×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb rega |
Freqüència total: 61 |
CTILC1 |
conreu, on un altre pren ta plaça. Ell avança, | rega | oberta, fins en un altre turó, i la rega va seguint, | Ell avança, rega oberta, fins en un altre turó, i la | rega | va seguint, l'un a l'altre passant mà. Oh llaurador, quan te | d'abelles. Canigó, cap-al-tard, s'hí veu violetejar; una | rega | de llúm, cap-al-tard, el retalla; és llavors que s'en tornen | sospiri. No és encara el moment de sospirar. Aquí s'hi fa una corba, i la | rega | travessera és la sageta. La qui porta aquest senyal serà resolta i | tarda. Cels tràgics de núvols cremats i esparracats. Cels de nuvolades a | regues | clares, a regues fosques, com arrugues en el front irat d'un destí | de núvols cremats i esparracats. Cels de nuvolades a regues clares, a | regues | fosques, com arrugues en el front irat d'un destí implacable. Cels que | i vénen els bous estirant l'arada, calmosos, i el sembrador llença a la | rega | la sement, que ha de tornar-li amb gran escreix la terra generosa. I | el seu treball, i les tres juntes de bous van i vénen estirant l'arada, | rega | darrera rega. A l'hora de fer beguda, que els homes mengen un mos i les | i les tres juntes de bous van i vénen estirant l'arada, rega darrera | rega | . A l'hora de fer beguda, que els homes mengen un mos i les bèsties | per altre, no en trobaríem ni en falla ni en sobra. I arriba al cap de la | rega | i torna endarrera pel mateix camí, d'un pas tan igual, que els peus li | passar la palanqueta del regadiu, s'aturà. A un costat, una esmotxada de | rega | havia deixat escapar l'aigua, que de sempre formava com un bassiol | llescat; el seu marit era a l'hort o a l'eixida del darrera, obrint una | rega | o endegant una gàbia, i, pareu atenció en el que vaig a dir-vos, el temps | pendent margener encatifat d'herba renadiua, sense deixar d'atalaiar les | regues | de fesols menuts, el llamí mortífer de les perdius. S'amarava d'una llum | d'un pou, emplena un safareig. Un vailet, amb l'aixada a la mà, passa una | rega | . En aquests horts hi ha una frescor que ve de la terra. La verdor de les | de cada dia, de l'habitual. M'agrada de menjar a l'hora i d'anar a la | rega | . Aprecio la tertúlia que fem tots plegats. Les cares desconegudes, són | horts vilatans són una mica sòrdids. Ara són divins. Les feixes i les | regues | arriben a llur màxima perfecció geomètrica. Són cultivats admirablement. | líquida... Tot això queda enquadrat en la deliciosa geometria de les | regues | perfectes amb llurs esquenes corbades, que són els coixins sobre els | blancs. Caminava pels fons d'un regueró, entremig de dos carenells de | rega | i, tot caminant, caminant, ara s'estirava com si fos de goma, ara | En el seu temps, aquestes feixes, admirablement cultivades, porten les | regues | —un treball de cal·ligrafia. Les feixes varien, en el curs de l'any, | feixes varien, en el curs de l'any, segons les viandes plantades en les | regues | . Esquàlides a l'hivern, quan arriba el bon temps la pompa vegetal les | batre, podar, escatar o veremar; vol dir sobretot saber barrejar les | regues | de la terra amb els núvols, viure entre el cel i la terra, fer, en el | suspesa. És la posició que tenen sobre la terra: un peu en el fons de la | rega | i l'altre sobre la cresta que l'arada, en passar, ha fet. És la posició de | la cueta i el titit. Són ocellets de mata i de bardissa que segueixen la | rega | de l'arada i es mengen els cucs de la terra. I bé: el cucut es dirigeix al | cau la tarda, dels treballs dels horts: de la frescor de l'aigua en les | regues | , de veure un home treballant a dins d'una piràmide de mongetes verdes, de | l'arada camina, xamploi, el pagès, aguantant i enfonsant el ferro en la | rega | grassa. Els ocells, famolencs, segueixen la feina, picotegen un moment en | en el terrer de conreu s'hi havía fet un petit clos especial solcat de | regues | a dret fil, ahont ja volían reventar les llevors, y, finalment, en una | s'estrenyía més a mida que'ls pins s'esclarían, acanalantse com la | rega | divisora de dos pits entre les vessants enasprades dels Roquissos | ni aproximadament que totes aquelles referencies anessin per la senzilla | rega | resplendenta que no semblava pas més que'l cayre soleyat d'una espasa | totes cuytes de les gebrades y ab les fulles pansides aixafades sobre les | regues | ... Y quan fou hora d'anarsen, ella l'acompanyà bon tros corregada avall, | bé el què representa el viure mesos sencers a sota terra, el circular per | regues | i corredors gratats amb les ungles, la testa cota per l'esfereïment de | el sol nou, dos jornals passats de terra havia regirat l'hereu. Mes de la | rega | fresca al marge, encara n'hi quedava un bon tall. —Aquest tall et llevarà | abans de sembrar els alls i la fòrmula nº. 2 es tira dintre la | rega | mentre es van sembrant els alls. Recomano fer la barreja poc abans | L'ús de la calç era inconegut. Es declarava partidari de sembrar per | regues | , però no era aquesta la pràctica generalitzada. Es llaurava, en general, | del terreny. P· Y el de rechs de nivell? R· En obrir | regues | horizontals les unes á les altres y perpendiculars á l' inclinació del | part mes enlairada innonda la sona inmediata, recullintse l' aigua en la | rega | que segueix y aixís successivament. Llissó V. Agricultura | que á mes de reunir les condicións de l' anterior pot trassar totes les | regues | en una mateixa direcció deixant el camp al igual que si fos fangat | plana; y les arades de desfonse que poden anar ab motor y trassar | regues | de molta fondaria. P· Es de molta importancia que les terres | De quantes maneres se acostuma á sembrar? R· De dos: á xam y á | regues | . P· Quin dels dos sistemes es el mes convenient? R· | ferratjeres que quasi no poden sembrarse mes que á xam, el sistema á | regues | es el mes perfeccionat, per quant se poden repartir mes be les sements á | distancies y enterrarles á la profonditat deguda. Pera sembrar á | regues | el blat y els seus sucedanís en el gran cultiu es casi be indispensable | carbó. II L'aigua és un vidre fosc, trencadís ple de | regues | . N'hom veu el campanar s'aixecâ, enterbolit, amb ses | la llengua ó faixa de terra compresa entre dos | regas | , ó rega y caball, en que se subdivideix lo camp pera sembrar. | la llengua ó faixa de terra compresa entre dos regas, ó | rega | y caball, en que se subdivideix lo camp pera sembrar. Es de | darrera llurs teuladas se veyan los quadrats groguenchs de las eras y las | regas | simètricas y foscas dels horts; després s'extenia la gran planuria, grisa | y d'allà estant anà enrondant lo camp, escampant per las voras y las | regas | de las escuradas, de troç en troç y prenent senyas, las figas amanidas. | troç de tarda mentre enasprà a las mongeteras tendras y abeurà son hortet | rega | per rega. Sols que ara era més viva aquella cosa: com un | mentre enasprà a las mongeteras tendras y abeurà son hortet rega per | rega | . Sols que ara era més viva aquella cosa: com un encegament, una | vell, trasbalsat, reboté de costat el mànech de l'eyna, y traspassant de | rega | en rega, anà a seures al marge. Una estranya punyida'm ferí el cor, y | reboté de costat el mànech de l'eyna, y traspassant de rega en | rega | , anà a seures al marge. Una estranya punyida'm ferí el cor, y sense dir un | pausa, fent anar i venir els ulls ritmicament d'un costat a l'altre de la | rega | que seguia, i la cistella s'anava omplenant a poc a poc de la daurada |
|