DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
refugiar V 1263 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb refugiar Freqüència total:  1263 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

del desori que l'acompanyava i ens apressarem amb acontentament a refugiar-nos en un còmode silenci irrespectuós. Prometeu "Vés amb compte amb el
una llarga estona plorant. Joan del Santo, encara que amb pesar, es refugià de nou a la seva solitud: tornà a les seves terres, als seus treballs, a
gairebé insensiblement de la vora de Mila i desaparegué. Estaven sols. Es refugiaren en un portal solitari. Totes les fogueres de la nit de sant Joan
vell cofre un objecte del seu amat que guardava amb altres records, es refugià a la seva habitació i tornà a plorar per ell, inconsolable fins al
ja de jove de la companyia del marit, vídua en vida d'ell, s'havia refugiat en l'amor de la seva filla, i tota la seva vida es xifrava en la
cançons alegres o cançons aspres. En les nits de fred, els homes es refugiaven als interiors. A les dotze en punt, el vigilant, plantat davant
mena de senyor, infal·lible en tota tertúlia, que, desdenyós, "es refugia en els clàssics"? En un altre pla, encara que amb el mateix abast, hi ha
una sirena. Tot seguit, les detonacions de l'artilleria antiaèria. Em refugio en una entrada uns moments i al cap de poc al metro. No puc evitar que
amb l'alferes: aquest matí han sortit de la mina —on s'havien tornat a refugiar per a la nit—. Tots tenien un aspecte lamentable; barbuts, malgirbats; a
cosa a la boca, potser una agulla d'estendre. —Tenim notícies que s'ha refugiat a la casa un escàpol de la justícia. —Només hi som nosaltres —diu la veu
Salta al carrer, apunta el revòlver cap a la multitud que en veure'l es refugia silenciosament i apressada darrera les andròmines, torna a repetir: —Ara!
samarretes amb forats... Llevat de poques excepcions, els moneders s'han refugiat a la part alta, on compten i recompten bitllets oliosos damunt les
i altra vegada a desitjar-la i conquerir-la. Però una i altra vegada es refugià en la seva solitud, on de fet se sentia segur i lliure. Com Pere Grau,
vespre, cobrint d'un sostre de sons la ciutat. Però el noi en fuig, i es refugia a les flotants faldilles de mussolina de Cinta. Josefa Valls, vençuda,
univers no serien mai del tot conquistats, i per això cada vegada que es refugiaria de nou a la seva estimada, bona solitud, se n'enduria massa consciència
en les seves memòries, quan sospira en el seu exili de Berga, on es refugià la Junta del Principat després de les derrotes de Tortosa i Montserrat, i
"canalet" van deixar la feina i, agafant els seus petits, van córrer a refugiar-se a les cases. Al carrer de Sant Roc, i a la platja, els vells pescadors,
deixaven les cadires i la feina, agafaven també elles els petits i es refugiaven com les altres dintre de les cases: algunes, més porugues, o més
a sobre. A prop d'allí, dins l'horta, hi havia una barraca; s'hi havien refugiat dos o tres de les hortes, amb una dona i un infant, i des de la barraca
i va córrer la veu que s'havia ajuntat a una partida de bandolers que es refugiaven per les faldes del Port i tenien terroritzats els pobles de la serra. Un
El marit s'havia vist sorprès en ple camp per una tempestat. No tingué on refugiar-se i, a causa de la mullena, agafà una pulmonia i en pocs dies morí. El
una vegada més que no hi tornaria, però ho féu sense convicció, i es refugià en un racó del pis; se sentia dolguda tota per la seva mare, però sentia
sa fotografia. Ens retardàrem des grup i, tot passant una garriga, ens refugiàrem dins un bosquet d'alzines. Era el capvespre i sentíem els ocells... Guard
excepcions ben notòries: l'arribada dels capitals llenguadocians, que es refugiaren a Catalunya davant la invasió dels francs llavors de la croada contra els
una característica que ens manca per complet a nosaltres: la de refugiar-se en la cavil·lació intel·lectual i cercar la continuïtat del poble en
teutòniques. Tot i la distància, els catalans, com els alemanys, sabem refugiar-nos en la feina en el moment de les grans sotragades, quan s'ensorra
i els prohoms i marxants abandonaren Barcelona i les altres ciutats per refugiar-se a València, els menestrals perseveraren en llurs obradors i a poc a
del General de Catalunya en 1640. Així l'esperit del poble es refugia paradoxalment en els capítols catedralicis, des d'on es governa la
estava farcida de bandolers. Era una Catalunya ben diferent, on s'havien refugiat els inconformistes i els rebels, on els immigrats del Migdia de França
dia... Nara. [(Detura Caín a la porta de la cabana on s'ha refugiat Abel.)] Caín! Caín! [(Coqueta.)] Vina, home... Caín.
volien riure, però no tenien força, i la boca de l'una anava a refugiar-se a la boca de l'altre. Després Maria Lluïsa es tancà a la cambra de
sota la planta dels peus. Cada dia menys lliure en aquella gran casa, es refugià a les cambres altes: el dormitori, el tocador, la galeria, la sala. Rera
de la riera; caminava vora els marges a punt de reverdir; li plaïa de refugiar-se del gran vent de març en la tebior serena de la Catedral, profunda
havia estat alegre. Al cap de poca estona era amb mi, com aquell qui s'hi refugia, i no va vacil·lar a desdir un convit a dinar dels Roux —la família de la
del Gabon en virtut de consideracions d'un altre ordre: aquest animal es refugia a les cavitats dels troncs d'arbre i la futura mare que en consumís la
de les pluges obliga els murngin a dispersar-se. En petits grups es refugien a les zones no submergides, on tenen una existència precària, amenaçada
y montanyas, demá cercant l' hospitalitat á Italia, un altre jorn refugiantse á Inglaterra, passant á tot' hora per aquell trángul del polítich
primer m'hauria mort que confessar la meva feblesa, però a les nits em refugiava en el meu acovardiment, hi trobava un consol humiliant i dolç que la
nervis destemprats com mai. Quan travessava un espai assolellat, corria a refugiar-me a l'ombra, com un conill al cau. En sortir a Santa Mònica em vaig
claror irreal hi penetrés de costat, en un recó llotós i profund s'havia refugiat una llambregada de llum tèrbola, com un raig de sol ponent filtrat entre
el dolor, tal vegada la desesperació de morir? No, res d'això. S'hi havia refugiat la consciència de la meva força, però quina consciència més cruel! Allí
d'haver conegut la misèria de la nostra carn, per tal com ens ensenya de refugiar-nos en les consolacions del nostre esperit. Però tampoc no cal fer-ho amb
al meu braç, va voler tornar a l'hostal. Jo em vaig pensar que era per refugiar-se a l'ombra. —A quina hora hi ha tren per a Marsella? —va preguntar
inusitada acrimònia. Sí, té por. En canvi, si estigués a fora, si pogués refugiar-se com abans en la seva barraca... —On vas, Josep? És la veu de Gaspar
Els dies passen. Ell se'n tornarà potser per sempre..." Mònica es va refugiar de nou en la seva cambra. Es va ajeure al llit, boca enlaire, els braços
és just el que t'espera. No és pel fill que tems, és per tu. Tornes a refugiar-te en la teva covardia. Déu t'ha comprès i et mana que et salvis en el
però t'és familiar. Ells també la van empènyer, aquesta porta, i es van refugiar en algun d'aquests recers tan a propòsit per a les confidències. Qui sap,
Mònica el veié com s'esmunyia cap al fons del pati. Sabia que anava a refugiar-se en la seva barraca, que mentre estigués tancat a dins s'imaginaria
i ja boirós; la incitava a atendre, encara avui, la crida de l'amant i a refugiar-se entre els seus braços perquè ell, Cosme, tingués el dret permanent i
ridícul, melangiós, depriment. —Què et passa? Mònica s'aixecà i es va refugiar a l'avantllotja. Ridícul, absurd, naturalment, però ultrapassava la seva

  Pàgina 1 (de 26) 50 següents »