×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb reguer |
Freqüència total: 43 |
CTILC1 |
| els rocs de la muralla, sota dels quals cavàvem tants clots, clotets i | reguerets | , i no sospitàvem pas que la muralla ens havia en certa manera afaiçonat | | per a abrigar la gent desemparada. Entretant, la pluja formava uns prims | reguerets | . Els reguerets s'ajuntaven lloses avall i començaven a envair el primitiu | | la gent desemparada. Entretant, la pluja formava uns prims reguerets. Els | reguerets | s'ajuntaven lloses avall i començaven a envair el primitiu edifici on ens | | ¿Qui explicaria el secret de les cúpules gravades roc endins i dels | reguerets | desiguals que s'hi junten? ¿Qui sap si no figuren una astronomia | | al doll de l'aigua, que eixordava de tan abundosa i es destrenava en dos | reguerets | . El lloc era tan solitari que hi volgué prendre un petit de repòs, i | | va veure, ressonà un crit de joia i l'entusiasme s'encengué arreu, com un | reguer | de pólvora. De seguida estigueren concertats per a l'expedició: eren deu, | | entre llurs fulloses cortines. IV Assegut a la crestallera d'un | reguer | medità llargament. Què faria? Matar-se? És una cosa facilíssima: un salt | | rebutjat a trets. L'endemà de matí a un caminet proper s'hi descobrí un | reguer | de sang que es perdia al bosc. Era positiu que els de casa estaven | | més freqüents— en els quals el curs de la passió amorosa ha seguit el seu | reguer | habitual sense la més petita modificació. Un altre problema al qual hem | | una vida psíquica pletòrica d'ideals i projectes d'acció desborda els | reguers | en els quals li és permès discòrrer en l'ambient social vigent. Còlera | | d'ordre, carregant fatos y ensacant deixíes, fugiren a corrúes, a | reguers | , com kabiles d'un lloch empestat y corrent a qui podía més. Camins y | | Després dels cavallons ben fets, rectíssims, amables, ensopegarem algun | reguer | vitalíssim que reparteix l'aigua perfectament dosificada. Si és hivern, | | perfectament. Sentiu un moment la remor de l'aigua de la sèquia o del | reguer | ; quan es queda com suspesa en l'aire... Potser també us ofegarà el | | poques mates que hi creixien. Els que no tenen tanta sort continuen el | reguer | enmig d'un terrabastall gran. A la fi tothom és sa i estalvi. La major | | de darrere, i la gent ja corria, busqueu les séquies, a les séquies o als | reguers | , entre dos solcs, no alceu el cap, compte amb els xiquets, que no alcen | | la pagesia d'aquest nom, de la parròquia d'Olius, en el lloc conegut per | Reguer | o Clot de cal Tòfol, al mig del camí que va del Pladeguadall a Golorons. | | del terme llatí /porca\, equivalent a terra alçada entre dos | reguers | com una al·lusió a les esquerdes de les roques travertíniques veïnes. Les | | murs de la vila, i a refer els estralls que les freqüents revingudes del | reguer | Dondara ocasionaven a l'edifici, amb la qual cosa va palesar l'estimació | | se distingeix del tany en que ni ofereix molla central ben aparent, ni | raguers | . Las arrels dels Monocotiledoneos (Blat, Palmeras, Bolets, etc.) no son | | cel extens que en vaga serra acaba. En prades llises que uns | reguers | travessen arbres s'hi enfonzen. Fent de mirandes sobre'l bac hi | | dels dies pastura? ¿Som aigua insegura d'un pobre | reguer | ? Ens crea la faula? ¿Som l'eco darrer d'alguna paraula | | del món. Ningú no ignora el que li espera. La notícia ha corregut com un | reguer | de pólvora. —Camps de concentració! Camps de concentració! Una ona | | seràn grats.— El missatger partí altra volta y altra volta tornà, ab dos | reguers | de llàgrimes, com dos fils de crestall, al llarch de les arrugues de la | | virolada la gira que rumbeja envellutada com gros | reguer | de sang á mitja esquena! Aposto un temporal qu'avuy l'estrena! | | á la regatera. Consisteix la tronada en fer entorn de la plassa un gran | reguer | , ó regatera com allí diuhen, de pólvora, colocant de tant en tant un de | | I esperar, franca, la lluna Per no perdre'ns pel | reguer | , I amb la forca d'En Banyeta Anar al ball en | | allà on la bardissa fa cantonada, terra de marbre recobrint un petit | reguer | de les vores del qual apareixen de sobte assortidors d'aigua funcionant, | | munició que fa servir la policia. De l'estança del menjador s'iniciava un | reguer | de gotes de sang; seguint-les vam anar a parar fins a un petit corral, | | la primera taula. L'aigua venia molt abundant, més de la que admeten els | reguers | laterals, i vaig obrir una segona cadireta per deixar baixar una bona | | era per a medicaments —xicòries i timó—, com per aliment —veça, enciam de | reguer | o de pobre, guixó...— o per a comerç de més volum —camamilla i parrella—. | | l'acte. Quan els civils s'hi han acostat, han descobert que era l'amo del | Reguer | de Pruit que anava a l'estació a agafar el primer tren cap a Barcelona, | | seu fill, intern als escolapis de Sarrià. —¿Què dius...? ¿Era l'amo del | Reguer | de Pruit..., i l'han pres per...? —Tal com us ho dic. Es veu | | més apassionant i terrible que l'assassinat accidental de l'amo del | Reguer | ? Quan va tornar la tia Ció ens va renyar per no haver anat a ajudar els | | havia dit en Pere Màrtir sobre l'assassinat per equivocació de l'amo del | Reguer | de Collsacabra. En Quirze pare, en Bernat i en Jan, el | | amb mànec amb el qual es passava pel garbell i es conduïa per un | reguer | cap a una de les altres basses buides. El garbellat tenia per objecte | | St. Bartomeu, o bé espontàniament a la fondada de l'horta del riu Corb ( | reguer | ), al camí de Lleida. Les monedes han estat, des de les més antigues | | els carrils del tramvia i com, en les hores de gran pluja, es formaven | reguers | que anaven omplint el sequiol o cuneta, o també claveguera estreta | | primer com una taca líquida que avançava sobre la terra dura i seca del | reguer | , després com un doll i un corrent viu que creixia, després omplint ja el | | pati de fora, passant per sota de les figueres, fins a l'altre costat del | reguer | , tocant a la tanca de l'hort, on hi havia els tres munts del femer, un de | | riu i carretera a una estreta relació, gairebé superposada. Al | reguer | de Cal Serrador, l'orografia, més indulgent, deixa un respir i eixampla | | des d'on es generava la sèquia. De la síquia principal sortien els | reguers | i braçals que anaven repartint l'aigua fins a les diferents parcel·les. A | | codines, pedreres, tarroges, terraforts, bassa, estany, llacuna, barranc, | reguer | , aixaragall, coladors, fontanals, pous, cadolles, joncar, | | riu és vida!, celebren a l'Ebre. ¡Els rius, els canals, les sèquies, | reguers | i desguassos són també vida!, celebra el Ponent. Som d'aigua, de |
|