DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
reialenc M 18 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb reialenc Freqüència total:  18 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sinó que estava sòlidament recolzat per tota la pagesia lliure, tant de reialenc com d'aloers, instintivament portats a ajudar una causa que, en triomfar,
els termes que segueixen: Focs eclesiàstics Focs de cavallers Focs de reialenc Focs d'aloers Focs de ciutadans És a dir: tenint en compte que la
eren els següents: Focs eclesiàstics Focs de cavallers Focs de reialenc Focs d'aloers Focs de ciutadans el 45,49 per cent el
no esborraren, com ho feren a França, el contrast entre els vassalls de reialenc, lliures per llur condició ciutadana, i els vassalls
pels municipis. A la Vall d'Albaida, ja que les terres antigament de reialeng retornaren a la corona a mitjan segle, es produí una concentració de les
Torís. Pobles on la desamortització afectà de forma diferent, pobles de reialeng com Alzira, pobles de senyoriu, etc.. Pobles tots ells amb un pes de la
dur i extens. Efectivament, sols una sisena part dels senyorius eren de reialenc, quedant-ne la resta en mans de nobles i senyors. El camperolat vivia en
un règim senyorial, en contrast amb les de repoblació catalana, terres de reialenc, que tingueren un floriment industrial i mercantil en els nuclis urbans.
amb la preocupació principal d'evitar la seva expansió cap a les zones de reialenc i d'impedir els possibles contactes amb l'armada francesa. La força
1693 es proposava un moviment conjunt de les zones de senyoria i de reialenc contra els privilegis d'exempció de què gaudia la noblesa, allotjaments,
fou d'evitar que el moviment s'escampés cap a les zones urbanes i de reialenc. Les oligarquies urbanes van fer costat en tot moment a la política del
terratinent, la jerarquia eclesiàstica, els jesuïtes, els camperols de reialenc (cas de Banyeres) recolzaren el bàndol borbònic. Uns i altres tenien
a perdre els seus privilegis. I a Banyeres malgrat ser un poble de reialenc existien aquests problemes, potser menys greus que als pobles de
malgrat el fracàs històric dels seus intents d'incorporar-se al reialenc, també havien tingut pulsions tan liberals com les que van reeixir. En un
«constitució política» afavoria l'autogovern popular en els territoris de reialenc, mentre que limitava l'opressió que cavallers i eclesiàstics exercien
segona ciutat del regne, Xàtiva, i després a les viles més importants del reialenc. Per consegüent, a València no podem considerar l'Interregne un període
fetes a l'infant Martí. El fet que fossin llocs que no sortien del reialenc sinó que ja eren patrimoni d'un infant semblava que havia de facilitar
al xiv: en començar el regnat de Jaume II, el reialenc suposava el 31 % del regne valencià, xifra que es redueix al 24 % en