DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
refulgir M 3 oc.
refulgir V 40 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb refulgir Freqüència total:  43 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

dins de l'aire puríssim i marmori per entre estels innúmers (refulgien des de lluny com estrelles, però vistos molt més de
estremint-me—. El novici ros del pare Domètios! A la porta de la capella refulgia amb les ales dretes, amb l'espasa desembeinada, amb sandàlies vermelles,
on les riqueses són escampades per tots els recons i els mateixos sostres refulgeixen, visitada per una multitud de gent, acompanyant invariable dels
il·lusió havia vingut tan propet i se n'anava, després d'un enlluernador refulgir d'ales, a qui sap quina contrada llunyana? Tornaria o no tornaria
Amb el torrer muntà a encendre el far. Els raigs potents de la llum refulgiren en els prismes, damunt la fosca mar s'allargà la estela bellugadissa,
minyones tot el dia a genollons, els draps de la pols sense descans. Tot refulgia dins d'un ordre rigorosíssim: rajoles, mobles, parets, portes i llautons.
restar dissimulat en el nou recer, com un fenomen vulgar de la natura, refulgia als ulls sublimats de la mare, tal com és en si, irradiant onades cada
s'allargaven en les parets i en el sostre de volta, l'aram dels estris refulgia i les seves resplendors il·luminaven les cares àvides, encara que
civil. Es tancava el segle XV amb esta clau d'or, que encara refulgia mès, perquè, en 1500, Donya Isabel la Catòlica prohibía la
el descans. A la Gàl·lia Lionesa, Sant Eugeni, abat, la vida del qual refulgí, plena de virtuts i de miracles. A Salviniacum, Sant Odiló, abat de
i negres. L'esponerosa cua. Era brillant, el pelatge de la salvatgina, i refulgien, inquiets, els seus ullons. Li tremolava el musell ensumant amb avidesa.
el foc de la foganya fins que tot era roig i brillant de calor i del refulgir dels calius. Torraven xulla per llarg, que es menjaven amb pa i bevent a
propòsit d'assassinar la senyoreta Elvira. Portava un ganivet llarg, de refulgir argentífer. En Jordi sortia del lavabo amb una enorme feixuguesa:
ara santa i escambell viu damunt la mort, i refulgires, flametjanta de la gran glòria del Déu Fort! Més tard Jesús amb
tendran una albura fina, florida de cobertons. Refulgint com ses roselles en mig de s'ordi espigat,
sa marmòria blancura, palpitarà ab vostra flonjura, refulgirà ab vostra claror. Quan l'agonia ponentina irisarà
bàrbarament endolats dins la contenció, comencen a refulgir la joia de la carn mitjançant les violentes envestides del
bronze filosòfic. Duu cuirassa de melangia nocturna refulgint una bellesa d'hores que s'escola a través del seu
que altra llagrimeta a la nit, mentre l'aire sedós refulgeix pereosament la joia. Abans que la lluna canvie els llençols de
els ecos de seda habitaren al teu bosc. El bronze del capvespre refulgia la joia de les estàtues, mòrbides i ingènues com els
dóna l'alarma. A contracor agafam les armes i esperam que la lluna deixi refulgir l'acer de l'enemic... Són moros, salvatges i embravits. La tropa
calba —enrevoltada dels cabells escardassats del clatell i les patilles— refulgia, habitacle d'una ment que reflexionava sobre les complexes relacions
Oh Déu de les vindictes, oh Senyor, oh Déu de les vindictes, refulgeix. Alça't, oh Jutge de la terra, dóna als superbs la
reconegut als braços de Briseida: quan les armes, inertes, refulgien a l'ombra clara de la pietat. Llavors jo no sabia que
Vingueres de molt lluny. La teva faç, com la del sol, refulgia tot mirant a Orient. Jo només tenia la certesa de la meva perfectible
a Das Haidedorf, la comparava amb un còdol que el sol fa refulgir. Les coses semblen superiors als homes, perquè en el seu estaticisme opac
oberta aspirava l'aire fred a glopades. Havien acabat de regar i el terra refulgia. Feia la impressió de fantasmagòric. A Lia li agradava la fortor que
res, un accident domèstic. Silenci damunt els caps, a la terrassa refulgeixen els llampecs. ¿Un incident domèstic? Necessitat irreprimible de dir-ho,
aquesta nocturna esplendor per tal que el sacrifici que t'he preparat refulgeixi amb la flama de la teva misteriosa tenebra i foragiti els artificis de la
fràgil, Boni, inestable per si sola com una nau a la deriva. El meu cor refulgeix en l'agonia com els focs de les sardinaleres sota la lluna. ¿M'entens,
de l'amor Fragments 1. A la proa de la Barca del Sol refulgeix la Daurada. —Estimada de Ra! És la Força de la Barca
el record pot ser alliberador. Aquelles «neus dels anys passats» encara refulgeixen. L'home i la dona que han conegut el sexe en tota la seva varietat i
peix immortal accedirà a guanyar la superfície i deixar que el seu llom refulgisca de lletosa esplendor. Serà aleshores el moment de preparar l'arpó, un
aire i per observar més enllà del barranc les teulades del poble que refulgeixen pàl·lides, els mastelers que oscil·len tranquils a port, el reflex de la
fabula o la princesa Totes les torres de Praga refulgien sota el sol de la primavera quan vaig arribar a la ciutat. Jo havia
la por més gran, l'horror pregon. Pheroras: La llum refulgeix al seu front. Un nou estel brilla a l'espai. Davant
el mar regirava els seus budells i sols de tant en tant refulgia un quall de llum enmig de la fosca, feréstec faralló
no tindria el diàfan caient de les espatlles i no refulgiria com la pell de les feres ni esclataria fora dels seus límits
una nit unànime picotejada tan sols per uns punts de llums llunyans que refulgien i s'acomiadaven de Nicolau Batet com si el paisatge del poble de la costa
a arribar a estàndards pràcticament impossibles. Les dents i els ulls refulgeixen, les cintures són mínimes, les cames semblen infinites i les arrugues,
entre la gran obscuritat i la petita claror, el poema pot continuar refulgint una mica més tard del seu incendi; segons un aforisme, "els
* Albada — lent desvetllar-se de la llum lent refulgir de l'escriptura. * Rompre l'eixorc territori de la
que totes les estrelles, perquè llambreja amb Annie, refulgeix amb la llum d'amor per la meva Annie, quan evoco la