Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que arrelen en les voltes i en les planes del sostre del meu amplíssim	reialme	. Quan, en treure el cap a la llum, cofat amb el casc que s'anomena
va crear el cel i la terra. Marduk va ordenar tot seguit el món en tres	reialmes	i els repartia entre el mateix Anu, Enlil i Ea, però no recordo amb
m'endinso en l'ombra amb esperit pacífic, sóc ja silenci clos d'aquest	reialme	etern." Clitemnestra "Que em mati un fill, el meu propi fill, no m'ho
els comtats catalans. En la dura època en què Catalunya es segregà del	reialme	franc, quan ningú no exercia autoritat suprema sobre el país, molts foren
no l'utilitzà personalment i es limità a dir-se príncep o dominador del	reialme	de la seva esposa Peronella. Però, de retruc, la investidura de la
rodolà davant la superioritat numèrica i la prepotència financera dels	reialmes	veïns. Entre França i Castella, entre l'enemic que volia esquarterar la
organització es comprova si l'examinem des de diversos angles. Per als	reialmes	i països incorporats, la lloctinència, ben aviat batejada popularment amb
anàvem pels prostíbuls, no capíem ben bé com ens trobàvem al	reialme	nostre de dret, i que els hostes furtius eren ells,
dels meus anys!), no calia victòria amb humiliació de	reialmes	ni importava un ponent buit de la fuga i la sang,
pels corns de caça, ja per sempre seràs del fosc	reialme	. Ai, el vell arrelat dolor que no té alba! Per a ser cantada en
silenci o aire en cosa pura, estúpida del seu total	reialme	. Vull amor o repòs. Ja és hora que se sàpiga Demano la paraula
i dur-hi la seva mà els germans de l'altra banda del	reialme	català. Pau Claris torna a alçâ el calze; estrenyem-hi tots la
pels camins del desert, l'egipciana abandonava son	reialme	d'or. Mudar de servitud no li dolia, mes enyorava el lloc de sa
en pau i guerra, segons l'exemple i la llei dels	reialmes	de la terra.— I veient, l'home sublim, com la porpra els
el poble que duu en l'esquena el segell de servitud. Del	reialme	que acabdilla tota cosa li pertany: tant la hisenda
de Samuel a Saül: —Déu ha esqueixat de tu, com una túnica, el	reialme	, i a un altre l'ha donat.— L'alta inspiració posen per sobre
els ulls de Resfa, oberts com a fanals. No hi ha, dins els	reialmes	obscurs de la feresa, monstres que resisteixin el dol i la
hi cercava un passatemps dolç, no res més, ho confesso. Hi vaig trobar un	reialme	. El reialme de la claror, del qual no he volgut ni voldré mai més
passatemps dolç, no res més, ho confesso. Hi vaig trobar un reialme. El	reialme	de la claror, del qual no he volgut ni voldré mai més allunyar-me,
Ara sóc a casa teva, Tartarí. T'he vingut a veure. Príncep caigut del	reialme	de la fantasia, somniador ridícul, jo sóc de la teva família. Jo ara
a la Camarga com un guerrer victoriós que vola a prendre possessió d'un	reialme	. Quan el vaig veure acostar-se a mi vaig córrer a estrènyer-li la mà. Ell
del cel no pot estar trist ni alegre: és sinistre. Ah!, donaria el meu	reialme	a canvi de poder vessar una llàgrima! [Entra Júpiter.] Escena
una ciutat és com una ovella ronyosa en un ramat. Contaminarà tot el meu	reialme	i anorrearà la meva obra. Déu totpoderós, ¿què esperes per a colpir-lo
per vosaltres que he matat. Per vosaltres. Havia vingut a reclamar el meu	reialme	i m'heu rebutjat perquè no era un dels vostres. Ara sí que ho sóc,
de la nostra experiència, que s'incrementa contínuament, en el	reialme	dels àtoms. Al contrari, es tracta d'un desenvolupament racional dels
tu ets aquell —però, oh caigut! quin canvi de com vas ser als	reialmes	venturosos de la llum, revestit d'esclats magnífics,
pel vent de l'Est, que, com la nit, suspeses sobre l'impiu	reialme	faraònic, les contrades del Nil deixà en la fosca;
no totalment perduts, bé que sojornin on la perdició té el seu	reialme	; damunt el rostre de Satan el dubte va resplendir;
la volta còncava, i, enllà, esparvera l'antic	reialme	de la Nit i el Caos. Tot d'un plegat en la foscor són vistes
ran de l'Abisme, i amb obscures ales, dins el	reialme	de la Nit escruten endins i enllà, i no temen cap sorpresa.
en altitud o abisme, primer i últim i únic rei manarà, i el seu	reialme	no ha de sofrir la més petita pèrdua per la nostra
obedient al seu voler, el més digne de ser obeït. Però no pas	reialmes	, sinó cadenes, a l'Infern t'esperen: mentrestant rep
raonen sense lluc; esplaia-t'hi, senyoreja'ls; és vast el teu	reialme	." Digué el Senyor de tot, com ordenant-m'ho. Llicència de
féreu ressò a la meva, gloriosa, i convertíreu en	reialme	únic aquest Món i l'Infern: un sol reialme, un únic
i convertíreu en reialme únic aquest Món i l'Infern: un sol	reialme	, un únic continent, de fàcil trànsit. Doncs, mentre
deixa escampat l'assolament i el porta més enllà del	reialme	d'Aladule, quan es retira vers Casbín o Tauris: així
un fill que gestes dignes van fer el segon dintre d'aquell	reialme	de Faraó: allí mor i deixa el poble tornant-se nació,
de dir —combats que es lliuren, reis destronats i aconseguits	reialmes	; o com el sol, enmig del cel, immòbil tot un dia
reis —de tots els reis ja l'últim, car fi no tindrà mai el seu	reialme	). Abans, però, molts reis caldrà que imperin; el
sinó poquíssimes classes en cadascuna de les grans divisions dels	reialmes	animal i vegetal. Encara que molt poques de les espècies més antigues
locals i passatgeres, ans depenen de lleis generals que regeixen tot el	reialme	animal." M. Barrande ha fet observacions rotundes precisament en el
una escena completament distinta de l'anterior: la visió d'un	reialme	sensual-estètic, de paradís comunitari i, ensems, d'individualitat
Menorca, que des de la caiguda de l'illa major era pràcticament un	reialme	sobirà, cau en mans catalanes. Així, les illes eren incorporades a la
encara aquella darrera decisió del rei En Jaume de fer de les illes un	reialme	independent, que seria cedit com a patrimoni hereditari al seu fill
Anjous la mantenen contra els catalans servint-se, no pas de la gent del	reialme	de Nàpols —molt fluixos com a homes de mar—, sinó dels nostres germans,
Àustries, els records catalans foren esborrats, tant com possible, dels	reialmes	de Sardenya, Sicília i Nàpols. El primer Borbó liquida i dispensa
Perquè no hi ha res en la vida autèntica dels pobles que no vingui del	reialme	de l'esperit o no hi reflueixi; ni res no ha passat, en la història
popular en símbols lluminosos: així Maragall. Els pensadors, escrutant el	reialme	de l'esperit, estableixen el que és etern i el que és temporal en
de la Renaixença, l'hora de la joventut. De cara al segle, promès com un	reialme	, s'aixeca una falanx d'adolescents clars i entusiastes. El XVIII
és la Sala del Trone del nostre Palau, consagrada als consells del nostre	reialme	, i a altres propòsits d'un ordre sagrat i superior". "La noble dama que

Pàgina 1 (de 29)

50 següents