Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

rosegada per un animal, i la part dreta del faldó. Amb tot i això, el	regracia	i, darrera el seu company, s'endinsa cap a la cornisa estreta que domina
cabdals del pactisme: el virrei i el Consell d'Aragó. Els catalans l'en	regraciaren	. Estaven segurs que viurien en el millor dels mons. Acostumats a
cóm s' ho pren la criatura de sa mare! —digué la Madrona á la dida, tot	regraciant	li la seva bondat y emprenent lo camí de casa seva, no lliure encara d'
fillet, prometé ademés anar á veure á la Toneta pera demanarli perdó y	regraciar	la, tan prompte com li permetessin eixir de casa, y allargá la má á la
donya Mercé, que no 'l coneixía? Y aquesta perdonava la injuria rebuda y	regraciava	á la Providencia per haverli proporcionat ab tant poch d' esfors lo medi
reis s'han d'expressar com a reis i els sants com a sants. Ara us he de	regraciar	per aquest llibre d'ocells que vàreu comprar per a mi a Oxford, on dieu
desferma una pluja de closques d'avellanes. Quan te'n cau una al front	regracies	que les avellanes plenes vagin tan cares. Els èquids, menats per llurs
llibres Hi trobareu sempre els exemplars dedicats a companys els quals en	regraciar	-vos l'homenatge us deien: Llegiré el vostre llibre amb molt interès.
féu tremolar la terra i el cel, i el bon cavaller, flectant els genolls,	regracià	Déu d'haver volgut que la bèstia malfactora fos destruïda. Després
i de malva; tot sovint una cogullada aixeca el vol amb gran xiscladissa,	regraciant	l'home, generós sense ell saber-ho, del bon àpat que li ha ofert el seu
de fer-me, y allargantli jo un durot de la meva butxaca, gosés a	regraciar	me ab la frase amfibològica de que ja ho tindría ben present, —vaig
trobarem l'elefant. Vaig dar-li una calorosa estreta de mà i el vaig	regraciar	. Jo vaig posar-hi l'ànima, en el meu regraciament, tanmateix. Com més
ment vagarívola, i, encara, no pas exageradament. Així, doncs, el vaig	regraciar	i me'n vaig anar a casa amb mos tres carruatges. Com que estava
atzar, aquella mala criatura? Els carboners miraren al volt cautament, i	regraciaren	llur bona sort de poder dir que no; però no tingueren cap dubte que un
l'esplendidesa del jorn primaveral. El jove súbdit, un xic atemperat,	regracia	l'oferiment: —Mercès, senyor; accepto commogut la seva intervenció. De
Calvari. —Sou tenaç com un vell propagandista. —Permetau, senyora, que us	regracie	la frase amb uns somris de cordial bonhomia. Tercera part Elogi del
xàfec inclement, un cavall m'esperava. Parua va ajudar-me a muntar. Vaig	regraciar	-li-ho i em vaig acomiadar d'ell afectuosament. —Bon viatge i bona sort,
Ja ho he dit. Una lletra que em trameté des de Figueres per tal de	regraciar	-me un article sobre la seva pintura que aparegué a "La Gaseta de les
vida i la dono tot seguit —respongué en Bau, d'una sola tirada. En Boi el	regracià	amb un somriure, i va fer semblant d'anar-se'n. —Vers a veure l'amo
la destral. En Pauet Bau se la posà molt cofoi a la cintura, i encara	regracià	el seu amo. Pocs moments després els dos companys emprenien la pujada de
ens el partirem com bons germans —els deien. Però en Boi Delit, tot	regraciant	-los, no volgué acceptar l'almoina que de tan bon cor els oferien. —Prou
, confosa, no sabia què cosa respondre, fins que, a l'últim digué: —Jo us	regracio	per les vostres bondats, però el que més em plauria és que en Boi Delit
companyia d'aquells senyors, Marianneta es va poder refer, i, després els	regracià	amb tanta gentilesa que ells en quedaren agradats a desdir. Observà
la senyora Isaura a la confusa Marianeta. —Llavors el cavaller la	regracià	amb molta finesa i lloà de passada l'amabilitat i la bellesa de Marciana
el seu camí, m'han avisat perquè desitjava acomiadar-se de mi i	regraciar	-me per l'hospitalitat que ha trobat al castell, i ha estat així que m'ha
els que us acaben de salvar la vida. Ple d'admiració, el cavaller anava a	regraciar	-los, però ja els dos amics corrien a un altre indret per aturar el braç
d'una mort ben certa, i vas desaparèixer després, abans que et pogués	regraciar	? —No vaig fer més que el meu deure —es limità a respondre en Boi,
la plana, o bé la trobis servint per alguna casa dels encontorns. En Boi	regracià	l'home que li acabava de donar aquesta nova. Així, si Marianneta el creia
Arnau acceptà aquesta resposta com la més clara manifestació d'afecte, i	regracià	a Marciana de tot el seu cor. El baró havia tornat a atansar-se, i això
que acabava de rebre. I ja no va veure més, perquè abans que el deixessin	regraciar	la damisel·la, el senyor Pelai i el criat Just ja l'apartaven d'allí i el
riure de bona gana, però en adonar-se que en Bau no s'ho prenia bé, el	regracià	i li prometé acceptar el seu present. Quan el baró envià a avisar a
poder donar-te entenent que et quedessis al castell! Boi Delit somrigué,	regraciant	-lo. El seu esguard, però, semblà travessar el finestral, com volent
em serviran per aconhortar-me en la meva solitud. És per això que us	regracio	, al temps que m'acomiado de vós i d'ella... Perquè, demà, a punta de dia
entreobert. Joan Antoni sospità que l'esperit havia volat apaibagat,	regraciant	-lo a ell. Se li fongueren els ulls en llàgrimes. D'on venien? Si feia tant
sinó tot el que has escrit, del primer començament fins ara. Saumell el	regracià	novament amb mostres d'afecció i tendresa commovedores. Era un barboteig
seu al cap de taula. No us ho deia...? Ja ens saluda amb la mà i ens	regracia	amb els dos trauets dels ulls la nostra gentilesa de voler-lo acompanyar.
no sóc forta, ni bella, ni tinc fruits de què alegrar-me. Només puc	regraciar	-vos de deixar-me viure aquí, a la vostra ribera on teniu tantes coses
l'home, no havia volgut anar a l'església com li deia la seva mare per	regraciar	a Déu l'alliberament de les mans homeieres, i llavors se li apareixia, al
de debò ungides amb la gràcia. La veia clarament i podia parlar-hi i	regraciar	-la. Podria demanar-li altres coses, i quan l'home que el seguia en la cua
en vosaltres els senyals de la seva excelsa complaença; permeteu que el	regraciï	barrejant les meves llàgrimes d'agraïment amb els vostres plors de
veneren una Verge moreneta que és llur protectora. —Sí, Lau, anirem a	regraciar	-li la nostra ventura... —Una dita popular nostra, sempre molt atesa, diu
—ple d'afeccions callades— com una mena d'expiació, i al fons del cor	regraciava	en silenci la blanor del càstig, i potser li quedava una mena de
millor els seus sentiments. Estava content de la troballa. Maria refusà	regraciant	-lo, però, aleshores s'acostava Martí. Li féu l'ullet i va fer-la acceptar
qualsevol cosa que en el vi no hi ha quitrà!— Així és que el sergent el	regracià	i digué que, com que s'estimava més la beguda sense quitrà, prendria el
És vostre! —va dir.— Fixeu-vos-hi bé! Només que vostre! Vaig	regraciar	-lo, tot mirant-lo de fit a fit, ben enllà dels límits de la bona criança
any del meu aprenentatge, i d'ençà del dia del meu contracte mai no he	regraciat	la senyoreta Havisham, ni he demanat què se'n feia, ni li he fet arribar
que a mi tampoc no me'n feia, em vaig prendre la llibertat de dir que el	regraciàvem	, però que no ens calia que ningú ens acompanyés. Ell rebé aquesta
de considerar-me com a tutor vostre. Oh! —féu, perquè jo estava per a	regraciar	-lo,— us diré tot seguit que estic pagat pels meus serveis, altrament no
aquest poble sol, sinó a ciutat? —No —féu ell,— res a dir. Vaig	regraciar	-lo i vaig córrer tot seguit a casa, i allí vaig trobar que Joe havia ja
tenia, em semblà com si els ulls estiguessin per saltar-me del cap. Vaig	regraciar	la seva finesa incoherentment, i vaig començar de pensar que tot allò era

Pàgina 1 (de 6)

50 següents