Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb regna |
Freqüència total: 291 |
CTILC1 |
la seva feina a ciutat, sinó quan no li tocà altre remei que cedir les | regnes | al seu fill, però aprofitava tota avinentesa per córrer a les Torres de | tossuderia, crueltat, fredor, així que els arriba a les mans les | regnes | del més feble poder? El fet és que Hermínia no adobà les relacions de | per consideració al meu pare que puc creure amb ganes de cedir-me les | regnes | de la casa; però no vull tornar. Aquesta ciutat em plau i hi sóc feliç. | de carnaval. A la costa de Sant Domingo el cotxer estirà amb força les | regnes | i els cavalls s'aturaren de cop. Un embalum grotesc davallava la costa, | i giragonses. Us tallaren el pas, envoltaren el cotxe i prengueren les | regnes | al cotxer. Dues de més agosarades intentaren obrir les vostres portes: | colors llampants de les disfresses. Quan el cotxer pogué recobrar les | regnes | féu partir els cavalls a galop. Un alulea de crits els acompanyà. | llana— fou recollida, definida i cisellada per la joventut que agafà les | regnes | de la societat catalana a començaments del segle actual. Una minoria | la muller pesa una mica i Tomàs obeeix, com el cavall a la pressió de la | regna | . És un capellà menut, encongit dins la sotana que li curteja; duu una de | les prodigalitats a què tal vegada s'abandonaria el seu espòs, sense una | regna | inflexible. —Però si justament jo necessito que em guiïn! —intenta de | manies ni amb les teves. Les dones, se us ha de tenir acotades amb la | regna | ; si no, feu com els cavalls i... —No, Tomàs, —protesta Laura, amb | fugir amb gran rapidesa per l'ampla plana; l'altre el persegueix amb les | regnes | afluixades, el fereix amb l'espasa i Bera es confessa culpable". Com sia | d'una espasa amb ornaments daurats, amb beina o folre d'or, i les " | regnes | " amb la sivella d'or amb què l'arma era cenyida ("ipsa mea spada | francès, al combat de Santa Maria d'Agost (1285), talla les | regnes | del cavall de Pere el Gran, Muntaner fa aquestes consideracions: | En efecte, als inventaris de Jaume II (1315*1323) trobem | regnes | de cuiro roig ("regnas de corio rubeo"). També s'hi | i una sella de cuiro, que es deia sella cuirenya, amb fre, | regnes | i capçanes de seda roja ("sellam cuyrenyam et quoddam frenum cum | a la sella, els estreps i a alguna característica de les | regnes | . Encara que se sol afirmar que l'arnès del cavall amb llaunes d'acer | Una charrette ens espera. La condueix un mosso. L'amo li pren les | regnes | . Trotem per un camí pla. Tamarius a banda i banda. A mesura que avancem | mai més. L'egüeta, camí de casa, corre més que al matí. L'amo porta les | regnes | tivants. Me les dóna un moment i es posa uns guants de pell forta. —Si et | ja ha donat tot el que dóna, el furor més extrem porta les | regnes | , i àdhuc muntanyes fa servir per armes; obra estranya | dir: ""Gràcies! Gràcies!"" I d'un bot puja al carro, agafa les | regnes | , branda el fuet. ""Zorbàs —em vaig dir llavors—, vigila, que ella se | de distància i, encara llavors, s'hi queda a frec. El genet empunya les | regnes | amb una mà i amb l'altra una llança punxeguda. Passa sota l'anella i | Els "joves", mediatitzats pels "vells", amb prou feines poden donar | regna | solta a les seves millors energies. Fornicar, per exemple. O dormir, o | irritadament eròtica consisteix a fer el que Picasso fa: afluixar les | regnes | a la fantasia. Amb grafismes o amb paraules. L'abstenció hi seria una | per a la Renaixença política, quan ben bé podia haver-se apoderat de les | regnes | . La seva herència pesarà sobre una part del republicanisme valencià del | les eres cap a les roentes diades de l'istiu. El majoral que empunya les | regnes | sembla un lluitador dels jocs olímpics. Armada la destra del fuet per a | cor em feia un salt. Però jo no gosava contradir-lo ni estirar-lo de les | regnes | . Així arribàrem damunt una collada. Allí, una visió fantàstica s'oferia | Però de sobte s'encabrida com un cavall frenat bruscament per les | regnes | , i s'atura en sec. —Ja hi som! —crida el nostre amic. Jo encara | de primer vacil·lant, però de seguida, com qui ho recorda millor, a | regnes | perdudes. Sobretot quan li dava per la seva generosa disposició a fer | als carreters que em deixessin pujar i quan em podia agafar a una | regna | em rodava el cap. Dormia a les pallisses amb els xavals, feia dringar els | abans de conèixer-la, va aconseguir que com a premi se li confiessin les | regnes | del govern", que, com va dient l'Aranyó, va dirigir amb grandíssim geni, | en tot el seu valor el mèrit de l'àvia Pona de can Feliu en el deixar les | regnes | de la casa al seu fill i a la seva nora. I ara que la tenim | que ell és allà, fins que hi vagi un mosso o una minyona a anusar les | regnes | a l'argolla per pura fórmula. Reparareu que els gossos que passejaven la | canyar. —Porteu-m'hi, doncs—. I prenent un d'ells el cavall per la | regna | esquerra amb la mà dreta, em trenquen el camí i em porten pel caminet que | collar, el bastet, la sofra, la ventrera, la retranga, els tirants, les | regnes | i altres arreus per ésser ben tenyits i repuntats i guarnits de manera | li tremolava. —És lo millor de la província —digué Carrau agafant les | regnes | . Eren les deu del matí. Feia un dia clar com un diamant. El suburbi blanc | Desfermà el cavall, lligà la saca, pujà a la davantera. Prengué les | regnes | i abans d'arrencar, tragué el cap per el vidre de davant. —Els senyors | torbador. De primer tothom calla, llevat d'aquell pallard que duu les | regnes | i que suara m'ha respost en castellà. I encara li dura la fuga. Ara, en la | Fa l'efecte d'una euga jove, frisosa i aguantada ferm per unes | regnes | tivants. De lla en lla fa una batzegada forta i tota cruix amb uns | la cara fresca i rasurada, la boca amb un amorós rondí, tivant fort les | regnes | del corser... On va? Qui ho sap! A no cap banda, de segur, a perdre | canal d'un xaragall. El filàntrop clavà d'esma una forta batzegada a les | regnes | , no adonant-se de com la bèstia s'acotava per beure, i així fou com el món | el cap i a decantar-lo a una i altra banda amb les estrebades de les | regnes | , tot baladrejant: oixque-ho! otllà-ho!, però per més que repiqués | punxen, de l'estable on l'empresonen, dels fuets, dels flingants, de les | regnes | , del genet, en un mot, de tot allò que és la tragèdia de la servitud a què | tan bon punt s'ha dormit la pítima, tornen a aparèixer les inquietuds a | regna | solta, com se sol dir). Els meus dons són més complets i més eficaços, | li tremolava. —És el millor de la província —digué Carrau agafant les | regnes | . Eren les deu del matí. Feia un dia clar com un diamant. El suburbi blanc | baixes dels arbres, van alliberar-se del corretjam i afluixaren les | regnes | de les bèsties. Els soldats es passaven de l'un a l'altre carbasses amb | de bon minyó— que jugaven amunt i avall, amb cèrcols i amb pilotes i amb | regnes | sorollants de cascabells, que es deixava lligar el nen als braços fent de | i banderes, de trompetes i fuets, de pilotes i carrils, de cèrcols i | regnes | i castells i soldats. —Teniu! —deia la senyora, contenta de la seva obra. | de la pampa, va restar dret al costat de la bèstia aterrada, amb les | regnes | a la mà. Però, de seguida, els llaços infal·libles dels indis | tota blanca que duu l'arnès guarnit de flors. Cavalca destrament amb les | regnes | a la mà dreta i un nin al braç esquerre. El petit, que va en braços del | (potser una ala). El personatge sembla retenir amb la seva mà dreta les | regnes | del cavall, el qual alça les dues potes del davant. Una sageta disparada |
|