Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

(a 3 pessetes el quilo). Camins plens de fulles de castanyer,	reguerons	amb aigua brogidora. Els pollancres de la Font de l'Oreneta són uns grans
de bruc, com si fossin fets de pasta d'encantament: escombraven els	reguerons	. I m'anava ficant en l'olor de la plaça de vendre i en els crits de la
va dir que aquella corbata eren plomes arrissades al mig del pit, com un	regueró	, totes de setí. I que els deien coloms de corbata de setí. I va dir, si
i caminets pels quals passaven els carros i les persones, i de recs i	reguerons	que conduïen l'aigua del riu elevada pels motors. Davant del mas, com les
per damunt de les teulades, a perill de ser penjada, encalada en els	reguerons	; però la pilota apareixia allà al final del carrer, per picar en el pany
per l'aigua on es reflectia la llum dels fanals, el murmuri del	regueró	que s'esmunyia a banda i banda de la calçada, tot contribuïa a fer encara
humana la que eixia de la immensa portalada, esbandint-se en braços i	reguerons	, per camins, prats i dreceres fins al poble veí i a les masies escampades
l'esperonava, i, ara fanguejant sobre la terra tova, ara saltant clots i	reguerons	, feia via de pressa, com si l'empaitessin. Sort que aquell dia se sentia
a dreta i esquerra amb molt d'èxit. S'ha escapat, però deixant un copiós	regueró	de sang de les ferides de canó. Segur descobrir-lo de bell nou. S'engegà
sense intel·ligència directriu. A voltes romania aturat davant d'un	regueró	insignificant que no s'atrevia a estrompassar. Més tard finí per no
sòl és d'una pedra rasposa, inconsistent, on l'aigua de les pluges forma	reguerons	i córrecs, muntanyes i valls. Només és transitable amb espardenyes. En
a la Natura. Tot es presenta tan tendre als meus sentits admirat! Els	reguerons	, tantost nascuts, cuiten a fugir del davant meu, per a esclatar al cap de
castanyers un xic més avall no me'n porto la font. L'aigua se'n va pel	regueró	i la font resta. Si em poso a judicar dic que la font és ombrívola i això
de doll i en escórrer-se pel córrec la forma de rec o	regueró	. Aplicant així el nostre enteniment a discernir els conceptes de
que són la vena d'aigua, el doll, la deu i el	regueró	. I heus aquí que entre la Font i la /Crítica de la Raó
II Deixem el Camí dels Enamorats i els canyissos del	regueró	, les móres i les garlandes de vidielles, i pugem al replà de les alzines
de més bell encara i així, enfonsant-se en la bardissa, ha albirat el	regueró	que de l'altra banda apareix vorejat d'un suau rossolant clafert de
August Doncs perquè ho sàpigues jo l'he vist el teu	regueró	. És com els altres: sorra, pedres, aigua. Martirià ¿Li has fet
Arribem a la font que es troba part d'allà de l'horta, vora mateix del	regueró	. Un om vetust allarga per damunt de la terra la seva arrel gruixuda i un
pugen en l'aire com els pilars d'una catedral. L'aigua remoreja en el	regueró	. Per terra s'estén una catifa de fulles seques. Els tres amics s'asseuen
endolat corre el pont gegantí, il·luminat en tota la seva amplaria per un	regueró	de llums titil·lants com focs follets. La immensa mole us semblarà que
vora del riu i trobaria aquella desfeta i veuria els petits llençats al	regueró	o l'hort o bé entre les urpes del gatot. Ni esma va tenir de fugir i per
a les quatre la gent es manté perplexe i flotant. En això passa com un	regueró	de pòlvora entre la gent, la notícia que la bandera representa el que vol
ells han volgut imitar-lo i aviat tot el coster s'ha convertit en uns	reguerons	de xeres i de blanques fumeres. Això m'ha dut a l'esment aquell
la visió, aquesta harmoniosa sortida que fa l'Ebre, com una simfonia de	reguerons	, d'ones, d'escumeralls i de murmuris, en desembocar a la Mediterrània,
El camí, aquest camí auri i florit com tots els del Penedés, que semblen	reguerons	de mel, ens menarà sense fatiga cap a la vall del Noia, i després, costa
sencer s'aixecarà i la revolució s'encendrà pertot arreu com un	regueró	de pólvora... Tu, fes-me la proclama, Fe; fes-me la proclama i no
un dia que plovia també enz vam ficar a la barraqueta, i l'aigua corria a	regueronz	per terra i quan vam haver acabat jo tenia tota l'ezquena bruta de fang i
Corderetó gran, o un ahuc del Corderetó petit. La salivera li feia dos	reguerons	a banda i banda de boca, als quals venien a ajuntar-se tot de regalims de
que era més criatura i s'apropava al reixat a mirar el carrer, amb	reguerons	que les pluges deixen plens de sorra, de sargantanes que prenen el sol...
de fulla d'enciam, tot ple de pelets blancs. Caminava pels fons d'un	regueró	, entremig de dos carenells de rega i, tot caminant, caminant, ara
processó. La llevadora era una mica llenguallarga i havia encès, com un	regueró	de pólvora, la tafaneria general. Una porta, únicament, restava closa com
tomaban la mañana abans d'anar a aterrar tanques i obrir	reguerons	per les feixes. En veure a l'Aleixeta amb son seguidor, armaren gran
moviment, les gotes es desplacen, tendeixen a unir-se i es produeix un	regueró	de suor salada —una vena líquida—. Aquest petit regueró s'atura un moment
i es produeix un regueró de suor salada —una vena líquida—. Aquest petit	regueró	s'atura un moment davant de l'ondulació d'una artèria blavissa. Però el
més al clima pedagògic, com més sabran destriar el seu doll en recs i	reguerons	fins a dur l'aigua de vida, als recers més privats i íntims, allà on
sempre amunt, el moliner i el ruc amb els arguenells dalt el pont del	regueró	d'estany encantat; les oques adormides al vidre del bassiol de vora el
amb una veu càndida i mirava Pere de cua d'ull. A terra havia quedat un	regueró	de gotes de sang. Pere les anava eixugant amb un tros de sac. —Se
els canals principals revestits de ciment en tota llur extensió. Els	reguerons	i sèquies petits, que són per a fornir l'aigua a les parcel·les, són fets
viva, y del aljub sobreixía bombollejant pera estimbarse altra vegada en	reguerons	escabellats per la estretor del torrent avall, en busca del altre torrent
6a· Associació: de Phragmites communis Pròpia dels	reguerons	i còrrecs d'indrets descoberts. Phragmites communis (n. v. canya
de pedra, travessar la qual era prohibit. Sota aquesta paret corria un	regueró	d'aigua per al servei dels atletes i dels espectadors. La pista era
de pedra, que estava prohibit passar, al voltant del qual passava un	regueró	d'aigua pel servei dels espectadors i dels mateixos atletes. Als extrems
arribaven directament a la molsa i al cristall que allargassava el	regueró	de l'aigua llisquívola. La secretesa de l'indret era perfecta, i reclinat
i amb candor entendridora, venien a picotejar entre la molsa o en el	regueró	. Qualsevol menudesa que es mogués entre les tiges de l'herbei o dalt de
, el cap a terra, fill, el cap a terra, ací estem bé, ací dins el	regueró	, la mare et taparà, no et passarà res. Daniel tremolava entre la tremolor
primera, començà a ésser un torrent pel qual davallaven dos o tres	reguerons	. Esclatà el centelleig d'un llamp, verdenc. Una altra tronada, que
arrenglerats formant amples avingudes, al mig de les quals, entre	reguerons	, hi ha un jardí coquetó i el camp de Març. No sabem quan va començar, com
Vives. El Galligans, de memòria malestruga, com diu En Chía, té més de	regueró	que de riu; regueró que en bon temps entra a Girona humil i callat,
de memòria malestruga, com diu En Chía, té més de regueró que de riu;	regueró	que en bon temps entra a Girona humil i callat, amagant-se entre les

Pàgina 1 (de 4)

50 següents