Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per la seva situació, el barri més castigat, i es propagaven com una	reguera	de pólvora pels carrers que habitaven els blanquers i els assaonadors, i
dona resultat, aixugar bé lo broc de l'ampolla i mullar després com una	reguera	dins lo mateix broc. Lo millor es lo compta-gotes tubular de cristall ab
com en els cavalls, sinó allargat com si volgués continuar-se en la	reguera	de sa part inferior. L'os es perllonga per entre els espais interincisius
a casa nostra— essent d'aconsellar, en canvi, la col·locació dita "amb	reguera	de zenc" que permet el moviment de les costelles de ferro de la carcassa
"Dins la ciutat els carrers són estrets, sense empedrar, i arreu tenen	regueres	soterrànies i albellons, que serveixen tant per a la neteja de la
central), hi desemboquen en convergència el canal de la Zona Militar i la	reguera	de Les Vores. A més, a poca distància de la desembocadura del canal de la
últim canal la sèquia de la Zona Militar. El punt de convergència de la	reguera	i el canal —que també és punt de desembocadura a El Remolar— és travessat
és travessat per la carretera de La Volateria mitjançant un pont. La	reguera	de Les Vores té una amplada màxima de 9,75 m i una profunditat
aconsegueix. El principal aportador d'aigües brutes i contaminades és la	reguera	de Les Vores; el canal i la sèquia de la Zona Militar només aporten les
de maresmes superiors situades entre el canal de la Zona Militar i la	reguera	de Les Vores. Aquests espais de maresmes corresponen al que es coneix com
els d'ara: el canal de la Zona Militar, la sèquia de la Zona Militar i la	reguera	de Les Vores, si bé aquesta només hi aparenta tenir uns 100 m de
i un fortí de terra al costat de l'estany d'El Remolar i damunt de la	reguera	dita La Vidala, instal·lacions que havien estat aixecades per
de la carretera de La Volateria, del canal de la Zona Militar i de la	reguera	de Les Vores. També l'aïllament d'El Remolar (és tan inaccessible!), un
al plànol del 1946 no hi ha els canals de la Zona Militar ni la	reguera	de Les Vores. No era perquè sí que es volia fer un nou traçat del camí de
l'estany), i succeeix que el que ara denominem canal de la Zona Militar i	reguera	de Les Vores queda obturat per aquella aportació de terres i per la seva
de terres a ambdues bandes del canal de la Zona Militar, de la	reguera	de Les Vores i de la carretera de La Volateria, les mides serien, i són
real de l'estany, si no existissin el canal de la Zona Militar i la	reguera	de Les Vores, superaria la que podem calcular als plànols: 170 m
d'aigües, com els de la Zona Militar, la sèquia de la Zona Militar i la	reguera	de Les Vores. Quan inunda tots els terrenys del voltant, El Remolar
malsanes, per la infiltració d'aigües procedents d'El Remolar i de la	reguera	de Les Vores, que actualment no són res més que immenses clavegueres,
com les continuacions dels braços de La Vidala i de La Vidaleta i la	reguera	de Les Vores, són portadors d'aigües residuals. És curiós el fet que a
d'aigües residuals. És curiós el fet que a les vores de canals i de la	reguera	de Les Vores la vegetació sigui molt més exhuberant i desenvolupada; les
ens les trobem (encara que no de sobte) arran i a ambdues vores de la	reguera	de Les Vores. Són dues zones perfectament delimitades. La primera, molt
de 1905) i és delimitada per la carretera de La Volateria, la	reguera	de Les Vores i la torre meteorològica de l'aeroport, amb vèrtex d'unió de
de l'aeroport, amb vèrtex d'unió de la carretera de La Volateria i de la	reguera	de Les Vores al pont sobre El Remolar. La segona, molt més gran,
de la Mancomunitat de Catalunya i d'Emili Roigé. És delimitada per la	reguera	de Les Vores, el canal de la Zona Militar, la sèquia de la Zona Militar i
enllà per la pista 07/25 de l'aeroport, amb vèrtex d'unió de la	reguera	de Les Vores i del canal de la Zona Militar, que conflueixen i
que corresponen o són situades a les desembocadures confluents de la	reguera	de Les Vores i del canal de la Zona Militar, el nivell d'aigües moltes
anar a l'encontre de l'altre i socialitzar una opinió i que, a tall d'una	reguera	de pólvora, tota la societat sigui un clam. Hem d'aprendre que l'home és
que naturalment es troben en aquell lloc. En arrencar la vinya feren una	reguera	per recollir les aigües pluvials, amb la qual és de creure que el devien
Soler, vam declararnos federalistas. Lo moviment va pendrer com la	reguera	de pólvora del rosari de trons de la festa major de Manresa, y va haverhi
de les canals s' escorríen sobre la sortida dels llagrimers, per medi de	regueres	posades de distancia en distancia. Cap al 1220, aparexen les
regat ab llágrimas de dolor, fecundat ab gotas de suhor, ó ennoblit ab	regueras	de sanch vessada en sa defensa; l' Amor, que 'ns fa mirar ab tendresa la
del poble, camí del cementiri, deixant marcada sa carrera per vermella	reguera	de sang que rajava per feridas obertas en defensa de sa patria. Cuan
simultáneos de odi al francés qu' habian corregut la Península com una	reguera	de pólvora. —Ara sí que hi som, —digué'l pare al escoltar totas aquestas
fets á micas ab implacable rancunia, deixant per lo llarch cami una	reguera	de cadavres y ferits, de sanch y despullas, d' uniformes y municions,
y picant ab lo platet m' esquitxa á la camisa). —Perdoni; si aquestas	regueras	que ara fan á las taulas, no son més que caus de mullena; cada dia m' hi
de gent, y al mitj d' ella podia 'l pirotécnich fer la roda y la llarga	reguera	de pólvora pera la tronada, sense més embarás que las collas de xicots
de drap serpentejant, muntà la grua com la filosa aranya, una	reguera	deixantne de cordill al seu derrera. Més, ay! que lo
vejam! solian li donar Eixas senyoras?... Cap, sino li fer	regueras	, Carregarlo, pesarli y lo desgraciar. Donchs
esbrava les flames de son cor. Quan l' hortelá veu la aygua per la	reguera	corre que ha obert, s' atura al mánech del cávech repenjat;
Terrible incendi dongui senyal de nostre entrada per allá baix; amples	regueras	de negre sanch marquin á dojo lo nostre pas, y de cadávres tot alfombrat
que encongides perdin la gracia natural: aixís comencen a obrir-se les	regueres	de l'esdevenir. I que mai la clàssica cadencia s'emporti buides
Quan en Sam va tornar, corrien les bromes i les facècies com una	reguera	de pólvora. —Ara no vol venir —va anunciar—. Diu que la seva missió no és
una primera reglamentació i repartiment setmanal de l'aigua de la	reguera	de la vila, que per raó de disputes calia regular. Així doncs, el 1605 ja
de les llances, sorgeixen contra el cel lletós on fumen les llargues	regueres	sulfuroses del dia que s'enfuig. Ells envolten la clariana santa que
tenir el privilegi d'obrir els Carnestoltes. Era com pegar-li foc a una	reguera	de pólvora. L'èxit i el prestigi van esclatar. La seua obra s'escoltava
a l'Europa alfabetitzada— fer marxa enrere no és tan fàcil i deixaria una	reguera	d'Estats molt més debilitats que en l'actualitat, amb divises febles i un
de la ciutat amb l'artilleria preparada va córrer per València com una	reguera	de pólvora i molts maulets que ja donaven la victòria per feta, ni tan
ressuscitat un mort. Mil versions diferents de l'episodi va córrer com	regueres	de pólvora per Sueca, sobretot perquè, mentre els homes del justícia se
esforç físic i intel·lectual entre la rebotiga de la farmàcia i les	regueres	d'enciams. I escriu per respondre una carta que havia rebut el 8 de març.

Pàgina 1 (de 2)

50 següents