DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
reialista AI 114 oc.
reialista F 1 oc.
reialista M 88 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb reialista Freqüència total:  203 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Catalunya es col·loca a l'avançada de tot moviment ideològic: els reialistes i carlins hi tindran la Junta d'Urgell, els malcontents i els matiners;
padrí es retirà finalment a casa seva marejat i enutjat com un caporal de reialistes. Des d'aquest fet les dues famílies han viscut completament separades i
de la segona guerra civil carlista estatjà, en el seu casalot, oficials reialistes i carlins declarats. No tancà mai les portes a ningú i féu servir a tots
d'estudiar és En Llandrich, qui l'any 1822 servia en l'exèrcit reialista, del que existeix un quadern amb una colla de factures escrites, que
clara: en el curs de l'alçament, l'almirall Joan de Vilamarí, del partit reialista, fou l'amo de la mar. Pogué establir a Empúries una base de
de la mar tingut per Vilamarí donà potser a Sequeres la impressió que els reialistes serien els triomfants. ¿O potser Sequeres era un home del partit del
i complaença, els forats que hi havien deixat les bales quan les turbes reialistes intentaren l'assalt del seu domicili, en aquells dies crítics i tèrbols
raó ha tingut l'Església catòlica de resistir sempre les tendències reialistes, els intents de tots els tirans, grans, mitjans o petits, per convertir
no fou ni l'ombra del seu pare. Arribà a comandant del terç de voluntaris reialistes i a diputat a Corts. Morí el 1874, molt més tard que el seu
historiadors mostren els "Kharijis" en llur relació amb Alí com a més reialistes que el rei, i lluitant contra ell per ço com havia abandonat els seus
a poc a poc el centre de reunió i conspiració, no solament dels reialistes del migdia de França sinó dels agitadors jacobins. A Catalunya hi havia
món, la qual alternava amb la bona societat catalana i organitzà clubs reialistes a semblança dels de París. A Tarragona, l'arquebisbe Armanyà sembla que
volgut fer-ho els nobles. Hi ha, fins i tot, tota una escola de pintura reialista que va lligada a l'aristocràcia: la que floreix a l'Anglaterra del divuit
amb la "busca", nova burgesia de gremis i drapers de tendència reialista. Però ni el triomf reial ni després la Sentència de Guadalupe (que abolí
comtessa de Sales per la Regència d'Urgell, amant del "Trapense" i reialista a ultrança. Quan fou detinguda se li trobà correspondència en italià,
seu cor, als vint-i-tres anys, tot el fervor i l'entusiasme de la causa reialista, i, militar de professió en l'exèrcit de l'altiva Prússia, corregué a
que, la dita Junta havent rebut la petició d'un ignorat guerriller reialista, anomenat de sobre nom "el Mussol", que actuava, segons pròpies
ens ha sortit un competidor. Solaní em comunica que un desconegut general reialista, anomenat el Mussol, que opera de nits, com el seu nom indica, ha
cavaller. Es deia Tomàs d'Orga, natural de Xàtiva. Formava en les tropes reialistes des dels temps del baró d'Hervés, quan s'inicià la revolta al regne de
La patrulla emprengué la marxa cap a Morella, l'escarpat niu d'àguiles reialista. El sol declinava lentament. Amb fatiga, sortí del seu cau un
de dol, en els quals estava en perill la vida del primer capità del camp reialista. L'eclesiàstic, el militar, el civil, el ric i el pobre, nobles i plebeus,
sota el pretext d'expedició científica, projectaven infiltrar-se al camp reialista. Com? Anant a Morella. Ara ho veia clar. L'objectiu era el quarter
Lichnowsky somrigué astutament. A la mateixa hora en què el príncep reialista prenia aquesta decisió transcendental, el general en cap dels exèrcits
cavalleria, hi havia els carros de la intendència i els de les famílies reialistes que preferiren seguir, temoroses, la sort de llur ídol. Arribaren
devers l'Ebre. Una tenalla es dibuixava, sinistra, endogalant les forces reialistes. Fora de polleguera, el general en cap dels exèrcits d'Aragó, València i
Evolucionava amb infinita prudència. Novau transportava les famílies reialistes que fugien de possibles represàlies. Hi havia cavallers meditabunds, amb
produïren un efecte depriment entre els partidaris de la causa reialista a Catalunya, els quals, a excepció dels forassenyats, veien com la
guetairá. Un dia Amadeu se li acostà i, empipat de tanta xerrameca reialista, li ensenyà, d'amagat del basc, un rodolí liberal, procaç i mala bava. El
directament, i decretà, en un tumultuós atac d'ira, la reeducació reialista del sauri, o la pena capital, en forma alternativa. Foren inútils les
desvergonyit. Per fortuna el sauri volador tornà a cantar el zortzico reialista. L'endemà d'aquest episodi les columnes carlines continuaren la marxa cap
contràries a les pròpies conviccions. Després d'aquest descans, l'exèrcit reialista continuà, en forma accelerada, la marxa cap al nord i travessà la
un aire ranci, destarotat. Entrà un mosso de l'esquadra, amb escarapel·la reialista, i anuncià: —El senyor president de la Junta, monsenyor Torrebadella. Tot
que el general Espartero venia cap a Berga, disposat a liquidar la facció reialista, amb un exèrcit formidable. Per dinar es van menjar un pollastre amb
Em refereixo, naturalment, a la meva conversió en el guerriller reialista el Mussol, mascarada tràgica i terrible. Posat a disfressar-me, vaig
la seva fugaç estada a Barcelona. Arpiazu, el cuiner. Voluntari reialista. Ensenyà de parlar el sauri volador. Morí boig al poble de Zarauz, en un
Mantenia relacions íntimes amb el pintor Josep Maria de Martin, exiliat reialista a París. Baró de Meer, El. Barceloní. Fou capità general de
científico-musicals de gran ressonància. Junta de Berga. Junta reialista del Principat, radicada a Berga. Hom li atribueix la responsabilitat de
científica. Tenia un gran futur. Lichnowsky, El príncep. Voluntari reialista emparentat amb la família imperial. Molt sagaç. Enamorat sense esperança
bordell. Morí de forçat a la Mola de Maó. Pep de l'Oli. Guerriller reialista. Brut. Feia el que podia. Phallus impúdicus. Bolet vergonyant.
part activa en la defensa. Solani, El guerriller. Guerriller reialista que operava a les ribes de l'Ebre. Solanes, Josep. Manescal de
anys pels seus partidaris (amb el nom de Carles II). Un exèrcit reialista que sortia d'Escòcia es disposava a envair Anglaterra; Cromwell organitzà
masos del voltant. Que no s'hi acostin més els castellans ni els reialistes per Santa Coloma! Jo en sóc fill! La mirada que en dir això va dirigir
estat el principal responsable del lliurament de la ciutat de l'Ebre als reialistes, era un aliat ben contraproduent per al seu col·lega de la Seu d'Urgell.
política contrària, el divorci es feia cada dia més greu: el sentiment reialista minvava, el democràtic creixia. Els processos de les Corts en el regnat
amb els de l'Empordà, per manera que mentre els primers foren decidits reialistes, els empordanesos seguiren fidelment la política de la Generalitat. Si
1856), reberen també els noms de voluntaris honrats, voluntaris reialistes, guàrdia nacional i milícia nacional, responent a respectives variants de
conseller de Barcelona Jeroni de Navel, el jurisconsult Peguera— són més reialistes i, per entendre'ns, en plantejar-se la crisi política —en parlarem en el
del més pobre— i, a més, haurà d'enfrontar-se amb ell. La campanya reialista del 1822-1823 nodrirà els seus efectius entre el camperolat
comptava a l'entrada de Cocentaina, restant a l'interior els voluntaris reialistes per garantir l'ordre. Llavors, un dels avalotats, en nom d'aquests, anà a
de la defecció del camperolat va veure's amb motiu de la campanya reialista del 1822-1823 ben clarament. Les primeres partides varen

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »