Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

més vehemència, i a vegades sor Àgueda la mirava aterrida i s'esforçava a	refrenar	els impulsos folls d'aquella ment. Més tard Mila del Santo recollia les
més foll. Llavors Tino Costa, per amor a Mila, per temor d'ell mateix,	refrenà	l'impuls de la seva ànima; prengué la resolució més dolorosa i la més
de viure encara aquella hora única de felicitat. De seguida, però,	refrenà	el seu impuls i es preguntà si no seria millor, per a ella i per a ell,
Té un impuls d'arrencar a córrer espaordit, però mira al seu entorn i	refrena	l'impuls. A fora els carrers estan com sempre: silenciosos, quiets,
lloc d'això esclafeix la rialla entre les mans que alça sobtadament per	refrenar	l'exuberància del seu histerisme. Cal que el seu company li tusti
domèstica volia cridar el metge i el confessor, però Na Remei Huguet la	refrenava	. Sí, calia fer-ho, però amb ordre i sense perdre el cap. —Haurem de
personal i les restes de la bellesa cèlebre de la baronessa s'havia de	refrenar	forçosament pel prestigi dels llinatges. A Mallorca no existia ningú que
una experiència que no exclou la salvació, una experiència contínuament	refrenada	per la mesura. Ara bé, la inserció de la mesura en el seny s'acompleix,
el major plaer possible —fins al punt que, per escoltar l'altre, cadascú	refreni	el propi impuls de parlar d'ell, però sabent alhora que l'altre espera i
fins dar peu á parlar del carrer d' en Roig, y encara qu' enrahoná	refrenant	l' empenta dels seus entusiasmes, que la poesía de la lluna y la soledat
Per no res m'emocionava, i aquella emoció que jo cultivava, en lloc de	refrenar	, em perdia en totes les ocasions. La fredor i una mica de barra m'haurien
so feble i quasi involuntari va ressonar com un enorme crit, però es va	refrenar	, imitant els moviments dels dits de la seva dona, que s'havien contret en
vendes a crèdit, pagaments mensuals; aquesta és la nova moral. No	refreneu	res, no economitzeu, despeneu, malgasteu. ¿Per què no adquiriu un piano,
dia. El vell, la brida lligada a la mà, mentre la mula s'impacientava,	refrenà	mon entusiasme: —Mireu, mireu-la bé. Efectivament, una mitja dotzena de
l'hostilitat prudent de la desconfiança. La por d'un desengany penible li	refrenava	la frisança del desig. Tornà a esguardar darrera seu: no hi havia ni una
deturava amb prou feines la balançada del meu esperit, tan viva que, en	refrenar	-la, se'm transformà en una bella rodesa de cap. En un revolt del camí,
Caminava brandant, brandant, amb aire de calma obligada, com si hagués de	refrenar	l'impuls de la seva marxa per ajustar-se a la de la rècula. Duia les
concórrer a les nostres tertúlies vesprals, anc que a la meva presència	refrenessin	la llengua sense dubte per indicació de la meva mare, no per això
la vida privada; car si l'escomesa dels lleons i dels altres animals es	refrena	dintre les gàbies, no així l'activitat de l'home, que enlloc no és tan
gran penúria de savis preceptors, infiltra la virtut en les ànimes, que	refrena	i retrau les que es precipiten rabent envers la riquesa i la luxúria, o,
d'altres, l'orgull els fa poc aptes per a la cúria; alguns no poden	refrenar	la ira i qualsevol punyida els exalta fins a dir paraules temeràries,
els costums dels nostres avis; aprenguem a tenir més continència, a	refrenar	la luxúria, a temperar el desig de glòria, a assuaujar la ira, a
quietud i l'oci, ateny naturalment aquesta virtut, la qual ama la pau i	refrena	la mà. Però a ningú més que al rei o al príncep no escau la clemència.
quan els odis han sobreeixit de mesura. En efecte, una temor temperada	refrena	els esperits, però una temor contínua i violenta, representant els
vers ella i respondre-li amb un crit de l'ànima: però, tement espantar-la,	refrenà	el moviment i ofegà el crit convertint-lo en unes retingudes veus
molt senzill, molt fàcil; però en tombar la cantonada del carrer d'Aribau	refrenà	el pas. Va sentir-se cohibit de presentar-se davant d'ella. "Què pensarà
Estigueu tranquil. Us he escoltat amb un gran interès, i em pesa que	refreneu	els impulsos naturals del vostre cor. La veu de la sinceritat m'és sempre
personal i els restes de la bellesa cèlebre de la baronessa es tenia que	refrenar	forçosament pel prestigi dels llinatges. A Mallorca no existia ningú que
vegades pensava: I si el jove, que amb tants de treballs havia estat	refrenat	de xopar les seves mans en el meu cos, cedia a una impaciència
curiós de la tipografia popular catalana. Cap el darrer terç de segle es	refrenà	, en l'aspecte artístic, el ritme de puixança de l'art tipogràfic a casa
de la psicologia d'aitals adversaris, impulsa el blanc a prevenir-se i a	refrenar	-se en el seu intent de reaccionar de forma permanentment violenta contra
cavalcant-lo i dirigint-lo espiritualment, però sense apressar-lo, ni	refrenar	-lo. Les maneres indirectes de fomentar el delit són, en gran part, de
resultat de grans treballs per a lligar desavinences, parar uns egoismes,	refrenar	unes passions per malentesos; era, en fi, el no parar per a arribar a
d'avui. El qui ha començat el seu discurs engegat i en to agut ja no es	refrena	ni davalla al to menor, i viceversa. Lloyd George, però, si bé la tònica
més que tota altra consideració. Val a dir que també una certa inquietud	refrenava	els meus ímpetus: el fet que no hi hagués revenedors volia dir que la
un banc al costat d'un jove coix que hi prenia el sol hivernal. Schültz	refrenà	la seva impaciència de captador d'agents per al servei del Reich i es
valia això que res". I mentre caminaven en l'ombra anaven de pressa, i	refrenaven	la marxa, fins gairebé aturar-se, en atènyer el solell i allí s'estremien
el parer o l'egoisme d'altri, un llarg període d'autocontrol, poden	refrenar	o disfressar l'impuls espontani; però el fons resta permanent i a punt de
de les dificultats en què ell, l'administrador, es veia, per a	refrenar	unes activitats, que, per lo exagerades, eren visiblement perjudicials.
Per un voler de Déu no li tiro un platet de la copa d'absenta al cap. Em	refreno	. Morató és un home disposat a entrar sempre en el que es presenta.
li aclariren els ulls. —Puc venir? —féu amb gran il·lusió, que ella sabé	refrenar	a temps. —Bé; escolta! La senyora Rufina no s'entén de raons, ni voldrà
perquè fan esdevenir a Déu benèvol, principi i fi de tots els béns;	refrenen	aqueixes dues pestilències de la vida (que amb tanta freqüència fan
els altres a la violència. Intervingui, doncs, l'autoritat de l'Estat, i,	refrenant	els agitadors, allunyi dels obrers els artificis corruptes de llurs
o d'aprovisionaments; en certes ocasions se serveix d'aquestes xifres per	refrenar	l'ardor del seu cap, emportat, en les seves especulacions audacioses, pel
popular, la tendència a l'aversió, l'insult, el maltractament i la mofa,	refrenats	parcialment per la por a l'esgarrifós príncep del mal. La bruixa i el
desconeguda; triomfaren dels perills que, venint de fora, els havien	refrenat	i esporuguit i fins i tot desfet. El darrer entrebanc que va caldre fer
molt corrent. Així que la burgesia es corromp, així que no té qui la	refreni	, va repetint els conceptes del capítol /Luxe\ del petit
no digui de quina religió es tracta, per arruïnar-la per l'enorme raó que	refrena	els instints! I quins instints! Afortunadament, se'ns promet ja un nou
havia de vigilar llurs apostòliques impaciències i els posà guaites que	refrenessin	llur ímpetu. Però un dia, que per cert era un divendres, dia que el rei
riure ni dir cosa motiva a riure. 9a· addició. La novena:	refrenar	la vista, exceptat al rebre o al despedir de la persona amb qui parli.

Pàgina 1 (de 5)

50 següents