 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb refrescar |
Freqüència total: 548 |
CTILC1 |
| les petites onades blanques d'escuma que qui sap si, en acariciar-la, la | refrescarien | i l'apaivagarien. La banda ruminant l'avergonyia i la irritava i, en | | de la senyora Maria Castelló i a contribuir, amb el seu honest ofici, a | refrescar | una memòria meravellosa i mantenir al dia una prodigiosa informació. Les | | es mor de set desitja encara que no sigui sinó una gota d'aigua que li | refresqui | els llavis. —Estimem-nos, Mila, i no pensem en res més. L'amor no | | us enviés un càstig. Jo no he vingut pas aquí a rentar els meus peus ni a | refrescar | els meus membres fatigats, sinó a apagar la set que m'abrusa. Tinc tan | | ja feta, sinó quan la reitera amb uns al·licients nous, que la | refresquin | i la restitueixin a un esplendor suggestiu i fragant. El plagiari ha de | | a la vall de Sant Marçal, brogia un rierol entre les pedres i m'he | refrescat | la cara amb l'aigua glaçada i límpida. Vora mateix, una cascada de molsa, | | les fulles dels arbres xiuxiuegen. S'ha alçat una brisa lleu que els | refresca | la cara abans de morir en un fresseig que es perllonga fondalada enllà, i | | l'ombra. Tenien la bóta allí a la vora, a l'abast de la mà, on podia | refrescar | la gola de tant en tant, o l'ampolla d'anís o d'aiguardent; aquestes | | manera. Allí, a l'ombra d'una figuera, en l'atmosfera agradable, | refrescats | per la brisa del mar, parlaven tots dos del temps passat; ressuscitaven | | més a la vora de l'Equador, però el Pacífic, enorme, amb els vels d'aire | refrescats | per algun misteri climatològic (perquè el vent, en realitat, venia del | | Polinèsia a passar les vacances o a recollir anècdotes i material per a | refrescar | les còpules, els cocktails i la pesca de la granota, dintre de llurs | | i la temperatura del bany, si no és abans que es faci clar, en lloc de | refrescar | -vos us embruteix. Els qui estem acostumats a les platges i a les roques | | món torturat i exaltat copsada des dels aires es neteja, es concreta i es | refresca | . L'angúnia desapareix, i quan l'avió arriba a Colón sembla que se us | | bé en les seves llars pairals, menjant perdius i truites saboroses i | refrescant | -se amb begudes refredades per la neu portada de les congestes | | l'escotat del cos, fa olor de bresca aquell petó colrat, i se'l | refresquen | . Membres feixucs s'obren a la serena d'aquella nit, d'una | | i la font que raja tan pura i gelada, on van | refrescant | els seus desenganys. 37 Graus | | crònica. De tant en tant, algun senyor de la vella guàrdia anava a | refrescar | -se els bigotis blancs amb la grassa perfumada dels escots més tendres, i | | en els ronyons de Maria Lluïsa, sentia les galtes d'ella totes humides | refrescant | -li la pell del pit, va probar el moment més tendre, més dolç, més ple de | | També té set mon poble. ¿Per què jo sol mon llavi | refrescar | en el rou transparent? Hi trobaria sabor de vostra | | en la seva consciència de creient, sinó el de càstig. I mentre que es | refresca | amb aigua la cara i torna a lloc algun cabell indisciplinat, pensa que | | que ningú no s'adoni d'aquesta gosadia. Un doll d'aigua del lavabo li | refresca | la cara i els braços; es perfuma amb la resta de muguet d'un flascó | | —al primer pis d'una caseta de dos— un sostre que s'obre tot ell per | refrescar | l'atmosfera; un sostre corredís, en dues meitats. La Isabel no va voler | | cinchcents duros á la baixa. Fòra el dinar á la despesa! S' havía de | refrescar | ! Ells, en Sugranyes y en Marlet, dos satélits de divuyt anys, dinarían á | | a sentir el gust de veure i de conèixer. L'aire de la tarda havia | refrescat | . Tot i tothom semblava desensopir-se; a coberta hi havia una gran | | . Raja. Salta a l'ombra del paller. Jo fa estona que hi sóc i ja m'he | refrescat | . S'eixuga. Està de mal humor. S'estranya de veure'm radiant. Li diré el | | venjansa? L' incendi que abrasi la ciutat tota. Si teníu set, ab la sanch | refrescaréu | vostras bocas. Voléu riquesa? Á saqueitx passéu los diners y mobles. | | un cavall!" Quan arribi a casa es farà servir una llimonada amb gel. " | Refresca | i neteja els intestins." La idea del vas entelat li fa venir salivera. | | ¿Us heu oblidat de la vostra abjecció? A fe de Júpiter que us | refrescaré | la memòria. [(Es gira a Clitemnestra.)] Ens haurem de decidir a | | ullera, patró, trenca-la, que els cucs desapareixeran i tu podràs beure i | refrescar | -te! Es va tombar cap a la nostra companya empastifada i, alçant el seu | | llit, en vaig arreplegar alguns, me'ls vaig menjar, i la meva gorja es | refrescà | . —Bons guanys, patró, bons guanys, i bones xicotes que ens raptin! —cridà | | quatre canyes i havia enxampat, renoi, quatre cuirassats... Tranquil·la, | refrescada | per la mar, la vella sirena, adormida, somreia. Zorbàs entrà, brandant el | | marbre, brollava, mormolant, l'aigua. Vaig posar el cap sota el doll per | refrescar | -me. —Digues, què són aquests subjectes? —va fer Zorbàs amb fàstic—. Ni | | S'aixecà, va agafar la garrafa d'aigua, begué, begué, es va | refrescar | . Recobrà la calma. —Onsevulla que em toquis —digué—, gemego. Estic ple de | | i vaig continuar l'escalada. —Atura't, vine a beure una mica de llet i et | refrescaràs | ! —cridà encara el pastor botant de roca en roca per atansar-se'm. —Tinc | | que mulleja. I —feina catalana!— has estat terriçer... t'ha | refrescat | les mans una argila manyaga, i has arrodonit poals ont l'aigua | | pa i el companatge. Has desembolicat la botella de garnatxa, que ara es | refresca | , amb una cinta movedissa de cristall. Al teu entorn el paisatge sospira. | | angúnies, quin no reposar de nit ni de dia! Ara pateix perquè el temps | refresca | i una glaçada tardana pot corgelar el fruit tot just nuat. Neguiteja't | | ni en sobra i no quedi esguerrat en un moment el treball de mesos. Quan | refresca | el temps i els dies s'escurcen i la tardor arriba, vinyes i fruiters | | pell no s'hi enganya, no és pas el tast primicer d'aquella marinada que | refrescarà | més endavant les migdiades xafogoses, sinó correu avançat de neus i de | | sota els arbres, com si els fessin passejar per força, o bé esperant que | refresqui | el temps, per haver complert i pera entornar-sen. I és que, pera | | !... —Tote tremole! —Mireu que ganye-blanc!... —És pescat de vuit dies... — | Refresquem | -lo!... I li tiraven grapats d'aigua de tots cantons, que petaven en son | | guants, afegí: —Vaja, nena, dónam diners, que ab en Ramon ens anirèm a | refrescar | totes aquexes noves. Valen la pena, oy, Ramonet?— Després, mirant a | | dirli: —Vínga, Muret, vínga.— Y en Muret, axugantse'l bigoti y | refrescant | se'ls llavis ab tres ò quatre llengotades de gatet, comensà axí: —Dièmne | | a mar amb aquella Arca. La gran revolució de Pitcairn Permeteu-me que | refresqui | una mica la memòria del lector. Fa a la vora de cent anys, l'amotinada | | Era una bona al·legoria de l'istiu, perquè anava lleugerament abillada i | refrescava | vigorosament la transpiració del seu rostre tot ventallant-se. Una i | | m'acudí que fóra una bona idea la de vestir-me i sortir a la gran plaça i | refrescar | -me a la font, i fumar i consagrar-me a la meditació fins que la resta de | | en els boscos i els roqueters, la mateixa nevada d'esblaimadures us | refresca | pietosament els pulmons i la vista. Agraïu a la lluna aquell vetllar | | la seva mare i amb les quals ells es feien uns tips de riure que | refrescaven | el cor. Així passà aquell istiu. Jo vaig tenir d'abandonar el poblet. Era | | que s'alimenten de llavors els agrada molt la fulla verda, perquè els | refresca | i els entona. L'aliment preferit per la majoria dels ocells del nostre | | a Nostre Senyor perquè ens ha dut aquell bon amic d'ala terrosa, que ens | refrescarà | amb unes gotetes de música quan ens llevarem de bon matí, i ens netejarà |
|
