Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

desgraciat el qui es lliura a una feina tan bruta, com taca la sang, i	regalima	, i em solla, quan a la fi em sentia còmode, relaxat, amb la pell neta,
31 març. Sol, cel blau. Quan surto de casa, la teulada	regalima	, fa una música alegre: música de neu fosa. Comprenc la joia del desglaç
ha tot de portes menudes que trenquen la llisor dels murs de pedra per on	regalima	una humitat densa, indestorbada pel sol. Només brillen les bombetes que
vostre cas, i la desaprofiteu. —Oportunitat? Què pot defensar un home que	regalima	orins per tots costats, xop i marejat per la fortor de les vostres
a l'escaleta de mà que pugen feixugament, sota la pluja que els	regalima	per la cara i al llarg dels impermeables. Dalt, s'aturen un moment a
xopa lentament, amical i neta, la mateixa aigua que després, indiferent,	regalima	sobre els cadàvers sense rentar-los, engreixant-los, saturant-los per a
un revòlver d'aspecte avial, però molt lluent, ben greixat, car l'oli li	regalima	pertot arreu. Sense eixugar-lo, el carrega amb una bala que treu d'un
sense que ni l'un ni l'altre no semblin adonar-se de la cera que	regalima	i que va penjant tot de medalles desplaçades al pit de l'uniforme—.
el jutge col·loca un cadenat als dos extrems, s'eixuga la suor que li	regalima	del front i rondineja. —Ara torno amb el tricicle. El té allí mateix, en
pit mullat per entrar triomfalment dintre la seva barraca, amb el pareu	regalimant	i amb la cabellera grisa, plena de sal, encastada al front i arrapada als
pensaments. Els campanars, malgrat llur aparent daler d'alliberar-se,	regalimen	oprimits dins la boira subtil com els somriures dels habitants de
l'aire. Jo, per no caure, allargava a les palpentes la mà a la paret, que	regalimava	una humitat llefiscosa. —Com poden viure persones aquí sense estar
Ens asseguérem en un pedrís de la Plaça de Tetuan. Les gotes de suor li	regalimaven	per la cara, embotornada per la calor i l'angúnia. Em semblà que
la terra era ombriva, fresca, sota els grans arbres luxuriants. L'aigua	regalimava	enmig de la fosca vegetació. L'aire tenia una humitat de gruta. Per entre
de Sant Remigi baixem de la carreta. El camí és fresc, ombriu. L'aigua	regalima	per les dues vores de la calçada plana. Xiprers, esbarzerars, moreres i
de pla enmig del sol, com jo. Li brolla la suor del front, dels polsos, li	regalima	devers els ulls, i ell no se'n sent. És una olla que bull, traspua. Jo
Marsella! El pobre havia rebut un cop mortal. Es tornà lívid. La suor li	regalimava	pel front. Tremolava tot ell, aixecava les mans al cel o devers el
per la dolçor amb què m'adreçava la paraula. ¿O era que en ella la dolçor	regalimava	de tot el seu ésser? Jo no recordo haver conegut mai una criatura de més
tot era enaiguat, fred, descolorit. Les soques negroses dels arbres	regalimaven	, de les branques penjaven randes de líquens, la verdor vegetal era tendra
camí les herbes s'inclinaven encara amb el pes de les gotes, els marges	regalimaven	. Feia un temps dolç, sense fred ni vent. —Tot això són prats? vaig
beu amb la punta dels llavis; el líquid se li escorre barba avall i li	regalima	pel vestit. Magdalena plora en silenci. Es col·loca darrera les cortines.
llum encengué sota el ventre el seu fanalet eròtic. Els cabells de la nit	regalimaven	rosada. Em vaig ajeure a la platja, em vaig submergir en el silenci,
aparegué a la porta, panteixant. Els cabells, enganxats al front, li	regalimaven	. —Hola, Pavlí! —cridà Manolakas—. Hola, cosinet! Bah, entra. Mavrandonis
veure, encara damunt del meu cap, el corb que se n'anava. Els meus llavis	regalimaven	verí. Vaig girar la mirada cap a llevant, vaig clavar els ulls a
acudia, com si tota la feina del port anés pel seu compte. I les bosses	regalimant	d'aigua eixien igualment clafertes de peix. —Ves qui ho diria! Aquesta
com havia pogut desaparèixer, no fos que s'hagués convertit en un penyal	regalimant	d'aigua salada. IV. L'amor i el papagai L'amor i el papagai
Però a la cambra de l'oest, la cambra negra, l'efecte del braser que	regalimava	damunt les obscures draperíes través dels vidres sangonents, era
que mai, prenent el tint de les finestres acolorides través de les quals	regalimen	els raigs dels trespeus. Però cap a dins la cambra que és avall de tot a
anys i no la toquen ni l'afecten. Però dels ulls enribetats, una a una,	regalimen	cara avall les llàgrimes. Totes les paraules de consol rellisquen en va,
de boira, hi ha un simulacre que podria ser el sol i sembla la lluna. En	regalima	tan poca claror, que totes les coses es barregen i confonen. Ningú no pot
fins a la més prima arrel, i el cor se li estova i entendreix quan es veu	regalimant	tot ell de raigs de lluna. oh gegant bon minyó, eixut i ferreny per fora,
pluja seguida, menuda, enlleïdora. Tota la tristesa de la terra i del cel	regalimant	damunt seu nit i dia, fins que sigui ben apagat aquell flameig que les
amplaria rugosa, que formen els espadats, es veu una ferida oberta,	regalimant	sang de montanya, i la montanya no sen sent; però aquella nafra l'han
neguit, es pinten en totes les fesomies. La suor davalla per les cares i	regalima	damunt les vestidures polsoses, deixant una estela de llimac. El ressol
poble ni cortal. Caminàvem d'esma, entollant-nos sovint. Les gotes ens	regalimaven	pel coll, penetrant esquena avall i pel pit; més amb prou feines ens en
en ajut de Baloo. Fou aleshores que Bagheera alçà el cap amb la barba	regalimant	i llançà, desesperada, demanant protecció, el clam de les serpents: "Tu
mig de les runes. —Ara el que cal és enderrocar el mur de fora. I Mowgli	regalimant	-li de la pluja les espatlles i els braços nus, saltà d'una paret que es
de tot un mes. La branca que un dia abans tenia les fulles grogues,	regalimava	saba quan Mowgli la trencà. Les molses s'enroscaven tèbies i flonges
de donar-li una punxada amb la punta del seu coltell. El gran brúfol, tot	regalimant	, eixí del seu toll com una bomba quan esclata, mentre Mowgli havia
davant d'ell. —Per això —digué, bo i estirant una de les seves potes que	regalimava	sang— no he vingut abans. Fou una cacera llarga, però aquí baix s'està
de l'aixeta que sona en el marbre de la pica com el xiscle d'un infant.	Regalimant	-li l'aigua cara avall, en Joan es mira al mirall per convènce's que és el
cap a la Rambla. Passava un cotxe buit, lluent de la pluja, amb el cavall	regalimant	. En Víctor xiulà per aturar-lo. —Sóc un cavaller, senyoreta. No dubti a
mica d'ofec i deia lentament el seu paper. Li queia la suor del front,	regalimant	-li per sota la perruca esbullada. Havia de simular els símptomes d'un
penjats a les edícoles o quioscos, amb caricatures de senyors	regalimant	de suor, en mànegues de camisa o fins i tot en mànegues de calçotets. En
aquella sensació llefiscosa ja li donà un mareig desagradable. L'aigua	regalimant	de l'esponja i mullant-li els muscles, el massatge dolcíssim, les
li esqueia d'allò més. Els altres dos eren magristons i el més jove	regalimava	oli per una mànega i l'altre pertot arreu. El gos era un cadell, pelut,
pedres i pals. No fos cas que ens sorprenguessin. Arreplegaren picons	regalimant	salabror. S'endinsaven rial amunt, per trencar canyes seques dels
els uns, riallers. Menjaven els altres pa amb mel, pebrot i arengades,	regalimant	-los-hi l'oli coll endins, en mig de la sentor d'all, barrejat amb el
apuntalat, aferrissat a la rutina del viure, tant curull d'anys que li	regalimaven	per arreu, quient-li per terra, ennegrint el seu pas amb l'ombra
els coneix, s'hi enfila, els deixa endarrera. És fina, és lleugera.	Regalima	la sal de totes les mars. Ara o mai, Frank, ara o mai. Demana-ho

Pàgina 1 (de 13)

50 següents