Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
regna F 291 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb regna Freqüència total:  291 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la seva feina a ciutat, sinó quan no li tocà altre remei que cedir les regnes al seu fill, però aprofitava tota avinentesa per córrer a les Torres de
tossuderia, crueltat, fredor, així que els arriba a les mans les regnes del més feble poder? El fet és que Hermínia no adobà les relacions de
per consideració al meu pare que puc creure amb ganes de cedir-me les regnes de la casa; però no vull tornar. Aquesta ciutat em plau i hi sóc feliç.
de carnaval. A la costa de Sant Domingo el cotxer estirà amb força les regnes i els cavalls s'aturaren de cop. Un embalum grotesc davallava la costa,
i giragonses. Us tallaren el pas, envoltaren el cotxe i prengueren les regnes al cotxer. Dues de més agosarades intentaren obrir les vostres portes:
colors llampants de les disfresses. Quan el cotxer pogué recobrar les regnes féu partir els cavalls a galop. Un alulea de crits els acompanyà.
llana— fou recollida, definida i cisellada per la joventut que agafà les regnes de la societat catalana a començaments del segle actual. Una minoria
la muller pesa una mica i Tomàs obeeix, com el cavall a la pressió de la regna. És un capellà menut, encongit dins la sotana que li curteja; duu una de
les prodigalitats a què tal vegada s'abandonaria el seu espòs, sense una regna inflexible. —Però si justament jo necessito que em guiïn! —intenta de
manies ni amb les teves. Les dones, se us ha de tenir acotades amb la regna; si no, feu com els cavalls i... —No, Tomàs, —protesta Laura, amb
fugir amb gran rapidesa per l'ampla plana; l'altre el persegueix amb les regnes afluixades, el fereix amb l'espasa i Bera es confessa culpable". Com sia
d'una espasa amb ornaments daurats, amb beina o folre d'or, i les "regnes" amb la sivella d'or amb què l'arma era cenyida ("ipsa mea spada
francès, al combat de Santa Maria d'Agost (1285), talla les regnes del cavall de Pere el Gran, Muntaner fa aquestes consideracions:
En efecte, als inventaris de Jaume II (1315*1323) trobem regnes de cuiro roig ("regnas de corio rubeo"). També s'hi
i una sella de cuiro, que es deia sella cuirenya, amb fre, regnes i capçanes de seda roja ("sellam cuyrenyam et quoddam frenum cum
a la sella, els estreps i a alguna característica de les regnes. Encara que se sol afirmar que l'arnès del cavall amb llaunes d'acer
Una charrette ens espera. La condueix un mosso. L'amo li pren les regnes. Trotem per un camí pla. Tamarius a banda i banda. A mesura que avancem
mai més. L'egüeta, camí de casa, corre més que al matí. L'amo porta les regnes tivants. Me les dóna un moment i es posa uns guants de pell forta. —Si et
ja ha donat tot el que dóna, el furor més extrem porta les regnes, i àdhuc muntanyes fa servir per armes; obra estranya
dir: ""Gràcies! Gràcies!"" I d'un bot puja al carro, agafa les regnes, branda el fuet. ""Zorbàs —em vaig dir llavors—, vigila, que ella se
de distància i, encara llavors, s'hi queda a frec. El genet empunya les regnes amb una mà i amb l'altra una llança punxeguda. Passa sota l'anella i
Els "joves", mediatitzats pels "vells", amb prou feines poden donar regna solta a les seves millors energies. Fornicar, per exemple. O dormir, o
irritadament eròtica consisteix a fer el que Picasso fa: afluixar les regnes a la fantasia. Amb grafismes o amb paraules. L'abstenció hi seria una
per a la Renaixença política, quan ben bé podia haver-se apoderat de les regnes. La seva herència pesarà sobre una part del republicanisme valencià del
les eres cap a les roentes diades de l'istiu. El majoral que empunya les regnes sembla un lluitador dels jocs olímpics. Armada la destra del fuet per a
cor em feia un salt. Però jo no gosava contradir-lo ni estirar-lo de les regnes. Així arribàrem damunt una collada. Allí, una visió fantàstica s'oferia
Però de sobte s'encabrida com un cavall frenat bruscament per les regnes, i s'atura en sec. —Ja hi som! —crida el nostre amic. Jo encara
de primer vacil·lant, però de seguida, com qui ho recorda millor, a regnes perdudes. Sobretot quan li dava per la seva generosa disposició a fer
als carreters que em deixessin pujar i quan em podia agafar a una regna em rodava el cap. Dormia a les pallisses amb els xavals, feia dringar els
abans de conèixer-la, va aconseguir que com a premi se li confiessin les regnes del govern", que, com va dient l'Aranyó, va dirigir amb grandíssim geni,
en tot el seu valor el mèrit de l'àvia Pona de can Feliu en el deixar les regnes de la casa al seu fill i a la seva nora. I ara que la tenim
que ell és allà, fins que hi vagi un mosso o una minyona a anusar les regnes a l'argolla per pura fórmula. Reparareu que els gossos que passejaven la
canyar. —Porteu-m'hi, doncs—. I prenent un d'ells el cavall per la regna esquerra amb la mà dreta, em trenquen el camí i em porten pel caminet que
collar, el bastet, la sofra, la ventrera, la retranga, els tirants, les regnes i altres arreus per ésser ben tenyits i repuntats i guarnits de manera
li tremolava. —És lo millor de la província —digué Carrau agafant les regnes. Eren les deu del matí. Feia un dia clar com un diamant. El suburbi blanc
Desfermà el cavall, lligà la saca, pujà a la davantera. Prengué les regnes i abans d'arrencar, tragué el cap per el vidre de davant. —Els senyors
torbador. De primer tothom calla, llevat d'aquell pallard que duu les regnes i que suara m'ha respost en castellà. I encara li dura la fuga. Ara, en la
Fa l'efecte d'una euga jove, frisosa i aguantada ferm per unes regnes tivants. De lla en lla fa una batzegada forta i tota cruix amb uns
la cara fresca i rasurada, la boca amb un amorós rondí, tivant fort les regnes del corser... On va? Qui ho sap! A no cap banda, de segur, a perdre
canal d'un xaragall. El filàntrop clavà d'esma una forta batzegada a les regnes, no adonant-se de com la bèstia s'acotava per beure, i així fou com el món
el cap i a decantar-lo a una i altra banda amb les estrebades de les regnes, tot baladrejant: oixque-ho! otllà-ho!, però per més que repiqués
punxen, de l'estable on l'empresonen, dels fuets, dels flingants, de les regnes, del genet, en un mot, de tot allò que és la tragèdia de la servitud a què
tan bon punt s'ha dormit la pítima, tornen a aparèixer les inquietuds a regna solta, com se sol dir). Els meus dons són més complets i més eficaços,
li tremolava. —És el millor de la província —digué Carrau agafant les regnes. Eren les deu del matí. Feia un dia clar com un diamant. El suburbi blanc
baixes dels arbres, van alliberar-se del corretjam i afluixaren les regnes de les bèsties. Els soldats es passaven de l'un a l'altre carbasses amb
de bon minyó— que jugaven amunt i avall, amb cèrcols i amb pilotes i amb regnes sorollants de cascabells, que es deixava lligar el nen als braços fent de
i banderes, de trompetes i fuets, de pilotes i carrils, de cèrcols i regnes i castells i soldats. —Teniu! —deia la senyora, contenta de la seva obra.
de la pampa, va restar dret al costat de la bèstia aterrada, amb les regnes a la mà. Però, de seguida, els llaços infal·libles dels indis
tota blanca que duu l'arnès guarnit de flors. Cavalca destrament amb les regnes a la mà dreta i un nin al braç esquerre. El petit, que va en braços del
(potser una ala). El personatge sembla retenir amb la seva mà dreta les regnes del cavall, el qual alça les dues potes del davant. Una sageta disparada

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »