×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb regatejar |
Freqüència total: 385 |
CTILC1 |
la noieta que s'ha traslladat cap a l'altra banda de parada, on un client | regateja | el preu d'una forquilla vella, a la qual falta una pua. —Tampoc no deuen | per ajudar el seu marit, convençuda que l'encís, que ningú no li | regatejà | mai, era encara operant en aquell home, com ho havia estat en un noiet de | "Les tres Estrelles de l'Est", etcètera. És allí on la gent | regateja | i s'enduu les coses per un preu ínfim. Cal dir que la majoria del que | perfumadíssims; aquests ananassos em varen costar tres francs sense | regatejar | gens. A París, en un restaurant de cara i ulls, si demaneu ananassos, el | tant a la vella Europa com a la nova Amèrica, i cap català no li | regatejava | ni els llorers de la glòria ni el pes feixuc de la lluita. Els burgesos | a veure'm. I pobre home va estar correctíssim. Jo vaig tenir la barra de | regatejar | molt; ell es veu que no hi estava fet, i me'l va donar pel preu que jo | peça qualsevol i es posaria de cara a la porta per mostrar-la a l'amo tot | regatejant | -la. Així l'amo, per parlar amb ell, s'hauria de posar d'esquena al carrer | hem d'acostumar-nos a pensar i admetre que el dividend nacional no pot | regatejar | la capacitat adquisitiva de ningú, a l'hora de fer el consum de tota la | , fica-t'hi de cap, obre galeries!""" "La xicota s'atura, | regateja | , compra llenya, l'aixeca —quins braços, Déu meu!— i la tira al carro. | les bèsties, molt més prop de la terra; ella dóna, dóna en abundància, no | regateja | com aquestes gregues, les tinyoses! ""Com te dius?"", li vaig | Dic "la majoria". No hi mancarien adhesions ultranceres, i jo no hi | regatejaria | la meva (encara que, a la meva edat, les esperances ja no serien més que | a què els metges ens han induït —i moltes gràcies, que no és per | regatejar | -les— provoca una eufòria de plàstics, papers, celofans, capses, llaunes, | a l'agricultura i deixava fora la ramaderia, els reis de Mallorca | regatejaren | com a gitanos, i, afermats en obscurs compromissos amb el pontífex romà, | en els darrers cent anys. Una enorme fam de terra els animava, i no han | regatejat | suor ni temps per a robar-ne a l'erm i al llot, o per a "inventar | rectament la filosofia. Entre els quals jo, fins on he pogut i sense | regatejar | cap mena de sacrifici en la meva vida, he ambicionat de comptar-me. Si la | com si fes una concessió als que van al mercat de la Ciència a | regatejar | el preu de la raó ensenyant la misèria dels seus recursos i la cobdícia | existència bilingüe". Tanmateix, que en seria d'injust de voler | regatejar | el catalanisme d'aquella generació, que saltà abrivadament del plany | mica cada dia. I a fi de comptes tenim previst aquell guany i no sabríem | regatejar | -lo. No altra cosa anomenem grandesa. I estem contents i ens movem per | fòra encara hi estalviarien o que Nostre Senyor els tocà el cor, varen | regatejar | i varen comprar-me'l, i el vestir-me sense roba i el calçar-me sense | capital, i conformes. Va pensar-s'ho, va parlar amb ella i varen | regatejar | un dèu per cent; li vaig cedir perquè vaig pensar que la lluita que anava | el vi i el pa de les famílies. L'aranya es defensa com pot: recula, ataca, | regateja | , plora, prega, menyspreua, escup, ungleja, sua; i la formiga tanteja, | com que les noies em miraven com si ja fós un futur gendre, no gosava | regatejar | i saldavem aquell negoci com qui arregla un compte de família. Si per | tribulacions, que semblava que viatgés llàgrimes... i la que plora tampoc | regateja | ... i en tocant a les dònes casades, no se me'n esmunyia ni mitja. Per | rivalitat. El tracte amb Déu ens ensenya a no comprar ni a vendre, a no | regatejar | , a no fer l'article. La doble actitud amb Déu és rebre i deixar-se | aquell que t'ha pogut recobrar, després d'un temps que li eres a tort | regatejada | . Si cada avinyonenc, influït per les coses arrauxades que el volten, està | i tan passades de moda aquelles rancies tonteries, que per orgull de | regatejar | o mandra d'haver de dir que no, el deixa marxar amb un somriure, o amb un | seva disposició i salut, li faig oferiment dels meus serveis sense tant | regatejar | sobre el més o el menys, ni estar, com diuen alguns, amatent a veure | El /Punch\ em pintà tot vanagloriós amb els meus parracs, | regatejant | amb un beef-eater la compra de la Torre de Londres. Bé, ja us | l'inventari d'aquesta ciència en els seus llibres. No cregueu que intenti | regatejar | els mèrits d'Orfila. Ja he apuntat quant i quant deu la societat al | d'un tresor de tolerància, una petita almoina de companyia, la hi havien | regatejada | més —el filòsof gentil, Sòcrates, va inventar que sentia la veu i la | indret, i mantells que es permeten d'amagar el cos, de mostrar-lo, de | regatejar | -lo, de sorpendre-hi, de fer-hi, com si diguéssim, la rateta. | seria cepat, alt i espaventable i en pagà deu pessetes, abstenint-se de | regatejar | excessivament. Se l'endugué a la torreta embolicat amb el tapaboques. | se'n podria fer una analecta, davant de la qual ningú s'atreviria a | regatejar | -li el dictat de gran poeta ni la legitimitat de la fama perdurable que va | anys més tard ell es va pendre quan encara l'hi negaven o l'hi | regatejaven | , tampoc cal dir que el general Prim, a la nostra terra, en lloc de deixar | d'obres, olis, aquarel·les i dibuixos, i la crítica francesa no li | regatejà | elogis. Li féu un acolliment tan calorós, que considerem necessari | cinc anys havia perdut la facultat d'enfadar-se, reia que reia i no li | regatejava | els qualificatius d'esbojarrat, dolent, pillet i altres per l'estil, | seus convilatans un aire de superioritat, que per altra banda ningú li | regateja | . I què li han de regatejar! Entès i sacrificat en l'exercici de la seva | de superioritat, que per altra banda ningú li regateja. I què li han de | regatejar | ! Entès i sacrificat en l'exercici de la seva carrera, que ell mirava com | i les dalles, els falçons i els cistells ho pendrien malament si els | regategessin | massa els jornals. Que caratsus! No li ve d'una hora de treballar; no li | infinita i el marxant fa el xaró, no té prou boca per alabar el pagès, | regateja | el cèntim, traça esses a l'aire amb la vareta i es grata l'orella amb un | per l'aire amb un dring de cascavell. La gent va i ve pressuda, tracta, | regateja | , compra i ven, i tot es fa amb una gravetat cerimoniosa i amb una | o bé, simplement romaníem en un bodegó de les voreres del Sena per | regatejar | en una barca mig esfondrada. Dinàvem com uns patriarques i a mitja tarda | per unes llesques de pa. Els nostres pagesos són tossuts i murris quan | regategen | . Aguanten el tros de pa o de salsitxa sota mateix del nas del rus fins | realment, ara ella veia que calia no deixar-se perdre l'ocasió. L'oncle | regatejaria | ; però era qüestió de fer-li ésser! Quan havia donat el pas d'anar a | absoluta moderació. Al matí seien a l'ombreta de les acàcies de bola i | regatejaven | , amb les peixateres, els aliments que els oferien. El carro d'en Batlle | els meus llavis al compàs del moviment de la ploma, fent sentir, sense | regatejar | a la cal·ligrafia, el moviment d'anca just. Modèstia a part, els rebuts | —exclamà la Miquela, que, com a bona mestressa de casa, estava avesada a | regatejar | —. Més cars que la sardina! Ah! no, no us pagaré les dotzenes més que a | , no —va contestar la Miquela, girant-se per anar-se'n. —Arri a | regatejar | a l'infern! —exclamà el captaire—. Que et creus que abandono la meva | . Ja està entossudit. I, ben mirat, jo en tinc la culpa. Per què havia de | regatejar | amb un pobret de Nostre Senyor, per malcarat que sigui? Li havia d'haver | més que callis. No series creguda. La senyora Úrsula pensarà que li vols | regatejar | l'agraïment i el pollastre. No juguem, Miquela! Aquesta dona té molt de |
|