×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb refredar |
Freqüència total: 1261 |
CTILC1 |
les tenalles, l'havien deixat a fora, decantat contra la paret perquè es | refredés | . En veure Candi que s'acostava, el noi de la ferreria va concebre una | , respongué: —Res, mare: he sortit a veure el temps. —Tingues compte de no | refredar | -te. Ha calmat el vent: la pluja no trigarà. ¿Has mirat que no quedi res | pellissa, que havia despenjat d'un clau—. Abriga't amb això, que no et | refredis | . I la hi posà sobre les espatlles. Mila cercà en va la seva mirada. Obeí | d'ira, Pere Grau bastonejava un dels cotxers que li havia deixat | refredar | un cavall. Amb el bastó encara enlaire cau endavant i es fa un trenc al | enaiguada. La mula emmalaltia i en moria i tot. A les Torres, Jeroni es | refredava | sovint, tossia, tenia febre; la dida, sense dir-li'n res, li feia fregues | la sífilis. Com que suen d'un cap de dia a l'altre, la roba mullada se'ls | refreda | damunt del cos, es constipen i amb una mica de congestió als pulmons se'n | pairals, menjant perdius i truites saboroses i refrescant-se amb begudes | refredades | per la neu portada de les congestes pirinenques. El pare Pere Gil | i que quan Golferic sent alguna esperança, Rosaura se'n | refreda | ).] Golferic Perque us ho pugui ben explicar, deu-me Rosaura, | crema, no el deixis pas apagar, que quan els forns se | refreden | , costa tornâ'ls a abrandar. Moliner, passa farina, | i cridà: —Quan les tombes són obertes, no les deixeu | refredar | , que, mentre elles es refreden, es van encenent les | obertes, no les deixeu refredar, que, mentre elles es | refreden | , es van encenent les sangs. D'ahî al vespre que és | amiga d'Hortènsia, encara que aquells darrers anys semblava que s'havien | refredat | les relacions. De vegades, cedint a precs d'algunes dames, organitzava | pobra Leocàdia tenia d'estar amb els balcons tancats perquè la tia no es | refredés | . S'arribà a l'extrem de matar dues parelles de paons perquè al matí feien | més nerviosa. El temperament de Maria Lluïsa era allò que desconcertava i | refredava | les cabrioles de Pat. Ell que estava tip d'anar amb tota mena de dones | humitat, i un vent carregat d'aigua feia témer a les meves ties que jo em | refredaria | —de fet, tinc la idea que em vaig refredar— però, així i tot, no ens | a les meves ties que jo em refredaria —de fet, tinc la idea que em vaig | refredar | — però, així i tot, no ens vam moure. Al cap d'una llarga estona d'esperar | altres!— Y dihent aixó, dreta á l' espona del llit, la corpulenta Madrona | refredava | aquell brou aixecantne culleradetas que deixava caure en daurats rajolins | una mica, perque l' aygua no estiga prou calenta ó perque l' heu de | refredar | un xich! ja me la teniu aquí ab uns morros de tres dits y prenentvos la | havía parat en sèch, aquell panteig curt y afadigós de máquina que 's | refreda | 's transformava en respiració expansiva y sossegada, aquell cap mullat de | germana. Penes d'amor perdudes És singular com aquest "gran triomf" | refredà | els meus entusiasmes. Immediatament vaig sentir que em trobava en una | i provar d'ajuntar-los per tal de rellegir-los. Aquesta difícil operació | refredava | el meu entusiasme, i altra vegada vaig menysprear aquelles nicieses | en romandre sol, després d'una escena d'aquestes, a mesura que s'anava | refredant | la meva bullida, pujaven del fons de mi mateix un neguit, una confusió, | meves indecisions i fent-me sentir la meva situació ridícula. Això havia | refredat | les nostres relacions. Jo feia l'enze, no pas premeditadament, sinó | es necessita un cert arborament, i la proximitat d'aquell home em | refredava | . Sentia el seu alè agre, amb no sé què de molestós que es desprenia de | van caure abundoses cara avall. Com altres vegades, la commoció, en | refredar | -se, m'augmentava la irritació. M'avergonyia de la meva sensibilitat. Les | fum al costat de dos homes que fraternitzen. Però em ve una idea que em | refreda | : demà l'amo tornarà a ésser l'amo, i jo per a ell seré menys que la seva | (Potser era que la meva suor amb aquella momentània aturada es | refredava | .) Vaig posar-me tivant, en actitud de repòs, després de tanta estona de | davallar estranyats. Josep se l'ha emportada de seguida, sense deixar-la | refredar | de la meva escalfor. M'he indignat. I llavors he romàs sol amb l'altra, | -la al forat del pany, s'hauria de quedar al ras, a la serena, on es | refredaria | i es quedaria gelat com un fardatxo. Aquest ambient de taverna, que no és | van lliurar-se una estona; no temien que el dinar es | refredés | ; i el nostre Pare començà així: "Estranger celeste, vulgues | i ja li duien la frescor del vespre, quan Ell, més | refredada | ja la ira, davallà, Mitjancer i benigne Jutge, al | al racó, vora la porta. —Seu, Mimitó, i et beuràs un raki perquè no et | refredis | —digué l'oncle Anagnostis, compadit—. ¿Què seria del nostre poble sense | abstractes que en mi tremolaven de fred. Quan no és aquí, em torno a | refredar | . Vaig agafar un paper, vaig cridar un obrer, vaig enviar un telegrama | pobre... —féu Zorbàs en veu baixa—; li tiraré una manta perquè no es | refredi | ... S'alçà, li tirà una manta al damunt, li arreglà el coixí. —Hi ha | vespres, i això que ella és heretge; hi anava, diu, per mi. I s'ha | refredat | , pobra. Li he posat ventoses, li he fet, així així, fregues amb oli de la | i que vingui sens falta. La madam, li diràs, està greument malalta. S'ha | refredat | , pobra, té molta febre, es mor. Li diràs tot això; corre. Va escopir a | veure —digué— què fa el nostre botafoc. Li tiraré una manta perquè no es | refredi | . M'emporto unes tisores, em poden fer servei. Va riure. —Quan els homes | vana protesta. L'espectre de la fam els domina. La glopada de sang ja es | refreda | i hauran de morir en la glacera de la nit. A l'estiu, el pit-roig viu al | apòstol, i Nostre Senyor el considerava amb un somrís total que hauria | refredat | els pensaments de tota altra persona. Mes sant Pere pot parlar | més que una clàusula d'estil. Però la "germanor", així mateix, quedava | refredada | per la divergència de trajectòries que caracteritza, a partir d'un cert | disminueix? Sí, féu ell. I anàlogament, descompondre's i combinar-se, | refredar | -se i escalfar-se i tots els altres processos, encara que en alguns casos | quan això li passés prop del cor, Sòcrates se n'aniria. Ja se li havia | refredat | gairebé tota la zona del baix ventre, quan descobrint-se la cara —perquè | l'ajut, si més no de la seva simpatia, a la causa alliberadora, havia | refredat | la tebior de les relacions entre Espanya i les joves Repúbliques. Calia | que hi hagués a l'establiment. A la nit cuidar-me de que el tenor no's | refredés | a la sortida; abrigar-lo, no deixar-lo beure i dir-li mal dels altres | en estat perfecte. Per a estimar, l'home s'acalora, i per reacció se | refreda | , i com que una veu refredada és un violí sense cordes, dels ulls i els | no pot certament evitar que decaiguin les forces i la pell s'arrugui i es | refredi | la sang i s'escurci la vista. Si la font de Juvència ha existit mai fora | coses am sossego. Si no arriba avui, serà demà. Si les sopes es | refreden | , es mengen fredes i semblen coca. Si la familia passa ansia, per això és | sembla que n desertin, i que ni l'eura vol arrapar-s'hi; aquestes us | refreden | l'ànima. Un, al passar, va més depressa. No fan ombra. No tenen consol | obres; com ell no és sempre fix i varia segons les avinenteses, aviat es | refreden | pel que fa a les expressions i termes que més han volgut. La mateixa | silenciós i pensívol per un instant, mentre el foc de sos ulls s'anava | refredant | i esvaïnt. Després es girà envers mi, i digué, amb veu plàcida: —No tinc |
|