Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sinó que estava sòlidament recolzat per tota la pagesia lliure, tant de	reialenc	com d'aloers, instintivament portats a ajudar una causa que, en triomfar,
els termes que segueixen: Focs eclesiàstics Focs de cavallers Focs de	reialenc	Focs d'aloers Focs de ciutadans És a dir: tenint en compte que la
eren els següents: Focs eclesiàstics Focs de cavallers Focs de	reialenc	Focs d'aloers Focs de ciutadans el 45,49 per cent el
no esborraren, com ho feren a França, el contrast entre els vassalls de	reialenc	, lliures per llur condició ciutadana, i els vassalls
pels municipis. A la Vall d'Albaida, ja que les terres antigament de	reialeng	retornaren a la corona a mitjan segle, es produí una concentració de les
Torís. Pobles on la desamortització afectà de forma diferent, pobles de	reialeng	com Alzira, pobles de senyoriu, etc.. Pobles tots ells amb un pes de la
dur i extens. Efectivament, sols una sisena part dels senyorius eren de	reialenc	, quedant-ne la resta en mans de nobles i senyors. El camperolat vivia en
un règim senyorial, en contrast amb les de repoblació catalana, terres de	reialenc	, que tingueren un floriment industrial i mercantil en els nuclis urbans.
amb la preocupació principal d'evitar la seva expansió cap a les zones de	reialenc	i d'impedir els possibles contactes amb l'armada francesa. La força
1693 es proposava un moviment conjunt de les zones de senyoria i de	reialenc	contra els privilegis d'exempció de què gaudia la noblesa, allotjaments,
fou d'evitar que el moviment s'escampés cap a les zones urbanes i de	reialenc	. Les oligarquies urbanes van fer costat en tot moment a la política del
terratinent, la jerarquia eclesiàstica, els jesuïtes, els camperols de	reialenc	(cas de Banyeres) recolzaren el bàndol borbònic. Uns i altres tenien
a perdre els seus privilegis. I a Banyeres malgrat ser un poble de	reialenc	existien aquests problemes, potser menys greus que als pobles de
malgrat el fracàs històric dels seus intents d'incorporar-se al	reialenc	, també havien tingut pulsions tan liberals com les que van reeixir. En un
«constitució política» afavoria l'autogovern popular en els territoris de	reialenc	, mentre que limitava l'opressió que cavallers i eclesiàstics exercien
segona ciutat del regne, Xàtiva, i després a les viles més importants del	reialenc	. Per consegüent, a València no podem considerar l'Interregne un període
fetes a l'infant Martí. El fet que fossin llocs que no sortien del	reialenc	sinó que ja eren patrimoni d'un infant semblava que havia de facilitar
al xiv: en començar el regnat de Jaume II, el	reialenc	suposava el 31 % del regne valencià, xifra que es redueix al 24 % en
100.000 lliures, les quals havien d'eixir dels béns dels moriscos del	reialenc	, i dels deutes dels moriscos que comissaris encarregats havien cobrat en
a cobrar les quantitats que els compradors a cens o debitori del	reialenc	i els deutors dels moriscos havien de pagar a la Hisenda, la qual cosa