Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

del seu dit, cap a l'extrem de la fondalada, on hi ha una tanca de fusta	reixada	i, darrera, quieta i submisa, una multitud de rostres barrejats a un
submergida pels crits de la gentada que en un no-res esfondra la tanca	reixada	i es llança cap a l'interior del barri empenyent tricicles, carrets de
volgués. —El vi és la llet dels vells —solia dir en Tai, que tenia el nas	reixat	de venes blavoses, i els pòmuls d'un vermell lluent i els ulls
I no tornà. La vaig esperar dia i nit, pendent del renou de la porta del	reixat	del jardí, pendent del soroll de les seves claus al pany, pendent del
que els coloms havien de volar, que no havien estat fets per viure entre	reixat	, sinó per viure entre el blau. I els va obrir la porta de bat a bat i en
el terrabastall no vaig sentir el que deia aquella veu; vaig esperar. El	reixat	era alt, de ferro, amb vidre glaçat, i, en el vidre glaçat, que feia
a sentir la veu, que venia d'una finestra que hi havia al costat del	reixat	: d'una finestra que tocava a terra, sota mateix d'un balcó, amb reixa de
dels ferros hi havia un enreixat com de galliner però més bo que el	reixat	de galliner. La veu va dir, tombi la cantonada! De moment em vaig quedar
em vaig quedar una estona dreta rumiant i després vaig mirar el paper del	reixat	amb les lletres desformades per les bombolles del vidre i a l'últim ho
una trapa vidrada i la trapa donava a l'entrada de dalt on hi havia el	reixat	amb el rètol enganxat amb tiretes de paper de goma i aquesta trapa de
als que trucaven per la porteta del jardí que pugessin i entressin pel	reixat	del rètol enganxat amb les tiretes de goma. I des de mitja escala es veia
mort i tot, el gendre, o sigui el senyor del guardapols, va tapar el	reixat	amb fustes per la banda de dintre: els barrots i el pany havien quedat a
veure si l'havia entesa i em va ensenyar que els vidres dels batents del	reixat	es separaven del ferro alçant uns baldonets, que així es podien rentar
de martell. Que era molt pràctic això de poder separar els vidres del	reixat	perquè, si no, hauria estat un drama haver de netejar els vidres passant
els vidres passant els dits per entre els ferros. I em va dir que el	reixat	l'havia fet un manyà de Sants, tot i que el seu manyà era el manyà de
gendre l'havia pogut enganyar dient-li que era mestre d'obres, i que, de	reixats	, en necessitava cinquanta per un grup de cases que feia, i que aquell
en necessitava cinquanta per un grup de cases que feia, i que aquell	reixat	serviria de mostra. Cosa que no hauria pogut explicar al manyà de Sant
de Sant Gervasi que el coneixia i sabia que vivia de renda. I aquell	reixat	de mostra gairebé l'havia tingut de franc i el manyà de Sants encara seia
tingut prou. A la nit, abans d'adormir-me, vaig explicar la història del	reixat	a en Quimet i va dir que com més rics més estranys. Al cap de dos dies ja
darrera. Era l'home i el carretó de la llet Sila. Vaig obrir el	reixat	i l'home em va donar les dues paperines encerades i jo les vaig agafar. I
a les cases per acabar de repartir les últimes paperines. Vaig tancar el	reixat	i, al peu de l'escala de pinyonet, ens esperava la filla de la casa, i la
a entrada de fosc i era el mes d'octubre i es va trobar, en obrir el	reixat	, que el va obrir empenyent-lo molt fort perquè una última pluja havia
amb el cor encongit. Ell li havia dit que l'esperaria a l'entrada del	reixat	, però que si no hi era, que entrés de seguida al jardí perquè valia més
que hi havia un jardí amb un gos que, quan passàvem, es tirava contra el	reixat	i lladrava; un moment em va semblar que tornava a estimar el meu pare o a
no sé a què fer. A sortir, només. Els tramvies corrien sense vidres, amb	reixats	de mosquit. La gent anava mal vestida. Tot estava molt cansat, encara, de
només havien tingut temps de fer-se grossos com una avellana. I tocant al	reixat	del jardí del primer pis, una porteta reixat que només estava ajustada,
una avellana. I tocant al reixat del jardí del primer pis, una porteta	reixat	que només estava ajustada, que donava al carrer que baixava recte a la
Sortien del forat de la claveguera que hi havia al peu de la porta	reixadet	del pati i corrien a ficar-se al dipòsit: s'hi entaforaven a la quieta,
que fugen tremolant en el blau que tremola. Em vaig aturar al peu del	reixadet	. Les galeries estaven allà dalt, les unes damunt de les altres, com els
—fixa la de la barana i mòbil la de la porta— formaven una mena de túnel	reixat	molt propici per a desvetllar imaginacions. Al mig de la placeta hi havia
des que existeixen, formen un sistema utilitzable a la manera d'un	reixat	que hom aplica, per tal de desxifrar-lo, sobre un text al qual la seva
primera dóna l'aparença d'un flux indistint i en el qual el	reixat	permet d'introduir talls i contrastos, és a dir, les condicions formals
les seves regles i els seus costums, cada societat no fa sinó aplicar un	reixat	rígid i discontinu al flux continu de les generacions, al qual, d'aquesta
En tots dos casos, també, els morts, dels quals s'allunya constantment el	reixat	, perden llurs noms: sigui perquè els vius els els prenen com a símbols de
morts s'aboleixen en virtut del mateix moviment que, a l'altre cap del	reixat	, oblitera els noms dels vius. El sistema nominal dels tiwi, al qual hem
han enterrada las casas del carrer de Ronda... —Ah, sí, sí, que tenía un	reixat	gran ab un castellet de ferro al cim? —/Écoli quá\! La Toneta
Madrona 's parlaren á l' orella y seguiren al sacerdot. Obrí l' escolá 'l	reixat	del babtisteri y desde 'l fosch recó hont romanía, la Toneta ab llágrimas
de calç fins a l'alçària del primer pis, amb aquelles portes de fusta	reixades	i pintades de blau dels dipòsits de pesca, parlava amb els peixaters i
graciós i harmònic. Davant la pila baptismal, que estava guardada per un	reixat	, hi havia una pintura sobre llenç, que representava el baptisme de Jesús.
les dues mans encreuades sobre el pit. —Potser que anessis a obrir el	reixat	... —diu Gaspar a Josep. Aquest, obedient com sempre, abandona la cambra.
un extrem del pati; la seva ombra s'allargassa a mesura que avança cap al	reixat	. El sol arrenca fosforescències breus del seu cabell escàs, desordenat.
desordenat. Dòcil a l'ordre del seu germà gran, Josep s'adreça a la porta	reixada	de la fàbrica fent brandar la clau i seguit pel gos, igual que els altres
del braç patern, que semblava protegir-lo, li arrabassà la clau del	reixat	i exclamà mentre es posava a córrer cap a la porta: —D'avui endavant, la
final no defraudés. —Sí, és clar... t'acompanyo! Va empènyer la porta del	reixat	. Elevà els ulls: la finestra era allà amb tot d'heura arrapada als
temps es vigilava per si perdia el compte. A l'altra banda de la porta	reixada	, el gos, que no l'havia conegut encara, es posà a bordar. —Calla, Neró
tothom dorm! El lladruc es convertí en grinyol d'alegria. Cosme obrí el	reixat	; la porta gemegà, com sempre. "També se li rovellen les frontisses!...
va sortir al pas. —Sóc jo! —Tenia por... Fa estona que he sentit obrir el	reixat	... La veia a contrallum, desdibuixada, els contorns del rostre vagament
pedra (la primitiva de fusta fou duta al museu), i la volta un escaient	reixat	de llances. A una cantonada s'alçava el palau del governador angeví, Jean
però sempre a les portes del còdig, tenint molt de compte amb els	reixats	. Jo no ho he fet prou i això... que vaja, i ja veus de la manera que
, ni el safareig, ni el banc rústic, ni el paó, ni el masover, ni el	reixat	, ni aquelles quatre estacions. L'arquitecte al contemplar aquella seva

Pàgina 1 (de 10)

50 següents