Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fent-se comprar pel seu padrí petites galindaines, amb la il·lusió de	regalar	-les a les amigues. Però allò en què sobretot fruïa, el que la feia
és segur és que és un artista excepcional. Et mostraré la figura que em	regalà	el dia del meu sant: podràs jutjar per tu mateixa. L'ancià portà
loquaç i cultivat, que va viure de jove uns quants anys a París, em	regala	un llibre de Bernanos en edició curiosa. L'exemplar és una reminiscència
es resolgués amb una súplica desesperada a l'amo, i Campdepadrós li devia	regalar	, a començaments de curs, amb els nous llibres, unes sabates noves. Aquest
pel dia del meu sant, va enviar-me este rellotge. Tinc una pipa, que em va	regalar	la menuda... bueno, una pipa de primera... Però passa que m'he avesat amb
i venia carregat de fruits. En treien cistellades; en venien i en	regalaven	; en posaven encara a assecar, sobre canyissos, al sol, i les guardaven
no era gaire bona, una marca alemanya d'abans de sa guerra, que havien	regalat	a mon pare dos dies abans de s'excursió. I me la deixà, encara no sé com,
mai més no tornés. Fins i tot alguna vegada m'havia confessat que quan em	regalava	petits objectes —era molt afectada de comprar coses per a mi— no ho feia
roses es marciran, li quedarà el gerro per posar-ne d'altres. M'agrada	regalar	flors però m'agrada més encara regalar-les dins un gerro, és com si també
per posar-ne d'altres. M'agrada regalar flors però m'agrada més encara	regalar	-les dins un gerro, és com si també donés la possibilitat a altres flors.
volant del camió, un negràs només amb unes calces tinyoses i un salacot	regalant	suor per la canal del pit i pels planells de l'esquena; i guaiteu aquesta
M'ha passejat pel nas una d'aquestes edicions. És un llibre preciós per a	regalar	a una dama; hi ha gravats antics ben triats i dibuixos de l'autor,
Són aquests xicotassos que trobeu pel moll, amb l'esquena nua	regalant	suor i amb una flor blanca a l'orella, carregant copra o estirant cordes.
S'esperava al moll de Papeete voltada de galifardeus amb l'esquena	regalant	suor. Aquests minyons carregaven corned beef d'Austràlia, farina
de nena aviciada i repenjant-se al coll de Caín.)] Però ell m'ha	regalat	dos ocells vius... I una vegada va caçar per mi unes guineus
paraula, jo he vist s'agulla de corbata amb un brillant que ella li va	regalar	. —¿Un brillant de ver? —I bastant gros. —¡Quina immoralitat! L'arxiduc
és acèfala. L'anècdota, per exemple, que la dama en temps millors hagués	regalat	un brillant autèntic a l'assistent del seu marit era falsa, perquè Dona
marit era falsa, perquè Dona Obdúlia tenia el cap prou al seu lloc per no	regalar	brillants autèntics sense to ni so; però tramesa a través dels anys i
vegades per fer-ne una casulla; Dona Obdúlia riu, coqueteja... i no l'hi	regala	. Però a nosaltres ens agrada més el vestit que podríem qualificar
d'ell sinó amables somriures i magnífics havans que es creia en el cas de	regalar	per endolcir les seves negatives: —En política, amic meu, parlar és fer
criat: —Just es senyor —murmurava somniosa— no en té cap. N'hi podries	regalar	una grapada... Un dia d'estiu —aquests crepuscles de setembre, fets
sabia a qui havia d'acudir. —I veurem —pensava—, després que jo li hagi	regalat	una canongia, i ell no haver-me volgut ajudar, qui queda millor en es
i ara podia demostrar-ho, precisament, venent-les. El diamant més gros el	regalaria	al Sant Crist de la Sang. Parlaria amb la germana del rector, Dona
Embellim-nos per un marit d'aquesta mena! Fem-nos il·lusions! Me les ha	regalades	la mamà. A tu no se t'ocorre mai regalar-me res. Víctor.
! Fem-nos il·lusions! Me les ha regalades la mamà. A tu no se t'ocorre mai	regalar	-me res. Víctor. [(Molt baix, talment com si ho digués per
Víctor. [(Molt baix, talment com si ho digués per ell.)]	Regalar	, rai: no costa gaire; és el pagar-ho, Júlia! Júlia. Què murmures,
va tornar a dins i va venir amb uns rosaris de boleta negra i me'ls va	regalar	. En Quimet, quan vam ser una mica lluny, em va dir que l'havia
aquella preparació per quedar bé amb les seves amistats. I a mi em va	regalar	un ramet amb la cinteta vermella perquè li vaig dir que, jo, havia beneït
només menjaria les postres. L'altre diumenge va venir a dinar a casa i va	regalar	un puro al meu pare. Jo vaig portar un braç de gitano de crema. Tot el
que coneixia un empaperador que ens ho empaperaria d'amic si en Quimet li	regalava	unes potes per una taula que les tenia molt corcades i que una estava mig
va ser el llit de llautó que era l'única cosa que tenia. En Cintet ens va	regalar	el llum del menjador, de ferro, amb un serrell de seda de color de
senyors em van felicitar i em van preguntar qui era el nuvi i li van	regalar	puros i tots van ballar amb mi i tot eren rialles, i en veure que se'ns
dos mesos i set dies que ens havíem casat. La mare d'en Quimet ens havia	regalat	el matalàs i la senyora Enriqueta el cobrellit, antic, amb flors de
sota terra de vergonya, perquè va dir, ja va plena. La seva mare em va	regalar	cossets de quan en Quimet era petit i la senyora Enriqueta em va regalar
regalar cossets de quan en Quimet era petit i la senyora Enriqueta em va	regalar	benes pel melic que era una cosa que jo no acabava d'entendre. Al coll
mirar el peix vermell del sortidor que es deia Baltasar, perquè el van	regalar	al nen pels Reis i per això li havien posat nom de rei. Li vaig preguntar
Enriqueta em va dir que de cada tres parelles de coloms en Quimet en	regalava	dues, només per l'alegria de donar... I tu, treballant com una beneita...
més com si jo no fos una persona. I en Quimet vinga agafar coloms i vinga	regalar	-los! I els diumenges se n'anava amb en Cintet. Això que ens havia dit que
els nens i se'ls havia enduts a casa seva perquè uns coneguts li havien	regalat	unes quantes llaunes de confitura d'albercoc i els faria berenar. Jo li
—De vegades em penso que m'estima i al cap de dos dies em penso que no. Li	regalo	una flor i està contenta i al cap de dos dies li regalo una altra flor i
penso que no. Li regalo una flor i està contenta i al cap de dos dies li	regalo	una altra flor i no me la vol. L'Antoni entrava al menjador, s'asseia i
amb l'Antoni. La senyora Enriqueta que es feia vella de pressa va	regalar	el quadre de les llagostes a la Rita, perquè sempre te'l miraves quan
desca, on els vaixells ventruts fan toronjos madurs.	Regalant	de rovell, com a postres de bresca, paren el baf calent
pots comptar que no seré més rica ni més pobra si una cosina teva	regala	joies a una morta de gana del "Bataclán". Els comentaris de Rosa, de la
i com un home que ofenia públicament la seva classe, l'aristòcrata que	regalava	un collaret de diamants a una dansarina del Liceu, o que feia posar a
que tu no paguis la lletra i que Antoni Mates te l'enviï com si et	regalés	una caixa de puros; m'interessa no sols per tu, sinó per mi, i pel papà,
de Guillem, quan veuria la cara del seu germà al moment que ell li "	regalés	" cinquanta mil pessetes, serien apoteòsiques. Les mentides que tindria
té contra tu; i jo, enlloc de fer efectiu el crèdit, te'l perdono, et	regalo	les peles. ¿Què és el que no pots acceptar? El tenir un germà tan
Xuclà va morir rebentat de treball, d'erotisme, d'escoltar simfonies i de	regalar	brillants. La seva vídua va ésser considerada per alguns com una víctima.
entre els seus amics com a dictador artístic de la casa. El banquer li	regalava	uns havans de festa major, i el pintor Ripoll afirmava que al carrer

Pàgina 1 (de 60)

50 següents