×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb reguera |
Freqüència total: 53 |
CTILC1 |
per la seva situació, el barri més castigat, i es propagaven com una | reguera | de pólvora pels carrers que habitaven els blanquers i els assaonadors, i | dona resultat, aixugar bé lo broc de l'ampolla i mullar després com una | reguera | dins lo mateix broc. Lo millor es lo compta-gotes tubular de cristall ab | com en els cavalls, sinó allargat com si volgués continuar-se en la | reguera | de sa part inferior. L'os es perllonga per entre els espais interincisius | a casa nostra— essent d'aconsellar, en canvi, la col·locació dita "amb | reguera | de zenc" que permet el moviment de les costelles de ferro de la carcassa | "Dins la ciutat els carrers són estrets, sense empedrar, i arreu tenen | regueres | soterrànies i albellons, que serveixen tant per a la neteja de la | central), hi desemboquen en convergència el canal de la Zona Militar i la | reguera | de Les Vores. A més, a poca distància de la desembocadura del canal de la | últim canal la sèquia de la Zona Militar. El punt de convergència de la | reguera | i el canal —que també és punt de desembocadura a El Remolar— és travessat | és travessat per la carretera de La Volateria mitjançant un pont. La | reguera | de Les Vores té una amplada màxima de 9,75 m i una profunditat | aconsegueix. El principal aportador d'aigües brutes i contaminades és la | reguera | de Les Vores; el canal i la sèquia de la Zona Militar només aporten les | de maresmes superiors situades entre el canal de la Zona Militar i la | reguera | de Les Vores. Aquests espais de maresmes corresponen al que es coneix com | els d'ara: el canal de la Zona Militar, la sèquia de la Zona Militar i la | reguera | de Les Vores, si bé aquesta només hi aparenta tenir uns 100 m de | i un fortí de terra al costat de l'estany d'El Remolar i damunt de la | reguera | dita La Vidala, instal·lacions que havien estat aixecades per | de la carretera de La Volateria, del canal de la Zona Militar i de la | reguera | de Les Vores. També l'aïllament d'El Remolar (és tan inaccessible!), un | al plànol del 1946 no hi ha els canals de la Zona Militar ni la | reguera | de Les Vores. No era perquè sí que es volia fer un nou traçat del camí de | l'estany), i succeeix que el que ara denominem canal de la Zona Militar i | reguera | de Les Vores queda obturat per aquella aportació de terres i per la seva | de terres a ambdues bandes del canal de la Zona Militar, de la | reguera | de Les Vores i de la carretera de La Volateria, les mides serien, i són | real de l'estany, si no existissin el canal de la Zona Militar i la | reguera | de Les Vores, superaria la que podem calcular als plànols: 170 m | d'aigües, com els de la Zona Militar, la sèquia de la Zona Militar i la | reguera | de Les Vores. Quan inunda tots els terrenys del voltant, El Remolar | malsanes, per la infiltració d'aigües procedents d'El Remolar i de la | reguera | de Les Vores, que actualment no són res més que immenses clavegueres, | com les continuacions dels braços de La Vidala i de La Vidaleta i la | reguera | de Les Vores, són portadors d'aigües residuals. És curiós el fet que a | d'aigües residuals. És curiós el fet que a les vores de canals i de la | reguera | de Les Vores la vegetació sigui molt més exhuberant i desenvolupada; les | ens les trobem (encara que no de sobte) arran i a ambdues vores de la | reguera | de Les Vores. Són dues zones perfectament delimitades. La primera, molt | de 1905) i és delimitada per la carretera de La Volateria, la | reguera | de Les Vores i la torre meteorològica de l'aeroport, amb vèrtex d'unió de | de l'aeroport, amb vèrtex d'unió de la carretera de La Volateria i de la | reguera | de Les Vores al pont sobre El Remolar. La segona, molt més gran, | de la Mancomunitat de Catalunya i d'Emili Roigé. És delimitada per la | reguera | de Les Vores, el canal de la Zona Militar, la sèquia de la Zona Militar i | enllà per la pista 07/25 de l'aeroport, amb vèrtex d'unió de la | reguera | de Les Vores i del canal de la Zona Militar, que conflueixen i | que corresponen o són situades a les desembocadures confluents de la | reguera | de Les Vores i del canal de la Zona Militar, el nivell d'aigües moltes | anar a l'encontre de l'altre i socialitzar una opinió i que, a tall d'una | reguera | de pólvora, tota la societat sigui un clam. Hem d'aprendre que l'home és | que naturalment es troben en aquell lloc. En arrencar la vinya feren una | reguera | per recollir les aigües pluvials, amb la qual és de creure que el devien | Soler, vam declararnos federalistas. Lo moviment va pendrer com la | reguera | de pólvora del rosari de trons de la festa major de Manresa, y va haverhi | de les canals s' escorríen sobre la sortida dels llagrimers, per medi de | regueres | posades de distancia en distancia. Cap al 1220, aparexen les | regat ab llágrimas de dolor, fecundat ab gotas de suhor, ó ennoblit ab | regueras | de sanch vessada en sa defensa; l' Amor, que 'ns fa mirar ab tendresa la | del poble, camí del cementiri, deixant marcada sa carrera per vermella | reguera | de sang que rajava per feridas obertas en defensa de sa patria. Cuan | simultáneos de odi al francés qu' habian corregut la Península com una | reguera | de pólvora. —Ara sí que hi som, —digué'l pare al escoltar totas aquestas | fets á micas ab implacable rancunia, deixant per lo llarch cami una | reguera | de cadavres y ferits, de sanch y despullas, d' uniformes y municions, | y picant ab lo platet m' esquitxa á la camisa). —Perdoni; si aquestas | regueras | que ara fan á las taulas, no son més que caus de mullena; cada dia m' hi | de gent, y al mitj d' ella podia 'l pirotécnich fer la roda y la llarga | reguera | de pólvora pera la tronada, sense més embarás que las collas de xicots | de drap serpentejant, muntà la grua com la filosa aranya, una | reguera | deixantne de cordill al seu derrera. Més, ay! que lo | vejam! solian li donar Eixas senyoras?... Cap, sino li fer | regueras | , Carregarlo, pesarli y lo desgraciar. Donchs | esbrava les flames de son cor. Quan l' hortelá veu la aygua per la | reguera | corre que ha obert, s' atura al mánech del cávech repenjat; | Terrible incendi dongui senyal de nostre entrada per allá baix; amples | regueras | de negre sanch marquin á dojo lo nostre pas, y de cadávres tot alfombrat | que encongides perdin la gracia natural: aixís comencen a obrir-se les | regueres | de l'esdevenir. I que mai la clàssica cadencia s'emporti buides | Quan en Sam va tornar, corrien les bromes i les facècies com una | reguera | de pólvora. —Ara no vol venir —va anunciar—. Diu que la seva missió no és | una primera reglamentació i repartiment setmanal de l'aigua de la | reguera | de la vila, que per raó de disputes calia regular. Així doncs, el 1605 ja | de les llances, sorgeixen contra el cel lletós on fumen les llargues | regueres | sulfuroses del dia que s'enfuig. Ells envolten la clariana santa que | tenir el privilegi d'obrir els Carnestoltes. Era com pegar-li foc a una | reguera | de pólvora. L'èxit i el prestigi van esclatar. La seua obra s'escoltava | a l'Europa alfabetitzada— fer marxa enrere no és tan fàcil i deixaria una | reguera | d'Estats molt més debilitats que en l'actualitat, amb divises febles i un | de la ciutat amb l'artilleria preparada va córrer per València com una | reguera | de pólvora i molts maulets que ja donaven la victòria per feta, ni tan | ressuscitat un mort. Mil versions diferents de l'episodi va córrer com | regueres | de pólvora per Sueca, sobretot perquè, mentre els homes del justícia se | esforç físic i intel·lectual entre la rebotiga de la farmàcia i les | regueres | d'enciams. I escriu per respondre una carta que havia rebut el 8 de març. |
|