Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

"Doncs com ho havia de resoldre?", s'interessava Pulcre Trompel·li. "O	refusant	-se en rodó a intervenir en l'assumpte o empassant-se de seguida, no pas
l'he d'ofendre, com ocorreria, amb probables conseqüències greus, si em	refusava	a atendre, fins on exhauridors deures de gratitud em permetin, el seu
sense límits, del tot i del no-res. Subtilíssim agulló del pensament,	refusem	amb menyspreu a reduir-lo a la blanesa d'una qualsevol afecció per a
les vaig descobrir aplegades en un grau tan alt, tan eminent, que em vaig	refusar	a canviar-lo d'aspecte. Mai cap petita o grossa bèstia no va servir el
la seva íntima complaença tan sabuda, però des d'un silenciós desdeny em	refusa	el dret a la vana il·lusió de salvar-me amb ell, al preu de caure sota
la plaça: sa mare s'havia entestat a portar-la-hi. Mila no tingué valor de	refusar	. Tiago passà a buscar-les i hi anaren plegats. Ballaren, i, ja cap al
en les morals de totes les èpoques i de tots els països perquè pugui ser	refusat	alegrement. Mireu-vos-ho bé: els pecats que totes les morals
a l'individu d'uniforme. —El vist-i-plau —mormola deferent. L'home	refusa	la ploma que li ofereixen, es descorda la guerrera i exhibeix un bolígraf
cap a l'esquerra, però la caixa de l'ascensor no hi és i el mecanisme	refusa	d'obeir el seu comanament quan pitja el botó de pujada. Molt lluny, la
porten i s'enduen contínuament les més heteròclites mercaderies que uns	refusen	i d'altres compren: ferros retorçats, espones de llit, palanganes
perquè la nostra curiositat és massa ampla, massa universal. Sempre he	refusat	les noies massa especialitzades en un tema... No sé si sereu de la meva
immaculada. —Poden seure —els indica. Però els funcionaris	refusen	, a peu dret mateix expliquen les circumstàncies que els menen al despatx,
no deixaria de funcionar, una avidesa inesgotable de tot bé que li fos	refusat	, un esperit de conquesta que naixia de la seva conscient insuficiència,
risc. Aquests llibres van operar el miracle, i Erasme Bonsoms, que havia	refusat	amb malhumor la invitació a la timba que s'organitzava a la cambra de
i es sentien farts del gust etern de fruit prohibit, que havia	refusat	seguir-los a l'altre cantó de muralla on trobaven cavalls ensellats, vora
faltat d'alegria que el joc de daus sota la llum del gresol, que no sols	refusava	la companyia sorollosa que de dia voltava el dandi Cavaller de Padrós,
se n'ha adonat haurà comprès que és millor no parlar-n'hi, perquè ell	refusaria	tota evidència que el pogués apartar del seu ídol. Jeroni ha de
seva col·laboració personal. Erasme, però, no deixà d'insistir ni ell de	refusar	. Les raons que va donant, carta rera carta, varien però van a parar allí
quan arribava una goleta, ja era al wharf en busca de feina, i no	refusava	ni els xinesos. Ara està prenyada de set mesos, i quan es baralla amb
i que la meva dona i jo actuaríem de padrins. Ni un segon no pensàrem	refusar	l'honor, i el diumenge, vestits d'una manera molt diferent de com hauríem
màgic de la nostra pesca, em diuen que tot és bo, però el meu paladar	refusa	els peixos de la Polinèsia. Ja he dit en altres llocs que en aquestes
desenganyada. El moment és capital. Els seus homes reflexionen i	refusen	aquell Estat incomprensible, abstracte, corrupte i ineficaç. La selecció
ara t'excites, te me'n vas darrera d'un altre cos, i em	refuses	la pau. No sóc sinó la mà amb què tu palpeges. Maria
] Anem. [(Va per agafar-la del braç, però ella, sense duresa, el	refusa	. Surten lentament.)] Maurici Les dones! Que les
que té certes pretensions, que ta mare te'l fica pels ulls i que tu no el	refuses	. Ernestina. I és per això que em fas mala cara? És això el que
recordar-te que tu, el meu cunyat, no pots interessar-te gaire en si jo	refuso	o deixo de refusar la mà alliberadora d'un galant. Vénen a treure'm de
tu, el meu cunyat, no pots interessar-te gaire en si jo refuso o deixo de	refusar	la mà alliberadora d'un galant. Vénen a treure'm de penes. Tu, per la
Ernestina. [(Movent-se neguitosa, deixant de cosir per a	refusar	amb la mà el braç d'en Pepe.)] Parli'm sempre de les muntanyes i del
fer res per l'Ernestina. Ella mateixa s'esveraria de la meva presència,	refusaria	les meves mans... Oi que és terrible això, Merceneta? Doncs és així!
[(Sentint-lo aproximar-se i allargant els braços per a	refusar	-lo.)] No, no; la consciència, Víctor... els juraments. [(Diu
europea. Però el que caracteritza la seva manera de viure és el fet que	refusi	constantment qualsevol predomini d'una sola. Per això el seny és, de
és, en tant que coneixement dels homes i de les coses, un saber on sembla	refusar	-se tant la comprensió purament intel·lectual com la visió purament
un amor i una excessiva preocupació pel que és formulari. Allò que	refusa	el català és la fórmula sense contingut, l'esperit sense cos, el món
sembli moltes vegades una existència que no es vol comprometre, que	refusa	sortir de si mateixa i es nega a lliurar-se. Cosa ben certa si per
pertany només als pobles i als homes que posseeixen experiència i que	refusen	dipositar llur fe en la primera realitat que se'ls brinda. L'actitud
conseqüència, "fa riure amb enuig i desesperació". Però, a l'ensems que	refusa	aquesta ironia amarga, aguda i enutjosa, el català defuig aquella manera
que pot qualificar-se provisòriament de fecunda. Perquè aquesta ironia	refusa	tant el joc de l'enteniment com la rauxa del cor, combat tant la
doblada, la quantitat que demanà a la seva amant. Guillem no intentà ni	refusar	, ni tan sols agrair; es quedà els diners, exactament igual que se'ls
ofereix a En Bernat per esposa la seva filla Margarida. En Bernat ho	refusa	, dient que no vol esser infidel a la seva promesa amor a una altra.
s'esgota en la imitació de les formes naturals; cap d'ells tampoc no les	refusa	per una intenció —impossible— plasticista. La realitat, per al nen, per a
aquesta part!: temps ha que no ens havíem vist. —I com que l'altre	refusa	: —Queda't, si no hauré de creure que també tens por. —Por? —interroga
l'esforç de suprem abandó de qui lliura la darrera defensa. Però Laura	refusa	; s'empara rera els mobles. —Anar-me'n, voldria, per no veure't més
a base els fragments que havia aplegat per a un llibre —que em va ésser	refusat	per Raixa— amb el títol de Sobre llegir i
d'observació activa i metòdica, hipòtesis ardides i controlades, per a	refusar	-les o confirmar-les mitjançant experiències incansablement repetides. En
Però encara no era definitiva: fou el gran qui la hi convertí	refusant	, malgrat la seva pena, la requesta del fantasma que volia reprendre el
prolongada i repetida, exercici assidu de tots els sentits, enginy que no	refusa	l'anàlisi metòdica de les dejeccions dels animals per tal de conèixer-ne
que en consumís la carn perillaria que el fetus no imités l'animal i es	refusés	a evacuar l'úter. El mateix raonament es podria aplicar a les mosteles i
passa a les Salomon (Ulawa), on Codrington observà que els habitants	refusaven	de plantar plàtans i de menjar-ne perquè un personatge important els
de la seva localitat d'origen. Hom pot, doncs, canviar les dones tot	refusant	de canviar les granes. El cas és freqüent a la Melanèsia. Els insulars de
de convertir la raó analítica en una anticomprensió, Sartre arriba a	refusar	-li, sovint, tota realitat com a part integrant de l'objecte de

Pàgina 1 (de 46)

50 següents