a aquest projecte, del qual us en | dir com ha mudat, d'un segle ençà, el sentit d'aquestes frases, com han | refluït | i girat, aquestes frases, sobre el seu propi sentit. A Marià Vayreda i | quals una onada no pot romandre immòbil en l'aire. Sap que ha de fluir o | refluir | . De manera que, si ara comença una regolfada, si s'inicia una reacció, no | deu anys. No se sap per quines vies les repercussions han hagut de | refluir | també fins a Napoleó. Perquè, tot just després d'haver empentat Fouché | públiques. I el cor ens elevava A les boques mortes dels Oficis. I el déu | refluïa | de les grans obres de l'esperit. Car tot un segle s'esbombava en la | prats que s'enfilen en revolts, aquest líquid tan verd, que | reflueix | entre els enganys del sol a cada xàfec, muda color |
|