Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la nostra vida, tots fem cara de gàrgola. Cinisme Cal insistir-hi: convé	reivindicar	el cinisme. En el fons, allò que anomenem "cinisme" no és sinó
un poble frustrat, tampoc. El primer no té res a lamentar ni a	reivindicar	; el segon, en canvi, està massa afeblit per a arribar a fer-ho. El "
durament immutables a la porta dels cines, mentre	reivindicaven	prades de Garcilaso, marbres asexuats, vetlant sempre, vetlant,
bisbes, abats i altres càrrecs eclesiàstics. Això el dugué lluny, perquè	reivindicà	a tot Europa els principis de l'obediència religiosa i de la sobirania
en un altre pla del colorisme dels impressionistes; el cubisme	reivindica	els elements constructius del quadre. Tot açò resta al marge del problema
una escletxa formidable en l'edifici del racionalisme filosòfic: Bergson	reivindicarà	el paper de la intuïció en la teoria del coneixement. Aquesta manera de
que és també la de l'esdeveniment i l'estructura. Les qualitats que	reivindicava	al moment de la seva naixença eren precisament aquelles que, no formant
per tant, tots els actes d'anomenar— presenten alguna cosa de comú. Es	reivindica	, per anticipació, una unitat que s'endevina al cor de la diversitat.
éssers no necessàriament humans, però vivents. Aquest mètode podria	reivindicar	també el nom de "progressiu-regressiu"; de fet, el que Sartre descriu
nosaltres ens sentim amb dret —que d'altra manera no somiaríem pas de	reivindicar	— de subratllar que la mateixa noció de fet històric recobreix una
als Aguilera. L'orgull, segons com, és una saludable defensa. No vaig	reivindicar	els meus drets: vaig ser fidel a la teva natura. Un objecte de luxe
seia discretament distant, però fidel a l'antiga promesa. Era ell! Mònica	reivindicava	els seus drets, necessitava calmar la seva terrible decepció; no
gent d'Argos, i heu comprès perfectament que el meu crim és ben meu; el	reivindico	a la cara del sol, és la meva raó de viure i el meu orgull; no em podeu
ni així no estaria a l'alçada del progrés i del temps. La màquina ens ha	reivindicat	d'una part de l'esclavatge i hem de contribuir tots que acabi la seva
poetes són els legisladors no reconeguts del món". Cert és que Shelley	reivindicava	per a la poesia un absolut que comprenia tant el camp humà com el diví.
l'estrella i el pa. I el nap del realisme? Per què no? 7.	Reivindico	una poesia que serveixi per ensenyar-nos que la gàbia pot volar cap a
altre angle, l'important, en el XIX, no era pas que el carlisme	reivindiqués	uns "furs" que els seus militants desconeixien, ni que el
terra de començaments, de dubte, d'agitació, de neguit. Potser ens caldrà	reivindicar	algun dia la vena germànica del nostre poble. Catalunya: país de gods.
d'Alfons XIII als seus alcaldes governatius, al Saló de Sant Jordi,	reivindicant	l'herència de Felip V, enfrontava d'una manera definitiva la monarquia
nacional no pel camí de la tradició, sinó pel camí de la democràcia;	reivindicant	no pas una herència col·lectiva, sinó més aviat l'exercici d'uns drets
en consideració als drets que en qualitat d'hostes i estrangers podríeu	reivindicar	, ens dignarem encara d'explicar que som aquí aquesta nit, preparats per
els seus respectius inconvenients. Els catalans tenim ple dret a	reivindicar	la nostra llibertat, però no podem imposar el federalisme a Espanya; no
interna. Cal entendre'ns bé, perquè el punt és essencial. Es tracta de	reivindicar	per a Catalunya, com a mínimum, l'autonomia federativa, és a dir, el
preferim el procediment de deixar a cada poble peninsular la facultat de	reivindicar	i d'organitzar el seu règim autonòmic. És a dir, en lloc de pretendre que
regions, sinó la facultat, per part dels diversos pobles peninsulars, de	reivindicar	per vies democràtiques llur respectiva autonomia federativa. Aquesta
la nostra mà amiga amb la mà que demana una almoina; els catalans	reivindiquem	els nostres drets, no demanem res que no sigui ben nostre, perquè la
mengis, lo que ens porta aquí a fer l'elogi d'un dels pocs fets que ens	reivindiquen	; això és, per medi de la poca solta arribar a la virtut cristiana.
federal de tota la vida i em vareig convèncer que sols el treball podia	reivindicar	-me. És clar que el meu treball no havia d'ésser una feina fixa com un
o pera estalviar les campanes. Hem sentit tantes prèdiques, ponderant i	reivindicant	als que ls diuen fills del treball, que admirem tanta modestia i anem
més "naturalesa verge", però que sapiguessin de lletra, pera poguer-los	reivindicar	. Que fossin homes ben senzills, però que ls hi agradés de pendre l'aire
fos un xic més malhaurat, pera veure, com la Georges Sand, de poguer-lo	reivindicar	. Mes, ai, pobre del pobre pagès, quan el volen reivindicar! Ja ho hem
de poguer-lo reivindicar. Mes, ai, pobre del pobre pagès, quan el volen	reivindicar	! Ja ho hem vist am la gran romàntica! Cada reivindicació li costa unes
representants de les ciutats i viles catalanes reunits en corts, varen	reivindicar	per als catalans el dret de mercadejar amb Amèrica; "en aquella
El poble que no sent la seva personalitat, que no té l'anhel de	reivindicar	-la, que té apagada la flama de l'ideal nacional, és, per al nacionalisme,
i la quantitat de les seves rendes, i el grau i posició que socialment	reivindiqués	, i el nom i estil de les seves ocupacions, i quantes de mullers i
la divisió de les nacions, sinó llur fusió. Però precisament per això cal	reivindicar	l'alliberament de les nacions oprimides d'una forma clara i precisa. "De
fins aplega a dir als valencians que si se estimen prou hauran de	reivindicar	el xiprer davant la palmera, lassa i sensual. El nostre arbre és ardit,
avergonyits, prendrien el determini de suïcidar-se. No, ni el recurs de	reivindicar	llurs drets de bèsties monumentals, de fer a cops de trompa que els
no va trigar a iniciar-se una poderosa corrent de reacció en el sentit de	reivindicar	la intel·lectualitat creadora del pintor. Entre els mateixos que
pot ésser jutge. XCIV El treballador, de treballar menys, en diu	reivindicar	-se, i el gandul, de treballar més, també reivindicar-se. Reivindicar-se,
menys, en diu reivindicar-se, i el gandul, de treballar més, també	reivindicar	-se. Reivindicar-se, doncs, vol dir... el que es vulgui. XCV Els
diu reivindicar-se, i el gandul, de treballar més, també reivindicar-se.	Reivindicar	-se, doncs, vol dir... el que es vulgui. XCV Els capellans són
festes de la flor. Entre nosaltres, és doblement necessari que les dònes	reivindiquin	la plenitut de la vida espiritual, per contribuir a l'avenç del nostre
l'àrea de la virilitat, i en conseqüència del coit, que el mascle ha	reivindicat	sempre com a seu, mentre que la segona s'empara de la feminitat, i en
no presenta la radicalitat del ready-made, sinó que malgrat tot	reivindica	uns procediments pictòrics que vénen avalats per la tradició. Hom elabora
Saturn, el Cronos dels grecs, derrotat per Júpiter, el seu fill, continua	reivindicant	des del fons de la cadena mitològica el dret al roig, que algun dia li
però si algú lleva, tanmateix, importància als seus estirabots,	reivindicarà	la importància de l'humor. Xerraire, desvagat, bohemi, incapaç d'una obra
Quan una obra no tenia un èxit momentani, esperava que una reposició la	reivindicaria	. I així esdevingué, en efecte, amb /L'endemà de bodes\, amb
treta del fang.— I encara que l'encegat progressista, a còpia de	reivindicar	els drets inalienables i imprescriptibles de la Constitució del
de la Constitució del 69, a l'últim ja tot ho	reivindicava	i havia acabat per deformar el sentit de la paraula, que ara per a ell

Pàgina 1 (de 23)

50 següents