Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una cascada de molsa, d'uns deu metres d'alçada, brillava amb cent	regalims	sobre el verd fosc i la roca moradenca, com un altar natural o un racó de
trentena de pobles. A la tarda llegeixo Edmund Wilson, mentre se sent el	regalim	monòton de la pluja. Fa dos dies que no ve el tren. El govern ha manat
al gran rellotge; la parada de diaris; un rengle de fanals somorts; els	regalims	de la mànega per a l'aigua de les locomotores... Laura ho entreveu i
la cunyada i la vetlla fins que s'adorm, quan l'alba lívida agrisa els	regalims	de baf als vidres, i les campanes de les parròquies criden a missa
adormida, plena de lluna i clapada d'ombres negres de castanyers. El	regalim	d'una aixeta de la font fa més pregon el silenci del lloc. —És el mal que
xampany. I un dia de santa Laura, Tomàs s'ennuegà bevent xampany; dos	regalims	li lliscaven pels costats de la boca, talment com els bous a les Aulines
a remolinar, reculen un xic, s'espolsen i s'hi tornen a tirar, i més	regalims	, i més bromera. La penya, com que a la fi és penya, ja n'hi poden
el ritme que fa el clapoteig al relliscar al damunt de les pedres i els	regalims	que van caient, lo mateix que un rellotge d'aigua. Un se sent ostra. O un
I si estava trist, igualment: mitja rialla, parpelleig i els candis	regalims	de seguida. I... no hi havia, en tal hora com aquella, res més a dir d'
branquillons enfarinats, olor delitosa de pólvora cremada, plomes, un	regalim	de sang a la fullaraca i l'engrescament dels primers èxits. I en avançar
és esvaït. XIV En ser al portal, en Joan tanca el paraigües i un	regalim	el segueix mentre puja l'escala. El carrer era tot moll i la fredor de la
panteixava, que el respir estremia son nas blavós i sos llavis morats. Un	regalim	de sang rajava per ses mans estripades per grossos claus, que esbotzaven
durant les pluges, vessar l'aigua al llarg de les parets, i els	regalims	havien donat naixença a unes capes de molsa, que simulaven un cascadeig;
cansats, emmascarats del sutge de l'herba cremada, tots dibuixats de	regalims	de suor. És a aquesta hora que els negres mahometans feien l'oració.
mor de guiar-nos. Tot aquest trajecte transcorregué sense que vegéssim un	regalim	ni una basseta d'aigua. Els ocells que en sortir de Tabadian s'alçaven de
que estan barrejats amb els sucs àcids. Expremen això, i en beuen els	regalims	. Quan hi ha lloc fet, entren altres homes, ja per la part de la caixa
filosofia. Tens fam i no et pots fer passar la fam, i tens set i el magre	regalim	de la teva ciència no et pot assadollar. La teva desesperació és
sol. Laia s'atansà a un vidre. Rera, Quelot. Les teules ganyotejaven	regalims	d'aigua. La boira mullava finestres i pedres i tenia la vila sota el seu
un parrac i tots amb els cabells esbullats, caiguts sobre el front i amb	regalims	de suor al rostre convuls, semblaven nàufrags escapats d'un tifó i gitats
ja un roc havia ferit del cap, vora del front, el pobre Boi Delit. Un	regalim	de sang brollà de la ferida i anà regalimant-li per la galta i coll
Llobregat, vaporitzat, esponjat a dins d'un tou de fum transparent ple de	regalims	blavencs, malva i perla, l'espectacle de la ciutat amb els seus blancs
moll. El mar era tot blanc, immòbil, ensabonat. A l'horitzó hi havia uns	regalims	morats. La senyora Paradís, ens féu tornar a la realitat. —I el cotxer,
A la nit es veu una successió de llums —processó aturada— amb els	regalims	trèmuls parpellejant. Contrastant amb la monstruositat mineral que té al
i l'aiguamoix adormit. Les cascades, els torrents, les rieres i els	regalims	que baixen de les roques i les pinedes, tota la música de l'aigua que cau
de pedra que donen accés a la gorja fosca, pregona i tacada de rovell com	regalims	de sang quallada i hem trobat el vell guarda al ranpeu de la reixa, tot
mola massissa, fosca i tètrica és com la carcassa d'un monstre pelut, amb	regalims	de sang espessa; ara la rabior del sol us estabella i ara el griso us fa
desinfectar els llavis de la ferida del pobre minyó, estroncar la mica de	regalim	que destil·lava i procurar, per fi, ajuntar ben bé l'esvoranc de la carn
se l'emporta dolçament. Se sent passar el temps d'una manera suau, com un	regalim	d'oli. Si el sol només és tebi, s'encabeix, abrigat amb la manta, en un
sobre el blanc oxidat de la volta del cel, amb una mica de rosa i	regalims	morats a ponent. Abans de sopar, entro un moment a l'Escola d'Arts. Hi
que els assassins ja eren fora. Sentia caure damunt de la seva cara els	regalims	d'una ferida. Les gotes de sang, encara ardents de vida, queien al seu
em vaig adonar que no respirava i que em sortia aigua per les orelles, un	regalim	a cada banda del coll. I no era aigua, sinó que era sang, perquè es veu
d'abisme. De l'amforeta verda n'havien fet buc les abelles i rajava un	regalim	de mel, que s'escorria per la pedra i era copsat, gota a gota, per la
reguerons a banda i banda de boca, als quals venien a ajuntar-se tot de	regalims	de suor. S'esllomà collint llaunes, s'espunyà fregant-les, s'estiragassà
Quan arribàrem al Blau Senglar després d'un viatge ple de	regalims	, qui vaig veure a l'entrada, amb l'escuradents a la mà i contemplant el
(sovint amb una plataforma, o culla, destinada a recollir els	regalims	dels blens). D'aquesta classificació (forçosament sumària) queden
riure, rialla; endevinar, endevinalla. im. Ex.: regalar,	regalim	; socarrar, socarrim; ruixar, ruixim; escolar, escolim; escórrer,
deixar un darrer record que la fes inoblidable? Ara ja no podria. Aquell	regalim	de sang s'esbullaria, i Agustí o la nena tindrien un espant. —Adéu! I
el convenciment que allà on eres tu començava la rialla, fresca com un	regalim	. Riu, doncs, amat meu, amb una gran pau interior com la que jo
contemplava encisat la polsina daurada. Alegre era la cançó dels eterns	regalims	que s'escolaven ací i allà de les altes voltes naturals per a anar a
amunt!" li deia el seu pare, i Txossep deixava enrera amb recança els	regalims	i els feixos de llum. La tornada era sempre a peu. En una reconada del
a la veu, respongué: —Urània Frohman. VII Queia la pluja, fent	regalims	amplíssims, draperies d'humitat argentada i opaca, damunt la noblesa de
dibuix de les melodies lànguides. És impossible de no ballar bé, amb el	regalim	de poesia barata que arriba a l'oïda de les parelles. Els vocalistes:
tan llunyana. Caigué la nit, lenta, sense estels i apagà la lluïssor dels	regalims	que la pluja dibuixava al parabrisa del cotxe. Ara, amb la mà al pom de
punxosa. Quan va portar-la-hi, les espines eren clavades al seu polze, un	regalim	de sang entre els dits. Més que no una sentida li era un goig dolorós,
del sagristà, l'apagallums i la candela, buscant el ble dels ciris, tot	regalims	i pampallugues, bo només per distreure els fidels i amb perill de calar
Abstrets en l'íntim col·loqui, no s'adonen que el murmuri de la veu i els	regalims	del riu, que va a parar a la banyera, arriben a orelles del pare. Ell no
màxim gaudi. 1941 Idil·li sota el paraigua Acosta't més, que els	regalims	del paraigua no et mullin l'espatlla. Aquesta pluja verda, ¿no et fa
esma. Un tren amb els vidres bruts, amb milers de gotes acarrerades en	regalims	. Després seguiria el soroll de les rodes i el xiulet estrident.
va ser contenir-me el plor; però les llàgrimes m'eixien dels ulls com el	regalim	d'una font. Ara que, ben tapat de cap, ningú no va adonar-se'n.
com pels tubo timpánichs; y examinantli 'l rino-faring podía veures los	regalíms	de pus escorrentse per les parets laterals. Instituhit un ben portat

Pàgina 1 (de 5)

50 següents