Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
regne M 5710 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb regne Freqüència total:  5710 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

vegada el casc." Persèfone "Quan de noia se't varen endur de sobte al regne de les ombres, la meva desesperació va atènyer a límits extrems. Va ser
d'un senglar. Però una defunció transitòria. A la primavera tornava del regne de les ombres als braços perfectes de la deessa, fins a una altra topada
de reduir-lo a la impotència. Ares l'alliberava. Ja mort, al regne d'Hades, Sísif va explicar al déu i a Persèfone una falsa història contra
a una funesta venjança. No és cert que el difunt no pensés mai en el regne de les ombres. Tanmateix, sense gaire imaginació, no es lliurava a
l'evocaven tant i tan bé, que tothom et constrenyia a davallar al regne de les ombres, a treure-la d'allí i consolar-te. El viatge no t'agradava
qui viatgen pel mar passin, d'ara endavant, sense perill, a frec del meu regne. No m'he de moure a atraure'ls amb els meus encanteris. Asseguda en
col·locat trepitjant la llengua, per a un repòs tranquil en el fosc regne, un cop satisfet amb munificència el preu del passatge. A més, no li han
o de retornar un destí més perillós i vell. Després algú la trobarà en el regne de les ombres o l'esguardarà com una constel·lació en l'amplitud del cel.
de l'"amor", ni amb aquella enderiada insistència sobre el "regne del fotre" —Henry Miller dixit— que manifesten els altres. És el
defensà diverses vegades, se n'anà a la casa de la Portaferrissa, sota el regne de Cinta Coroleu, per quedar-se, segons semblava, definitivament
damunt la brossa a la llum de la lluna. No hi hagué en l'antic Regne de València, un amor com aquell, com el nostre, la gran fúria
la "terra d'Espanya" a reconèixer que l'Església era propietària del "regne d'Espanya". Aquesta declaració té l'interès de col·locar-nos davant el
De la mateixa manera que Roma afalaga Portugal, que converteix en regne en 1043, acarona Catalunya. En 1116 accepta de donar
que hauria establert la glòria de Catalunya en el desenvolupament del nou regne. Més endavant, amb motiu de la crisi provocada pels albigesos al
aquesta època, Joan Margarit, cardenal de Girona, saludà l'adveniment del regne de les Dues Espanyes, i a Montserrat foren introduïts monjos castellans
el cas que solament nou persones, delegades per les Corts dels respectius regnes, poguessin decidir lliurement sobre un cas tan difícil com la successió
però amb una seguretat que palesa llur eficàcia històrica. La creació del regne de València en representa també una favorable conseqüència. A set segles
estaven ja plantades les barres mestres de l'organització continental del regne, fermes en llurs fonaments espirituals i flexibles en llur adequació a la
i l'organització marítima de la Corona d'Aragó el prefigurà el regne de Mallorca, després del tronc principal amb el testament de Jaume I.
les fórmules cancelleresques per palesar, primer, el sentit unitari dels regnes cristians medievals de l'Altiplanell gairebé ex ovo, i, després,
imperial s'ensorrà definitivament, donant pas al període dels Cinc Regnes. No obstant això, ressuscitaria sota els Reis Catòlics, la monarquia dels
castellans i gallecs. De fet, com diu Castro, la mort d'Hispània —del regne visigot hispànic— donà lloc a la naixença de les Espanyes, o sigui a
ha doncs, des del segle XI, una acció polifacètica dels diversos regnes espanyols, o sigui establerts a la Península, en vistes a l'esdevenidor
política del trident Catalunya, Castella i Portugal. La menció dels Cinc Regnes no correspon a la realitat, perquè Lleó romangué darrera de Castella i
Castella es feia Espanya a la seva guisa per moltes raons: perquè era el regne més poblat de tots, perquè el descobriment d'Amèrica li havia procurat
els càrrecs públics i eclesiàstics es donessin als particulars de cada regne per evitar l'espoliament de la població. Una mentalitat distinta s'obre
Madrid cap punta de les constitucions i furs de Catalunya o dels altres regnes de la Corona d'Aragó. La resurrecció del pactisme català paralitzà tot
on l'abella de l'erm va, esmunyedissa, a fer el rusc. Ítaca, regne petit, conec la cova profunda! Olivereda amunt, fora camí, en
antic encara més que el barri antic les ignora a elles. I així, en el regne de Bàbia, davant l'amargor d'alguns rars i vells puritans gotosos, es
l'àguila i en davalla En Bernat).] Bernat Torna cap a ton regne de l'altura, àguila noble que m'has duit aquí, i signa als homes de
redimida, que serà la seva divisa i que torna la pau i la claredat al regne, abans inassolible a l'amor i reducte de l'infern en la terra.] Anàlisi
estrella de consol! Sia la teva set d'amor atesa! Jo voldria al teu regne esser captiu; però el diable ja assoleix sa presa i em crema el foc
ara del més pregon dels seculars abismes! Tornes la claredat al nostre regne, que ja delira dins els cants de noces. Quan, en les nits horribles de
no haver sabut callar; jo exposí les columnes de mon regne, la vida preciosa dels més braus, a l'odi d'eixa
on ja l'esglai no vessa cap nova torrentada. A un reconet del regne vivia confiada que els fills de ses entranyes no li pendrà
cultural de què es tracta. De tota manera, entre el primer símptoma i el regne dels epígons hi ha un lent procés: d'ascens, primer; de descens, després,
abstractes que mai: avui està de moda l'art abstracte. Ens trobem en el regne dels epígons, sobretot havent ja desaparegut els grans mestres que
munta dos-cents sous", i, al mateix any, al castell de Castell (regne de València) s'inventarien "unes cuyraçes". Ja sabem que al
del 1368, disposa, per tal de proveir a la defensa dels seus regnes, el sou que han de percebre els homes d'armes, d'acord amb llur armament
i ofensives pròpies de la Corona d'Aragó (ell, segurament, escriu al regne de València, i s'adreça al duc de Gandia), ja que resumeix així: Vos
com a genolleres, i, afegim ara, que el mot "copa" encara és viu al regne de València en el sentit de "cassoleta del genoll". Examinem, ara,
sur une pièce d'acier". La peça, no res menys, era ben coneguda al regne de València, car a l'inventari dels béns de mossèn Diego López de Cetina,
a /L'arnès del cavaller\ de Pere March, el qual, vivint també al regne de València i essent un gran coneixedor de les armes, ignora elements tan
de llicències de transport i d'inventaris, procedents d'arxius del regne de València, referents a armes. Segurament existeix documentació semblant
es donà llicència al mercader milanès En Simon Rexa per a portar a aquell regne "quinze plates, huyt plates de tres quarters, 10 miges plates, dotze
que reconeix haver cobrat de misser Joan Mercader, batlle general del regne de València, el valor d'un arnès que aquest li ha comprat, per ordre del
un armament ja molt antiquat, que Íxer considera propi dels "regnes de Castella". Finalment Joan de Luna transigeix i assegura que no usarà
cristians de les planes, resideix en llur coneixença inesgotable dels regnes vegetal i animal. Aquest saber no solament implica la identificació
i, recíprocament, els sistemes de denominacions inspirats pels regnes naturals no van pas sempre acompanyats de prohibicions alimentàries:
escriví Balzac, són en nosaltres un sistema complet, semblant a un dels regnes de la natura, una mena de floració la iconografia de la qual serà

  Pàgina 1 (de 115) 50 següents »