Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els rocs de la muralla, sota dels quals cavàvem tants clots, clotets i	reguerets	, i no sospitàvem pas que la muralla ens havia en certa manera afaiçonat
per a abrigar la gent desemparada. Entretant, la pluja formava uns prims	reguerets	. Els reguerets s'ajuntaven lloses avall i començaven a envair el primitiu
la gent desemparada. Entretant, la pluja formava uns prims reguerets. Els	reguerets	s'ajuntaven lloses avall i començaven a envair el primitiu edifici on ens
¿Qui explicaria el secret de les cúpules gravades roc endins i dels	reguerets	desiguals que s'hi junten? ¿Qui sap si no figuren una astronomia
al doll de l'aigua, que eixordava de tan abundosa i es destrenava en dos	reguerets	. El lloc era tan solitari que hi volgué prendre un petit de repòs, i
va veure, ressonà un crit de joia i l'entusiasme s'encengué arreu, com un	reguer	de pólvora. De seguida estigueren concertats per a l'expedició: eren deu,
entre llurs fulloses cortines. IV Assegut a la crestallera d'un	reguer	medità llargament. Què faria? Matar-se? És una cosa facilíssima: un salt
rebutjat a trets. L'endemà de matí a un caminet proper s'hi descobrí un	reguer	de sang que es perdia al bosc. Era positiu que els de casa estaven
més freqüents— en els quals el curs de la passió amorosa ha seguit el seu	reguer	habitual sense la més petita modificació. Un altre problema al qual hem
una vida psíquica pletòrica d'ideals i projectes d'acció desborda els	reguers	en els quals li és permès discòrrer en l'ambient social vigent. Còlera
d'ordre, carregant fatos y ensacant deixíes, fugiren a corrúes, a	reguers	, com kabiles d'un lloch empestat y corrent a qui podía més. Camins y
Després dels cavallons ben fets, rectíssims, amables, ensopegarem algun	reguer	vitalíssim que reparteix l'aigua perfectament dosificada. Si és hivern,
perfectament. Sentiu un moment la remor de l'aigua de la sèquia o del	reguer	; quan es queda com suspesa en l'aire... Potser també us ofegarà el
poques mates que hi creixien. Els que no tenen tanta sort continuen el	reguer	enmig d'un terrabastall gran. A la fi tothom és sa i estalvi. La major
de darrere, i la gent ja corria, busqueu les séquies, a les séquies o als	reguers	, entre dos solcs, no alceu el cap, compte amb els xiquets, que no alcen
la pagesia d'aquest nom, de la parròquia d'Olius, en el lloc conegut per	Reguer	o Clot de cal Tòfol, al mig del camí que va del Pladeguadall a Golorons.
del terme llatí /porca\, equivalent a terra alçada entre dos	reguers	com una al·lusió a les esquerdes de les roques travertíniques veïnes. Les
murs de la vila, i a refer els estralls que les freqüents revingudes del	reguer	Dondara ocasionaven a l'edifici, amb la qual cosa va palesar l'estimació
se distingeix del tany en que ni ofereix molla central ben aparent, ni	raguers	. Las arrels dels Monocotiledoneos (Blat, Palmeras, Bolets, etc.) no son
cel extens que en vaga serra acaba. En prades llises que uns	reguers	travessen arbres s'hi enfonzen. Fent de mirandes sobre'l bac hi
dels dies pastura? ¿Som aigua insegura d'un pobre	reguer	? Ens crea la faula? ¿Som l'eco darrer d'alguna paraula
del món. Ningú no ignora el que li espera. La notícia ha corregut com un	reguer	de pólvora. —Camps de concentració! Camps de concentració! Una ona
seràn grats.— El missatger partí altra volta y altra volta tornà, ab dos	reguers	de llàgrimes, com dos fils de crestall, al llarch de les arrugues de la
virolada la gira que rumbeja envellutada com gros	reguer	de sang á mitja esquena! Aposto un temporal qu'avuy l'estrena!
á la regatera. Consisteix la tronada en fer entorn de la plassa un gran	reguer	, ó regatera com allí diuhen, de pólvora, colocant de tant en tant un de
I esperar, franca, la lluna Per no perdre'ns pel	reguer	, I amb la forca d'En Banyeta Anar al ball en
allà on la bardissa fa cantonada, terra de marbre recobrint un petit	reguer	de les vores del qual apareixen de sobte assortidors d'aigua funcionant,
munició que fa servir la policia. De l'estança del menjador s'iniciava un	reguer	de gotes de sang; seguint-les vam anar a parar fins a un petit corral,
la primera taula. L'aigua venia molt abundant, més de la que admeten els	reguers	laterals, i vaig obrir una segona cadireta per deixar baixar una bona
era per a medicaments —xicòries i timó—, com per aliment —veça, enciam de	reguer	o de pobre, guixó...— o per a comerç de més volum —camamilla i parrella—.
l'acte. Quan els civils s'hi han acostat, han descobert que era l'amo del	Reguer	de Pruit que anava a l'estació a agafar el primer tren cap a Barcelona,
seu fill, intern als escolapis de Sarrià. —¿Què dius...? ¿Era l'amo del	Reguer	de Pruit..., i l'han pres per...? —Tal com us ho dic. Es veu
més apassionant i terrible que l'assassinat accidental de l'amo del	Reguer	? Quan va tornar la tia Ció ens va renyar per no haver anat a ajudar els
havia dit en Pere Màrtir sobre l'assassinat per equivocació de l'amo del	Reguer	de Collsacabra. En Quirze pare, en Bernat i en Jan, el
amb mànec amb el qual es passava pel garbell i es conduïa per un	reguer	cap a una de les altres basses buides. El garbellat tenia per objecte
St. Bartomeu, o bé espontàniament a la fondada de l'horta del riu Corb (	reguer	), al camí de Lleida. Les monedes han estat, des de les més antigues
els carrils del tramvia i com, en les hores de gran pluja, es formaven	reguers	que anaven omplint el sequiol o cuneta, o també claveguera estreta
primer com una taca líquida que avançava sobre la terra dura i seca del	reguer	, després com un doll i un corrent viu que creixia, després omplint ja el
pati de fora, passant per sota de les figueres, fins a l'altre costat del	reguer	, tocant a la tanca de l'hort, on hi havia els tres munts del femer, un de
riu i carretera a una estreta relació, gairebé superposada. Al	reguer	de Cal Serrador, l'orografia, més indulgent, deixa un respir i eixampla
des d'on es generava la sèquia. De la síquia principal sortien els	reguers	i braçals que anaven repartint l'aigua fins a les diferents parcel·les. A
codines, pedreres, tarroges, terraforts, bassa, estany, llacuna, barranc,	reguer	, aixaragall, coladors, fontanals, pous, cadolles, joncar,
riu és vida!, celebren a l'Ebre. ¡Els rius, els canals, les sèquies,	reguers	i desguassos són també vida!, celebra el Ponent. Som d'aigua, de