Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dins de l'aire puríssim i marmori per entre estels innúmers (	refulgien	des de lluny com estrelles, però vistos molt més de
estremint-me—. El novici ros del pare Domètios! A la porta de la capella	refulgia	amb les ales dretes, amb l'espasa desembeinada, amb sandàlies vermelles,
on les riqueses són escampades per tots els recons i els mateixos sostres	refulgeixen	, visitada per una multitud de gent, acompanyant invariable dels
il·lusió havia vingut tan propet i se n'anava, després d'un enlluernador	refulgir	d'ales, a qui sap quina contrada llunyana? Tornaria o no tornaria
Amb el torrer muntà a encendre el far. Els raigs potents de la llum	refulgiren	en els prismes, damunt la fosca mar s'allargà la estela bellugadissa,
minyones tot el dia a genollons, els draps de la pols sense descans. Tot	refulgia	dins d'un ordre rigorosíssim: rajoles, mobles, parets, portes i llautons.
restar dissimulat en el nou recer, com un fenomen vulgar de la natura,	refulgia	als ulls sublimats de la mare, tal com és en si, irradiant onades cada
s'allargaven en les parets i en el sostre de volta, l'aram dels estris	refulgia	i les seves resplendors il·luminaven les cares àvides, encara que
civil. Es tancava el segle XV amb esta clau d'or, que encara	refulgia	mès, perquè, en 1500, Donya Isabel la Catòlica prohibía la
el descans. A la Gàl·lia Lionesa, Sant Eugeni, abat, la vida del qual	refulgí	, plena de virtuts i de miracles. A Salviniacum, Sant Odiló, abat de
i negres. L'esponerosa cua. Era brillant, el pelatge de la salvatgina, i	refulgien	, inquiets, els seus ullons. Li tremolava el musell ensumant amb avidesa.
el foc de la foganya fins que tot era roig i brillant de calor i del	refulgir	dels calius. Torraven xulla per llarg, que es menjaven amb pa i bevent a
propòsit d'assassinar la senyoreta Elvira. Portava un ganivet llarg, de	refulgir	argentífer. En Jordi sortia del lavabo amb una enorme feixuguesa:
ara santa i escambell viu damunt la mort, i	refulgires	, flametjanta de la gran glòria del Déu Fort! Més tard Jesús amb
tendran una albura fina, florida de cobertons.	Refulgint	com ses roselles en mig de s'ordi espigat,
sa marmòria blancura, palpitarà ab vostra flonjura,	refulgirà	ab vostra claror. Quan l'agonia ponentina irisarà
bàrbarament endolats dins la contenció, comencen a	refulgir	la joia de la carn mitjançant les violentes envestides del
bronze filosòfic. Duu cuirassa de melangia nocturna	refulgint	una bellesa d'hores que s'escola a través del seu
que altra llagrimeta a la nit, mentre l'aire sedós	refulgeix	pereosament la joia. Abans que la lluna canvie els llençols de
els ecos de seda habitaren al teu bosc. El bronze del capvespre	refulgia	la joia de les estàtues, mòrbides i ingènues com els
dóna l'alarma. A contracor agafam les armes i esperam que la lluna deixi	refulgir	l'acer de l'enemic... Són moros, salvatges i embravits. La tropa
calba —enrevoltada dels cabells escardassats del clatell i les patilles—	refulgia	, habitacle d'una ment que reflexionava sobre les complexes relacions
Oh Déu de les vindictes, oh Senyor, oh Déu de les vindictes,	refulgeix	. Alça't, oh Jutge de la terra, dóna als superbs la
reconegut als braços de Briseida: quan les armes, inertes,	refulgien	a l'ombra clara de la pietat. Llavors jo no sabia que
Vingueres de molt lluny. La teva faç, com la del sol,	refulgia	tot mirant a Orient. Jo només tenia la certesa de la meva perfectible
a Das Haidedorf, la comparava amb un còdol que el sol fa	refulgir	. Les coses semblen superiors als homes, perquè en el seu estaticisme opac
oberta aspirava l'aire fred a glopades. Havien acabat de regar i el terra	refulgia	. Feia la impressió de fantasmagòric. A Lia li agradava la fortor que
res, un accident domèstic. Silenci damunt els caps, a la terrassa	refulgeixen	els llampecs. ¿Un incident domèstic? Necessitat irreprimible de dir-ho,
aquesta nocturna esplendor per tal que el sacrifici que t'he preparat	refulgeixi	amb la flama de la teva misteriosa tenebra i foragiti els artificis de la
fràgil, Boni, inestable per si sola com una nau a la deriva. El meu cor	refulgeix	en l'agonia com els focs de les sardinaleres sota la lluna. ¿M'entens,
de l'amor Fragments 1. A la proa de la Barca del Sol	refulgeix	la Daurada. —Estimada de Ra! És la Força de la Barca
el record pot ser alliberador. Aquelles «neus dels anys passats» encara	refulgeixen	. L'home i la dona que han conegut el sexe en tota la seva varietat i
peix immortal accedirà a guanyar la superfície i deixar que el seu llom	refulgisca	de lletosa esplendor. Serà aleshores el moment de preparar l'arpó, un
aire i per observar més enllà del barranc les teulades del poble que	refulgeixen	pàl·lides, els mastelers que oscil·len tranquils a port, el reflex de la
fabula o la princesa Totes les torres de Praga	refulgien	sota el sol de la primavera quan vaig arribar a la ciutat. Jo havia
la por més gran, l'horror pregon. Pheroras: La llum	refulgeix	al seu front. Un nou estel brilla a l'espai. Davant
el mar regirava els seus budells i sols de tant en tant	refulgia	un quall de llum enmig de la fosca, feréstec faralló
no tindria el diàfan caient de les espatlles i no	refulgiria	com la pell de les feres ni esclataria fora dels seus límits
una nit unànime picotejada tan sols per uns punts de llums llunyans que	refulgien	i s'acomiadaven de Nicolau Batet com si el paisatge del poble de la costa
a arribar a estàndards pràcticament impossibles. Les dents i els ulls	refulgeixen	, les cintures són mínimes, les cames semblen infinites i les arrugues,
entre la gran obscuritat i la petita claror, el poema pot continuar	refulgint	una mica més tard del seu incendi; segons un aforisme, "els
* Albada — lent desvetllar-se de la llum lent	refulgir	de l'escriptura. * Rompre l'eixorc territori de la
que totes les estrelles, perquè llambreja amb Annie,	refulgeix	amb la llum d'amor per la meva Annie, quan evoco la
que Josep Nebot hauria pogut llegir el seu futur en aquelles boles que	refulgien	, com feien algunes bruixes en unes boles de vidre. I aquell futur no li
muralles, la ciutadella de David, les teulades, cúpules i minarets...)	refulgia	de blancor, talment com si fos la Jerusalem celestial de què parlen les
distingeix el sobre de seguida. Entre dues notificacions bancàries,	refulgeix	amb llum d'inquietud. Se li acut que val més no tocar-lo. El deixa caure
Naturalment, la beguda també va a joc: xerès sec. El logo del Belvedere	refulgeix	al full, amb les seves quatre es. La Veva li va ensenyar una
al castell. Aquella nit va ser llarga, tant a la ciutat com al castell.	Refulgien	grans lluminàries que es podien veure des de Turquia i se sentien
esbandir la boira (la boira de les emocions humanes, car el sol, feliç,	refulgia	a ponent com un granat), Qi Kuan ho va resoldre amb una mentida
dotzena de llancers amb torxes. El va complaure que la guàrdia d'honor	refulgís	com el buit, i que els majordoms reprimissin els badalls i l'alarma a

Pàgina 1 (de 2)

50 següents